L'Urbanisme en el Procés d'interiorització del Brasil: Palmas, Goiaina i Brasília
La discussió sobre l'ocupació de l'interior del Brasil s’inicia al Segle XVIII liderada pel Marquès de Pombal i Els Inconfidentes. El tema guanya força després de la Proclamació de la República a 1889, i inicia la seva concreció amb el pla de "La Marxa per a l'Oest" Desenvolupat pel Govern de Giulio Vargas, per accelerar l'ocupació del centre-oest brasiler. Palmas, capital de l'estat de Tocantins és part d’aquest procés i va ser antecedida per Goiania i Brasília. Les tres ciutats planejades. Ens proposem reflexionar una mica sobre els projectes d'aquestes tres capitals, elements que integren l'ambiciós Pla d'interiorització d’aquest país-continent.
El pla urbà de Goiania, capital de Goias, va ser definit per Atilio Correia Lima, graduat en arquitectura per l'Escola Nacional de Belles Arts de Rio de Janeiro el 1925 i post-graduat en urbanisme a la Sorbona de Paris el 1930. Per invitació de l’interventor Pedro Ludovico, Correia Lima escull un pla alt al sud-est de l'estat per localitzar la nova capital, la pedra fonamental va ser col·locada el 24 d'octubre de 1933. la concepció de l'urbanista es recolza en el concepte de monumentalitat. Portant com a referència Versalles i Washington, empra l'esquema d'inspiració francesa paté d'oie (arrugues al voltant de l'ull). A partir de la Plaça Cívica davant del Palau de Govern estatal neixen avingudes que avancen organitzades en un disseny radial, aquell té els sectors anterior i lateral delimitats per una avinguda en semicercle. La influència de França del segle XIX també es reflecteix en les avingudes i les places, així com en l'estètica dels bulevards.
La idea d'interioritzar la capital del país igualment ve del segle XVIII, es reforça amb l’arribada de la cort portuguesa a Brasil en 1808 i guanya força amb la primera constitució republicana de 1891, la qual determina la regió del pla alt central com localització de la futura capital. Caldrà que el Govern de Juscelino Kubitschek (1956-1961) la pugui concretar.
Al març de 1956 Kubistchek va crear la Companyia Urbanitzadora de la Nova Capital (NOVACAP), empresa estatal que coordinaria la construcció de Brasília amb l'enginyer Israel Pinheiro com a president, l'arquitecte Oscar Niemeyer com a director tècnic, el qual va organitzar un concurs de projecte urbanístic del Pla Pilot, guanyat per Lucio Costa.
Costa va presentar un pla amb les bases en els preceptes de la Carta d'Atenes, seguint la definició d'àrees específiques per a cada tipus d'ús: residencial, administratiu, comercial, industrial, recreatiu, cultural, etc i l'ocupació dels conceptes de velocitat, moviment, màquina, individualitat, tan a gust de la modernitat, expressat per la valorització de l'automòbil privat i les llargues avingudes. Buscant minimitzar problemes de circulació, l'urbanista va eliminar creus d'avingudes situant-les en diferents nivells. El sector destinat als edificis de govern federal anomenada Plaça dels tres Poders, té una situació destacada en l'eix exclusiu, que parteix del punt de trobada "a les corbes" emfatitzant la seva funció de capital federal.
Palmas sorgeix com a conseqüència de la constitució de 1988 la qual estableix la divisió de l'estat de Goiás en dues federacions autònomes, una al Nord i una altra al Sud. L'estat que es crea al Nord, Tocantins, exigeix una capital. La proposta és que la ciutat es localitzi en el centre del nou territori i com les altres capitals de la regió serà planejada. Els arquitectes urbanistes Luis Fernando Cruviniel i Walfredo Antunes van iniciar el projecte el 1989 inspirats en la modernitat i en la proximitat de Brasília. El terreny escollit és pla, a un costat el riu Tocantins i l'altre la serra del Lajeado. El partit del pla urbanístic, pres conjuntament entre els arquitectes i el govern de l'estat, es defineix com un traçat en creu amb centre en el promontori on es localitza el Palau de Govern, a partir del qual es desenvolupa l'estratègia emprada pels urbanistes que va consistir en "crear dues estructures interdependents entre si. Una macro, de caràcter urbà, amb format de malla, més dinàmica i predominant en la imatge de la ciutat. L'altra, a l'interior dels carrers i amb un disseny més flexible, la finalitat és proporcionar el desenvolupament de barris, entesos com petites ciutats dins de la ciutat.
