Conferència d’Adrià Goula: 'Presentació del projecte fotogràfic Cel·la nòmada'
En aquest projecte, la cel·la s’allibera de tot el seu pes, de la seva opressió, i es converteix en un record lleuger, on desapareixen els murs, la presó, i tota la ciutat… La cel·la viatge amb nosaltres, ens acompanya sempre més, convertida en una memòria travessada per l’aire i la natura. L’ancoratge a uns fets i uns llocs concrets, s’esvaeix a favor d’un dibuix en el paisatge com a únic testimoni que connecta aquells moments del seu avi a la presó Model com a represaliat de la dictadura i una nova sensació de llibertat.
L’accés a la cel·la on havia estat pres el seu avi li permet fer una recerca de les memòries acumulades en aquell lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades en l’espai de la cel·la, s’endinsa en les relacions que sorgeixen entre els elements construïts i els fets viscuts, entre els elements físics que ens rodegen i els records que això genera. Un projecte que acaba produint una sèrie de reflexions sobre el mateix espai de la cel·la i de la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.), juntament amb unes instal·lacions en el paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte d’aquest passat.
Adrià Goula
Adrià Goula Sardà és arquitecte (ETSAB 2000) i des del 2004 es dedica professionalment a la fotografia d’arquitectura. La seva obra, generalment fotogràfica, gira al voltant de la relació entre la construcció humana i la seva ubicació en el món, entre l’artificialitat, la natura i la memòria. A través dels elements arquitectònics, el paisatge, o les traces dipositades en els objectes, genera imatges on la bidimensionalitat i la complexitat en són característiques recurrents. També reflexiona sobre la fotografia com a mitjà en si, amb la intenció d’anar més enllà de la finestra fotogràfica per a crear imatges que trenquin en certa manera amb l’efecte perspectiu intrínsec a la fotografia i que l’alliberin del seu ancoratge en l’aquí i l’ara.
ENTRADA LLIURE
Conferència ‘Ciutats i canvi climàtic. Una proposta des del disseny adaptatiu’.
En un context de creixent concentració de la població mundial en àrees urbanes, les ciutats exerceixen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic, i no només en el seu vessant de mitigació o reducció de les emissions de gasos efectes hivernacle, sinó des del punt de vista de l'adaptació als seus efectes. El canvi climàtic ha augmentat l'exposició de les ciutats a amenaces derivades d'aquest i, en conseqüència, la gestió del risc de desastres i la resiliència s'han d'integrar en el disseny urbà com a part d'una estratègia global per assolir un desenvolupament sostenible. Però el canvi climàtic no és l'única crisi contemporània: la pèrdua de biodiversitat és un altre dels límits planetaris que hem traspassat.
Després de la conferència, tindrà lloc el Taller Paisatges en Transició per l'adaptació a l'emergència climàtica, en el qual els estudiants veuran com a través del paisatge i les solucions que ofereix la intervenció paisatgística ens ajuden a adaptar-nos al canvi climàtic i construir territoris més resilients. Així, aquells que ja estan duent a terme intervencions d'aquesta tipologia, com poden ser els estudiants d'Urbanística 4 com d'altres cursos del grau o del Màster d'Arquitectura de la Universitat de Girona que estiguin elaborant treballs vinculats, els presentaran per compartir-los amb la ponent i altres membres del professorat.
Es revisaran els treballs de manera col·lectiva i s'aprofundirà sobre les qüestions exposades durant la conferència anterior, obrint la discussió al conjunt d'assistents del taller.
Míriam García
És Doctora Arquitecta, Paisatgista i Urbanista, fundadora i directora de LAND LAB, oficina amb seu a Barcelona. Compagina la pràctica professional amb la investigació i la docència a banda i banda de l'Atlàntic. Actualment, imparteix classes a la Universitat Politècnica de Catalunya. És membre de l'Assemblea de Ciutats Climàticament Neutrals i Intel·ligents de la Comissió Europea i del Comitè Científic d'Europan Europe.
La seva investigació i pràctica professional estan vinculades al paisatge i l'ecologia com a motors de canvi de plans i projectes a múltiples escales. Directora a càrrec/líder d'equip de projectes emblemàtics d'adaptació costanera, plans directors i visions, inclosos els Plans d'Ordenació Costera de Cantàbria i Galícia, Escenaris Futurs per a la Costa de Barcelona i Besòs, Santander, Future Habitat i planificació i disseny per a l'adaptació al canvi climàtic de Múrcia, Tarragona, Lima, Panamà, entre d'altres. Molts d'aquests treballs tenen reconeixements nacionals i internacionals com el Premi de la XII Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme o Bones Pràctiques 2012 del Comitè Un-Habitat.
