Revista de corresponsals: Les ciutats europees es deixen veure a Berlín
El vestíbul principal de passatgers de l’antic aeroport de Tempelhof a Berlín acollirà l’exposició “Living the City” fins el 20 de desembre. Es tracta d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb un marcat estil neoclàssic característic de les grans obres del nacionalsocialisme. Acabat de construir l’any 1941, es va convertir en aquell moment en l’edifici més gran del món. L’any 2008 va deixar la seva funció d’aeroport i va passar a ser un espai municipal, destinat a exposicions i altres esdeveniments culturals de la ciutat.
“Living the City” és el resultat de més d’un any de treball de l’estudi de disseny berlinès “The green Eyl” i de l’equip de comissaris que han seleccionat les més de 50 històries que ens aproximen a diferents ciutats europees. El programa inclou xerrades, performance, sessions de DJs i visites guiades per l’edifici. Organitzada pel Ministeri d’Interior, hi participen nombroses institucions, com la Universitat Tècnica (TU) o el Col·legi d’Arquitectes de Berlín.
L’experiència arquitectònica que suposa recórrer l’exposició en aquest gran vestíbul és espectacular. Encara s’hi troben intactes els mostradors de facturació, les cintes transportadores per a l’equipatge i la senyalística, com si l’aeroport hagués deixat de funcionar ahir. Es tracta d’un autèntic viatge en el temps. Tot plegat afegeix un gran valor a la pròpia exposició i en fa la visita més que recomanable.
Si ens centrem en els continguts de la mostra veiem que està dividida en vuit grans temes: estimar, viure, fer, participar, aprendre, jugar, moure i somiar, activitats que tenen lloc a les ciutats. L’arquitectura, l’urbanisme i l’art prenen el protagonisme en projectes de molt diverses dimensions, dels quals destaquem un parell d’exemples per a cada àmbit:
estimar
El tema de l’agricultura urbana es presenta amb un hivernacle a Brussel·les que des del 2014 permet als veïns d’un barri perifèric cultivar el seu propi hort.
A continuació ens introduïm en l’aigua dels rius en diverses ciutats a Suïssa mitjançant una filmació molt atractiva que ens permet apreciar el valor dels rius com a eixos vertebradors de l’espai públic. Alhora és una crida a la mobilització contra la privatització de les vores dels rius.
viure
La intervenció de Lacaton & Vassal Architectes en un polígon residencial a la perifèria de Bordeus és especialment interessant tant per la seva qualitat arquitectònica com per la gran transformació social que va iniciar en el barri. Va evitar l’expulsió dels veïns originals i alhora l’enderroc d’uns edificis de gran escala. El testimoni dels nous veïns i les fotografies en gran format escenifiquen aquest projecte de forma òptima.
El projecte Kalkbreite a la ciutat de Zurich és en ell mateix una petita ciutat, amb equipaments, espais comuns per cuinar i treballar, així com una biblioteca d’objectes per a l’ús comunitari. El cotxe privat no ha estat integrat en el projecte i l’estalvi energètic en el funcionament de l’edifici el converteixen en un exemple d’arquitectura sostenible per a la resta de la ciutat.
A l’exposició hi trobem un altre capítol de la història de l’edifici de l’aeroport de Tempelhof: els armariets que van pertànyer als refugiats que van ser acollits en un hangar en desús entre els anys 2015 i 2017.
fer
Görlitz és una ciutat alemanya a la frontera amb Polònia que com moltes altres petites ciutats alemanyes pateix el problema de la despoblació. Una iniciativa de la Universitat de Dresden juntament amb l’administració local ha convidat durant quatre setmanes a tothom que vulgui experimentar la vida a la ciutat i així atreure a nous veïns que puguin arribar a establir-s’hi.
Una iniciativa privada interessant la materialitza Rotor DC. Aquesta empresa és pionera en oferir una segona vida als materials de construcció, participant en els processos d’enderroc, recuperant-los i venent-los a la xarxa per a la seva reutilització.
participar
Trobem nombrosos exemples d’iniciatives veïnals que participen en la transformació dels seus espais urbans: el barri de St. Pauli a Hamburg, el barri de Nørrebro a Copenhaguen o el mateix edifici i parc urbà a Tempelhof.
La construcció d’un pont per a vianants a Rotterdam ha permès la transformació dels barris veïns i l’ocupació per a nous usos d’edificis que restaven abandonats.
La fàbrica de Clos, al nord de París, va ser una iniciativa veïnal que va promoure el reciclatge dels materials de construcció que resultaven dels enderrocs de les torres d’habitatge veïnes, convertint-se alhora en un punt de trobada i discussió del barri.
aprendre
La rehabilitació del taller de locomotores a la ciutat de Tilburg i la seva reutilització com a biblioteca, evitant-ne l’enderroc i oferint usos per a la comunitat, l’han convertit en el centre neuràlgic de la vida veïnal.
El “City Plaza Hotel” a Atenes estava tancat fins que va ser ocupat del 2016 al 2019 per donar acollida als refugiats que arribaven a la ciutat. Va permetre també la realització de projectes contra les polítiques repressives d’immigració i el racisme, o la prevenció de l’exclusió social entre d’altres.
jugar
L’ànec gegant inflable al mig de l’exposició és el símbol de “Ministarstvo Prostora”, el moviment de protesta ciutadana a Belgrad que es va formar l’any 2011 per impedir el pla de reurbanització amb habitatges i oficines de luxe a les vores del riu.
Un pas zebra mòbil gegant va reivindicar l’espai per als vianants en grans vies de trànsit de cotxes en una performance que va tenir lloc l’any 1993 a Kassel.
moure
Les bicicletes del moviment “Critical Mass” ocupen els carrers un cop al mes per a protestar contra l’hegemonia dels vehicles motoritzats en la planificació de les ciutats. Aquest moviment pacífic i solidari va néixer a Berlin l’any 1997 i actualment és actiu en nombroses petites i grans ciutats.
I acabem amb un projecte de casa nostra, les superilles de Barcelona. En una gran pantalla al costat de l’escenari es poden seguir les explicacions de Salvador Rueda sobre les experiències als barris de Gràcia i Poble Nou. La problemàtica és directament extrapolable a moltes altres ciutats on el soroll i la contaminació representen un perill real per a la població.
La mostra és un recull molt ampli sobre temes de gran actualitat. Entre ells destaquen la reivindicació de l’espai públic i dels espais comuns respecte els privats, la mobilitat sostenible que comporta necessàriament la reducció dràstica de la circulació de cotxes als nuclis urbans i la necessitat de frenar l’especulació immobiliària que ha de permetre a tothom l’accés a l’habitatge.
“Living the city” ens vol deixar ben clar que per a aconseguir aquests objectius és necessària la transformació de les ciutats europees i que aquesta només serà possible amb una gran mobilització ciutadana. En aquest sentit ens convida a tots i totes a reflexionar-hi i participar-hi activament.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya. Octubre 2020
Revista de Corresponsals: Estratègies per a una arquitectura més sostenible a la Xina
A la Xina, el sector de l’edificació (disseny, construcció i funcionament dels edificis) és responsable d’aproximadament el 20% del consum total d’energia del país i del 20% de les emissions de CO2(1). Segons les estadístiques publicades el novembre del 2017 per la China Association of Building Energy Efficiency, el 2015 el consum energètic atribuïble a l’edificació va ser de 857 milions de tones de carbó.
Tot i que aquestes xifres són grans, el consum per càpita i unitat de superfície és encara molt més baix que en la majoria de països desenvolupats, on una major exigència en el confort climàtic i l’ús més estès d’electrodomèstics fan que en els edificis s’utilitzi aproximadament el 40% de l’energia total. Tanmateix, la previsió de millora de les condicions de vida de les famílies xineses, així com l’augment de superfície construïda fan preveure que el consum energètic del sector augmenti molt en els pròxims anys, pràcticament triplicant-se el 2050(2).
Amb aquestes xifres a la mà i tenint en compte les previsions d’urbanització del país (en la pròxima dècada s’hi edificarà aproximadament la meitat de tota la nova superfície construïda al món(3)), en el darrer pla quinquennal el govern xinès va marcar com a prioritari el canvi cap a un urbanisme i desenvolupament sostenibles. Els objectius marcats inclouen punts ambiciosos com que un 50% dels nous edificis en zones urbanes hauran de tenir certificat de sostenibilitat o que es durà a terme la reforma d’edificis públics existents per millorar la seva eficiència energètica amb una afectació a 100 milions de metres quadrats. Alguns governs locals, com els de Xangai, Beijing, Shenzhen o Suzhou entre altres, han ampliat la normativa en el sentit més restrictiu, obligant, per exemple que tots els nous edificis públics siguin edificis sostenibles certificats.
