Exposición 'Una luz novecentista: las vidrieras de Masó'
Para conmemorar el décimo aniversario de la apertura de la Casa Masó, la Fundación Rafael Masó, inaugura el jueves 10 de marzo, a las 19 horas, en la misma Casa Masó, la exposición temporal "Una luz novecentista: las vidrieras de Masó", que ofrece un recorrido por las vidrieras diseñadas por Masó durante toda su carrera como arquitecto. Durante el acto también se presentará el libro sobre las vidrieras de Rafael Masó que se ha publicado con motivo de la exposición.
Una luz novecentista: las vidrieras de Masó presenta vidrieras originales del arquitecto procedentes de algunas de sus casas, así como sus dibujos y proyectos originales, además de una amplia muestra de fotografías antiguas y actuales de las vidrieras que se pueden admirar en sus edificios, algunos de los cuales se pueden ver aquí por primera vez.
La muestra también explica cómo Masó, con la colaboración del taller de vidrieras Rigalt & Granell, se convirtió en el máximo exponente de la vidriera de estética novecentista, al tiempo que también muestra influencias de las vidrieras de la Secesión vienesa, del Arts & Crafts y del Art Déco. Hay vidrieras para interiores domésticos, para edificios industriales y también para edificios religiosos, y en cada caso se puede comprobar cómo Masó consideraba el vidrio emplomado como un elemento esencial de su arquitectura moderna.
Comisariado: Dra. Núria Gil Farré
La celebración de los 10 años de la Casa Masó cuenta con ayudas extraordinarias del Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Girona, y del Colegio de Arquitectos de Cataluña – Demarcación de Girona.
Exposició 'Una llum noucentista: els vitralls de Masó'
Per commemorar el desè aniversari de l'obertura de la Casa Masó, la Fundació Rafael Masó inaugura el dijous 10 de març, a les 19 hores, a la mateixa Casa Masó, l'exposició temporal “Una llum noucentista: els vitralls de Masó”, la qual ofereix un recorregut pels vitralls dissenyats per Masó durant tota la seva carrera com a arquitecte. Durant l’acte també es presentarà el llibre sobre els vitralls de Rafael Masó que s’ha publicat amb motiu de l’exposició.
“Una llum noucentista: els vitralls de Masó” presenta vitralls originals de l'arquitecte, procedents d'algunes de les seves cases, així com els seus dibuixos i projectes originals, a més d'una àmplia mostra de fotografies antigues i actuals dels vitralls que es poden admirar als seus edificis, alguns dels quals es poden veure aquí per primera vegada. La mostra també explica com Masó, amb la col·laboració del taller de vitralls Rigalt & Granell, es va convertir en el màxim exponent del vitrall d'estètica noucentista, alhora que també mostra influències dels vitralls de la Secessió vienesa, de l'Arts & Crafts i de l'Art Déco. Hi ha vitralls per a interiors domèstics, per a edificis industrials i també per a edificis religiosos, i en cada cas es pot comprovar com Masó considerava el vidre emplomat com un element essencial de la seva arquitectura moderna.
Comissariat: Dra. Núria Gil Farré
La celebració dels 10 anys de la Casa Masó compta amb ajuts extraordinaris del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona, i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Demarcació de Girona.
L'edificació a Girona es recupera gradualment
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la Demarcació de Girona referents a l’any 2021. També es donen a conèixer les dades per comarques i municipis de la província.
Aquesta informació s’ha analitzat a partir dels projectes d’execució obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà a la província de Girona i en el conjunt del territori català.
SUPERFÍCIE VISADA I NOMBRE D’EXPEDIENTS VISATS
El 2021, la superfície visada a la Demarcació de Girona és de 673.118 m2, un 34% més que el 2020 (501.408 m2) i un 14% més que el 2019 (589.785 m2). La pujada és gradual des del 2013, a excepció del 2018, on va ser més accentuada a causa de cinc grans projectes de més de 10.000 m2, i el 2020, que va patir una baixada per la pandèmia. Aquesta xifra representa el 15% de la superfície visada a Catalunya (4.437.461 m2).
A escala comarcal, el Gironès (169.411 m2), el Baix Empordà (158.663 m2), l’Alt Empordà (115.876 m2) i la Selva (100.224 m2) són les que han visat més m2, mantenint la mateixa tendència que l’any 2020. Quant a municipis, destaca Vilablareix (45.459 m2), Sant Gregori (17.921 m2), Lloret de Mar (17.611 m2) i Begur (15.793 m2), així com les tres grans capitals: Girona (49.784 m2), Figueres (23.169 m2) i Olot (15.975 m2).
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2021 se n’han registrat 2.105, xifra que representa un augment del 19% respecte a 2020, un 5% sobre 2019, un 6% envers 2018 i un 12% amb referència a 2017. Les dades també mostren que 314.262 m2 corresponen a obres de <500 m2, 199.597 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 111.375 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 45.803 m2 a més de 10.000 m2.
En l’àmbit comarcal, posen de manifest que a l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen majoritàriament a projectes de <500 m2, motiu pel qual podem concloure que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats.
Quant a projectes de >10.000 m2, visualitzem que el Gironès concentra el 48% del conjunt de la província, corresponent a dos grans projectes: un d’habitatges plurifamiliars i, l’altre, a l’ampliació d’una nau industrial i oficines. La Selva i el Ripollès es reparteixen la distribució de la resta de construccions de gran envergadura.
Pel que fa a municipis, els que han visat més expedients són Girona (104), Lloret de Mar (85), Begur (65), Blanes (57), Olot (55) i L’Escala (54).
