La convertibilitat de Montevideo. Habitatges per a tothom.
Per diferents raons, personals i professionals, des de molt al principi del meu exercici professional em vaig comprometre amb l'accessibilitat.
El disseny amb visió universalista i l'accessibilitat, han de formar part integral i de partida per a tota concepció espacial i de disseny en general.
I quan em refereixo a accessibilitat em refereixo a "la condició que compleix un espai, objecte, instrument, sistema o mitjà, perquè sigui utilitzable per totes les persones, amb seguretat, equitativa i de la manera més autònoma i confortable possible." norma UNIT 200.
L'accessibilitat com a condició o propietat d'un espai, mitjà, objecte, servei, etc., és una condició que afavoreix la integració social. I al no tenir-la en compte, en nombroses ocasions, és el mitjà que genera una discapacitat temporal en nosaltres com a usuaris. Aquesta important condició d'integració en alguns contextos socioeconòmics es torna transcendental.
A Uruguai des de fa diverses dècades s’està lluitant des de diferents organitzacions i organismes públics i privats, per donar un marc legal a l'accessibilitat. Un marc que faci viable l' "exercici del dret", més enllà de la disposició d'un "dret escrit" que pugui no resultar reglamentat o respectat (fet molt freqüent en països d'Amèrica Llatina).
En un context on durant molts anys les prioritats polítiques tenien els seus objectius en altres àrees més bàsiques, es va anar trobant el camí per arribar a integrar-la al marc normatiu urbà, edilici públic i sobretot a l'habitatge.
Sense aprofundir m'agradaria esmentar algunes fites per poder contextualitzar el camí fins al dia d'avui.
Montevideo, capital d'Uruguai, i amb la meitat de la població nacional, sol ser pionera en temes normatius.
El 1985 la seva Intendència Municipal (govern local) crea una Comissió Interdisciplinària i Interinstitucional, per generar propostes i mesures amb tendència a evitar i / o eliminar les barreres arquitectòniques, urbanístiques i del Transport
Després, per definir una reglamentació urbana a Montevideo contemplant l'accessibilitat, es va plantejar el 2002 la signatura d'un conveni estratègic entre la IM (Intendència de Montevideo, li competeix la regulació i control), UNIT (Institut Uruguaià de Normes Tècniques, membre ISO) i SAU (Societat d'Arquitectes de l'Uruguai, gremi de professionals, en compromís amb l'objectiu).
Arriba el 2010 un suggeriment molt encertat de l’APPCU Associació de Promotors Privats de la Construcció, la qual proposa la inclusió del concepte de convertibilitat.
Aquest gremi plantejava a la comissió tripartida la poca funcionalitat dels percentatges com a mecanismes normatius aplicat a habitatges per obtenir un nombre d'habitatges accessibles. El nou concepte portaria a un 100% la infraestructura d'habitatge de la ciutat a ser convertible. És a dir que el 100% dels habitatges que es construïssin a partir de la nova reglamentació, amb la previsió formal de mínimes adaptacions internes, possibilitaria la conversió dels habitatges en plenament accessibles a cada usuari.
Aquesta mesura va retornar als professionals que dissenyàvem, una nova eina, una possibilitat d'esponjament i creativitat, moltes vegades perduda en pro de l'especulació immobiliària i del centímetre quadrat. El beneficiari és ara novament l'usuari final i la plataforma residencial que es deixa a la ciutat, que és més funcional, flexible i amb possibilitats d'atendre una major quantitat i diversitat de persones.
Pel que fa al nostre exercici professional, tant en rehabilitació com en obra nova, un projecte ha de resoldre les dues situacions: el disseny del que es construirà i el disseny de la situació convertible. D'aquesta manera els propietaris o usuaris en comprar un habitatge sota aquest nou marc, tenen en el seu poder el permís d'aprovat també per a ambdues situacions.
La Resolució que integra la convertibilitat, la Res. 898/14, està vigent des d'octubre de 2014, s'aplica a programes d'habitatges i oficines que mitjançant la convertibilitat resulten potencialment accessibles i integrades a una infraestructura accessible.
