Geotècnia per a pèrits. La relació entre el sòl i l'edifici
La guia, eminentment pràctica, pretén ser d'utilitat de cara tant a la redacció de projectes de fonamentacions i contenidors, com de cara a l'execució i direcció de les obres en què interaccionen l'estructura i el terreny. També s'ha redactat pensant en el pèrits i en els coneixements imprescindibles per entendre la relació entre l’edifici i el terreny.
Aquesta guia ha estat fruit del treball coordinat de Consultors d'Estructures i Consultors de Geotècnia en el qual cadascun ha aportat el seu punt de vista: dues visions complementàries de la relació entre l’estructura i el sòl.
Comptarem amb la presència de:
JOSEP BAQUER SISTACH. Arquitecte Tècnic, Llicenciat en Teologia, Consultor d’Estructures.
JUAN JOSÉ ROSAS ALAGUERÓ. Enginyer de Camins especialitzat en geotècnia, associat numerari ACE. Profesor colaborador de la UPC, IEE, CATEB. Director tècnic i administrador de les empreses 2PE Pilotes i Piloedre.
JORGE BLASCO MIGUEL. Arquitecte diplomat en Arquitectura Legal i Forense (DALF V) i Diplomat en Investigació Avançada d’Incendis.
Cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada.
Abraçar el canvi - L'urbanisme de Belgrad, entre l’herència del passat i els reptes del futur
Belgrad va ser la capital de l'antiga Iugoslàvia i ara ho és de Sèrbia, un dels estats dels Balcans Occidentals. Assentada a la desembocadura dels rius Sava i Danubi, en una cruïlla geogràfica i per tant històrica, ha estat demolida i reconstruïda moltes vegades, ha canviat de paper de capital a ciutat fronterera i ha acollit diverses cultures, religions i exèrcits, cosa que ha contribuït a la seva identitat urbana. Els visitants solen trobar-la encantadora, vibrant i acollidora, però rarament bella.
La ciutat ha evolucionat al voltant de tres nuclis urbans diferents, abastant el nucli verd i natural: la Fortalesa de Belgrad, amb capes des del Neolític; el nucli antic de Zemun, amb la Torre del Mil·lenni hongarès; i el Nou Belgrad, reconegut per la comunitat arquitectònica mundial com el pròsper patrimoni d’arquitectura moderna (MoMA, 2018). La varietat de tipologies urbanes i arquitectòniques la converteix en una destinació apassionant per a les escoles d’arquitectura i planificació urbana. Per la seva ubicació als límits de la UE, els seus recursos de sòl natural i sense construir, llargues riberes i densitats encara baixes, Belgrad s’ha convertit en un lloc atractiu per als promotors internacionals.
El “canvi” constant marca les ciutats contemporànies, i exigeix resiliència per part tant de les Institucions com dels planificadors urbans. La llarga tradició urbanística belgradina constitueix una bona base i un marc estricte per planificar la ciutat que s’enfronta a freqüents transicions econòmiques, polítiques i, recentment, climàtiques. Per això, les qüestions professionals comunes suposen avui més que mai un repte: equilibrar el nou desenvolupament i la identitat de la ciutat, la construcció massiva i el medi ambient saludable, i protegir activament el valuós patrimoni històric i natural.
Zaklina Gligorijevic es va llicenciar i doctorar en Urbanisme per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad i va cursar un programa de postgrau SPURS al MIT, amb beca Humphrey. Va començar la seva carrera professional com a primera dona arquitecta al Centre de Planificació del Desenvolupament Urbà de Belgrad, del qual va arribar a ser Directora el 2002. Ha treballat a l’Oficina de l’Arquitecte Municipal, on va dirigir el Departament de Planificació General i Espacial de l’Institut de Planificació Urbana de Belgrad i va ocupar el càrrec de Directora General entre 2008-2012. Ha participat activament en diversos comitès de planificació urbana fins al 2013.
Ha signat diversos concursos de disseny urbà, projectes, estudis i plans, entre ells el Pla General de Belgrad el 2009, l’Estratègia de Desenvolupament de la Ciutat de Belgrad el 2011 i 2016, i ha participat en el desenvolupament d’estratègies nacionals d’habitatge i arquitectura. Ha organitzat conferències nacionals i internacionals, exposicions i reunions amb les ciutats de Barcelona i Viena (2009-2012), en el marc d’ISOCARP (2005-2014), i ha representat habitualment la ciutat de Belgrad i la professió urbanística en esdeveniments internacionals. Com a consultora urbana sènior, ha participat en projectes regionals i nacionals amb el GBM (Grup Banc Mundial), ONU-Hàbitat, UNOPS i projectes de l’IPA, i és planificadora llicenciada, actualment com a cap d’equip de projecte en part del programa Ciutats verdes, habitables i resilients del GBM a Sèrbia.
