Curs: Domòtica per a arquitectes
Imatge:
Sebastian Scholz (Unsplash)
La domòtica i l'automatització d’edificis són importants per millorar el funcionament dels nostres espais, però són encara grans desconegudes. El curs de l'Escola Sert, que comença el proper 3 de maig, és una introducció pràctica a aquest tipus de tecnologies i s’adreça específicament a professionals del món de l’arquitectura.
Les instal·lacions són cada cop més importats dintre d’un projecte arquitectònic. Ocupen més espai dintre de l’edifici i representen una partida important del cost final d’una obra.
El curs donarà una base general de coneixent sobre domòtica i automatització d’edificis. S'introduiran les diferents tecnologies i protocols disponibles, i també es donaran criteris per incorporar-los dintre d’un projecte arquitectònic. Amb aquesta base de coneixement l’alumne podrà prendre decisions de projecte, elaborar memòries i “fulls d’encàrrec” que facilitaran la seva relació amb tècnics especialistes i proveïdors de sistemes.
Més informació i inscripcions
Un nou paradigma: visions, dinàmiques i reptes dels joves arquitectes
Imatge:
© AJAC
Qui dissenya la ciutat del futur? En quines condicions? Amb quins referents? “Un nou paradigma” és una taula rodona per tractar la nova realitat i els reptes de futur de les noves generacions. L’acte tindrà lloc dins d’un gran iglú de vent: un pavelló efímer a partir d’un globus aerostàtic reciclat.
En un context de trencament de la figura de l’arquitecte i marcat per les emergències climàtiques, socials i econòmiques, la professió dels joves de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme evoluciona cap a nous horitzons amb obstacles canviants.
Qui són les persones que dissenyaran el futur? Els arquitectes i els urbanistes van dissenyar la ciutat del segle passat, però la societat, la ciutat i la professió han evolucionat. El paradigma de l’arquitecte com una única veu en el desenvolupament dels espais urbans s’ha trencat i s’hi han incorporat noves òptiques i sistemes més col·laboratius amb la intervenció de molts més àmbits de la societat. Des de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) volem reflexionar i debatre sobre aquests canvis. Cap on anem? Quins són els nous referents? Quins valors defineixen les noves generacions d’arquitectes? Què ens diferencia de les generacions passades? Existeix una col·lectivitat comuna? En quin estat de salut es troben les condicions laborals? Quines dificultats per a la supervivència compartim? Hi ha una fractalització de vessants professionals?
Un grup de joves arquitectes moderarà el debat, que comptarà amb diversos ponents convidats. L’esdeveniment està organitzat per l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), en el marc de Model, Festival d'Arquitectures de Barcelona.
Cal inscripció prèvia.
En un context de trencament de la figura de l’arquitecte i marcat per les emergències climàtiques, socials i econòmiques, la professió dels joves de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme evoluciona cap a nous horitzons amb obstacles canviants.
Qui són les persones que dissenyaran el futur? Els arquitectes i els urbanistes van dissenyar la ciutat del segle passat, però la societat, la ciutat i la professió han evolucionat. El paradigma de l’arquitecte com una única veu en el desenvolupament dels espais urbans s’ha trencat i s’hi han incorporat noves òptiques i sistemes més col·laboratius amb la intervenció de molts més àmbits de la societat. Des de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) volem reflexionar i debatre sobre aquests canvis. Cap on anem? Quins són els nous referents? Quins valors defineixen les noves generacions d’arquitectes? Què ens diferencia de les generacions passades? Existeix una col·lectivitat comuna? En quin estat de salut es troben les condicions laborals? Quines dificultats per a la supervivència compartim? Hi ha una fractalització de vessants professionals?
Un grup de joves arquitectes moderarà el debat, que comptarà amb diversos ponents convidats. L’esdeveniment està organitzat per l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), en el marc de Model, Festival d'Arquitectures de Barcelona.
Cal inscripció prèvia.
Xerrada d'actualitat: Planejament de l'Illa de les Bugaderes
Imatge:
Institut Cartogràfic de Catalunya
El planejament vigent de l'Illa de les Bugaderes a Horta-Guinardó incideix sobre un àmbit històric que s'hauria de preservar, amb un important valor patrimonial. Tanmateix, la preservació d'aquest àmbit només s'aconseguirà si es duu a terme una modificació del planejament vigent.
A la xerrada del proper 26 d'abril s'exposarà el que el planejament actual planteja i el que representa una modificació del mateix.
La conferència anirà a càrrec de:
· Joaquim Borràs, Coordinador del Grup d'Arquitectes d'Horta-Guinardó del COAC
· Robert Jové, Vicepresident de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya
Cal inscripció prèvia.
A la xerrada del proper 26 d'abril s'exposarà el que el planejament actual planteja i el que representa una modificació del mateix.
La conferència anirà a càrrec de:
· Joaquim Borràs, Coordinador del Grup d'Arquitectes d'Horta-Guinardó del COAC
· Robert Jové, Vicepresident de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya
Cal inscripció prèvia.
Presentació del llibre 'Nina', de Sònia Dalet
Imatge:
Il·lustració de Rosa Baulés © Edita.cat
El proper 7 de maig a les 12 h, la Sala d'Actes del COAC acollirà la presentació del llibre ‘Nina’, aprofitant la primera trobada d'ArquiLlibres.
La història explica la vivència de la seva autora, Sònia Dalet, qui va morir d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) el 2020, i que havia participat, en el passat, al programa ‘ArquiEscola’ del COAC.
Hi participaran la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, la germana de l'autora, Míriam Dalet, l'arquitecta Itziar González i els editors de la col·lecció Kairat d'El Cep i La Nansa.
Una història sobre la malaltia
La Nina és un maniquí articulat al qual li agrada molt moure’s i dibuixar, però que un dia comença a no poder fer tot allò que li agrada. D’aquesta manera, el conte reflecteix el procés de la malaltia i vol donar-la a conèixer entre els infants, per tal d’entendre-la millor. Amb il·lustracions de Rosa Baulés, amiga de Dalet, el llibre convida a viure el present sense preocupar-nos per la incertesa del demà.
La major part del conte no està escrit amb les mans ni amb el teclat, si no que està escrit utilitzant un sistema combinat de software i un aparell, el Tobii, que serveix per escriure enfocant amb la mirada les lletres d’un teclat en una pantalla.
Presentació del llibre:
Vídeo de l'acte:
La història explica la vivència de la seva autora, Sònia Dalet, qui va morir d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) el 2020, i que havia participat, en el passat, al programa ‘ArquiEscola’ del COAC.
Hi participaran la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, la germana de l'autora, Míriam Dalet, l'arquitecta Itziar González i els editors de la col·lecció Kairat d'El Cep i La Nansa.
Una història sobre la malaltia
La Nina és un maniquí articulat al qual li agrada molt moure’s i dibuixar, però que un dia comença a no poder fer tot allò que li agrada. D’aquesta manera, el conte reflecteix el procés de la malaltia i vol donar-la a conèixer entre els infants, per tal d’entendre-la millor. Amb il·lustracions de Rosa Baulés, amiga de Dalet, el llibre convida a viure el present sense preocupar-nos per la incertesa del demà.
La major part del conte no està escrit amb les mans ni amb el teclat, si no que està escrit utilitzant un sistema combinat de software i un aparell, el Tobii, que serveix per escriure enfocant amb la mirada les lletres d’un teclat en una pantalla.
Presentació del llibre:
Vídeo de l'acte: