Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Casa Pere Caselles. Arquitecte

Exposició: "Pere Caselles. Arquitecte"

Imatge: 
Pere Caselles. Arquitecte
El proper dijous 26 de setembre, a les 19.30 h, s'inaugurarà a la Seu de la Demarcació de l'Ebre l'exposició "Pere Caselles. Arquitecte", que es podrà veure fins al 7 de novembre.


Pere Caselles i Tarrats, un dels principals artífex de la transformació de la ciutat a principis del segle XX
Reus dedicà l’any 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1864-1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX. Entre les activitats desenvolupades durant l’Any Caselles, destaca l’exposició Pere Caselles. Arquitecte, comissariada per l’arquitecte reusenc Anton Pàmies.


Entre 1891 i 1930, Pere Caselles va exercir com a arquitecte municipal tot influint directament en el curs de la política urbanística local en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Es tracta de nombroses edificacions (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals...) que seguien les darreres tendències que marcaven els corrents modernista i noucentista i moltes de les quals tenen l’empremta de l’arquitecte reusenc.

L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l’any 1889 i l’any següent ja exercia com a suplent de l’arquitecte municipal de Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d’arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l’arquitecte Sebastià Cabot.

Els primers anys d’exercici projectà diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu...) que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor. Per la seva condició d’arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l’Institut Pere Mata, i serà a partir d’aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.


La mostra ha estat organtzada per l'Ajuntament de Reus.

Versió per a imprimirPDF version