Novetats en el procediment per a la certificació energètica
El mes de juny de 2021 va entrar en vigor el nou Reial Decret 390/2021, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.
Aquest Reial Decret estableix, entre d’altres, l’obligatorietat d’obtenir el certificat d’eficiència energètica per a certes intervencions de reforma i ampliació d’edificis existents, en edificis o parts d’aquests amb una superfície útil > 500 m2 d’uns determinats usos, i també en edificis que, per antiguitat, els hi sigui obligatòria la inspecció tècnica de l’edifici (ITE) i l’hagin de realitzar.
Per a aquestes casuístiques, el Reial Decret contemplava un període d’aplicació voluntària, tal com s’indica a les Preguntes Freqüents del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha finalitzat el 2 de juny de 2022.
Intervencions en edificis existents
Per a les obres de reforma o ampliació en edificis existents incloses en l’àmbit d’aplicació del RD i que sol·licitin llicència d’obres a partir del 3 de juny de 2022, cal obtenir el certificat energètic. Així, caldrà realitzar el CEE quan es dugui a terme alguna de les intervencions següents:
· Substitució, instal·lació o renovació de les instal·lacions tèrmiques quan es necessiti la realització o modificació d'un projecte d'instal·lacions tèrmiques. (RITE: art.15)
· Intervenció en més del 25% de la superfície de l'envolupant tèrmica final de l'edifici.
· Ampliació: amb superfície útil > 50 m², en la qual s’incrementi > 10% la superfície o volum construït de la unitat o unitats d’ús on s’intervé. (Ampliacions subjectes al DB HE-0)
En aquests casos, caldrà fer el CEE en fase de projecte i d’obra acabada. El certificat en fase de projecte i l’acusament de rebuda de la sol·licitud de registre a l’ICAEN s’incorporaran en el projecte d’execució.
En cas que s’hagi sol·licitat la llicència amb el projecte bàsic abans del 3 de juny, i que el visat del projecte se sol·liciti posteriorment, caldrà adjuntar com a documentació complementària la instància de sol·licitud de llicència junt amb els documents del projecte a visar.
Per a més informació sobre el RD 390/2021, podeu consultar el document resum elaborat per l’OCT.
Preguntes Freqüents
Per seguir informant amb més detall sobre les novetats del RD 390/2021, l'Oficina Consultora Tècnica ha ampliat les FAQs relacionades amb la certificació energètica. Així mateix, s’han incorporat noves FAQs relacionades amb el DB-HS6 de Protecció contra l’exposició al radó i la necessitat de disposar del resultat de les proves i assajos de forma prèvia a la subscripció del Certificat Final d’Obres.
Accés a les Preguntes Freqüents de l’OCT
(cal estar registrat al web)
Suspensió de llicències i comunicats al districte de Ciutat Vella de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha acordat suspendre l'atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació municipal al districte de Ciutat Vella, llevat de la zona ZE-5B "Zona Rambla".
Es suspenen:
a) Activitats regulades en els epígrafs del Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al Districte de Ciutat Vella (Pla d’Usos de Ciutat Vella):
- EC1.1.1 Establiments especialistes generalistes amb impacte nocturn, amb excepció de les botigues de plats preparats
- EC1.1.2 Altres especialistes alimentaris
- EC1.1.3 Especialistes vinculats a un consum de proximitat
- EC1.2 Establiments alimentaris en règim d’autoservei
b) Activitats regulades en els epígrafs de l’Ordenança municipal de les activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental (OMAIIA) i l’Ordenança d’establiments alimentaris:
- 13/3.9g Oficina de canvi i/o transferència de moneda
- 12.11/b1 Aliments, venda a l'engròs amb magatzem no frigorífic de conservació
- 2.11/1b1 Aliments, venda a l'engròs amb magatzem frigorífic de conservació
S’exclouen de la suspensió:
- Les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicacions prèvies a l’exercici d’activitats presentades abans de l’executivitat de l’acord de suspensió, i les sol ·licituds d’atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació municipal connexa, per a l’exercici de les activitats sotmeses al règim de comunicació amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC), si la sol•licitud de certificació s’ha realitzat abans de la data d’executivitat de l’acord de suspensió.
- Les sol•licituds d’atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació, per obrir, instal·lar o iniciar una activitat que amb anterioritat a l’executivitat del present acord disposés de l’habilitació municipal preceptiva per executar les obres de condicionament a l’activitat projectada, en els termes exposats en els articles 77 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995.
THE CATALAN MINISTRY OF EDUCATION PUBLISHES A GUIDE FOR SCHOOL CONSTRUCTION AND TRANSFORMATION PROJECTS
The new document, entitled Nous aprenentatges, nous espais (New learning, new spaces), puts the educational project being implemented at a school or college at the heart of any corresponding construction or transformation project and stipulates the need for a collaborative process involving both the educational community and architects. The process even includes a meeting a year after the completion of the project in order to assess the degree to which the building meets the needs of the relevant pedagogical project.
