Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

El Brèxit. I què passarà ara?

© Maria Giramé

Fa gairebé mig any que la Gran Bretanya va votar per sortir de la Unió Europea en un referèndum històric. Què pot significar el Brèxit per al sector de l'arquitectura del Regne Unit i per al de la resta d’Europa?

El fet és que encara no ens trobem del tot en el "post-Brèxit". La data prevista per a l’activació de l'article 50 és el mes de març del 2017, i segons aquest article, el procés de negociació amb la Unió Europea pot durar fins a 2 anys. Per tant, no hi haurà respostes definitives a què passarà després d’aquest període d'incertesa i és aquí on es plantegen moltes preguntes sobre les conseqüències en el sector durant aquest temps d’impàs.

Segurament la incertesa econòmica és de moment la major amenaça per a totes les parts i, davant d’aquesta situació, sembla que molts dels projectes i de les inversions previstes es podrien congelar, podent afectar negativament el sector. Aquesta situació podria veure’s agreujada o no en funció de les negociacions del Brèxit.

No obstant, cal destacar que en aquest moment, continuen havent-hi oportunitats per a les inversions estrangeres donat el baix valor de la lliura actual. A més a més, la inèrcia del fort creixement dels anys anteriors i dels projectes que ja estan en marxa, mantenen un elevat nivell d’activitat al sector. El valor afegit brut anual produït pel sector va créixer a una mitjana de més del 15% entre els anys 2010 i 2014, passant de produir 2.640 milions a 4.330 milions de lliures anuals. Cal tenir present també, a l’hora d’estimar el futur nivell d’activitat del sector, l’alta demanda de nous habitatges. Particularment, en l’àmbit metropolità de Londres, l’emergència habitacional ha donat lloc a iniciatives com “Homes for Londoners”, de l’actual alcalde Sadiq Khan, que reclama la construcció de 50.000 habitatges nous cada any.

Una altra manera d’intentar entendre com rep la professió l’impacte de la situació actual, posterior al referèndum del Brèxit i previ a la seva execució, és l’enquesta mensual que fa el RIBA (l’organització professional per a arquitectes del Regne Unit) sobre les expectatives laborals en els propers mesos. Els gràfics mostren un llarg i consistent període d’optimisme, que comença a l’inici del 2013 i que només es veu interromput per una abrupta baixada de les expectatives laborals el juny del 2016, coincidint amb el referèndum, arribant a valors negatius. No obstant, les dades dels últims mesos, i en particular les d’octubre, revelen un considerable increment de la confiança dels despatxos d’arquitectura en el futur immediat. Malgrat tot, és difícil saber si aquesta confiança es veurà consolidada seguint la inèrcia dels anys precedents o es veurà minvada dràsticament cada vegada que alguna notícia sobre el Brèxit faci tremolar els mercats.

En aquest context, ja és sabut que el sector de l’arquitectura del Regne Unit i de tota Europa haurà d’afrontar diversos reptes, que podrien trobar solucions més o menys interessants en funció de la voluntat política dels diversos actors participants en les negociacions del Brèxit, així com de les polítiques internes que puguin desenvolupar els diferents nivells d’administració local. En un informe recent, el RIBA ha posat en relleu alguns d’aquests reptes, sintetitzats a continuació:

I.Mantenir la força del sector de l’arquitectura del Regne Unit:

En el context d’inestabilitat econòmica mencionat anteriorment, el sector demana al govern del Regne Unit i al Banc d’Anglaterra que aportin seguretat pels inversors, sobretot per a les inversions nacionals relacionades amb infraestructures i habitatge degut a la manca de finançament de la Unió Europea. El govern també hauria de potenciar l’obertura de mercats locals i a l’estranger, tot assegurant la facilitat a l’accés del finançament per promotors i indústria del sector, però especialment a les PIME.

II.Mantenir el reconeixement de les qualificacions professionals:

En les últimes dècades, el sector professional del Regne Unit ha sigut capaç de captar talent de tot el món, fomentant així la innovació i la captació de clients a escala mundial i aportant diferents perspectives culturals i una gran diversitat lingüística. En aquest sentit, al voltant de 500 arquitectes de la Unió Europea es registren cada any a la ARB, el Registre Oficial d’Arquitectes del Regne Unit. Així doncs, no és d’estranyar que, després del resultat del referèndum, molts despatxos d’arquitectura britànics ja hagin mostrat la seva preocupació pels possibles problemes de personal, i com això podria tenir un impacte en la seva capacitat per contractar i retenir el talent Europeu. És per això que el sector reclama mantenir el reconeixement de la qualificació professional dels arquitectes europeus al Regne Unit, i proposa buscar reconeixements mutus també en altres mercats.

III.Mantenir un sector qualificat i innovador:

L’increment d’immigració de la Unió Europea ha jugat un rol molt important per omplir certs buits en el mercat britànic ja que més d'1 de cada 5 treballadors en el sector de la construcció provenen de l’estranger. L’organisme que regula el sector de la construcció, el Chartered Institute of Building, estima que el sector necessitarà 224.000 nous treballadors per a l’any 2019. Si la marxa del Regne Unit de la Unió Europea es tradueix en restriccions en la llibertat de circulació de treballadors, significarà encara un buit més gran dins del sector de la construcció. Per aquest motiu, el govern del Regne Unit hauria d’assegurar la llibertat de moviment pels arquitectes i per a totes les parts del sector de la construcció revisant els criteris d’immigració, un dels temes que serà de major controvèrsia durant les negociacions.

IV.Mantenir l’accés al finançament per a la investigació:

Malgrat el Regne Unit ha sigut un dels major contribuents al pressupost de la Unió Europea destinat a la investigació, el finançament que han rebut per a activitats de desenvolupament, recerca i innovació per part de la UE ha sigut superior, superant durant el període d’entre el 2007 i el 2013 un 63% el valor aportat. És per això que, com a conseqüència del Brèxit, les ajudes a la investigació disminuiran afectant tant a les universitats com als departaments d’investigació tecnològica d’algunes empreses. A més a més, la sortida de la Unió Europea pot tenir un gran impacte en el sector de l’educació ja que en el 2015, el 13% dels estudiants a universitats del Regne Unit provenien de països comunitaris. Qualsevol disminució o canvi en les convalidacions és probable que afecti l’acceptació d’estudiants i professionals acadèmics europeus a universitats del Regne Unit, i probablement també als programes d’intercanvi temporals com l’Erasmus.

V.Mantenir les certificacions de qualitat pels productes de la Unió Europea:

La indústria de la construcció del Regne Unit importa el 64% dels seus materials de la Unió Europea. Si el Regne Unit opta per diferents certificacions de qualitat, no només afectaria al sector britànic directament, sinó també a les empreses comunitàries per a les quals el mercat britànic és clau. És per això que el sector creu important que el Regne Unit continuï formant part en totes les discussions en relació a les necessitats específiques de la Unió Europea pel que fa a les normes determinades i en les decisions sobre les normes harmonitzades (normes UNE-EN), que són les que satisfan els criteris de màxima seguretat de la Unió Europea o l’obeeixen.

Maria Giramé Aumatell, arquitecta. Corresponsal del COAC a Londres, Regne Unit

Referències

https://www.architecture.com/RIBA/Aboutus/Whoweare/BrexitBriefing

https://www.architecture.com/RIBA/Professionalsupport/FutureTrendsSurvey

http://www.arb.org.uk/arb-brexit-faqs

https://www.architectural-review.com

https://www.architectsjournal.co.uk/news/the-aj-on-brexit-10-predictions

 

PDF version

Tornar

Encuentro anual de corresponsales del COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 23 de diciembre a las 13.30 h tindrá lloc a l'Altell de plaça Nova la trobada anual de corresponsals internacionals del COAC.

El encuento, abierto a todos los colegiados, es una buena ocasión para poner en común las experiencias de los corresponsales y, también, conocer de primera mano el trabajo que desarrollan en el extranjero
.

Contaremos con la presencia de los corresponsales que están en Bélgica (Bruselas), Bosnia-Hercegovina (Sarajevo), Colombia (Bogotá), Estados Uniidos (San Francisco), Italia (Turín), Holanda (Amsterdam), Panamá (David), Suecia (Goteborg ) y China (Shangai).

La Xarxa de Corresponsals del COAC nació en el 2013 con el objetivo de favorecer el posicionamiento de los arquitectos catalanes en el estranjero y colaborar con ellos ofreciendo información para el ejercicio professsional en otros paises. Actualmente, el COAC cuenta con corresponsales en 41 ciudades que trabajan para augmentar las oportunidades de trabajar fuera de la forma más cualificada posible manteniendo a la vez los vínculos con Catalunya y los arquitectos que siguen ejerciendo aquí.