Normativa:
En la dècada dels vuitanta el govern xinès va incloure per primera vegada en el codi d’edificació unes mesures bàsiques d’estalvi energètic d’obligat compliment i aquest, amb algunes modificacions és el que s’ha mantingut obligatori fins a l’actualitat. Més enllà d’aquests mínims legals però, i des de l’any 2006, l’estratègia del Ministry of Housing and Urban and Rural Development (MOHURD) per revertir la situació, es basa en el certificat del Green Building Evaluation Standard.
Green Building Evaluation Standard o “The 3 star evaluation system”:
El Green Building Evaluation Standard és un sistema d’avaluació voluntari que qualifica els edificis en funció del seu rendiment en termes de sostenibilitat. Agafant el certificat Americà LEED com a model, el certificat Xinès promou l’edificació sostenible no com una obligació pels promotors, sinó com un segell de qualitat que en última instància serveix d’estratègia comercial per involucrar els clients en l’elecció sostenible.
El sistema es basa en el compliment d’uns quants prerequisits i l’avaluació de l’edifici respecte a set categories generals:
-Ús del terreny i entorn exterior
-Estalvi energètic
-Estalvi d’aigua
-Estalvi i sostenibilitat dels materials
-Qualitat de l’ambient interior
-Funcionament i gestió de l’edifici durant la seva vida útil
-Ús de noves tecnologies o tecnologies experimentals
Seguint l’estil de certificació del LEED, que pot rebre quatre segells diferents (Certified, Silver, Gold o Platinum), el sistema xinès atorga una qualificació en tres nivells: 1, 2 o 3 estrelles (per això se l’anomena 3-Star Rating System) en funció dels crèdits o punts aconseguits en cada categoria.
Tot i que als seus inicis la implantació del Three-Star va ser lenta (el 2010 tan sols uns 100 projectes equivalents a uns 8 milions de m2 tenien certificat)(4) l’augment ha estat exponencial i el 2017 ja hi havia uns 520 milions de metres quadrats(5)construïts amb certificat. Actualment, el segell “verd” és un atractiu pràcticament indispensable a les ciutats i les principals constructores/promotores ja hi estan treballant. Vanke Group ha tingut un augment del 100% anual d’edificis amb certificat en els últims anys; el 80% dels edificis de Greenland Group ja tenen certificat i altres grans constructores com Soho China, Sino Ocean Group, etc. tenen grans projectes “verds” entre mans.
A nivell de legislació, molts governs locals han reservat grans zones a urbanitzar de les ciutats per a desenvolupaments sostenibles i, al mateix temps, el certificat és cada vegada més conegut i valorat pel client final, que vol despeses energètiques més baixes durant el funcionament de l’edifici.
Quan es publiquin noves dades sobre la construcció dels darrers anys al país, sabrem si s’han complert els objectius ambiciosos del darrer pla quinquennal. Sigui com sigui, pels arquitectes i empreses estrangeres que volen tenir una oportunitat a la Xina, cada vegada més, la qualitat en el disseny no serà suficient si aquesta no va acompanyada de coneixements en arquitectura sostenible.
1. https://china.lbl.gov/publications/transformative-pathway-chinese
2. https://www.aceee.org/files/proceedings/2016/data/papers/9_1132.pdf
3. https://www.pnnl.gov/main/publications/external/technical_reports/PNNL-22761.pdf
4. https://china.lbl.gov/sites/all/files/green_buildings_policy_comparison.pdf
5. http://www.chinadaily.com.cn/a/201712/11/WS5a2dcf1ea310eefe3e9a14d7
Isabel Cotchà i Pagans, corresponsal del COAC a Xangai
Setembre 2020
- Log in to post comments
Revista de Corresponsals: Quebec, Montreal i la COVID
El 13 de març el govern quebequès va decretar l’estat d’urgència sanitària, un dia abans que a Espanya. Tot i que la situació en aquell moment estava lluny de ser crítica com ho era a Itàlia, un element que preocupava els professionals de la salut era que la setmana del 2 al 6 de març va ser setmana de vacances escolars a la Belle Province i milers de quebequesos van viatjar pels set continents del planeta.
El resultat d’aquesta coincidència desafortunada ha fet que a data d’avui, 11 de juliol de 2020, el Canadà comptabilitzi 8.765 morts, dels quals 5.615 són al Quebec (64%), i que la ciutat de Montreal comptabilitzi 5,5 vegades més morts que Toronto.