Resulta molt interessant la proposta d'aquest concepte per sobre altres ja usats en altres països com ara l'adaptabilitat o el criteri base de disseny. Ja que aquesta explícit en el seu concepte la flexibilitat i adaptabilitat universalista.
La "Convertibilitat", és una eina idònia per a la generació de tot tipus de programa d'habitatge col·lectiu, ja siguin habitatges d'interès social o qualsevol altre programa d'edificis d'habitatges. Mitjançant la mateixa, qualsevol habitatge que se sumi al mercat resultarà potencialment accessible minimitzant limitacions.
Si entenem l'habitatge com a dret de tots, es potencia la capacitat d'elecció en comprar o arrendar i possibilita el seu ús per la major quantitat de persones, considerant la diversitat de situacions al llarg de la seva vida i millorant i democratitzant l'oferta d'infraestructura edilícia.
A més de dos anys de vigència de la reglamentació, l'aplicació és respectada amb resultats molt favorables i està planificada la seva adopció a nivell nacional, a través de l'estudi per part del Congrés d'Intendents (Congrés de governs locals, que integra els 19 departaments territorials del país). La convertibilitat de Montevideo vol ser uruguaiana.
Virginia Talmon, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montevideo, Uruguai* juny2017
* Integrant del Comitè d'Accessibilitat al Medi Físic de UNIT - Institut Uruguaià de Normes
Tècniques - Membre ISO
Integrant de la Comissió d'Accessibilitat de SAU - Societat d'Arquitectes de l'Uruguai
Integrant de la comissió Tripartita IM, UNIT i SAU
Santiago: Ciutat emergent i resilient de la República Dominicana
Santiago de los Caballeros és la segona ciutat en importància a la República Dominicana, després de la seva capital, Santo Domingo. Va ser fundada l'any 1495 per Cristòfol Colom. Sent pol industrial i financer de la zona nord de l'illa, compta amb prop d'un milió d'habitants, una urbanització creixent i desorganitzada, així com una ràpida expansió física dels assentaments informals sense infraestructura de serveis bàsics i en zones inundables.
Aquestes condicions, juntament amb el fet d'haver tingut un creixement demogràfic i econòmic positiu en els últims anys superior a la mitjana del país, i a la seva classificació en el rang de les ciutats intermèdies (100.000 a 2.000.000 d'habitants), han possibilitat que Santiago hagi estat seleccionada per integrar-se a dos importants programes de desenvolupament, un a nivell mundial (100RC, 100 Resilient Cities, promogut per la Rockefeller Foundation) i un altre a nivell d'Amèrica Llatina i el Carib (ICES, Iniciativa de Ciutats Emergents i Sostenibles, del Banc Interamericà de Desenvolupament).
Totes dues iniciatives convergeixen en l'adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible assumits per les Nacions Unides el 2015, i amb el marc teòric d'Hàbitat III, en el qual s'assumeix que els processos d'urbanització són promotors de sostenibilitat i integració social equitativa.
Els programes esmentats signifiquen inversions a llarg termini (especialment per als projectes urbans), per tant és condició necessària i indispensable que les ciutats beneficiàries garanteixin la governança i la sostenibilitat fiscal. Aquests són aspectes que Santiago de los Caballeros compleix a consciència, amb un govern municipal fort i desenvolupat, amb els corresponents enllaços amb el govern nacional, més la presència del CDES (Consell per al Desenvolupament Estratègic de la Ciutat i el Municipi de Santiago), integrat per representants d'institucions públiques i privades, entre elles l'Ajuntament, representants locals del govern central, confederacions d'empreses i indústries, ONGs, l'acadèmia i juntes de veïns, l'objectiu del qual és la planificació, el disseny i la implementació i monitoratge de programes i projectes de desenvolupament sostenible.
100 Resilient Cities- Liderat per la Rockefeller Foundation
El Programa 100RC inclou Santiago des de desembre de 2014 i està orientat a capacitar la ciutat per dissenyar i implementar estratègies i solucions proactives que donin millor resposta als problemes i impactes socials i econòmics generats per la urbanització i els fenòmens naturals.
Com a primera acció, després d'incorporar-se al programa per iniciativa pròpia, el Programa proporciona fons al govern municipal per a la formació d'una Direcció de Resiliència, generalment no existent en els governs municipals, composta per un director executiu (el qual respon directament a l'alcalde o màxima autoritat ciutadana, amb comandament directe transversal en les diferents reparticions municipals) i un equip de suport conformat per tècnics municipals i personal extern del sector privat i acadèmic.
A través de tallers en els quals participen grups governamentals i el sector civil i associatiu, es detecten les amenaces que afronta la ciutat de Santiago, identificant entre elles les "tensions cròniques" que debiliten a la ciutat de manera contínua (infraestructura envellida o inadequada, deficiències en transport públic, assentaments informals, baixa qualitat del parc d'habitatge i dificultat d'accés a l'habitatge, inseguretat ciutadana ...) i els "impactes aguts" o esdeveniments sobtats i bruscos (inundacions i col·lapse d'infraestructura, entre d'altres).
Identificats els problemes, així com les institucions a través de les quals es pot actuar, i les parts interessades que acompanyaran en el procés, es desenvolupen plans de resiliència urbana canalitzant a través de la Direcció esmentada, el suport tècnic i financer que es pot rebre del Programa (amb accés a crèdit a través del Banc Mundial, eines operatives financeres i tecnològiques, i serveis, entre d'altres)
Els plans dissenyats amb consultors individuals contractats a aquest efecte, són confrontats per altres que ja estan en aplicació a través de la xarxa peer-to-peer de les altres 99 ciutats associades al programa de resiliència, entre elles Lisboa i Barcelona, a Europa, o Montevideo i Quito, a Amèrica Llatina.
Iniciativa de Ciutats Emergents i Sostenibles - Banc Interamericà de Desenvolupament
Si bé el programa 100RC s'orienta a governs municipals, la Iniciativa de Ciutats Emergents i Sostenibles, sorgida el 2010 i ja aplicada en més de 50 ciutats des de la Divisió d'Habitatge i Desenvolupament Urbà del BID, ho fa de manera indistinta a nivell de govern central o municipal, mitjançant assistència tècnica no reemborsable per al desenvolupament i execució de plans de sostenibilitat urbana, ambiental i fiscal, amb especial foment de la participació ciutadana des de la concepció dels mateixos, l'execució i la posterior monitorització.
De manera semblant al programa anterior, la metodologia s'inicia amb una primera etapa de diagnòstic multisectorial (recollida d'informació, determinació d'actors, registre d'indicadors), a través d'un enfocament interdisciplinari i amb tres eixos principals: i) ambiental, ii) urbà i iii) fiscal. En aquesta etapa s'identifiquen els obstacles que impedeixen el creixement sostenible de la ciutat, segons punts de vista econòmics, estratègics i socials, la qual cosa permet posteriorment prioritzar i organitzar en un pla d'acció les intervencions urbanes i d'infraestructura a curt, mitjà i llarg termini que s'implementaran en la següent etapa d'execució.
A més del Consell per al Desenvolupament de Santiago, l'Ajuntament i l'equip local del BID, també hi participen l'empresa de consultoria IDOM i, en l'àmbit acadèmic, IHCantabria.
Al llarg de les dues etapes (desenvolupament i execució) la iniciativa finança estudis sectorials, monitoritza el disseny i posada en marxa dels projectes i acompanya la licitació i execució física de les obres i serveis definits, contractats amb consultors i firmes locals i estrangeres.
Igual que passa amb 100RC, es compta en aquest cas amb una Xarxa de Ciutats Sostenibles, amb la qual intercanviar lliçons apreses, casos d'èxit i especialment dades de referència.
Disseny i obres per a ciutats emergents, sostenibles i resilients
Les eines 100RC i ICES esdevenen en programes d'acció en els quals la participació del col·lectiu d'arquitectes i urbanistes (agrupats en firmes consultores o de manera individual) és clau, en un entorn de garanties jurídiques i contractuals recolzades, clares i precises.
La ciutat de Santiago de los Caballeros es troba abocada de ple en la planificació i elaboració de projectes, part dels quals s'han començat a licitar a principis d'any, com el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (finançat amb USD 375.000), en el qual estan concursant professionals i firmes locals i estrangeres.
Altres projectes en procés són la reestructuració de la trama urbana, la revaloració del centre històric, la implementació del sistema de monitorització urbana 911, i la consolidació de l'estudi de maneig integral de residus metropolitans.
Alejandro Suárez, arquitecte. Corresponsal del COAC a Santo Domingo, República Dominicana. Maig 2017
Encuentros individuales con el corresponsal del COAC en Arabia Saudí
Jaime Torres ha trabajado los últimos 10 años de arquitecto en Estocolmo (Suecia), Trípoli (Líbia) y actualmente trabaja en Riad, redactando planes urbanísticos (master plans) y normativas de desarrollo urbano para el Ministerio de Vivienda de Arabia Saudí.
Arabia Saudí está desarrollando un programa de vivienda con el objetivo de construir 500.000 viviendas antes de 2022, en más de 200 localizaciones diferentes. En este contexto, los arquitectos son los profesionales que se encargan del diseño de los master plans, diseñar la urbanización y infraestructura al detalle, supervisar las obras de urbanización, y diseñar y construir viviendas y equipamientos.
La manera más fácil de trabajar en Oriente Medio, para un arquitecto individual, es ser contratado por una empresa local o extranjera e ir desplazado (expatriado) a Arabia Saudí, o a cualquier otro país donde la empresa tenga oficinas: Emiratos Árabes Unidos, Kuwait, Oman o Jordania. Hay que tener en cuenta, por ejemplo, que los Emiratos Árabes Unidos, en la misma península, acojerán un gran proyecto como es Expo Dubai 2020, algo que puede suponer nuevas oportunidades laborales.
Por otro lado, para trabajar en el país por cuenta propia, nuestro corresponsal recomienda tener un contacto local que sirva de referente para buscar proyectos y socios locales potenciales.
Las reuniones individuales con los colegiados, de media hora cada una, tendrán lugar el jueves 1 de junio a partir de las 10 h, en la 5a planta del edificio de la calle Arcs 1-3 (delante de plaça Nova).
Si estáis interesados, podéis pedir cita enviando un correo electrónico a internacional@coac.net antes del las 14h del 31 de mayo.
Para más información sobre la Red de Corresponsales del COAC, podéis encontrarla aquí.
El centro de la Paz: La construcción en el estado plurinacional de Bolivia
Actualmente en Bolivia existe una importante actividad en el sector de la construcción, esa actividad representa un 12% del PIB. Las causas de esa creciente actividad son:
1º Una cierta estabilidad política, es sin duda el periodo más largo en los más de 200 años de independencia de este país,
2º Una fuerte inversión pública en infraestructuras, carreteras, puentes, túneles, teleféricos, ferrocarriles urbanos, represas y riegos, hospitales, escuelas, edificios públicos y de la administración del estado. El origen de esa inversión es fruto de la nacionalización de la industria petrolífera y gasífera, lo que dota al gobierno de una capacidad inversora y un respiro económico, que permite al gobierno algunas mejoras, muy tímidas, en ayudas sociales, El gas se vende principalmente a Argentina y Brasil y se está desarrollando una red de gas doméstico en todo el país. Las exportaciones de minerales o productos petrolíferos están sujetas a las fluctuaciones del mercado mundial, por lo cual el Gobierno intenta crear un proceso de industrialización de esas materias con objeto de dotarlas de un valor añadido. Se ha construido una importante fábrica de Urea, subproducto del proceso petrolífero de uso en abonos, También se está industrializando el Litio construyendo una fábrica de baterías de litio. Se establece un sistema de impuestos nacionales, todavía en implantación pues actualmente no creo que alcance al 30% de la población que paga impuestos.
