Presentació del llibre “Arquitectura in-dependiente” de José María Torres Nadal
En aquest llibre Torres Nadal fa una anàlisi detallat del gir que les quatre forces “ecologizants”, alumnes, professors, universitat i arquitectura, han donat a la docència del projecte d'arquitectura a la Universitat d'Alacant. És un llibre esperat i desitjat tant per la innovadora trajectòria recorreguda per l’arquitectura a Alacant, com per l'absència de narracions específiques sobre pedagogia del projecte i les seves implicacions en l'arquitectura contemporània. Amb pròleg d'Andrés Jaque.
A la contraportada de la publicació podem llegir que aquest llibre és com un entrepà. Un entrepà polític i desestructurat, la part de dalt del qual és un tros de barra allargada i estreta de pa integral, i la de baix és una peça quadrada de pa de motlle. Dins hi ha pollastre trufat de violència i amor feminista «(…..querida arquitecta, querido arquitecto, en mi opinión todo lo que eres, arquitectónicamente hablando, no se lo debes a la arquitectura si no que se lo debes a la universidad …); hay chorizos holográficos que atraviesan pantallas afectivas (…nací moderno y me he hecho ecologizante a medida que Alicante se construía como tal…. ) y hay polvo de carne de cemento amasado con agua periférica (…montamos [en Arquitectura en Alicante] una fiesta en la que su creatividad fuese provocativa, descarada y extravagantemente divertida, e hizo de la institución universitaria un lugar habitable, un lugar en el que construir una casa tuviera sentido…)».
Així han estat els primers 20 anys de docència a la Universitat d’Alacant. Aquest llibre, que defensa la IN-DEPENDÈNCIA de l'arquitectura, de l'arquitectura que ens pertany, i que defensa la nostra entitat futura com a arquitectes “ecologizantes”, i que entén l'arquitectura com a matèria viva, és el cos i la subjectivitat que hem après, ensenyat i practicat, amb passió i amb ironia, en Arquitectura a Alacant.
Jose Maria Torres Nadal
Neix a Cieza (Múrcia) el 1947. Entre 1978 i 1997 és professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona amb Albert Vilaplana i, posteriorment, el 1997 és contractat per l'Escola Politècnica de la Universitat d'Alacant per a organitzar la coneguda i prestigiosa Àrea de projectes Arquitectònics, on hi ha exercit fins al curs 2016-2017 en el qual deixa la Universitat.
Entre moltes altres activitats culturals i professionals, ha dirigit una col·lecció de llibres, ARQUILECTURAS, ha exposat al MOMA de Nova York, ha construït la Biblioteca de Múrcia, ha fet cursos molt especials com el de Benidorm i els Hotels de Benidorm i algunes performances com “La meva casa és el teu museu”.
Actualment exerceix com in-activista cultural, in-arquitecte i in-docent i continua treballant, fent un escrit, un concurs i un projecte a l'any, en les implicacions culturals i professionals de la condició afirmativa de la precarietat cultural.