ENTRADA LLIURE
Festes d'Arquitectura 2023. Horta-Guinardó: Valorem l'arquitectura de l'aigua
Amb tallers de serigrafia, d’experimentació amb aigua i dibuix amb aquarel·la, celebrarem que s’ha aconseguit salvar dues cases, els pous i els safarejos d’aquest entorn i entendrem millor el passat, present i futur d’aquest recent estrenat espai públic.
Activitats programades:
· Urban Skechers Barcelona: Taller de dibuix arquitectònic amb aquarel·la
· Maraki en Bicicleta: Taller de serigrafia. La tote bag de la Festa d’Arquitectura d’Horta!
· Genís Planelles Arquitectura: Exposició Projecte Rehabilitació Font d’en Fargues
· Eulàlia Marín, arquitecta: Reptes de futur: ReÚs Barcelona
· Fundació AGBAR: Taller de tinkering. Factoria de l’Aigua
REVIU LA FESTA D’ARQUITECTURA 2022 D’HORTA-GUINARDÓ EN AQUEST VÍDEO
Entitats col·laboradores:
Grup d’Arquitectes d’Horta-Guinardó COAC, Maraki en Bicicleta, Fundació AGBAR, Genís Planelles Arquitectura, Eulàlia Marín arquitecta, Grup d’Estudis El Pou, Urban Sketchers Barcelona, SAFA Horta, La Salle Horta. Escoles: IES Anna Gironella de Mundet, Escola Parc del Guinardó, Col·legi Immaculada Concepció Horta, Àngels Garriga, Institut Teresa Pàmies, Institut Narcís Monturiol.
Col·laboren: Anna Mas Fotografia, Andrés Pino Video, Share Events.
10 Festes, 10 Districtes, 10 Dies Mundials
Les Festes d’Arquitectura que la Demarcació de Barcelona organitza any rere any en diferents espais de la ciutat volen posar en valor un espai o un edifici concret de cada districte: identificar-lo, conèixer els reptes que té per davant i donar un impuls per a tirar-los endavant, tant entre la ciutadania com entre les institucions. Al voltant d’aquests espais públics i edificis, s’organitzen visites guiades, xerrades, concerts i diferents tipus de tallers, entre d’altres.
Durant 10 setmanes, Barcelona es convertirà en l’epicentre d’un ampli ventall d’activitats relacionades amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme, el disseny i la ciutat, més enllà de les fronteres disciplinàries, destacant la funció social dels arquitectes i posant en valor l’arquitectura del territori, sensibilitzant sobre el valor del patrimoni i incentivant la descoberta de l’entorn.
Descobreix el programa de les Festes d'enguany
Presentació del llibre 'La gran revolución doméstica' de Dolores Hayden
El Centre Obert d'Arquitectura presenta el llibre 'La gran revolución doméstica', de Dolores Hayden, que aviat publicarà Puente Editores. L'acte comptarà amb la participació virtual de l'escriptora, Dolores Hyden, i la presencial de les arquitectes Zaida Muxí i Anna Puigjaner.
“D’uns pocs anys a aquesta part s’han vingut publicant nombrosos estudis sobre arquitectura i gènere, i cada vegada són més els treballs dedicats a les arquitectes i a les dificultats per a desenvolupar la seva professió pel mer fet de ser dona. Molt abans de tot això, Dolores Hayden va ser una de les primeres acadèmiques a estudiar a tot un grup de feministes estatunidencs —com Melusina Fay Peirce, Mary Livermore i Charlotte Perkins Gilman— que van fer campanya contra l’aïllament de les dones en la llar i el confinament a la vida domèstica per considerar-lo la causa fonamental de la seva posició desigual en la societat.
La gran revolució domèstica, un llibre que ha passat gairebé desapercebut als països de parla hispana, és el germen de molts dels estudis posteriors de gènere en arquitectura. Llança una necessària llum sobre els plans innovadors i les estratègies visionàries d’aquestes dones, així com sobre els seus ambiciosos objectius de socialitzar el treball domèstic i la cura dels nens. El llibre analitza les fonts utòpiques i pragmàtiques dels programes feministes per a la reorganització domèstica i de quina manera s’entremesclen amb els conflictes de classe, raça i gènere, una història d’una tradició intel·lectual poc coneguda que desafia les nocions patriarcals del “lloc de la dona” i del “treball de la dona”. Hayden ens mostra com la ideologia política de les feministes materialistes les va portar a dissenyar espais físics per a crear cooperatives de mestresses de casa, cases sense cuina, guarderies, cuines públiques i menjadors comunitaris.”
Moisés Puente, editor