Aquestes línies són la suma de diversos pensaments enviats per alguns amics i membres del grup 2C que s'han volgut sumar a la iniciativa del COAC de recordar-lo. El resultat final és aquest article que tots ells subscriuen.

...Aquest matí, enmig d'aquest temps incert i sense horitzó a conseqüència d'aquesta crisi sistèmica, se'ns ha esmicolat l'ànima amb la notícia que ha marxat per sempre Carles Martí Arís, el nostre company i amic.

En aquests moment d'estupor és difícil descriure les imatges que desfilen a través del record de tants anys de convivència, reunions, viatges i congressos que van unir als components del grup 2C, liderat per Salvador Tarragó, i al qual en Carles, amb la seva enorme capacitat de síntesi, coordinava els processos col·lectius de la redacció de la revista durant la dècada dels setanta i mitjans dels 80.

Anys més tard, tinc el record viu d'en Carles com a professor, que gràcies a la seva maduresa acadèmica, les seves brillants classes i els seus grans escrits i llibres, verdaders tractats d'arquitectura, el converteixen en el millor referent de la nostra cultura arquitectònica actual dins del panorama internacional.

La claredat i la racionalitat del seu pensament arquitectònic, contingut en els seus llibres, sempre van ser d'una extraordinària precisió i subtilesa, capaç d'expressar amb paraules senzilles la complexitat de la millor arquitectura. Els seus escrits, les seves paraules, els seus records i la seva obra perduraran per sempre en la nostra memòria i en la història de l'arquitectura contemporània, més enllà de les nostres fronteres...

...En aquell gresol ibèric de 2C, si la força de cohesió va ser en Tarragó, sense cap mena de dubte fou en Carles qui, des del principi, ens va oferir les més originals, diverses i fèrtils aportacions teòriques en qualsevol dels territoris artístics que ell va cultivar, des de l'arquitectura fins al cinema i les arts plàstiques. A la seva passió, l'ensenyament, s'hi va entregar com pocs, molt pocs.

Seguirà viu i estimulant per molts i sobretot per aquells que l'hem estimat i el vam tenir a prop. Vaig tenir la sort de compartir amb ell una llarga amistat i també situacions difícils, en les quals va brillar la seva intel·ligència, generositat i, sobretot, temprança...

...La claredat i la racionalitat del seu pensament arquitectònic sempre van ser d'un extraordinari rigor i subtilesa, capaç d'expressar amb paraules senzilles la complexitat de la millor arquitectura a través dels seus escrits. En són un bon exemple la traducció al francès del seu text 'El espesor y la sombra -L’épaisseur et l’ombre'. Per arribar a la precisió del text, en Carles va intercanviar infinitat de cartes i trucades telefòniques per escollir la traducció més ajustada a l'original. És aquesta exigència, aquesta disciplina intel·lectual, la que vull destacar com a exemplar...

...Han passat gairebé dotze anys des de les nostres últimes trobades en les quals compartíem admiració per les pel·lícules de Yasujiro Ozu i Michellangelo Antonioni, o pels escrits de John Berger. Són lliçons sòlides, consistents i sempre expressades amb la senzillesa i la claredat dels Mestres. Aquells que, sense la necessitat d'enfilar-se a un pedestal per tenir la veu cantant, fan de la humiltat el fonament d'una grandesa que perdura i que saben oferir amb les mans obertes.

Quan penso en el profund i generós saber d'en Carles, sempre el recordo condensat en la convicció que la finalitat de l'arquitectura és fer senzill allò complex...

... En Carles Martí sempre el recordaré amb aquesta cara i modals de nen bo i innocent, expressió inequívoca de la seva bondat i de la seva extraordinària personalitat. També la seva mirada neta i clara, com tot el que pensava, deia i escrivia, ja fos al voltant de l'arquitectura o del cinema, les seves aficions preferides, o de qualsevol altra cosa...

...La primera vegada: abril 1969. Un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'Escola de Barcelona, en Carles entre ells, ens reuníem en uns seminaris amb Salvador Tarragó: va sorgir la revista '2C Construcción de la Ciudad'.

L'última vegada: La seva intervenció en el dotzè 'Debats d'Arquitectura' que va organitzar l'Escola de Sevilla. Va començar: "A mesura que passen els anys es fa més intensa la meva reverència pel silenci. El silenci té, a més a més, la virtut de promoure un espai que permet sentir altres veus diferents a la pròpia. I va projectar 'HOME: un món fràgil' (de Yann Arthus-Betrand) perquè les seves reflexions ens concerneixen a tots els habitants del planeta, ja que remet a la possibilitat de supervivència del mateix". Abril de 2012. Entremig d'un riu d'amor de tots amb en Carles.

Quina gran lliçó en aquests temps d'absurds discursos diaris! Observar, sentir, pensar, guardar silenci i dir allò just i necessari tal com va fer ell…

...Tots els seus amics, que som molts, entre els quals hi som els que aquí signem, coincidim a l'hora d'afirmar que és una de les millors persones, si no la millor, que vam tenir la sort de conèixer, tractar i estimar...

Grup 2C i amics: Yago Bonet Correa, Emilio Donato, Bernat Catllar, Francesc López Pavón, César Portela,  Antonio Barrionuevo Ferrer
i Salvador Tarragó, Antonio Armesto, Víctor Brosa, Joan Francesc Chico, Antoni Ferrer, Xavier Monteys, Santi Padrés, Joan Carles Theilacker, Danielle Vitale, Santi Vela.

 Enllaços d'interès:
· La cintra s'ha trencat - Obituari de Felix Solaguren-Beascoa a La Vanguardia
· Inspiració per a un món millor - Obituari de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR) a La Vanguardia
· Carlos Martí fallece a los 71 años - Article de la revista Metalocus
· L'architettura della regione - Article de Danielle Vitale a il manifesto 
· A Carlos Martí Arís. Profesor, arquitecto, amigo y bellísima persona - Article d'Antonio Barrionuevo a El diario de Sevilla
· Para Carlos Martí Arís - Obituari de Valeria Pezza
· Carlos Martí Arís - Obituari de Francesco Defilippis, Carlo Gandolfi, Marco Lecis, Fabio Licitra

Publicacions de Carles Martí disponibles a la Cooperativa Jordi Capell:
· Silencios elocuentes (Ed. Edicions Asimétricas)
· La cimbra y el arco (Fundación Arquia)
· Cabos sueltos (Ed. Lampreave)