Berlinesos buscant la vida al camp
Berlín és sens dubte una ciutat molt atractiva per viure-hi. D’una banda la diversitat dels seus barris i de la seva població, la immensa oferta cultural, la forta presència a la ciutat de passatges destacats de la recent història europea, els seus parcs i canals, la seva vida nocturna i una llista interminable de serveis i equipaments que ofereix per a la pràctica de tot tipus d‘activitats de lleure. A més, segueix essent lloc de pas obligat per a qualsevol artista jove europeu, amb el perill de quedar-hi atrapat més temps del previst.
Tot i així Berlín ha sofert en els últims anys una gran transformació en tots els nivells i comença a guanyar detractors que pateixen les incomoditats que ha provocat la gentrificació dels barris més cèntrics: l’augment del trànsit, l’encariment de la vida en general i en especial dels lloguers, el turisme incívic, la massificació dels espais públics, la brutícia... És per això que cada cop més berlinesos es plantegen el canvi a una vida rural, més tranquil·la, recuperant el contacte amb la natura més enllà dels parcs urbans on el verd es barreja amb les restes de barbacoes i fins i tot, en alguns casos, amb xeringues utilitzades.
La vida al camp sedueix principalment a professionals liberals que poden treballar en el dia a dia de forma autònoma, com per exemple escriptors, dissenyadors, periodistes, arquitectes, traductors o actors, que es troben entre els 30 i 50 anys i es traslladen amb la família buscant un ritme de vida menys frenètic i més saludable.
En aquest sentit, l'Alemanya de l’est pot oferir molts paisatges idíl·lics per als amants de la natura. Paratges a la vora de llacs, boscos i prats que sovint formen part de parcs naturals protegits o fins i tot són reserva de la biosfera. Els pobles que hi trobem han patit però al llarg dels últims anys una despoblació importantíssima que sembla que no té fre. La mitjana d’edat és en aquestes poblacions molt elevada i hi manquen perspectives laborals i d’oci per a la gent jove. Una situació semblant a la que es viu a determinades zones rurals del nostre país.
Aquesta nova tendència suposa una oportunitat per donar vida als municipis rurals que no es pot deixar escapar. Es produeixen noves formes de convivència i models de treball innovadors, on la sostenibilitat i la rehabilitació juguen un paper determinant. La nova clientela no vol construir nous habitatges unifamiliars en la perifèria dels municipis, com ha estat pràctica habitual en els últims anys i que ha generat els anomenats “municipis dònut“, on els centres han quedat abandonats i la perifèria ha crescut amb zones residencials i centres comercials. Ara l’interès dels nouvinguts se centra en rehabilitar les cases antigues abandonades en el casc urbà, així com antigues fàbriques, molins, escoles, hospitals o masies, que així reprenen una nova vida.
Recentment s’ha fet públic el resultat de l‘estudi “Pobles urbans - com el treball digital pot atreure als ciutadans al camp“ realitzat pel “Berlin-Institut de població i desenvolupament” i l’associació “Neuland 21“, on s’analitzen 18 casos pràctics de projectes innovadors portats a terme per urbanites en zones rurals. La principal conclusió d’aquest estudi és la necessitat d’una connexió ràpida d’internet en tot el territori rural, que actualment no existeix.
Un dels 18 projectes que formen l’estudi és al municipi de Gerswalde. Es tracta d’un dels exemples més representatius d’aquest fenomen. Fins i tot ja és conegut com a poble dels hipsters o districte 13 de Berlin, tot i que es troba a hora i mitja de distància i pertany a la província d’Uckermark, a Brandenburg.
En els últims anys s‘hi han anat instal·lant moltes famílies berlineses que volen desenvolupar-hi un projecte de vida sostenible, en temes com la mobilitat o l’alimentació, i alhora volen enriquir la vida cultural local amb exposicions, concerts o festivals.
