Revista de corresponsals: L'avenç de l'e-learning en el context d'aprenentatge de l'arquitectura
A l’AAP Alternative Academic Project, (laboratori innovador aplicat a projectes públics i privats) es generen activitats i esdeveniments relacionats amb l'arquitectura, l'art, el disseny, el paisatge. L’AAP consta d'una xarxa de professionals i col·laboradors en el context conjunt dels programes proposats principalment en el context Llatí Americà. Un dels objectius principals d'AAP és el de construir un debat alternatiu sobre l'arquitectura, la planificació urbana i el paisatge i sobretot poder ser de suport a una gran quantitat de facultats d'arquitectura que volen potenciar les activitats acadèmiques, l'experimentació i les relacions internacionals. D'alguna manera l'AAP té l'ambició amb el temps de constituir una escola virtual de professionals i acadèmics de diferents països que puguin compartir ideals, visions i que es puguin involucrar en projectes de diverses característiques amb la clara intenció d'investigar.
Si l'enfocament principal de l'AAP vol ser en els tallers de projecte, un aspecte important és el de les entrevistes i debat en línia que s'ha desenvolupat de forma exponencial en aquests temps que estem vivint. L’AAP està organitzant un debat en línia amb el títol "Desafiaments actuals de l'arquitectura" en un moment carregat d'incertesa dictat per una pandèmia i un confinament o semiconfinament a escala global. Podria semblar que aquest moment estaria vinculat a una paràlisi i estancament, però no obstant això s'ha convertit en un moment de revisió emocional i productivitat intel·lectual importantíssima tant a nivell individual com col·lectiu. Aprofitant aquesta singular circumstància, com una gran oportunitat per a la quietud, una distància obligada amb la nostra quotidianitat, que ens permet accedir a experiències diferents i que només són possibles des de l'absència de les activitats a què estem regularment habituats, ens interessa plantejar-nos què consideracions sorgeixen sobre la nostra disciplina.
Si les crisis són oportunitats, podem pensar que representen també una empenta cap a una revisió profunda sobre el que som, i el que volem o podem ser. Aquest esdeveniment vol ser obert (sense data de finalització), i que puguin sumar-se diferents professionals explicant el seu punt de vista respecte a la temàtica abordada. De moment els convidats són els següents: Miguel Nazar (Concepció, Xile), Enrique Larrañaga (Caracas, Veneçuela), Carlos Maia (Belo Horizonte, Brasil), Elisa Silva (Caracas, Veneçuela), Carlos Wandosell (Madrid, Espanya), Eduardo Kairuz (Melbourne, Austràlia), Andrea Griborio (DF, Mèxic), Alessandro Famiglietti (Caracas, Veneçuela), Edgar Mall (Medellin, Colòmbia), Carlos Gómez de Llarena (Caracas, Veneçuela), Augusto Angelini (Santiago de Xile, Xile) , Victor Sanchez Taffur (Caracas, Veneçuela), Juan Martin Flors (La Plata, Argentina), Emmanuel Mastroianni (Maracaibo, Veneçuela). L'esdeveniment s'iniciarà l'1 de novembre de 2020 i comptarà amb uns dos convidats cada setmana, l'esdeveniment serà publicitat a la pàgina d'AAP.
D'altra banda, AAP ha organitzat també la segona edició en línia de l'Workshop Arquitectura a la llacuna de Pampulha, Belo Horizonte, Brasil. Dins l'àrea de projecte patrimoni UNESCO. El taller amb el suport acadèmic de la UNIBH de Belo Horizonte i de la Universitat Da Vinci de Guatemala ha treballat a la llacuna de Pampulha sobre les obres d'Oscar Niemeyer i Roberto Burle Marx. El taller se centra en aspectes de millora pel que fa a l'espai urbà i de serveis que amb el temps van perdre la seva identitat. El taller, que hem coordinat amb Carlos Maia, ha comptat amb la presència de trenta estudiants i professionals de diferents ciutats del Brasil i del context de sud Amèrica. A més, també hi han participat un ampli nombre de conferenciants entre els quals Giancarlo Mazzanti (Bogotà, Colòmbia), João Mendes Ribeiro (Coimbra, Portugal) Mapa Arquitectes (Porto Alegre, Brasil - Montevideo, Uruguai), Oscar Gonzalez Moix (Lima , Perú), Estudi 41 (Curitiba, Brasil), Gustavo Utrabo (São Paulo, Brasil), Carlos Ferrater (Barcelona).
El taller ha perfeccionat els mètodes d'ensenyament en línia que han de ressaltar, simplificar i reduir els temps de comunicació, fer servir constantment els mètodes de disseny a través d'una tauleta gràfica, i ser capaç d'una adaptació constant.
Diferents universitats del Brasil i d'altres països de sud Amèrica han mostrat interès pel taller i actualment s'està adaptant el format i la metodologia per a poder-lo reproduir en diferents contextos.
Per a més informació: https://www.instagram.com/alternative.academic.proj/
Alberto Collet, arquitecte. Corresponsal de COAC a Porto, Portugal. Octubre 2020
Revista de corresponsals: Les ciutats europees es deixen veure a Berlín
El vestíbul principal de passatgers de l’antic aeroport de Tempelhof a Berlín acollirà l’exposició “Living the City” fins el 20 de desembre. Es tracta d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb un marcat estil neoclàssic característic de les grans obres del nacionalsocialisme. Acabat de construir l’any 1941, es va convertir en aquell moment en l’edifici més gran del món. L’any 2008 va deixar la seva funció d’aeroport i va passar a ser un espai municipal, destinat a exposicions i altres esdeveniments culturals de la ciutat.
“Living the City” és el resultat de més d’un any de treball de l’estudi de disseny berlinès “The green Eyl” i de l’equip de comissaris que han seleccionat les més de 50 històries que ens aproximen a diferents ciutats europees. El programa inclou xerrades, performance, sessions de DJs i visites guiades per l’edifici. Organitzada pel Ministeri d’Interior, hi participen nombroses institucions, com la Universitat Tècnica (TU) o el Col·legi d’Arquitectes de Berlín.
L’experiència arquitectònica que suposa recórrer l’exposició en aquest gran vestíbul és espectacular. Encara s’hi troben intactes els mostradors de facturació, les cintes transportadores per a l’equipatge i la senyalística, com si l’aeroport hagués deixat de funcionar ahir. Es tracta d’un autèntic viatge en el temps. Tot plegat afegeix un gran valor a la pròpia exposició i en fa la visita més que recomanable.
Si ens centrem en els continguts de la mostra veiem que està dividida en vuit grans temes: estimar, viure, fer, participar, aprendre, jugar, moure i somiar, activitats que tenen lloc a les ciutats. L’arquitectura, l’urbanisme i l’art prenen el protagonisme en projectes de molt diverses dimensions, dels quals destaquem un parell d’exemples per a cada àmbit:
estimar
El tema de l’agricultura urbana es presenta amb un hivernacle a Brussel·les que des del 2014 permet als veïns d’un barri perifèric cultivar el seu propi hort.
A continuació ens introduïm en l’aigua dels rius en diverses ciutats a Suïssa mitjançant una filmació molt atractiva que ens permet apreciar el valor dels rius com a eixos vertebradors de l’espai públic. Alhora és una crida a la mobilització contra la privatització de les vores dels rius.
viure
La intervenció de Lacaton & Vassal Architectes en un polígon residencial a la perifèria de Bordeus és especialment interessant tant per la seva qualitat arquitectònica com per la gran transformació social que va iniciar en el barri. Va evitar l’expulsió dels veïns originals i alhora l’enderroc d’uns edificis de gran escala. El testimoni dels nous veïns i les fotografies en gran format escenifiquen aquest projecte de forma òptima.
El projecte Kalkbreite a la ciutat de Zurich és en ell mateix una petita ciutat, amb equipaments, espais comuns per cuinar i treballar, així com una biblioteca d’objectes per a l’ús comunitari. El cotxe privat no ha estat integrat en el projecte i l’estalvi energètic en el funcionament de l’edifici el converteixen en un exemple d’arquitectura sostenible per a la resta de la ciutat.