3º Un notable crecimiento demográfico, el 35% de la población de Bolivia tiene menos de 30 años, eso es debido a las mejoras en salud, disminución de la mortalidad infantil,
4º Migración de la población rural a las ciudades, actualmente el 60% de la población es urbana. Genera una importante demanda de vivienda denominada social. Esa demanda de bajo costo no alcanza a estar cubierta por el gobierno. También hay que decir que la vivienda social aquí es un ranchito de una planta en parcelas de 100m2. No se construyen bloques de viviendas prefabricadas, ha habido algún intento sin mucho éxito.
Los técnicos de la construcción:
En Bolivia hay dos tipos de enseñanza universitaria, La Pública que es gratis, pero exige una nota de corte muy alta y la Privada que es de pago. Una vez finalizados los estudios las competencias son las mismas. No existe el técnico de grado medio.
La homologación de títulos es muy difícil, pues aquí se rigen por el convenio Andrés Bello, y esta homologación es posible solo con planes de estudios vigentes y asignatura por asignatura, en el supuesto de conseguir la homologación académica, los colegios profesionales se reservan el derecho de dejarte ejercer.
Los arquitectos: No son ni mucho menos el rey de las obras, la formación es muy diferente las atribuciones también, no asumen nada de estructuras ni instalaciones solo arquitectura y distribuciones. No existe una formación cultural, es bastante frecuente una ignorancia de la obra de grandes arquitectos y el producto en general, salvo contadas excepciones, es una arquitectura ecléctica.
Existe el visado y normalmente en obras de menos de 4000m2 el arquitecto asume el proyecto la ejecución de la obra y el control económico. En áreas rurales no se exige ni proyecto ni visado y es normal la autoconstrucción.
Los Ingenieros: Son los reyes de las obras, hay diversas especialidades: Mecánica de suelos, estructuras, hidrosanitaria, eléctrica, termo mecánica, corrientes débiles, petrolífera etc. Su formación en general es muy buena pero limitada a su especialidad.
Ambos técnicos dominan casi todos los programas de dibujo o cálculo existentes, Auto-cad, Revit en todas sus facetas, Etabs ect. Tal vez sea porque aquí los programas más complejos los encuentras con crac incluido por menos de 1 euro.
Los proyectos y las obras:
El promotor encarga el proyecto a un Gabinete de Arquitectura, los honorarios son más bajos y se negocian, el arquitecto recomienda un técnico en suelos, un estructurista, un hidrosanitario, un termo mecánico, y un eléctrico, para las corrientes débiles todavía no se exige proyecto. Con todos estos Ingenieros hay que formalizar contrato para que redacten el proyecto correspondiente. El problema es la coordinación, pues cada uno trabaja en su gabinete, suele resultar un proyecto que al superponer las diferentes especialidades hay enormes problemas. Estos proyectos suelen ser escasos en detalles y no fiables en mediciones. Se visa en el colegio cada uno de los proyectos. El resultado de todos estos pagos y contratos suele ser entre un 5 y 7% del monto de la obra. Así que lo mejor es traer el proyecto completo, teniendo en cuenta las peculiaridades de los usos y materiales locales.
No existe la conciencia del seguro de responsabilidad civil.
Existe alguna Ingeniera que se responsabiliza de todo el proceso, pero casi no intervienen en temas residenciales se dedican a proyectos de infraestructuras importantes de vialidad.
Una vez tienes el proyecto de arquitectura se inicia el trámite de obtención de permiso de obras, la normativa urbanística se limita a alineaciones, retiros a vecinos, y volumen edificable y en general este último aspecto es muy generoso y elástico. Obtener compromisos por parte de la Alcaldía es difícil porque aquí los funcionarios son casi todos políticos. No existe el funcionario de carrera por oposición.
Hay que obtener la licencia ambiental, que depende de la gobernación departamental, autonomía, este requisito equivale al proyecto de seguridad y salud y contempla normas ambientales, hay que contratar una ingeniería ambiental para cumplir todos esos requisitos.