Els propòsits i ideologies inserits en els plans urbanístics d'aquestes tres capitals, que marquen el camí del procés d'interiorització del Brasil, expressen molt sobre les relacions socials, espai públic i formes de vida urbana que estem portant cap a l'interior i construint-lo. Aprofundir en el seu estudi, és preciós.
Héctor Alfredo Morelli, arquitecte. Corresponsal del COAC Palmas, Brasil amb la col·laboració de Mara Kramer. Maig 2017
Brasil Meridional: un crit tímid a la necessitat
Introducció al país
El Brasil que coneixem, el de la samba, el futbol i la caipirinha, és un pèl distant del Brasil que es viu dia a dia aquí. Estem parlant d’un país de gairebé la mateixa superfície que Europa, amb tots els contrastos, varietats culturals i diversitats que inclou. El puja i baixa (més aviat baixa) de l’economia i les inestabilitats polítiques fan que les inseguretats s’apropiïn de les converses diàries. Però, en el fons i, si s’investiga bé, aquest territori ric i divers, es transforma en un lloc de possibilitats i, no ens enganyem, de necessitats.
Un estat tradicional i productiu
La regió sud que és on em trobo (més concretament, a l’estat de Rio Grande do Sul, d’on és originari el nostre conegut Ronaldinho Gaúcho) és una àrea bastant productiva, si la comparem amb la resta del Brasil. La ciutat de Passo Fundo, petita metròpolis de 200.000 habitants a l’interior de Rio Grande do Sul, on tenim el nostre estudi d’arquitectura (ib22), és un pol important d’agricultura, sanitat i educació universitària, cosa que comporta una certa estabilitat econòmica. Estem parlant d’una regió tradicionalista, la qual cosa, per a l’arquitecte català, acostumat a les últimes innovacions constructives, pot semblar un inconvenient. La veritat és que ho és. Però, com a tot procés de la vida, ens hem d’adaptar i entendre la forma que ells construeixen (bàsicament maó i formigó armat), sense imposar. Aquesta serà la nostra millor virtut a l’hora de treballar amb ells.
Indicis de millora
Aquest tradicionalisme de la regió, però, està canviant en els últims anys. Algunes empreses estan creixent econòmicament i comencen a invertir en tecnologia aplicada a l’arquitectura i, sobretot, en sostenibilitat i construccions bioclimàtiques, encara que tot va molt poc a poc i sovint, per poder-los convèncer, hem de ser insistents sobre els avantatges d’escollir aquest camí. Però ja és un avanç.
Dos carrils-bici i un parc
Aquesta ciutat, en particular, ha anat millorant urbanísticament en els últims anys. La qual cosa dóna una esperança per al professional que es dedica a intentar millorar les infraestructures. En els últims 3 anys s’han projectat i construït 2 trams importants de carrils-bici, un dels quals va ser projectat pel nostre despatx. Això ha donat molta vida a l’avinguda principal, on ara està plena de gent entrenant, bicicletes, “rollerbladers” i famílies gaudint dels espais intermitents que van apareixent (playgrounds i petites places estàtiques). Antigament, aquests trams situats al mig de l’avinguda (com si fos una rambla), plens de vegetació autòctona i frondosa, no eren gaudits per gairebé ningú pel seu mal estat i, inclús per la sensació de perill que desprenien aquests espais verds.
També s’ha projectat i construït un gran parc (inaugurat l’any passat). Parque da Gare.