PROJECTES D’OBRA NOVA I REHABILITACIÓ
La rehabilitació ha crescut un 12% respecte a l’any 2020, però tant sols d’un 3,5% respecte al 2019, i se situa en 213.725 m2 visats durant el 2021. Aquesta xifra representa un 33% del total de superfície visada de l’any a la demarcació, i el 17% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.237.515 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, i el Gironès. Tanmateix, les comarques on el pes entre obra nova i rehabilitació és més elevat són el Ripollès (72%), la Garrotxa (36%) i l’Alt i Baix Empordà (35 i 32%, respectivament).
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 de rehabilitació són Girona amb 26.760 m2 i 61 expedients; Ripoll amb 14.673 m2 i 12 expedients; i Figueres amb 11.160 m2 i 14 expedients. Per nombre d’expedients, les localitats que n’han visat més són Girona, Blanes, amb 34 expedients (6.210 m2); Lloret de Mar amb 32 expedients (7.530 m2); Palafrugell amb 27 (4.310 m2) i Olot amb 23 expedients (4.174 m2).
L’obra nova ha crescut un 49% respecte a l’any passat, amb un total de 441.931 m2. Cal destacar que la Demarcació de Girona és la que ha augmentat més en tot Catalunya, representant el 14% del total (3.141.284 m2). També, les dades mostren que continua tenint un pes predominant respecte la rehabilitació (67% vs 33%).
Per comarques, visualitzem que a part del Gironès (121.892 m2), el Baix Empordà (104.684 m2), l’Alt Empordà (72.885 m2) i la Selva (67.423 m2) són les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Vilablareix amb 45.459 m2 i 28 expedients; Girona amb 22.098 m2 i 36 expedients; i Sant Gregori amb 15.609 m2 i 13 expedients són els que han visat més superfície d’obra nova. Per nombre d’expedients, a part de Girona, les poblacions de Begur amb 47 (11.228 m2); Lloret de Mar amb 45 (8.897 m2), Santa Cristina d’Aro amb 35 (7.318 m2) i L’Escala amb 34 (3.416 m2) són les que han visat més obra nova.
ANÀLISI PER USOS
L’habitatge a la Demarcació de Girona ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2021 s’han visat 477.920 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (29% més que el 2020 i el 16% més que el 2019). En nombre d’habitatges, l’any 2021 s’han visat 1.708 habitatges de nova creació, un 23% més que el 2020 (1390), un 20% respecte a l’any 2019 (1424), un 45% més envers 2017 (1177), però un 21% menys referent al 2018 (1758).
En general, totes les comarques mostren un augment menys l’Alt Empordà, que pateix una disminució respecte a l’any passat. El Gironès, el Baix Empordà i la Selva són les comarques que han visat més habitatge amb 537, 397 i 195 habitatges, respectivament.
A escala municipal, Vilablareix (206), Girona (122), Palamós (48), i Sant Antoni de Calonge (47) és on s’ha visat més habitatge, i corresponen, sobretot, a habitatge col·lectiu. En m2, les dades mostren que les poblacions que n’han visat més són Vilablareix, Girona, Begur, Lloret de Mar i Palamós.
En relació amb el no habitatge, s’ha visat un total de 177.736 m2. En percentatge, la província creix un 54% respecte a 2020, i el 10% respecte de 2019.
Pel que fa a àmbits, la indústria (148,3%) i el comerç (105,6%) tenen un augment respecte a 2020 i, en menor mesura, la sanitat (32,2%) i l’hostaleria (25,8). Les oficines (-39%) i l’educació (-87%) pateixen un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.
L’arquitecte Alfred Fernández de la Reguera dona el seu fons professional a l'Arxiu Històric del COAC
El passat mes de desembre, l’arquitecte Alfred Fernández de la Reguera i March va formalitzar la donació de més de 70 expedients de projectes fets entre finals dels anys seixanta del segle passat fins a l’actualitat, a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Aquest material completa el fons custodiat a Girona del mateix arquitecte, ja que a principis dels anys 2000 va fer donació del Pla Intermunicipal de la Cerdanya, redactat als anys vuitanta.
Tota aquesta nova documentació, que engloba tant redaccions de planejament com projectes d’edificació i d’urbanització, es podrà consultar una vegada revisada i catalogada, sumant-se així al coneixement de l’arquitectura contemporània del nostre país. A tall d’exemple, en destaca el Projecte d’Urbanització de Sant Martí d’Empúries, els habitatges plurifamiliars al carrer Bonanova de Barcelona, i diferents Plans Especials i actuacions al municipi de l’Escala.
Trajectòria professional
Alfred Fernández de la Reguera (1941) és Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona amb l’especialitat d’urbanisme. L’any 1967 es col·legia al COAC, organisme del qual en fou vocal tant de la Junta de Govern, com de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona.
Al llarg de la seva trajectòria, ha compaginat la seva feina al despatx amb la de docent a les escoles EINA i ETSAB - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, en les assignatures d’Història, Composició i Paisatge. Com a especialista en temes d’urbanisme i paisatge, ha col·laborat amb la Biennal Europea del Paisatge Rosa Barba, de la que n’ha estat jurat.
Pel que fa a la seva obra, cal destacar els habitatges plurifamiliars al carrer Elisa de Barcelona, els quals van ser finalistes als Premis FAD; la urbanització de Sant Martí d’Empúries i el passeig marítim de Riells, ambdós a l’Escala, o la Devesa El Saler al Parc de l’Albufera de València, amb la que va ser finalista a la Biennal Europea del Paisatge. També remarcar la incansable tasca en la redacció de plans especials i altres actuacions relacionades amb el planejament, com la redacció del Pla Intermunicipal de la Cerdanya.