Al Quebec no hem estat confinats a casa, però també s’han aplicat algunes restriccions. La reunió de persones en espais tancats i oberts ha estat prohibida durant setmanes, els parcs han estat sempre oberts, però amb els jocs infantils precintats fins el 20 juny, i les escoles i universitats es preveu que romanguin tancades fins el mes de setembre. Tot i això, actualment la situació sanitària sembla controlada.
La Covid-19 ha fet revifar les discussions sobre la densitat urbana, i els detractors de les ciutats no han tardat a aparèixer amb arguments futils i simplistes per glorificar els beneficis de la perifèria suburbana de cases unifamiliars. Però la realitat ha estat que barris de l’est de Montreal, com Mercier-Hochelaga Maisonneuve o Montréal-Nord, amb una població local desafavorida econòmicament i una població immigrant amb habitatges sobrepoblats respectivament, han estat els sectors més afectats pel virus. Una realitat sanitària completament oposada al Plateau-Mont-Royal, el barri més dens del Canadà, on els casos de Covid no han estat una gran preocupació per a la classe mitjana que l’habita. Així doncs, en el context quebequès, el factor més rellevant per comprendre la propagació del virus fins a dia d’avui no és la densitat sinó el perfil socioeconòmic de la població. Fa dècades que l’est de Montreal és un territori on falten infraestructures bàsiques, i amb la crisi sanitària el problema s’ha fet més evident.
Per contra, és veritat que la densitat d’habitatge per m2 pot jugar una mala passada en període de pandèmia i, en aquest sentit, és preocupant veure que la planificació territorial quebequesa actual, més preocupada a combatre el desenvolupament suburbà que a assegurar el desenvolupament territorial i la construcció d’habitatges de qualitat, fomenta la densificació mitjançant la creació de TODs (Transit Oriented Developement), els quals fixen una densitat mínima però no màxima. Un fet preocupant independentment de tot tipus de virus.
Durant aquest període d’excepció, la ciutat de Montreal ha ampliat voreres de manera temporal i ha habilitat nous carrils bici, en total més de 300 km, alguns dels quals es convertiran en permanents segons ja ha anunciat l’alcaldessa. A banda d’aquestes mesures, el que molts ciutadans també han apreciat en aquest període de distanciament físic ha estat descobrir i gaudir dels passatges del darrere o ruelles, molt típics de l’urbanisme montrealès dels anys 1890-1930. Espais sovint poc transitats i uns llocs magnífics per passejar, jugar i fer el xafarder sense ser molestat pel trànsit de cotxes.
Marta Masferrer, corresponsal del COAC a Montreal, Canadà.
Juliol 2020
- Log in to post comments
Revista de Corresponsals: El Superbonus 110%, la resposta del govern italià a la crisi de la Covid-19
Com a resposta a la gran crisi provocada per l’emergència sanitària de la Covid-19, el govern italià va redactar el passat mes de maig el denominat “Decreto Rilancio”, que el proper 18 de juliol es convertirà en llei aprovada per la Càmera dels Representants.
Aquesta llei inclou mesures urgents en matèria de salut, treball, polítiques socials i economia, però una de les parts més interessants del text és l'anomenat "Superbonus 110%". Es tracta de l'augment de les deduccions fiscals relatives als ja existents “Ecobonus” i “Sismabonus”, que passen del 65% al 110% i es focalitzen en la millora energètica dels edificis, significant un possible rellançament del sector de la construcció. Aquestes deduccions s'atribuiran a les despeses mantingudes a càrrec del contribuent durant el període a partir de l'1 de juliol del 2020 i fins al 31 de desembre del 2021, repartides en 5 quotes anuals del mateix import.
Els casos on es podran aplicar aquestes mesures són els següents:
1. Per a l'aïllament tèrmic de superfícies verticals i horitzontals opaques de l’edifici amb una incidència superior al 25% de la superfície de dispersió d’aquest. L'import màxim de la deducció serà de 60.000 euros* multiplicats per cada unitat habitativa de l’edifici. Els materials utilitzats hauran de respectar els criteris ambientals mínims segons el Ministeri de l’Ambient.
