El CAE publica la novena edición del Estudio Sectorial sobre el estado de la profesión en Europa
El Estudio Sectorial es una encuesta bienal encargada por el Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE) y cofinanciada por el Programa Europa Creativa de la Unión Europea, que recopila y analiza datos estadísticos, sociológicos y económicos sobre los arquitectos europeos, el mercado de la arquitectura y las prácticas arquitectónicas.
Basándose en las respuestas de 28.000 arquitectos de 29 países europeos, la edición de 2024 del Estudio se ha ampliado con nuevas áreas de investigación, convirtiéndolo en el análisis más completo de la profesión de la arquitectura en Europa. Sirve como referencia indispensable para cualquier persona interesada en la arquitectura y el entorno construido.
Esta edición establece un nuevo récord, con la participación de 29 países de las Organizaciones Miembros de ACE, la mayor cifra hasta la fecha. Además, el Estudio Sectorial incorpora las encuestas nacionales de este año realizadas en Alemania por BAK y en el Reino Unido por el RIBA, lo que amplía aún más su alcance. El Estudio Sectorial de 2024 muestra que actualmente hay 580 000 arquitectos en 30 países europeos, lo que supone un aumento del 8 % con respecto a la última década.
La profesión se acerca a la paridad de género; las mujeres representan actualmente el 45 % de los profesionales. La mayoría de los arquitectos trabajan a tiempo completo, y una proporción significativa (el 46 %) son propietarios o directores de estudios, muchos de ellos operando como pequeñas firmas independientes. Actualmente, hay más directores que hace 10 años. El mercado europeo de la construcción está valorado en 2 600 000 millones de euros, y los estudios de arquitectura representan el 1 % de esta cifra, generando una facturación total de 26 000 millones de euros. La vivienda privada domina este sector, representando más de la mitad de la obra arquitectónica. Sin embargo, la creciente incertidumbre ha perjudicado las perspectivas: el 37 % de los arquitectos prevé una reducción de la carga de trabajo el próximo año, frente al 19 % que anticipa un aumento.
Los estudios de arquitectura siguen siendo pequeños; casi el 70% son autónomos. A pesar de las dificultades, la facturación media de los estudios de todos los tamaños se está recuperando de la caída de la pandemia, aunque la inflación ha frenado los aumentos registrados en los últimos dos años. Los estudios ofrecen cada vez más evaluaciones posteriores a la ocupación para evaluar el rendimiento de los edificios, y cada vez más arquitectos se dedican al diseño sostenible; el 54% incorpora con frecuencia principios de diseño de bajo consumo energético. Los ingresos de los arquitectos han alcanzado una media de 43.500 €. El aumento de los últimos dos años se corresponde con la inflación. Persiste la brecha salarial de género, ya que los arquitectos ganan, de media, un 22% más que sus homólogas.
"La arquitectura ya no se trata solo de construir estructuras, sino de moldear el futuro. La sostenibilidad ya no es una tendencia, sino una expectativa básica. Más del 54 % de los arquitectos integran regularmente diseños de bajo consumo energético, y las evaluaciones post-ocupación son cada vez más habituales en el sector. La misión es clara: los arquitectos deben liderar la lucha por un entorno construido resiliente, responsable y preparado para los retos del futuro. Y, a pesar de todo, un hecho se mantiene firme: esta profesión está hecha para perdurar. En tiempos de cambios económicos e incertidumbre global, los arquitectos siguen innovando, creando e inspirando, diseñando espacios que no solo son sostenibles e inclusivos, sino que también están construidos para resistir el paso del tiempo", ha declarado Ruth Schagemann, presidenta de ACE.
Descarga el informe desde este enlace
El CAE publica la novena edició de l'Estudi Sectorial sobre l'estat de la professió d'arquitectura a Europa
L'Estudi Sectorial és una enquesta biennal encarregada pel Consell d'Arquitectes d'Europa (ACE-CAE) i cofinançada pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea, que recopila i analitza dades estadístiques, sociològiques i econòmiques sobre els arquitectes europeus, el mercat de l'arquitectura i les pràctiques arquitectòniques.