A l’exposició hi trobem un altre capítol de la història de l’edifici de l’aeroport de Tempelhof: els armariets que van pertànyer als refugiats que van ser acollits en un hangar en desús entre els anys 2015 i 2017.
fer
Görlitz és una ciutat alemanya a la frontera amb Polònia que com moltes altres petites ciutats alemanyes pateix el problema de la despoblació. Una iniciativa de la Universitat de Dresden juntament amb l’administració local ha convidat durant quatre setmanes a tothom que vulgui experimentar la vida a la ciutat i així atreure a nous veïns que puguin arribar a establir-s’hi.
Una iniciativa privada interessant la materialitza Rotor DC. Aquesta empresa és pionera en oferir una segona vida als materials de construcció, participant en els processos d’enderroc, recuperant-los i venent-los a la xarxa per a la seva reutilització.
participar
Trobem nombrosos exemples d’iniciatives veïnals que participen en la transformació dels seus espais urbans: el barri de St. Pauli a Hamburg, el barri de Nørrebro a Copenhaguen o el mateix edifici i parc urbà a Tempelhof.
La construcció d’un pont per a vianants a Rotterdam ha permès la transformació dels barris veïns i l’ocupació per a nous usos d’edificis que restaven abandonats.
La fàbrica de Clos, al nord de París, va ser una iniciativa veïnal que va promoure el reciclatge dels materials de construcció que resultaven dels enderrocs de les torres d’habitatge veïnes, convertint-se alhora en un punt de trobada i discussió del barri.
aprendre
La rehabilitació del taller de locomotores a la ciutat de Tilburg i la seva reutilització com a biblioteca, evitant-ne l’enderroc i oferint usos per a la comunitat, l’han convertit en el centre neuràlgic de la vida veïnal.
El “City Plaza Hotel” a Atenes estava tancat fins que va ser ocupat del 2016 al 2019 per donar acollida als refugiats que arribaven a la ciutat. Va permetre també la realització de projectes contra les polítiques repressives d’immigració i el racisme, o la prevenció de l’exclusió social entre d’altres.
jugar
L’ànec gegant inflable al mig de l’exposició és el símbol de “Ministarstvo Prostora”, el moviment de protesta ciutadana a Belgrad que es va formar l’any 2011 per impedir el pla de reurbanització amb habitatges i oficines de luxe a les vores del riu.
Un pas zebra mòbil gegant va reivindicar l’espai per als vianants en grans vies de trànsit de cotxes en una performance que va tenir lloc l’any 1993 a Kassel.
moure
Les bicicletes del moviment “Critical Mass” ocupen els carrers un cop al mes per a protestar contra l’hegemonia dels vehicles motoritzats en la planificació de les ciutats. Aquest moviment pacífic i solidari va néixer a Berlin l’any 1997 i actualment és actiu en nombroses petites i grans ciutats.
I acabem amb un projecte de casa nostra, les superilles de Barcelona. En una gran pantalla al costat de l’escenari es poden seguir les explicacions de Salvador Rueda sobre les experiències als barris de Gràcia i Poble Nou. La problemàtica és directament extrapolable a moltes altres ciutats on el soroll i la contaminació representen un perill real per a la població.
La mostra és un recull molt ampli sobre temes de gran actualitat. Entre ells destaquen la reivindicació de l’espai públic i dels espais comuns respecte els privats, la mobilitat sostenible que comporta necessàriament la reducció dràstica de la circulació de cotxes als nuclis urbans i la necessitat de frenar l’especulació immobiliària que ha de permetre a tothom l’accés a l’habitatge.
“Living the city” ens vol deixar ben clar que per a aconseguir aquests objectius és necessària la transformació de les ciutats europees i que aquesta només serà possible amb una gran mobilització ciutadana. En aquest sentit ens convida a tots i totes a reflexionar-hi i participar-hi activament.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya. Octubre 2020
Revista de Corresponsals: Estratègies per a una arquitectura més sostenible a la Xina
A la Xina, el sector de l’edificació (disseny, construcció i funcionament dels edificis) és responsable d’aproximadament el 20% del consum total d’energia del país i del 20% de les emissions de CO2(1). Segons les estadístiques publicades el novembre del 2017 per la China Association of Building Energy Efficiency, el 2015 el consum energètic atribuïble a l’edificació va ser de 857 milions de tones de carbó.