Se ruega confirmación de asistencia al encuentro enviando un correo a internacional@coac.net

Con la colaboración de:
29/11/2016
Tornar

Torí i la il·lusió dels estructuralistes

© Aina Pérez

Torí és una ciutat amb un passat fortament industrial. La ciutat va ser un dels exponents de la Itàlia del “miracolo economico” (o miracle econòmic italià)*1, una Itàlia rica i pròspera, admirada per la seva indústria, la innovació, el disseny i l'arquitectura. Aquest és el context on van néixer dos edificis magnífics que actualment estan totalment ignorats per la ciutat.

Un és el Palazzo del Lavoro, obra de l'enginyer Pier Luigi Nervi, finalitzat el 1961 i actualment abandonat i molt degradat. L'altre és el pavelló subterrani de Torino Esposizioni, construït el 1960 per l'arquitecte Riccardo Morandi, que avui en dia allotja un aparcament a l'interior de la seva estructura. 

El “Palazzo del Lavoro”

El Palazzo del Lavoro era l'edifici principal de l'Exposició Internacional del Treball de Torino 1961. Dissenyat per l'enginyer Pier Luigi Nervi i construït en només 10 mesos, l'edifici es convertí en una nova porta d'entrada a la ciutat.

Aquesta construcció consta d'una planta quadrada de 156 metres de costat, 25 metres d'altura i una superfície total de 22.500 m2.

El concepte de l'edifici és molt senzill, però tot i així Nervi aconsegueix dotar la construcció d'una gran monumentalitat.

La gran estructura del Palazzo del Lavoro està formada per 16 elements modulars (4x4) de coberta quadrada i plana, recolzats sobre un pilar central en forma de paraigua que recorda a algunes construccions egípcies.

La façana transparent de l'edifici permet la il·luminació natural i està dotada d'un complex sistema de lamel·les que poden canviar la inclinació segons l'exposició solar.

A la planta -1 hi trobem una sala de conferències, dues sales de cinema i locals de servei.

El Pavelló subterrani de Torino - Esposizioni

Aquest pavelló es construí com a ampliació de les estructures ja existents de Pier Luigi Nervi que formen el complex expositiu Torino – Esposizioni.

La interessant construcció projectada per l'arquitecte Riccardo Morandi es plantejà com un pavelló subterrani per no intervenir sobre el paisatge del Parc del Valentino, i per fer-ho s'inspirà en l'església subterrània de Lourdes.

De planta rectangular de 69 metres x 151 metres i 8 metres d'altura mitjana, es connecta amb els altres pavellons a través d'un passatge subterrani de 200 metres.

Morandi utilitzà per al disseny de l'estructura, la seva experiència en la construcció de ponts. Tot i que aquesta vegada no veiem un pont sinó un espai tancat, on Morandi lliga les estructures i dóna tridimensionalitat als membres estructurals d'una forma que recorda molt les voltes gòtiques.

Novament ens trobem davant una construcció en temps rècord, 6 mesos d'obra.

La il·lusió dels estructuralistes

Les revistes d'arquitectura de l'època publiquen aquestes dues obres amb extensos articles que les descriuen amb tots els detalls constructius, fotografies i fins i tot càlculs estructurals. Són exemples d'obres modernes que utilitzen la tecnologia innovadora per aconseguir estructures i espais de gran efecte.

En un article de la revista l'Architettura de 1960, Giovanni Klaus König lloa l'obra de Nervi, Morandi i Torroja perquè demostren com l'arquitectura es pot basar en l'experiència d'un món tècnic sense esdevenir indústria. Es tracta d'enginyers que coneixen a fons la tècnica constructiva i per això aconsegueixen introduir en el pensament compositiu aspectes tecnològics sense convertir aquestes obres en quelcom d'infantilment científic, sinó per crear formes noves en les quals poden ser expressades tensions espacials que l'arquitectura antiga encara no coneixia.(*2)

König critica en el mateix article la tendència del moment de voler passar d'una arquitectura considerada obra d'art i per tant subjectiva a una arquitectura científica i per tant definitiva. El que moltes vegades porta, com explica König, a un producte que no és ni art ni tècnica sinó un producte d'aficionats i de caire tecnicista.

Les restes d'un miracle

I doncs, què ha passat?

Aquestes grans construccions nascudes en un moment de fort optimisme i creixement on els espais expositius eren la targeta de visita que es presentava al món, avui en dia s'han quedat tristament sense programa.

Com exposava Luka Skansi en el seu projecte per a la Biennale d'Arquitectura de Venècia del 2014, anomenat “The Remnants of the Miracle”(*3), es tracta d'edificis amb un gran potencial que haurien de ser restaurats però el problema és que ningú sap què fer-ne.