Organización de la obra:
En obra hay dos oficinas:
La del contratista que generalmente provee los técnicos que crea conveniente, las empresas no suelen tener personal propio la ejecución suele negociarse con diferentes subcontratistas de los diversos oficios existentes que asumen los temas legales del personal.
La oficina de supervisión que depende de la propiedad: Viene a ser la dirección de obra, pero hay un Ingeniero o especialista por cada oficio, Mecánica de suelos, Estructuras, Hidrosanitaria, eléctrica, Termo mecánica, gas, acabados y corrientes débiles. Cada uno de ellos tiene los colaboradores que considera necesarios. El fiscal de obras representa la máxima autoridad y representa a la propiedad.
Españoles en Bolivia
Somos bastantes y muchos catalanes, llegamos aquí en general con contrato de alguna empresa española en Bolivia y otros como colaboradores de alguna ONG, son las dos únicas maneras de obtener la residencia. No obstante, conozco una arquitecta técnica que vino con una mochila hace 4 años y ahora está de gerente técnico de una importante empresa española, también hay que considerar los sueldos locales y el coste de la vida que son de media un 40% de los de España.
Empresas constructoras en Bolivia:
Bolivianas; Tauro, Constec, Total y dos más que no recuerdo. Todas SRL, las encuentras licitando obras en todo el país, el problema es la escasa capacidad financiera y teniendo en cuenta que la Banca es privada y con capitales muy limitados, pues la renovación e inversión en maquinaria está muy limitada, así como el asumir retrasos en los pagos a más de 30 días.
Españolas; Corbian Corsan: Tenia adjudicados 534M$ en una carretera y una hidroeléctrica, hace unos días desaparecieron con un 25% de obra ejecutada y dejando un gran caos y escándalo. Clerhp ésta empresa se dedica a estructuras de hormigón y está creciendo rápidamente. Rubau llegaron hace dos años, en asociación accidental con Constec, construyen condominio Torres del Poeta 105000m2, 70M$, El nuevo parlamento 45000m2 1º estructura metálica en Bolivia, la estructura es de Integralia interviene también Terratest y el presupuesto será de 100M$. Solos una carretera en el Beni 140M$ y ganaron recientemente un Hospital de 150 camas en el alto 150M$: ACS Hospital en Montero 80M$. También esta Acciona y creo que Sacyr.
PGI: Es un estudio de proyectos y arquitectura de Girona y Casasolo, Tienen el encargo del BID de desarrollar parte del programa de 48 Hospitales de diversos niveles y la supervisión de obras.
Cota Cero: Anteproyecto de un complejo residencial y oficinas de 300000m2(Arq. Farfan)
Arq. Lopez Mujica: Famoso urbanista ha montado una fábrica de perfilaría metálica en Tarija, con notable éxito pues las ventanas y muros cortina que propone no tienen nada que ver con la perfilaría local.
Últimamente aparecen representantes de diversas casas comerciales de cerámicas, sanitarias, cerrajerías etc.
Algunas singularidades:
El suelo edificable en La Paz se agotó, por eso se edifica en altura 30 y 40 plantas, el suelo es una morena glacial con pedrones de 3 m de diámetro a cualquier profundidad, imposible el pilotaje pensar en losa aligerada de 2 o 3 m de canto le llaman Radier. La estructura metálica no existe, salvo que se importe todo, solo para pequeñas cosas como lucernarios o marquesinas. El Hormigón es prefabricado con un servicio excelente pero caro, yo lo pago a 130 $m3 bombeo a 90m incluido, Fck 270 máximo. Solo existe la tochana, se utiliza para cerramientos exteriores e interiores, no se considera el aislamiento térmico, casi nadie sabe que es una caldera mixta, no hay persianas y es muy importante el soleamiento y grandes ventanales con vidrio sencillo.
Miguel Garcia Mora, arquitecto. Corresponsal del COAC en la Paz, Bolivia de mayo 2017