Tot i que aquestes xifres són grans, el consum per càpita i unitat de superfície és encara molt més baix que en la majoria de països desenvolupats, on una major exigència en el confort climàtic i l’ús més estès d’electrodomèstics fan que en els edificis s’utilitzi aproximadament el 40% de l’energia total. Tanmateix, la previsió de millora de les condicions de vida de les famílies xineses, així com l’augment de superfície construïda fan preveure que el consum energètic del sector augmenti molt en els pròxims anys, pràcticament triplicant-se el 2050(2).
Amb aquestes xifres a la mà i tenint en compte les previsions d’urbanització del país (en la pròxima dècada s’hi edificarà aproximadament la meitat de tota la nova superfície construïda al món(3)), en el darrer pla quinquennal el govern xinès va marcar com a prioritari el canvi cap a un urbanisme i desenvolupament sostenibles. Els objectius marcats inclouen punts ambiciosos com que un 50% dels nous edificis en zones urbanes hauran de tenir certificat de sostenibilitat o que es durà a terme la reforma d’edificis públics existents per millorar la seva eficiència energètica amb una afectació a 100 milions de metres quadrats. Alguns governs locals, com els de Xangai, Beijing, Shenzhen o Suzhou entre altres, han ampliat la normativa en el sentit més restrictiu, obligant, per exemple que tots els nous edificis públics siguin edificis sostenibles certificats.
Normativa:
En la dècada dels vuitanta el govern xinès va incloure per primera vegada en el codi d’edificació unes mesures bàsiques d’estalvi energètic d’obligat compliment i aquest, amb algunes modificacions és el que s’ha mantingut obligatori fins a l’actualitat. Més enllà d’aquests mínims legals però, i des de l’any 2006, l’estratègia del Ministry of Housing and Urban and Rural Development (MOHURD) per revertir la situació, es basa en el certificat del Green Building Evaluation Standard.
Green Building Evaluation Standard o “The 3 star evaluation system”:
El Green Building Evaluation Standard és un sistema d’avaluació voluntari que qualifica els edificis en funció del seu rendiment en termes de sostenibilitat. Agafant el certificat Americà LEED com a model, el certificat Xinès promou l’edificació sostenible no com una obligació pels promotors, sinó com un segell de qualitat que en última instància serveix d’estratègia comercial per involucrar els clients en l’elecció sostenible.
El sistema es basa en el compliment d’uns quants prerequisits i l’avaluació de l’edifici respecte a set categories generals:
-Ús del terreny i entorn exterior
-Estalvi energètic
-Estalvi d’aigua
-Estalvi i sostenibilitat dels materials
-Qualitat de l’ambient interior
-Funcionament i gestió de l’edifici durant la seva vida útil
-Ús de noves tecnologies o tecnologies experimentals
Seguint l’estil de certificació del LEED, que pot rebre quatre segells diferents (Certified, Silver, Gold o Platinum), el sistema xinès atorga una qualificació en tres nivells: 1, 2 o 3 estrelles (per això se l’anomena 3-Star Rating System) en funció dels crèdits o punts aconseguits en cada categoria.
Tot i que als seus inicis la implantació del Three-Star va ser lenta (el 2010 tan sols uns 100 projectes equivalents a uns 8 milions de m2 tenien certificat)(4) l’augment ha estat exponencial i el 2017 ja hi havia uns 520 milions de metres quadrats(5)construïts amb certificat. Actualment, el segell “verd” és un atractiu pràcticament indispensable a les ciutats i les principals constructores/promotores ja hi estan treballant. Vanke Group ha tingut un augment del 100% anual d’edificis amb certificat en els últims anys; el 80% dels edificis de Greenland Group ja tenen certificat i altres grans constructores com Soho China, Sino Ocean Group, etc. tenen grans projectes “verds” entre mans.
A nivell de legislació, molts governs locals han reservat grans zones a urbanitzar de les ciutats per a desenvolupaments sostenibles i, al mateix temps, el certificat és cada vegada més conegut i valorat pel client final, que vol despeses energètiques més baixes durant el funcionament de l’edifici.