El seu treball mostrava d'una manera molt directa a través de la fotografia, el naixement i la mort d'una gran quantitat d'edificis de tot el país que havien estat construïts durant l'època del miracle econòmic (1950-1960) i que actualment estan abandonats. Construccions com les de Nervi i Morandi que, amb tecnologies relativament simples, havien dissenyat formes perfectes i grans estructures.

I, què passarà?

En el cas concret d'aquests dos edificis, la ciutat de Torí segueix discutint nous usos per donar-los nova vida. El pavelló subterrani de Morandi, situat al Parc del Valentino, pulmó i jardí de la ciutat, podria esdevenir una de les seus del Politècnic de Torí i nova Facultat d'Arquitectura. (*4)

El Palazzo del Lavoro, en canvi, es troba des de fa alguns anys al centre de lluites entre el grup d’inversió que n'ha adquirit part de la propietat i el vol convertir en un centre comercial, l'Ajuntament i la “Sopraintendenza”(*5). Mentrestant, continua patint robatoris de les instal·lacions i petits incendis.

Tot i això, la possibilitat que es converteixi en un centre comercial i d'oci com ja va passar amb un altre edifici característic de la ciutat i interessant exemple d'arqueologia industrial, el Lingotto(*6), sembla cada cop més una realitat.

Malhauradament la ciutat ha ignorat durant 50 anys que tenia una de les obres més importants de Nervi. El consistori no ha destinat mai el pressupost necessari ni s'ha implicat en trobar un ús sostenible per a l'edifici. D'aquesta manera és molt provable que es perdi l'escència del Palazzo del Lavoro i la possibilitat de convertir-lo en un important punt d'interès del patrimoni de la ciutat.

Aina Pérez, arquitecta. Corresponsal del COAC a Torí, Itàlia

 

Notes:

(*1) Període de gran creixement econòmic i desenvolupament tecnològic del país produït entre els anys 51 i 73 del segle XX el moment àlgid del qual es considera l'any 1960.

(*2) Giovanni Klaus König. Variazioni su un tema di Th. W. Adorno: L'invecchiamento dell'architettura moderna.  Revista L'Architettura n. 55. Maig 1960. Pàg. 192-193.

(*3) 14a Biennale d'Architettura 2014: Fundamentals, comissariada per Rem Koolhaas. Dins el pavellò de l'Arsenale titulat Monditalia el projecte “The Remnants of the Miracle” de Luka Skansi.

(*4)http://www.comune.torino.it/geoportale/prg/cms/media/files/AVVISI_COMUNICAZIONE/TO_EXPO/allegato_1_bis_masterplan.pdf

(*5) Soprintendenza Beni Architettonici e Culturali del Piemonte.

(*6) Edifici emblemàtic de Torino, seu productiva de la FIAT entre els anys 1928 i 1982. Caracteritzat per la seva impressionant pista de proves pels cotxes situada a la coberta de l'edifici.

 

Bibliografia:

L'architettura. Cronache e Storia. N. 53 Març 1960

L'architettura. Cronache e Storia. N. 55 Maig 1960

Vídeos sobre Italia 61:

https://www.youtube.com/watch?v=FXa1ceilNZU

https://www.youtube.com/watch?v=jEwrONivnyE

Entrevista a Luka Skansi. “The Remnants of the Miracle”:

http://www.labiennale.org/it/mediacenter/video/fundamentals07.html

PDF version

Tornar
Trobada corresponsals 2016

Trobada anual de corresponsals del COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 23 de desembre a les 13.30 h tindrà lloc a l'Altell de plaça Nova la trobada anual de corresponsals internacionals del COAC.

La trobada, oberta a tots els col·legiats, és una bona ocasió per posar en comú les experiències dels corresponsals i, alhora, conèixer de primera mà la tasca que desenvolupen a l'estranger
.

Comptarem amb la presència dels corresponsals que estan a Bèlgica (Brussel·les), Bòsnia-Hercegovina (Sarajevoi), Colòmbia (Bogotà), Estats Units (San Francisco), Itàlia (torí), Holanda (Amsterdam), Panamà (David), Suècia (Göteborg ) i  Xina (Xangai).

La Xarxa de Corresponsals del COAC va néixer el 2013 amb l'objectiu d'afavorir el posicionament dels arquitectes catalans a l'estranger i col·laborar amb ells oferint informació per a l'exercici professional a altres països. Actualment, el COAC compta amb corresponsals a 41 ciutats que treballen per augmentar les oportunitats de treballar fora de la forma més qualificada possible mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.

Es prega confirmació d'assistència a la trobada enviant un correu a internacional@coac.net

Amb la col·laboració de:
 
29/11/2016
Tornar

Pages