La sessió és oberta, però cal inscripció prèvia.
Visita els nous espais del COAC pel 48 h Open House Barcelona!
La visita permetrà conèixer les obres de rehabilitació dels espais públics que Peris + Toral Arquitectes han dut a terme els últims anys. Uns espais que acullen la seu barcelonina del Centre Obert d’Arquitectura.
Així doncs, es podran veure les intervencions que s’han dut a terme al vestíbul, a l’Altell i a l’Espai Picasso, en un exercici d’obertura al carrer i a la ciutadania que permet iniciar un recorregut que culmina a la segona planta, amb accés a una terrassa amb vistes a la Catedral de Barcelona. Així mateix, també es podrà accedir a la coneguda com a Sala Mirador, situada a la 8a planta de l’edifici i des de la qual es pot gaudir de vistes 360º de Barcelona.
L’edifici, obra de Xavier Busquets, compta amb un altre element emblemàtic: els singulars esgrafiats de Picasso de la façana, recentment restaurats, així com els frisos interiors de la primera planta.
El pas dels anys, i l’exposició exterior d’aquestes obres d’art –creades el 1962 amb motiu de la construcció de l’edifici– havien provocat danys a un element emblemàtic i distintiu de la seu de Barcelona. Un equip de tècnics experts de la UPC es vaencarregar de rehabilitar els frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior. A banda de netejar la superfície, malmesa per la contaminació i que acumulava brutícia, es va solucionar un problema de corrosió en l’estructura metàl·lica que havia provocat fissures superficials.
Recull de dibuixos de Domènech i Montaner
Després de l’èxit de l’exposició ‘El llegat de Domènech i Montaner’, que van visitar més de 3.000 persones, el COAC ha preparat un recull de dibuixos de l’arquitecte per a l’ocasió. Així doncs, es podran veure plànols i dibuixos del fons Domènech i Montaner de l’Arxiu Històric del COAC vinculats a les dues obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana. La mostra es podrà veure tot el cap de setmana a la Sala Picasso.
Unboxing the library. Paisatges textuals
En aquesta ocasió, l’arquitecta i paisatgista Beatriz Borque ens presenta a través una selecció de lectures des de diferents disciplines per poder entendre el paisatge.
A allò que anomenem paisatge pot arribar-s’hi des de moltes maneres i disciplines. Una és a través de les lectures que van més enllà de l’arquitectura i que intenten obrir la ment a certs mons que aparentment no ens pertanyen i que desconeixem. Són lectures molt personals, a vegades purament inspiradores i recreatives, alliberadores; altres vegades més instrumentals i directament enfocades a la pràctica del paisatge; i altres vegades com a guia per comprendre el patrimoni.
Unboxing the Library. Una mirada sobre els fons de la biblioteca
Amb més de 180.000 llibres i revistes, la Biblioteca del COAC és un dels centres documentals de referència en arquitectura, urbanisme i paisatge més importants d’Europa. Per donar més visibilitat a la riquesa bibliogràfica que custodia, la Biblioteca obre les portes a la ciutadania i incorpora una nova activitat: “Unboxing the Library”.
Periòdicament es fa una selecció de llibres fonamentals que s’exposen als prestatges principals de la seu de la Biblioteca a Barcelona, fomentant i facilitant així la lliure consulta dels lectors de sala. Paral·lelament, i per aprofundir en la temàtica escollida en cada ocasió, es du a terme una conferència a càrrec d’arquitectes amb experiència reconeguda en la matèria.
Sessions
Sessió 1: 22 de març, Japonismes, amb Igor Urdampilleta
Sessió 2: 26 d'abril, Belgues, Belgues! amb Guillermo López
Sessió 3: 21 de juny, La intervenció a Xile amb Josep Ferrando
Sessió 4: 22 de novembre, Rossi i els postrossians amb Carolina B. Estévez
Sessió 5: 14 de desembre, Llibres King Kong: gèneres, números i casos amb Anna Puigjaner
Sessió 6: 29 de març, La ciutat en disputa! amb María García Ruiz
Sessió 7: 6 de juny, Hàbitat cooperatiu amb Cristina Gamboa
Sessió 8: 7 de novembre, Paisatges textuals, amb Beatriz Borque
Les sessions, que es duen a terme a la mateixa Biblioteca, són una ocasió més per gaudir de la recent adequació que s’ha fet de l’espai per restituir-lo al seu estat original, dissenyat el 1995 per l’arquitecte David Ferrer, que va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric entre el 1976 i el 2008.
A banda de l’adequació dels espais, instal·lacions i telecomunicacions, s’ha restituït el mobiliari original, format per les prestatgeries de Gama, les llums de Santa & Cole dissenyades per arquitecte Antoni de Moragas, i les taules dissenyades ad hoc per a aquest espai.