Un projecte urbanístic molt interessant i amb una gran visió revitalitzadora d’un espai lliure en decadència, com era la zona del darrera de l’antiga estació de trens. El projecte ha estat dissenyat per l’empresa Idom, una gran enginyeria basca, amb seu a São Paulo. Es situa en un terreny amb molta topografia, molt difícil de solucionar. El projecte s’adapta perfectament a aquesta varietat d’altures, proporcionant diferents usos. Aquesta important intervenció urbanística ha canviat totalment la vida dels veïns durant el cap de setmana.
Abans anaven als centres comercials perquè no hi havia un espai verd gran per gaudir, i ara, el Parc de la Gare està ple de gent de totes les edats i classes socials gaudint de la seva àrea en particular.
Institucions universitàries
Des del nostre estudi estem molt en contacte amb institucions universitàries situades a Passo Fundo, com la IMED i la UPF. Jo sóc professor a un Postgrau d’Arquitectura i la meva sòcia (brasilera) és professora a la Graduació d’Arquitectura i també a la d’Enginyeria. L’àmbit universitari brasiler en general està en creixement i en constant moviment. Necessita de professors amb experiència i títols (Màster, Doctorat). La docència és una possibilitat per a l’arquitecte català (molt ben considerat aquí) que vulgui experimentar una nova etapa. L’idioma és molt semblant al català i a l’espanyol i es va aprenent sense massa problemes.
Conclusió
Com a professional català vivint al Brasil, recomano l’experiència de treballar aquí. Tot i que hem d’aprendre a adaptar-nos a una cultura molt diferent, analitzant-la, respectant-la i intentant millorar-la amb la nostra aportació i coneixements. Brasil és un país intensiu, de colors, on es conviu cada dia amb molts contrastos socials. La diferència entre classes socials és molt evident i això crea alguns conflictes. També hi ha una política proteccionista cap als estrangers, la qual suposa que si volem treballar aquí haguem d’associar-nos amb alguna empresa local, o ser contractats per alguna empresa brasilera.
La qualitat humana de les persones és, o pot ser, el gran punt positiu d’aquesta terra. Es tracta d’un poble que t’acull amb els braços oberts, la qual cosa facilita la nostra adaptació.
Pot ser ens sobta, al principi, la falta d’infraestructures, comparades amb les que tenim a Catalunya, però és un país en procés de reforma política, econòmica i social. Per tant, un país amb molt per fer, i nosaltres podem formar part d’aquest “molt per fer”.
Pau Iglesias, arquitecte. Corresponsal del COAC a Passo Fundo, Brasil. Maig 2017.
Participa a las conferencias del Congreso de la UIA Seúl
Desde el congreso están interesados en la participación de arquitectos catalanes de hasta 40 años que quieran impartir alguna de les conferencias o participar en mesas rodondas relacionadas con el "digital vernacular",proyectos realizados con materiales tradicionales locales (caña, barro, madera...) utilitzando tecnologías digitales.
La participación cuenta con una dotación económica para cubrir gastos del viaje y la estancia.
Si estáis interesados en participar exponiendo vuestros proyectos podéis enviar vuestro currículum gráfico o vuestra página web con vostros datos poniendo "COAC - UIA SEUL" a architwins@outlook.com con copia a internacional@coac.net . Data límite para presentar propuestas 21 de abril.
Més informació sobre les condicions de participació.
Els Arquitectes reclamen compromís i transparència per la qualitat arquitectònica a Brasil
L’arquitectura i els arquitectes de Brasil, estan passant per un moment delicat ja sigui en l’àmbit privat o públic. Successives lleis han desvirtuat el paper del projecte com a categoria cultural autònoma. És habitual que les obres públiques siguin licitades sense projecte i que contractistes d’obres, a part de necessitar-los per construir, siguin contractats per projectar i dissenyar, això està afectant la qualitat de les obres realitzades amb fons públics. Sembla necessària la revisió d’aquestes lleis per tal de desenredar els processos de concessió de l’obra pública que faciliten l’ocultisme i les propines per tal d’accedir als projectes.