Actualment en aquest petit municipi rural no ens ha de sorprendre trobar-hi una galeria d’art, una cafeteria japonesa, una botiga de productes biològics o una cocteleria. Tot plegat resulta molt atractiu per als visitants de Berlín de cap de setmana; per als habitants de tota la vida potser no ho és tant. És evident que la convivència entre els dos mons que ara es troben no és fàcil i només amb molt bona voluntat i comunicació és possible que puguin arribar a conviure i que cada part s’enriqueixi de l’altra.
A Gerswalde també hi trobem “das schwarze Haus“ (la casa negra), un projecte de l’arquitecte berlinès Thomas Kroeger, pensada com a casa de vacances per a urbanites que vulguin passar uns dies a la natura, i que ha rebut diversos premis d’arquitectura, entre ells el BDA de Brandenburg del 2012 i el “Haus des Jahres“ (casa de l’any) del 2014. Es tracta d’un petit edifici amb coberta inclinada que s’integra en el paisatge i deixa que aquest s’introdueixi a dins de la casa a través de les grans obertures situades en les façanes longitudinals. Salvant les distàncies, es podria dir que és una reinterpretació de la casa Farnsworth de Mies Van der Rohe en l‘anomenada Toscana alemanya.
Una de les primeres berlineses que va arribar a Gerswalde, la directora de cinema i actriu Lola Randl, recull en la sèrie “Landschwärmer“ escenes protagonitzades pels seus nous veïns arribats de Berlín. Es tracta d’anècdotes que ofereixen un retrat interessant de la vida al camp, que no sempre és tan idíl·lica i senzilla com ens la podem imaginar.
És difícil preveure com evolucionarà aquest fenomen de retorn al camp, però està clar que el potencial que s‘amaga darrera d’aquestes iniciatives particulars per a una ocupació sostenible del territori és immens. Les administracions haurien de facilitar aquests moviments migratoris, millorant les comunicacions, oferint una mobilitat sostenible, així com oferint ajudes econòmiques per a la rehabilitació de les edificacions abandonades. D’altra banda, cal que es mantinguin alerta per tal que no es produeixi una centrifugació de determinades zones rurals que acabi expulsant-ne els habitants de tota la vida. A Berlín els exemples dels districtes de Mitte o Prenzlauerberg són encara prou presents.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya. Setembre 2019
Vivienda en serie en el siglo XXI. Crónica desde Hamburgo, Alemania.
Hamburgo tiene la ambición de ser la primera metrópoli europea que sigue creciendo y, sin embargo, sus habitantes pueden seguir viviendo. Para conseguir este objetivo tan loable, la política (con SPD a la cabeza) está decidida resueltamente a solucionar el problema de la vivienda. Hay muchas medidas sobre la mesa, la vivienda en serie también. A finales de 2020 se prevé que se acaben de construir los primeros bloques en serie en la ciudad, los primeros de toda Alemania.
Hamburgo es ciudad de acogida desde la crisis económica y desde 2012 se construyen 6.000 viviendas cada año (2.000 de protección oficial), cifra que se aumentó a 10.000 a partir del año 2015 (3.000 de protección oficial). Y, sin embargo, sigue teniendo déficit de vivienda. Este déficit provoca una alta demanda y trae como consecuencia, que, desde hace unos años, los precios de la vivienda aumenten considerablemente año tras año.
Las otras grandes ciudades alemanas, como de otras europeas, están en una situación similar también desde hace tiempo. Por ello, el Estado Federal Alemán puso en marcha en marzo de 2018 un paquete de medidas, llamado "Ofensiva para la vivienda" (www.die-wohnraumoffensive.de) para acelerar e incrementar la construcción de vivienda y, al mismo tiempo, para asegurar que éste sea asequible. En la cumbre participaron representantes de los Lands y de los municipios, los cuales aprobaron muchas medidas, tales como, promocionar la vivienda de alquiler a través de deducciones de impuestos por los promotores, continuar haciendo vivienda de protección oficial, revisar los planes de usos buscando más solares para uso residencial o mixto, dar ayudas económicas a las familias que quieran comprar o construir una casa, reducir las comisiones de las inmobiliarias a la mitad o modificar la normativa para acelerar el proceso de licitaciones públicas, ... pero hay una de las medidas que no deja indiferente, y es la de la "licencia tipo", que permite una obtención de una parte de la licencia de obras automáticamente, gracias a proyectar una tipología previamente acordada con las administraciones de cada Land. La idea que hay detrás de esta "licencia tipo" es que todos los aspectos que no dependen del lugar (como, por ejemplo, la evaluación de la estructura o la evaluación de la seguridad contra incendios dentro del edificio) puedan estar previamente aprobados por la administración. Los detalles seguirán siendo específicos de cada proyecto. Se quiere, así, reducir el tiempo de la administración para otorgar las licencias de obra (se calcula que se reduciría a la mitad), al tiempo que se reducen los costes del edificio al repetir siempre una misma estructura / tipología (se calcula que sería una reducción de un 15% o 20%).