This non-regulatory guide corresponds to the Royal Decree 132/2010, which sets out the minimum requirements with which compulsory education spaces must comply, but it permits those spaces which are not governed by the regulation to be left open and linked to the transit spaces. These spaces, which the guide describes as “likely to be open”, can cover an area of up to 200 m2, depending on the capacity of the centre. This allows for new structures and programmes to be developed in line with the various teaching methodologies.
The concept that all the spaces in the centre have the potential to serve as learning spaces is another noteworthy element. As such, the playgrounds form another part of the architectural project and, in coordination with the educational project and the dialogue with the municipalities, may incorporate educational elements, such as outdoor classrooms, or become natural spaces.
The precedents to this document date back to 2019, when the Ministry of Education’s Directorate General for Public Education Centres and the Directorate General for Research, Innovation and Digital Culture initiated a collaboration with the COAC and the Bofill Foundation with the aim of changing and adapting the document outlining “Criteria for the construction of new state school buildings” to the pedagogical reality.
As part of this collaboration, architects and teachers interested in improving school spaces were invited to the Nous espais, nous aprenentatges (New spaces, new learning) seminar held at the UB Auditorium in March 2019. This seminar marked the beginning of a collaborative process involving professionals from a range of different fields and disciplines including more than 80 architects. All this information has been summarised by architects David Lladó and Mariona Genís and teaching professional Jordi Vivancos in this new document.
The guide is available to download from the Ministry of Education website.
El Departamento de Educación publica una guía para los proyectos de construcción y transformación de centros educativos públicos
En el nuevo documento, "Nuevos aprendizajes, nuevos espacios", el punto de partida del proyecto de construcción o transformación de una escuela o instituto es el proyecto educativo del centro y se estipula un proceso de trabajo conjunto entre comunidad educativa y arquitectos. Este proceso prevé incluso un encuentro un año después del final de obra para evaluar si el edificio se ha adaptado a este proyecto pedagógico.
La guía, que no tiene carácter normativo, se adapta al RD 132/2010 por el que se fijan los requisitos mínimos que deben cumplir los espacios educativos de educación obligatoria, pero permite dejar abiertos y vinculados a los espacios de recorrido aquellos espacios que no regula la normativa. Estos espacios, que la guía describe como "susceptibles a ser abiertos", pueden llegar a ser del orden de 200 m2, dependiendo de las líneas del centro. Esto permite crear nuevas organizaciones y programas en función de la diversidad de metodologías docentes.
Otro hecho destacable es que todos los espacios del centro son espacios de aprendizaje. De este modo los patios se convierten en una parte más del proyecto arquitectónico y, en función del proyecto educativo y del diálogo con los municipios, pueden incorporar elementos educativos como aulas exteriores, o convertirse en espacios naturalizados.
Finalmente el documento incorpora, de forma destacada, un link al apartado Aprende del Centro Abierto de Arquitectura, donde tanto arquitectos como comunidades de aprendizaje podrán encontrar material de apoyo para los procesos participativos de construcción y transformación de centros docentes.
Los antecedentes del documento se sitúan en el año 2019, cuando la Dirección General de Centros Públicos y la Dirección General de Innovación, Investigación y Cultura Digital del Departamento de Educación iniciaron una colaboración con el COAC y la Fundación Bofill objetivo de cambiar y adaptar a la realidad pedagógica el documento "Criterios para la construcción de nuevos edificios para centros docentes públicos".
En el marco de esta colaboración, en marzo de 2019 se convocó a arquitectos y docentes interesados en la mejora de los espacios de los centros educativos en la jornada “Nuevos Espacios, nuevos aprendizajes” en el Paraninfo de la UB, con una asistencia de 600 profesionales.
Con esta jornada se inició un proceso de participación con profesionales de diferentes ámbitos y disciplinas, en el que intervinieron más 80 arquitectos (tanto en las sesiones participativas coordinadas por El Globus Vermell, como en el concurso de ideas para la transformación de los espacios educativos , al que se presentaron 38 propuestas). Toda esta información la han sintetizado en el nuevo documento los arquitectos David Lladó y Mariona Genís y el pedagogo Jordi Vivancos.
Durante 2020 este primer documento se fue aplicando y testeando en los procesos participativos que se llevaban a cabo previos a los concursos de nuevos centros docentes o de grandes ampliaciones. A partir de este proceso de ensayo, se ha elaborado el documento definitivo: "Nuevos aprendizajes, nuevos espacios".
Este período de prueba ha coincidido precisamente con la pandemia, lo que ha puesto en evidencia que las propuestas y el carácter estratégico y procesal del nuevo documento es del todo necesario.
Puedes descargar la guía en la web del Departamento de Educación