Convocatòria de Neomatèria. Residència & Workshops
FAD
https://www.fad.cat/materfad/ca/agenda/10222/neomateria-residencia-workshops
Domingo, 29 Enero, 2023 - 23:00
Gratuït
Butlletí:
Quieres acabar con tu precarización laboral? Ven al COAC el martes 24 de enero y sabrás cómo hacerlo
Imatge:
Pexels
El próximo 24 de enero, de 17 a 18.30 h, el COAC acoge la segunda jornada del tercer bloque del Ciclo de Inicio a la Profesión.
Jordi Ludevid i Anglada, arquitecto y urbanista, presidente del CSCAE entre los años 2010 y 2017, decano del COAC entre los años 2006 y 2010 y autor del libro Ciudad de profesiones, será el encargado de conducir la sesión El arquitecto de hoy. Precariedad, burocratización y formación.
Gratuita y exclusiva para colegiados, en esta jornada se pondrán sobre la mesa los retos del futuro de la profesión y se compartirán las fórmulas para ejercer la profesión de manera honesta y exitosa en el mercado actual.
Para asistir presencialmente hay que inscribirse a través de este enlace.
Jordi Ludevid i Anglada, arquitecto y urbanista, presidente del CSCAE entre los años 2010 y 2017, decano del COAC entre los años 2006 y 2010 y autor del libro Ciudad de profesiones, será el encargado de conducir la sesión El arquitecto de hoy. Precariedad, burocratización y formación.
Gratuita y exclusiva para colegiados, en esta jornada se pondrán sobre la mesa los retos del futuro de la profesión y se compartirán las fórmulas para ejercer la profesión de manera honesta y exitosa en el mercado actual.
Para asistir presencialmente hay que inscribirse a través de este enlace.
Exposició: "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)"
Imatge:
© Fons Fotogràfic F. Català-Roca / Arxiu Històric del COAC
Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 3 de febrer, 17 h
El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».
Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.
Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.
Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.
L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.
Trobareu tota la informació al web del Centre Obert.Organitzat per:
Amb el patrocini de:
Cicle Urbanisme, Dret i Jurisprudència: conversa al voltant del llibre 'Urbanismo judicial. Jurisprudencia para la ciudad del futuro'
Imatge:
Urbanismo judicial. Jurisprudencia para la ciudad del futuro © Fundación Arquia
El proper 13 de febrer finalitza el Cicle breu sobre Urbanisme, Dret i Jurisprudència, organitzat pel COAC i la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge.
La tercera i última sessió, que començarà a les 18.30 h, girarà al voltant del llibre Urbanismo judicial. Jurisprudencia para la ciudad del futuro, de Rafael Fernández Valverde, exmagistrat de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem.
La presentació anirà a càrrec de Juli Ponce, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge i de la col·lecció Dret, Bon Govern i Transparència de l'Editorial Marcial Pons. La taula rodona estarà integrada per Judith Gifreu, codirectora de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge; Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, i Sònia Cobos, directora de Serveis d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona.
Resum de l'obra
Com les administracions públiques o els tribunals poden enjudiciar, en l'estricte marc del recurs judicial, des de la perspectiva de la norma i del dret, una ordenació urbanística? Estem convençuts que, amb l'adequada aplicació d'una sèrie de principis essencials, deduïbles de la normativa, de la pràctica i la jurisprudència actuals, és possible mantenir els valors tradicionals de la planificació urbanística i permetre, al mateix temps, adaptar-se al caràcter evolutiu i canviant de les ciutats.
Una selecció de sentències i pronunciaments mostra el paper del Dret urbanístic, en termes d'autonomia local, discrecionalitat tècnica, seguretat jurídica, proporcionalitat i bona administració en pro de la qualitat futura dels nostres entorns urbans i arquitectònics; i que inclou, entre altres, el cas del teatre de Sagunt (Giorgio Grassi i Manuel Portaceli), la biblioteca de la Universitat de Sevilla (Zaha Hadid) o el Claustre dels Jerònims (Rafael Moneo).
Inscripcions
Us hi podeu inscriure aquí.
Coorganitzat amb:
La tercera i última sessió, que començarà a les 18.30 h, girarà al voltant del llibre Urbanismo judicial. Jurisprudencia para la ciudad del futuro, de Rafael Fernández Valverde, exmagistrat de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem.
La presentació anirà a càrrec de Juli Ponce, codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge i de la col·lecció Dret, Bon Govern i Transparència de l'Editorial Marcial Pons. La taula rodona estarà integrada per Judith Gifreu, codirectora de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge; Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, i Sònia Cobos, directora de Serveis d'Actuació Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona.
Resum de l'obra
Com les administracions públiques o els tribunals poden enjudiciar, en l'estricte marc del recurs judicial, des de la perspectiva de la norma i del dret, una ordenació urbanística? Estem convençuts que, amb l'adequada aplicació d'una sèrie de principis essencials, deduïbles de la normativa, de la pràctica i la jurisprudència actuals, és possible mantenir els valors tradicionals de la planificació urbanística i permetre, al mateix temps, adaptar-se al caràcter evolutiu i canviant de les ciutats.
Una selecció de sentències i pronunciaments mostra el paper del Dret urbanístic, en termes d'autonomia local, discrecionalitat tècnica, seguretat jurídica, proporcionalitat i bona administració en pro de la qualitat futura dels nostres entorns urbans i arquitectònics; i que inclou, entre altres, el cas del teatre de Sagunt (Giorgio Grassi i Manuel Portaceli), la biblioteca de la Universitat de Sevilla (Zaha Hadid) o el Claustre dels Jerònims (Rafael Moneo).
Inscripcions
Us hi podeu inscriure aquí.
Coorganitzat amb: