Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició 'Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona' a la Fira de Mostres de Girona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Amb la voluntat de donar a conèixer l’arquitectura reconeguda en els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és present a la Fira de Mostres de Girona, del 28 d’octubre a l’1 de novembre, en el marc de les Fires de Sant Narcís, la festa major de la ciutat.

Per una banda, a l’estand 236 del primer pis de Palau de Fires, els visitants es trobaran amb una exposició que inclou les disset obres premiades pel jurat professional en l’última edició dels Premis, la 25a, presentades a l’acte de lliurament de premis el passat 2 de juny. En concret, els nou panells retroil·luminats amb fotografies de gran format de tots els projectes guardonats inclouen la Casa PIN8 a Forallac, de PMMT Arquitectura [Patricio Martínez, Maximià Torruella, Joana Cornudella i Luis Gotor]; Dues cases de fusta a Vidrà, de SAU Taller d’Arquitectura [Lluís Jordà i Pol Jordà]; L’heura a Calonge, d’OMESR arquitectes [Joan Oliveras i Carolina Ramos]; Pavelló i bassa en un jardí a Olot, d’Estudio Além [Paula Navarro i Filipe Nunes]; L’Areny a Girona, de Ferran López i Mireia Colls; Habitatges l’Alzina a Caldes de Malavella, de Jaume Prous Architects [Jaime Prous, Àlex Pineda i Antón Monedero]; Casa 016 a Caldes de Malavella, de Camps Felip Arquitecturia [Olga Felip i Josep Camps]; Intersticis habitats a Girona, de 05 AM Arquitectura [Joan Arnau i Carme Muñoz]; Fonda a Girona, d’Estudi d’Arquitectura interior Maite Prats [Maite Prats, Mariana Colmenero i Guillermo Corsunsky]; Reconversió d’un taller a la Cellera de Ter, de VIDA Arquitectura [Víctor Vázquez]; FEM a Salt, de NUMUN Arquitectura [David Caminero]; Balcó Gavarres a Celrà, de Tallerdarquitectura+Estudi CCB24 [Bernat Llauradó + Albert Jané]; Sota el pont de Sant Feliu de Pallerols, d’Arnau Estudi d’Arquitectura [Arnau Vergés]; Niu de foc a Olot, de Jaume Tané, Xevi Bayona, Ariadna Castells, Marc Lorente, Emi Martínez i Aniol Coll; Erupció a Olot, de VIDA Arquitectura [Víctor Vázquez]; Aiguamolls a Olot, de Camilo Abad, Santiago Rojas i Ana Ybarra; i Sýnthesis a Olot, de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya.
 

D’altra banda, a l’espai exterior del Palau Firal, els ciutadans es trobaran una estructura en forma d’L en la qual s’hi reprodueixen, juntament amb les vint-i-tres obres seleccionades en els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2023, la promoció de les diverses accions relacionades amb la celebració de les 25 edicions de Premis: l’exposició situada a la seu de la Demarcació de Girona amb les obres guardonades del 1997 al 2023; l’arxiu d’obres seleccionades i premiades des de l’any 1997 fins a l’actualitat, i la publicació ‘Girona Premiada’ de Xavier Monteys, en la qual fa una aproximació a l’arquitectura presentada en aquests guardons, entre d’altres.

Els Premis dArquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, Grup Curanta – Àrids, Formigons, Morters, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Peralada – Resort, Plantalech, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Perspectiva de Catalunya Ràdio, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.

PDF version

Arquivolta a Palafrugell

Imatge: 
© Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell - IPEP
En el marc del RE_Palafrugell 2023, el dissabte 21 d'octubre, de 10.30 a 13 hores, es durà a terme l'Arquivolta Palafrugell en la qual es visitaran tres espais emblemàtics del municipi, vinculats a l’art i al passat industrial dins el món surer de la vila. La ruta arquitectònica s'iniciarà amb la visita a l’antiga casa de l’artista italià Tano Pisano, molt arrelat a Palafrugell. Seguidament, es visitarà l’antiga fàbrica Bertran i l’espai dels forns, on avui es troba l’Institut Català del Suro i finalment, s'entrarà és la casa Joan Miquel Avellí, casa de la família de l’artista Modest Cuixart, que acull la Fundació Cuixart que també compta amb el taller on produïa les seves obres. 

Lloc: inici del tour al C. Sant Ramon, 2. Palafrugell

Inscripcions obertes
20 places màxim. Activitat gratuïta d'inscripció obligatòria per rigorós ordre a través del telèfon  972 611 820.
IMPORTANT > Tindran prioritat d’inscripció les persones que hagin assistit a la Jornada professional d'arquitectura RE_Palafrugell. SOS-Tenibilitat en el sector turístic

PDF version

Síntesis Arquitectónicas 2023. Hacia una arquitectura resiliente, de Fèlix Breton

Imatge: 
© Stefan Bremer

La Delegación del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) abre el viernes 27 de octubre de 2023, a las 19 horas, la octava edición del ciclo sínTESIS Arquitectónicas con la presentación de la tesis doctoral del arquitecto Fèlix Breton, titulada 'Hacia una arquitectura resiliente'.

“Hacia una arquitectura resiliente” expone una variedad de obras arquitectónicas, donde se evalúa cómo se generan sistemas socioespaciales resilientes a través de la planificación de la indeterminación espacial y la interrelación proactiva de los agentes interesados: arquitectos, comunidades y Administración local. En una época dominada por la incertidumbre, la emergencia climática y la inestabilidad política, social y tecnológica, la resiliencia se ha convertido en un objetivo importante para las áreas urbanas. En este sentido, los espacios indeterminados permiten la evolución espacial y el cambio de uso con facilidad a lo largo del tiempo; de esta manera, ofrecen libertad de apropiación a los habitantes, ayudan a anticipar la obsolescencia de los edificios mediante la sustitución de las capas arquitectónicas y contribuyen al desarrollo sostenible en los ámbitos económico, social y ambiental.

Fèlix Breton
Arquitecto y doctor con mención internacional por la Universidad de Girona. Su Trabajo Final de Máster participó en los Eventi Collateralli de la Bienal de Arquitectura de Venecia de 2018 en el Pabellón de Cataluña en la exposición 'RCR. Sueño y Naturaleza'. En 2020, realizó una estancia como investigador visitante en la Escuela de Artes, Diseño y Arquitectura de la Universidad Aalto (Finlandia). Ha colaborado en varias ocasiones como profesor invitado en la asignatura 'Utopía y vanguardia' del grado en Estudios de Arquitectura de la UdG.

PDF version

Síntesis Arquitectòniques 2023. Cap a una arquitectura resilient, de Fèlix Breton

Imatge: 
© Stefan Bremer
La Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) obre el divendres 27 d’octubre de 2023, a les 19 hores, la vuitena edició del cicle sínTESIS Arquitectòniques amb la presentació de la tesi doctoral de l’arquitecte rosinc Fèlix Breton, titulada‘Cap a una arquitectura resilient’.

Cap a una arquitectura resilient” exposa un ventall d’obres arquitectòniques, on s’avalua com es generen sistemes socioespacials resilients a través de la planificació de la indeterminació espacial i la interrelació proactiva dels agents interessats: arquitectes, comunitats i Administració local. En una època dominada per la incertesa, l’emergència climàtica i la inestabilitat política, social i tecnològica, la resiliència s’ha convertit en un objectiu important per les àrees urbanes. En aquest sentit, els espais indeterminats permeten l’evolució espacial i el canvi d’ús amb facilitat al llarg del temps; d’aquesta manera, ofereixen llibertat d’apropiació als habitants, ajuden a anticipar l’obsolescència dels edificis mitjançant la substitució de les capes arquitectòniques i contribueixen al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i ambiental.

Fèlix Breton
Arquitecte i doctor amb menció internacional per la Universitat de Girona. El seu Treball Final de Màster va participar en els Eventi Collateralli de la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2018 al Pavelló de Catalunya en l'exposició 'RCR. Somni i Natura'. El 2020, va realitzar una estada com a investigador visitant a l’Escola d’Arts, Disseny i Arquitectura d’Aalto University (Finlàndia). Ha col·laborat en diverses ocasions com a professor convidat a l'assignatura 'Utopia i avantguarda' del grau en Estudis d’Arquitectura de la UdG.

PDF version

Pages