Esta "licencia tipo" que promueve la vivienda en serie, tiene su origen en el "Sonderbauprogrammn" (= "programa de construcción excepcional"), que se puso en marcha a raíz del desbordamiento que vivieron las administraciones alemanas con la llegada masiva de refugiados (2015, año de mayor número de llegada de refugiados en Alemania, unos 890.000) que se sumaban a los inmigrantes que ya venían por la crisis económica. Con este programa, se pudo, por ejemplo, encargar sin concurso público, a la empresa semipública Saga, la creación de 1.200 viviendas en Hamburgo, que debían ser construidos en el menor tiempo posible y que, al mismo tiempo, fueran el máximo de económicos. Aquí es donde la Saga comenzó a investigar con duplicación y tipificación, módulos y viviendas en serie.
Ahora, tras la aprobación de la "licencia tipo", la Saga ha desarrollado hasta 40 tipologías de bloque de vivienda y 17 de casas adosadas, en estrecha cooperación con el Departamento de Urbanismo y Vivienda de Hamburgo, con el arquitecto jefe del Ayuntamiento ("Oberbaudirektor"), la Oficina de Edificación ("Amt für Bauordnung und Hochbau") y las administraciones de los distritos. Este conjunto de tipologías la han llamado casa-sistema: "Systemhaus".
El Systemhaus es el proyecto piloto de bloque de vivienda en serie en Alemania, que se construirá en Hamburgo, en el distrito de Farmsen. Se trata de unas 148 viviendas y se calcula que a finales de 2020 estará terminado. 1.500 viviendas suman todos los proyectos de la Systemhaus que están ahora mismo en proceso (aparte de Farmsen, también en los barrios de Lurup, Fuhlsbüttel, Wandsbek y Hamm).
La Systemhaus se basa en el desarrollo de unas tipologías flexibles y combinables para hacer frente a los diferentes solares y entornos urbanos. Las viviendas se distribuyen en torno a un núcleo de escalera. Las paredes de separación entre viviendas, las fachadas y los núcleos de instalaciones forman la estructura y la base de la Systemhaus. La distribución de cada planta es flexible: se puede incluir 2, 3 o hasta 4 viviendas y los bloques pueden tener una altura de entre 4 y 8 pisos. También existe la tipología de esquina. Aparte de poder variar la planta con diferentes tipologías de viviendas, también se puede variar la posición y tamaño de las ventanas, así como el acabado de fachada. En planta baja se da la opción de poner una guardería, una tienda o similar. Estas tipologías están destinadas a vivienda protegida o de alquiler asequible (hasta 8 € / m2 aprox.).
Ante esta iniciativa hay cierto escepticismo, siempre que se piensa en la construcción de posguerra de los años 60 y 70. Pero, en realidad, la idea de casas en serie actual se parece más a la de los años de gran expansión industrial a Alemania a partir de 1871, la llamada "Gründerzeit", donde se repetían tipologías edificatorias similares o iguales pero cada uno ponía su estilo a la ornamentación de la fachada. En el caso específico de la Systemhaus, la idea es hacer edificios de calidad, como hasta ahora (cumpliendo todas las normativas, estándares, eficiencia energética etc.), y, por otra parte, al ser las tipologías flexibles y combinables en fachada, pisos y plantas bajas, hacer más sencilla su adaptación al entorno urbano. El hecho de que exista la Systemhaus no quiere decir que la Saga, por ejemplo, descarte los proyectos individuales. Los seguirán construyendo allí donde la Systemhaus no pueda dar respuesta. Estaremos atentos a los resultados. De momento, el alquiler de los pisos piloto a Farmsen costará 6,3 € / m2.
