El COAC participa en el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana
Imatge:
© Fundació Congrés de Cultura Catalana
El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, va participar en la celebració del 40è aniversari de la clausura del Congrés de Cultura Catalana, organitzat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana. L'acte de commemoració, presidit pel conseller de Cultura, Santi Vila, va tenir lloc el passat 29 de març a l'Il·lustre Col·legi Oficial d'Advocats de Barcelona (ICAB), ja que va ser la seva junta, el 28 de gener de 1975, qui va impulsar la realització del Congrés.
En representació dels col·legis professionals que van col·laborar en la posada en marxa del Congrés, Lluís Comerón va voler recordar “el paper que els col·legis van assumir durant els anys de la dictadura franquista, com a catalitzadors de les necessitats i els anhels socials i culturals de la ciutadania, substituint una estructura política i unes institucions culturals encara inexistents”. El degà del COAC va destacar que “les organitzacions professionals van esdevenir unes entitats compromeses amb la societat, la cultura, la catalanitat i els valors democràtics, i van assumir la responsabilitat de transmetre els valors de país”.
Amb la restauració democràtica, els col·legis professionals van poder transferir part d’aquestes tasques a les noves institucions i, en aquest sentit, “el Congrés va servir per aglutinar, reforçar i prendre el testimoni a totes les entitats, col·legis i intel·lectuals que havien treballat durant tants anys per a la cultura catalana”, va assegurar Comerón.
La participació del COAC en el Congrés (1975-1977)
El Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població, entre els anys 1975-1977, en favor de la normalització de l'ús de la llengua catalana i la defensa de la cultura catalana en Catalunya, Balears i el País Valencià. El Congrés es va analitzar l’estat de la cultura des del vessant jurídic, industrial, cultural o arquitectònic, entre altres.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va participar en les resolucions d’Arquitectura i Disseny, un dels 17 àmbits del Congrés. Aquestes resolucions, presentades a Reus, van comprendre la protecció del patrimoni arquitectònic, la política de l’habitatge, la terminologia arquitectònica catalana i l’accessibilitat.
Aparicions a premsa:
"El primer congrés per imaginar la societat catalana de la democràcia", Ara, 30 d'abril del 2017
"Reafirmació Cultural", El Punt Avui, 30 d'abril del 2017
En representació dels col·legis professionals que van col·laborar en la posada en marxa del Congrés, Lluís Comerón va voler recordar “el paper que els col·legis van assumir durant els anys de la dictadura franquista, com a catalitzadors de les necessitats i els anhels socials i culturals de la ciutadania, substituint una estructura política i unes institucions culturals encara inexistents”. El degà del COAC va destacar que “les organitzacions professionals van esdevenir unes entitats compromeses amb la societat, la cultura, la catalanitat i els valors democràtics, i van assumir la responsabilitat de transmetre els valors de país”.
Amb la restauració democràtica, els col·legis professionals van poder transferir part d’aquestes tasques a les noves institucions i, en aquest sentit, “el Congrés va servir per aglutinar, reforçar i prendre el testimoni a totes les entitats, col·legis i intel·lectuals que havien treballat durant tants anys per a la cultura catalana”, va assegurar Comerón.
La participació del COAC en el Congrés (1975-1977)
El Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població, entre els anys 1975-1977, en favor de la normalització de l'ús de la llengua catalana i la defensa de la cultura catalana en Catalunya, Balears i el País Valencià. El Congrés es va analitzar l’estat de la cultura des del vessant jurídic, industrial, cultural o arquitectònic, entre altres.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va participar en les resolucions d’Arquitectura i Disseny, un dels 17 àmbits del Congrés. Aquestes resolucions, presentades a Reus, van comprendre la protecció del patrimoni arquitectònic, la política de l’habitatge, la terminologia arquitectònica catalana i l’accessibilitat.
Aparicions a premsa:
"El primer congrés per imaginar la societat catalana de la democràcia", Ara, 30 d'abril del 2017
"Reafirmació Cultural", El Punt Avui, 30 d'abril del 2017
29/03/2017