2. Per a intervencions de substitució de les instal·lacions de calefacció central de l’edifici per noves instal·lacions de calefacció i refredament centralitzats o per instal·lacions d’aigua calenta sanitària per condensació amb bomba de calor. S’inclouen també en aquest punt les instal·lacions híbrides o geotèrmiques que es poden combinar amb la instal·lació de cèl·lules fotovoltaiques. Els productes utilitzats han de tenir com a mínim la classe A (UE). S’integren les despeses pel desmantellament i bonificació de la instal·lació substituida. L’import màxim de la deducció és de 30.000 euros* multiplicats per les unitats immobiliàries que formen l’edifici. Les deduccions també seran vàlides per a habitatges unifamiliars per un valor màxim de 30.000 euros.*
3. Per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a producció d'energia connectades a la xarxa elèctrica durant aquest període serà del 110% fins a un màxim de 48.000 euros* i dins una despesa màxima de 2.400 euros* per kW de potència nominal de la instal·lació, sempre que es tracti d’una intervenció realitzada conjuntament amb algun dels punts anteriors.
La deducció inclou també la instal·lació de sistemes per a l’acumulació d’energia integrada a la instal·lació fotovoltaica. El límit de despesa màxima serà de 1000 euros* per kWh de capacitat acumulativa del sistema. El bonus està subordinat a la cessió de l’energia no auto-consumida al GSE (Gestore Servizi Elettrici, òrgan estatal) i no es podrà acumular amb altres ajudes.
4. També es reconeixerà la mesura del 110% per a la instal·lació d’infrastructures de recàrrega de vehicles elèctrics als edificis, sempre que aquesta millora vagi acompanyada d’alguna de les intervencions dels punts 1 i 2.
5. El contribuent podrà transformar les deduccions fiscals en un descompte sobre el total de l'import a deure per les obres. D'aquesta manera, l'empresa constructora podrà recuperar aquest import com a crèdit fiscal transferible a altres subjectes, bancs o intermediaris financers, o bé utilitzar-lo com a crèdit fiscal propi. De fet, els principals grups bancaris del país estan estudiant paquets “tot inclòs” per facilitar l'aprofitament del superbonus.
Una de les condicions importants per poder obtenir el Superbonus és que l’edifici millori en dues classes la seva classificació energètica després de les intervencions efectuades. Per demostrar-ho serà necessari presentar un certificat APE (Attestato di prestazione energetica) pre i post intervenció firmat per un tècnic habilitat.
Els diferents subjectes que podran adherir-se a aquestes mesures fiscals són:
- Les comunitats de veïns
- Les persones físiques
- Les IACP, empreses públiques (similars a l'INCASOL) que tinguin els requisits europeus en matèria de "in house providing"
- Les cooperatives habitatives de propietat no dividida entre els socis
Novetats respecte al decret del mes de maig
Al decret de maig, les mesures fiscals no s’aplicaven a segones residències o propietats diferents de la residència principal, però actualment s'ha confirmat que les segones residències seran incloses en la nova llei de juliol. Segons el nou text, les intervencions de demolició i reconstrucció també es beneficiaran del bonus, així com les entitats del tercer sector i les societats esportives que podran utilitzar les deduccions per renovar les zones de vestidors.
Valoracions
Segons valoracions del Col·legi d’Arquitectes de Torí (OAT), les mesures són molt positives però resten alguns punts problemàtics com ara les modalitats per accedir al finançament, actualment massa complicades. En aquest sentit, el grup de col·legis ha demanat al Consell Nacional que es treballi per alleugerir els processos burocràtics necessaris per a l'assoliment del bonus.
Un altre tema que preocupa al sector de l'arquitectura és la qüestió de la inclusió de les despeses de projecte dins el Superbonus. El text publicat al maig només es referia de forma específica a les despeses derivades de l'obtenció de certificats, però no quedava clar si el projecte, direcció d'obres i seguretat entraven dins les despeses desgravables al 110%.
Es per això que els col·legis d'arquitectes estan dialogant amb el Consell perquè s'incloguin de forma explícita com a deduïbles les despeses tècniques. Així mateix s'ha demanat que s'integrin paràmetres per calcular el valor de les prestacions professionals, garantint d'aquesta manera la dignitat de la professió i evitant el risc d'un sistema de descomptes selvatges. L'objectiu dels col·legis és evitar que els arquitectes siguin exclosos d'aquest instrument que podria suposar una enorme oportunitat de rellançament de tot el sector de la construcció.
Aina Pérez i Verge, corresponsal del COAC a Torí, Itàlia
Juliol 2020
* Els valors indicats en aquest article corresponen als valors indicats en el Decret Rilancio del 19 de maig. Alguns valors podrien canviar amb la publicació de la nova Llei del 18 de juliol.
- Log in to post comments