Guida Maymó Campos, arquitecta. Corresponsal del COAC en Hamburgo, Alemania. Septiembre 2019
Referencias:
www.detail.de “Serieller Wohnungsbau rückt in den fokus”
www.baunetz.de “Hamburg bekommt Systemhäuser mit Typengenehmigung”
www.sueddeutsche.de “Guten Typen”
www.bundesregierung.de “Bauen und Wohnen”
www.architekturblatt.de “Saga präsentiert Systemhaus Konzept”
Los Mews de Londres
Una de las principales características de Londres es la variabilidad de su fábrica urbana, donde la yuxtaposición de edificios de diferentes épocas, estilos y escala, es más que habitual. Iglesias de la edad media, estaciones y galerías comerciales del siglo XIX, casas victorianas, y rascacielos contemporáneos son el material que genera la escenografía urbana de Londres. Al mismo tiempo, a diferencia de otras ciudades como París o Barcelona, la ciudad ha mantenido su estructura original sin desarrollar ensanches racionalistas o haussmannians.
Como muy bien explica Enric Gonzalez (periodista en El Mundo y en el País), en su libro "Historias de Londres", las calles de Londres son sinuosos y sin orden, y tanto su morfología como toponimia parecen diseñadas para generar la confusión del visitante, al que se añade un catálogo de vías urbanas bien extenso: Street, Avenue, Hill, Road, Grove, Lane, Mews, Street, Rise, Road. De estos, el Mews, son los que destacan por su singularidad.
Los Mews son calles o patios interiores, formados habitualmente por dos hileras de establos enfrentadas la una con la otra, que constituían la parte posterior de muchas mansiones construidas para las élites Victorianas o Georgianas durante los siglos XVII y XIX. Sobre los establos situados en la planta baja, se situaban los alojamientos del cochero y servicio de la casa principal. El término Mews proviene de Royal Mews, estables de la familia real situados en Charing Cross y llamados así por primera vez en el siglo XVI. La estructura típica de los Mews se desarrolla en dos plantas, o dos plantas y buhardilla. La planta baja se destinaba a las celdas por los caballos y carruajes. La planta superior para vivienda del servicio.
Los Mews pierden su función original con la aparición del coche, convirtiéndose en garajes o almacenes, pero los años 50-60 s comienzan a ser reconvertidos en residencia para artistas en busca de espacios económicos en el centro de Londres. Los Mews se convertirían así en uno de los primeros espacios donde se empezaría a manifestar el fenómeno que la socióloga Ruth Glass denominaría, precisamente en 1964, proceso de gentrificación (Glass definió el término al observar como las económicas casas de los barrios de Notting Hill y Islington eran ocupadas por parejas bohemias con recursos económicos suficientes para restaurarlas aprovechándose de las comunidades de estos barrios).
A pesar de su antigüedad y singularidad, pocos Mews se encuentran protegidos como patrimonio. Lo que ha facilitado que muchos de ellos hayan podido ser reformados en viviendas (dentro del marco de las normativas municipales) ha sido a partir de las siguientes acciones: integrando aberturas en las fachadas, redistribuciones interiores, o extensiones de volumen y cambios de uso. El acceso a los Mews se produce normalmente a través de un paso abierto en la planta baja a modo de portal en la planta baja, y es por eso por lo que habitualmente pasen desapercibidos o sean confundidos con un acceso al patio de una propiedad privada. Muchos de ellos están dedicados al uso residencial con la planta baja convertida en un estudio u oficina, pero también podemos encontrar pubs, restaurantes o boutiques. La calle conformada por los Mews, que en la mayoría de los casos conserva el pavimento de adoquines, suele ser de carácter peatonal, lo que favorece todo tipo de uso cívico.