Basant-se en les respostes de 28.000 arquitectes de 29 països europeus, l'edició del 2024 de l'Estudi s'ha ampliat amb noves àrees de recerca, i s'ha convertit en l'anàlisi més completa de la professió de l'arquitectura a Europa. Serveix com a referència indispensable per a qualsevol persona interessada en l'arquitectura i l'entorn construït.
Aquesta edició estableix un nou rècord, amb la participació de 29 països de les Organitzacions Membres d'ACE, la xifra més gran fins ara. A més, l'Estudi Sectorial incorpora les enquestes nacionals d'aquest any realitzades a Alemanya per BAK i al Regne Unit pel RIBA, fet que amplia encara més el seu abast. L'Estudi Sectorial de 2024 mostra que actualment hi ha 580.000 arquitectes als 30 països europeus, fet que suposa un augment del 8% respecte a l'última dècada.
La professió s'acosta a la paritat de gènere; les dones representen actualment el 45% dels professionals. La majoria dels arquitectes treballen a temps complet, i una proporció significativa (el 46%) són propietaris o directors d'estudis, molts operant com a petites firmes independents. Actualment hi ha més directors que fa 10 anys. El mercat europeu de la construcció està valorat en 2.600.000 milions d'euros, i els estudis d'arquitectura representen l'1% d'aquesta xifra i generen una facturació total de 26.000 milions d'euros. L'habitatge privat domina aquest sector i representa més de la meitat de l'obra arquitectònica. No obstant això, la creixent incertesa ha perjudicat les perspectives: el 37% dels arquitectes preveu una reducció de la càrrega de treball el proper any, davant del 19% que anticipa un augment.
Els estudis d'arquitectura encara són petits; gairebé el 70% són autònoms. Tot i les dificultats, la facturació mitjana dels estudis de totes les mides s'està recuperant de la caiguda de la pandèmia, tot i que la inflació ha frenat els augments registrats en els darrers dos anys. Els estudis ofereixen cada cop més avaluacions posteriors a l'ocupació per avaluar el rendiment dels edificis, i cada cop més arquitectes es dediquen al disseny sostenible; el 54% incorpora sovint principis de disseny de baix consum energètic. Els ingressos dels arquitectes han assolit una mitjana de 43.500€. L'augment dels darrers dos anys es correspon amb la inflació. Persisteix la bretxa salarial de gènere, ja que els arquitectes guanyen, de mitjana, un 22% més que les homòlogues.
"L'arquitectura ja no es tracta només de construir estructures, sinó de modelar el futur. La sostenibilitat ja no és una tendència, sinó una expectativa bàsica. Més del 54% dels arquitectes integren regularment dissenys de baix consum energètic, i les avaluacions postocupació són cada vegada més habituals al sector. La missió és clara: els arquitectes han de liderar la lluita per un entorn construït resilient, responsable i preparat per als reptes del futur. I, malgrat tot, un fet es manté ferm: aquesta professió està feta per perdurar. En temps de canvis econòmics i d'incertesa global, els arquitectes continuen innovant, creant i inspirant, dissenyant espais que no només són sostenibles i inclusius, sinó que també estan construïts per resistir el pas del temps", ha declarat Ruth Schagemann, presidenta d'ACE.
Descarrega l'informe aquí.
L'AAEPFMC ofereix suport professional per afrontar els nous requisits legals en la resolució de conflictes civils
Aquest 2025 ha marcat un punt d’inflexió en l’àmbit del dret civil amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025, que estableix com a obligatori trobar a un mètode alternatiu de resolució de conflictes (MASC) abans d’interposar una demanda judicial. Aquesta nova exigència legal fa que, tant particulars com professionals, hagin d’incorporar la mediació, la conciliació o altres vies alternatives com a pas previ imprescindible.
Davant d’aquest nou marc normatiu, l’Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors del COAC, posa a disposició de la ciutadania professionals especialitzats i formats per oferir mediació, conciliació, actuació com a tercer neutral o independent i assessorament específic per complir amb els requisits dels MASC.