Però el país no para. Les previsions apunten que fins a finals de la dècada de 2030, Brasil construirà com mai s’havia construït abans. Més de 40 milions de llars s'afegiran als 66 milions existents a l'actualitat. En molts casos, més de la meitat de la ciutats seran afegides o renovades.
Els arquitectes brasilers es troben enfront d’un gran repte: superar l’escassa demanda de serveis professionals degut a l’actual crisi econòmica que ha aturat la construcció, i estar preparats per resoldre la planificació i el disseny de la construcció de noves zones urbanes del Brasil d’aquesta nova generació.
El Col·legi d’Arquitectes del Brasil (CBA) - col·lectiu compost per l‘Institut d’Arquitectes del Brasil (IAB), la Federació Nacional d'Arquitectes (FNA), Associació Brasilera d'Arquitectura Empreses (AsBEA), Associació Brasilera d'Arquitectes Paisatgistes (ABAP) i l'Associació Brasilera d'Arquitectura i Planificació Urbana ( ABEA) – proposa algunes estratègies per tal de millorar el desenvolupament arquitectònic del país. Per exemple, planteja la possibilitat que els futurs candidats a l'alcaldia de les ciutats, abans de ser elegits i per tal de poder ser valorats, puguin disposar d’una oferta d’obres i projectes a realitzar, compostes per estudis preliminars, avantprojectes, projectes complementaris i pressupostos amb especificacions de tot el treball. "Seria un compromís de transparència en l'administració pública i la millora de la qualitat de l'obra, temps i cost, amb un clar rebuig dels procediments que han proporcionat tanta corrupció en la realització d'obres públiques", va dir el president de la IAB, Sergio Magalhaes.
La “Lei de Licitações (559/2013)” està en projecte de revisió. Diversos senadors remarquen la importància de l'elecció, mitjançant licitació, de projectes complets per a les obres públiques, en la seva esmena, el senador Fernando Bezerra diu, "creiem que és essencial per al desenvolupament de la cultura i de la tècnica de l'arquitectura al Brasil que el gestor públic pugui tenir l'opció de licitar el seu projecte en forma de concurs públic ". El document ressalta que en la Unió Europea els concursos són obligatoris per a la contractació de projectes amb valors superiors a 162.000 euros.
El text actual de la llei conserva la possibilitat de fer una oferta per a les obres públiques per "contractació integrada". Es més, manté i amplia creant dues noves formes: la " contractació semi-integrada" i el "diàleg competitiu". Totes tres, en la opinió de vàries entitats de l’àmbit arquitectònic, són altament perjudicials per a la qualitat, el preu i el temps de les obres públiques. Són instruments d’indefinició que comporten sobrepreu i possibilitant eleccions no basades en la qualitat ni en el bé comú, com s'ha demostrat àmpliament en molts escàndols.
La majora de la població li sembla incomprensible que el Senat insisteixi en la promoció d’instruments altament perjudicials per la qualitat i el preu de les obres públiques, que fomenten la corrupció fins i tot afectant als principals contractistes dels país com els involucrats en la “Lava-Jato” (important afer de corrupció pública). És incomprensible sobretot després de les declaracions del director del departament de projectes de l’Odebrecht, una de les principals constructores del Brasil. El director va informar de les seves operacions en la compra de favors per a la realització de lleis que beneficiessin l’empresa, com les que regulen el "sistema brasiler de licitació”. El projecte de llei està en aquests moments en anàlisi de la Cambra de Representants.
Els arquitectes brasilers estant treballant en aquesta realitat en transformació. Reclamant la responsabilitat del procés, en diàleg amb la societat que els ha donat la responsabilitat de pensar, dissenyar i construir a Brasil. El que volen és arribar a un nou temps professional, per a benefici de l'arquitectura i la ciutat. Per obtenir ciutats més boniques, més ben planejades, més ben construïdes i socialment més justes.