Entre todos los Mews que se pueden encontrar en Londres podríamos destacar los siguientes por su excepcionalidad: Bathurst Mews, en Bayswater, uno de los Mews mayores de Londres. Warren Mews, en Fitzrovia, con su característica entrada. Cresswell Place Mews, en Gloucester road, donde el número 22 vivió Agatha Christie, y que sirvió de inspiración para su libro Murder in the Mews. Queen 's Gate Mews, en Kensington, donde se encontraba la primera gasolinera de Londres. Holland Park Mews, en Kensington, y uno de los Mews mejor conservados de Londres.
Robert Berenguer, arquitecto. Corresponsal del COAC en Londres, Reino Unido
Referencias
González, Enric. Historias de Londres. RBA Libros.2008.
https://en.wikipedia.org/wiki/Mews
https://bartlett100.com/article/ruth-glass-and-coining-gentrification
http://confiesoqueheleido.blogspot.com/2012/05/historias-de-londres-enric-gonzalez.html
https://www.telegraph.co.uk/finance/property/cities/8421162/Have-we-got-mews-for-you.html
Habitatge en sèrie al segle XXI. Crònica des d’Hamburg, Alemanya
Hamburg té l’ambició de ser la primera metròpoli europea que segueix creixent i, tot i això, els seus habitants poden seguir-hi vivint. Per aconseguir aquest objectiu tant lloable, la política (amb SPD al capdavant) està decidida resoludament a solucionar el problema de l’habitatge. Hi han moltes mesures sobre la taula, l’habitatge en sèrie també. A finals de 2020 es preveu que s’acabin de construir els primers blocs en sèrie a la ciutat, els primers de tot Alemanya.
Hamburg és ciutat d'acollida d’ençà de la crisi econòmica i des de 2012 es construeixen 6.000 habitatges cada any (2.000 de protecció oficial), xifra que es va augmentar a 10.000 a partir de l’any 2015 (3.000 de protecció oficial). I, tot i això, segueix tenint dèficit d’habitatge. Aquest dèficit provoca una alta demanda i porta com a conseqüència, que des de fa uns anys, els preus de l’habitatge augmentin considerablement any rere any.
Les altres grans ciutats alemanyes, com d’altres d’europees, estan en una situació semblant també des de fa temps. Per això, l’Estat Federal Alemany va posar en marxa el març de 2018 un paquet de mesures, anomenat “Ofensiva per l’habitatge” (www.die-wohnraumoffensive.de) per a accelerar i incrementar la construcció d’habitatge i, al mateix temps, per assegurar que aquest sigui assequible. A la cimera hi van participar representants dels Lands i dels municipis, els quals van aprovar moltes mesures, com ara, promocionar l’habitatge de lloguer a través de deduccions d’impostos pels promotors, continuar fent habitatge de protecció oficial, revisar els plans d’usos cercant més solars per a ús residencial o mixt, donar ajudes econòmiques a les famílies que vulguin comprar o construir una casa, reduir les comissions de les immobiliàries a la meitat o modificar la normativa per a accelerar el procés de licitacions públiques,… però hi ha una de les mesures que no deixa indiferent, i és la de la “llicència tipus”, que permet una obtenció d’una part de la llicència d’obres automàticament, gràcies a projectar una tipologia prèviament acordada amb les administracions de cada Land. La idea que hi ha darrera aquesta “llicència tipus” és que tots els aspectes que no depenen del lloc (com, per exemple, l’avaluació de l’estructura o l’avaluació de la seguretat contra incendis dins de l’edifici ) puguin estar prèviament aprovats per l’administració. Els detalls seguiran sent específics de cada projecte. Es vol, així, reduir el temps de l’administració per a atorgar les llicències d’obra (es calcula que es reduiria a la meitat), al mateix temps que es redueixen els costos de l’edifici al repetir sempre una mateixa estructura/tipologia (es calcula que seria una reducció d’un 15% o 20%).