Aquest servei s’adreça a qualsevol persona que hagi d’afrontar un conflicte en l’àmbit civil, ja sigui relacionat amb qüestions familiars, contractuals, arrendaments o altres àrees. L’objectiu és facilitar solucions eficaces, dialogades i amb garanties jurídiques, tot respectant la nova normativa.
Si t’interessa contactar amb un/a arquitecte/a expert/a, pots fer-ho a través del següent enllaç.
Més informació disponible aquí.
Nou RSCIEI i modificacions CTE DB-SI i RIPCI
En data 10 d’abril, s’ha publicat al BOE el Reial Decret 164/2025 pel qual s’aprova el nou Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RSCIEI) i es modifica puntualment el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB-SI) i el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI). Aquest RD entrarà en vigor el 10 de maig de 2025, un mes després de la seva publicació.
Els canvis introduïts tenen com a objectiu adaptar el Reglament a les necessitats i solucions constructives actuals, així com alinear-lo amb l’evolució de la normativa de productes, instal·lacions i edificació.
Es destaquen alguns dels aspectes principals del nou RSCIEI:
· Es fa una revisió de l’articulat i els seus annexos, mantenint una estructura similar a l’anterior Reglament que deroga, actualitzant els seus continguts i seguint l’estructura del CTE DB-SI (per exigències bàsiques).
· S’afegeix un nou Annex IV per a casos singulars, com poden ser carpes, entre-plantes, plaques fotovoltaiques en cobertes, etc.
· A efectes de la caracterització dels establiments, es detallen millor les seves configuracions i, en conseqüència, es particularitzen els requisits dels annexes d’acord amb cada tipologia.
· Es milloren les fórmules i les taules per al càlcul de la càrrega de foc.
· S’unifiquen els terminis de les inspeccions periòdiques a 5 anys i s’exigeixen inspeccions inicials per als establiments més complexos.
D’altra banda, el RD també modifica, entre d’altres, el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI) i el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi (CTE DB-SI). Pel que fa a aquest darrer,les principals novetats són:
· Es defineix un nou “Ús magatzem” que engloba els edificis i establiments destinats a l’emmagatzematge de materials i productes, i també zones d’edificis o establiments en determinades situacions (càrrega de foc total ponderada i corregida Qt ≥ 3 milions MJ, entre d’altres). Les condicions de seguretat en cas d’incendi d’aquests magatzems es recullen a l’apartat III Criteris generals d’aplicació del DB-SI, punts 5, 6 i 7.
· Es modifica la definició de la “Sortida de planta” a l’Annex A de Terminologia. Amb la nova definició no s’admet com a sortida de planta l’arrencada d’una escala no protegida (la SP 146 “Condicions de seguretat en cas d’incendi a les escales d’evacuació” de Bombers de la Generalitat, aprovada el passat 10/03/25, regula en el mateix sentit. Pots consultar la notícia publicada al nostre web).
Terminis transitoris d’aplicació:
Per a obres de nova construcció i intervencions en edificis existents amb llicència municipal d’obres sol·licitada:
· amb anterioritat al 10-05-2025: no és d’aplicació (1) (2)
· del 10-05-2025 al 09-11-2025: és d’aplicació voluntària (1) (2)
· a partir del 10-11-2025: és d’aplicació obligatòria
En aquests moments, des de l’OCT s’està estudiant el contingut d’aquesta Reial Decret i els aspectes més rellevants que suposa la modificació.
(1) Les obres hauran d’iniciar-se en el termini màxim d’eficàcia de la llicència i, a manca d’aquest, 9 mesos des de la data d’atorgament de la llicència. En cas contrari, caldrà que els projectes s’adaptin a les modificacions incorporades en aquest Reial Decret 164/2025.
(2) Els establiments industrials disposaran d’un termini màxim de 4 anys des de l’entrada en vigor del RD per finalitzar les obres i posar-se en servei, segons s’estableix a la disposició transitòria segona.