Quan es publiquin noves dades sobre la construcció dels darrers anys al país, sabrem si s’han complert els objectius ambiciosos del darrer pla quinquennal. Sigui com sigui, pels arquitectes i empreses estrangeres que volen tenir una oportunitat a la Xina, cada vegada més, la qualitat en el disseny no serà suficient si aquesta no va acompanyada de coneixements en arquitectura sostenible.
1. https://china.lbl.gov/publications/transformative-pathway-chinese
2. https://www.aceee.org/files/proceedings/2016/data/papers/9_1132.pdf
3. https://www.pnnl.gov/main/publications/external/technical_reports/PNNL-22761.pdf
4. https://china.lbl.gov/sites/all/files/green_buildings_policy_comparison.pdf
5. http://www.chinadaily.com.cn/a/201712/11/WS5a2dcf1ea310eefe3e9a14d7
Isabel Cotchà i Pagans, corresponsal del COAC a Xangai
Setembre 2020
- Log in to post comments
Revista de Corresponsals: Quebec, Montreal i la COVID
El 13 de març el govern quebequès va decretar l’estat d’urgència sanitària, un dia abans que a Espanya. Tot i que la situació en aquell moment estava lluny de ser crítica com ho era a Itàlia, un element que preocupava els professionals de la salut era que la setmana del 2 al 6 de març va ser setmana de vacances escolars a la Belle Province i milers de quebequesos van viatjar pels set continents del planeta.
El resultat d’aquesta coincidència desafortunada ha fet que a data d’avui, 11 de juliol de 2020, el Canadà comptabilitzi 8.765 morts, dels quals 5.615 són al Quebec (64%), i que la ciutat de Montreal comptabilitzi 5,5 vegades més morts que Toronto.
Al Quebec no hem estat confinats a casa, però també s’han aplicat algunes restriccions. La reunió de persones en espais tancats i oberts ha estat prohibida durant setmanes, els parcs han estat sempre oberts, però amb els jocs infantils precintats fins el 20 juny, i les escoles i universitats es preveu que romanguin tancades fins el mes de setembre. Tot i això, actualment la situació sanitària sembla controlada.
La Covid-19 ha fet revifar les discussions sobre la densitat urbana, i els detractors de les ciutats no han tardat a aparèixer amb arguments futils i simplistes per glorificar els beneficis de la perifèria suburbana de cases unifamiliars. Però la realitat ha estat que barris de l’est de Montreal, com Mercier-Hochelaga Maisonneuve o Montréal-Nord, amb una població local desafavorida econòmicament i una població immigrant amb habitatges sobrepoblats respectivament, han estat els sectors més afectats pel virus. Una realitat sanitària completament oposada al Plateau-Mont-Royal, el barri més dens del Canadà, on els casos de Covid no han estat una gran preocupació per a la classe mitjana que l’habita. Així doncs, en el context quebequès, el factor més rellevant per comprendre la propagació del virus fins a dia d’avui no és la densitat sinó el perfil socioeconòmic de la població. Fa dècades que l’est de Montreal és un territori on falten infraestructures bàsiques, i amb la crisi sanitària el problema s’ha fet més evident.
Per contra, és veritat que la densitat d’habitatge per m2 pot jugar una mala passada en període de pandèmia i, en aquest sentit, és preocupant veure que la planificació territorial quebequesa actual, més preocupada a combatre el desenvolupament suburbà que a assegurar el desenvolupament territorial i la construcció d’habitatges de qualitat, fomenta la densificació mitjançant la creació de TODs (Transit Oriented Developement), els quals fixen una densitat mínima però no màxima. Un fet preocupant independentment de tot tipus de virus.
Durant aquest període d’excepció, la ciutat de Montreal ha ampliat voreres de manera temporal i ha habilitat nous carrils bici, en total més de 300 km, alguns dels quals es convertiran en permanents segons ja ha anunciat l’alcaldessa. A banda d’aquestes mesures, el que molts ciutadans també han apreciat en aquest període de distanciament físic ha estat descobrir i gaudir dels passatges del darrere o ruelles, molt típics de l’urbanisme montrealès dels anys 1890-1930. Espais sovint poc transitats i uns llocs magnífics per passejar, jugar i fer el xafarder sense ser molestat pel trànsit de cotxes.
Marta Masferrer, corresponsal del COAC a Montreal, Canadà.
Juliol 2020
- Log in to post comments