Aquesta “llicència tipus” que promou l’habitatge en sèrie, té el seu origen en el “Sonderbauprogrammn” (=“programa de construcció excepcional”), que es va posar en marxa a arrel del desbordament que van viure les administracions alemanyes amb l’arribada massiva de refugiats (2015, any de major número d’arribada de refugiats a Alemanya, uns 890.000)que se sumaven als immigrants que ja venien per la crisi econòmica. Amb aquest programa, es va poder, per exemple, encarregar sense concurs públic, a l’empresa semi-pública Saga, la creació de 1.200 habitatges a Hamburg, que havien de ser construïts en el menor temps possible i que, al mateix temps, fossin el màxim d’econòmics. Aquí és on la Saga va començar a investigar amb duplicació i tipificació, mòduls i habitatges en sèrie.
Ara, després de l’aprovació de la “llicència tipus”, la Saga ha desenvolupat fins a 40 tipologies de bloc d’habitatge i 17 de cases adossades, en estreta cooperació amb el Departament d’Urbanisme i Habitatge d’Hamburg, amb l’arquitecte en cap de l’Ajuntament ( “Oberbaudirektor”), l’Oficina d’Edificació ( “Amt für Bauordnung und Hochbau”) i les administracions dels districtes. Aquest conjunt de tipologies l’han anomenat casa-sistema: “Systemhaus”.
El Systemhaus és el projecte pilot de bloc d’habitatge en sèrie a Alemanya, que es construirà a Hamburg, al districte de Farmsen. Es tracta d’uns 148 habitatges i es calcula que a finals de 2020 estarà acabat. 1.500 habitatges sumen tots els projectes de la Systemhaus que estan ara mateix en procés (a part de Farmsen, també als barris de Lurup, Fuhlsbüttel, Wandsbek i Hamm).
La Systemhaus es basa en el desenvolupament d’unes tipologies flexibles i combinables per a fer front als diferents solars i entorns urbans. Els habitatges es distribueixen al voltant d’un nucli d’escala. Les parets de separació entre habitatges, les façanes i els nuclis d’instal·lacions formen l’estructura i la base de la Systemhaus. La distribució de cada planta és flexible: s’hi pot encabir 2, 3 o fins a 4 habitatges i els blocs poden tenir una alçada d’entre 4 i 8 pisos. També hi ha la tipologia de cantonada. A part de poder variar la planta amb diferents tipologies d’habitatges, també es pot variar la posició i tamany de les finestres així com l’acabat de façana. En planta baixa es dóna l’opció de posar-hi una llar d’infants, una botiga o similar. Aquestes tipologies estan destinades a habitatge protegit o de lloguer assequible ( fins a 8€/m2 aprox.).
Davant d’aquesta iniciativa hi ha cert escepticisme, sempre que es pensa en la construcció de postguerra dels anys 60 i 70. Però, en realitat, la idea de cases en sèrie actual s’assembla més a la dels anys de gran expansió industrial a Alemanya a partir de 1871, l’anomenada “Gründerzeit”, on es repetien tipologies edificatòries semblants o iguals però cadascú hi posava el seu estil a l’ornamentació de la façana. En el cas específic de la Systemhaus, la idea és fer edificis de qualitat, com fins ara (complint totes les normatives, estàndards, eficiència energètica etc.), i per altra banda, al ser les tipologies flexibles i combinables en façana, pisos i plantes baixes, fer més senzilla la seva adaptació a l’entorn urbà. El fet de que existeixi la Systemhaus no vol dir que la Saga, per exemple, descarti els projectes individuals. Els seguiran construint allà on la Systemhaus no pugui donar resposta. Estarem atents als resultats. De moment, el lloguer dels pisos pilot a Farmsen costarà 6,3€/m2.
Guida Maymó Camps, arquitecta. Corresponsal del COAC a Hamburg, Alemanya. Setembre 2019
Referències:
www.detail.de “Serieller Wohnungsbau rückt in den fokus”
www.baunetz.de “Hamburg bekommt Systemhäuser mit Typengenehmigung”
www.sueddeutsche.de “Guten Typen”
www.bundesregierung.de “Bauen und Wohnen”
www.architekturblatt.de “Saga präsentiert Systemhaus Konzept”