Presentació del llibre "Una ciudad de profesiones" i Taula rodona "Els reptes de les professions"
El proper dilluns 15 de març a les 18 h, la Intercol·legial organitza una jornada online sobre els reptes de les professions. L'acte començarà amb la presentació del llibre de Jordi Ludevid "Una ciudad de profesiones", seguit d'una taula rodona moderada per la degana del COAC, Assumpció Puig.
Programa:
Benvinguda Institucional
Mª Eugènia Gay, presidenta de l’Associació Intercol·legial i degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona
Presentació del llibre “Una Ciudad de Profesiones”
Jordi Ludevid, arquitecte i urbanista, exdegà del COAC i expresident del CSCAE i d’Unión Professional
Taula Rodona “Els reptes de les professions”
Moderada per Assumpció Puig, degana del COAC
Amb la participació de:
· Jaume Aubia, president Grup Med Corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona
· Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
· Josefina Cambra, presidenta del Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados en Filosofia y Letras y en Ciencias de España
· David Casellas, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa
· Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya
· Miquel Morell, membre de la Junta de Govern i vicepresident de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Cal inscripció prèvia.
L'OCT actualitza l’exemple de Memòria del projecte d'un edifici plurifamiliar
Arran de les modificacions del Codi Tècnic de l'Edificació aprovades el 2019, l'Oficina Consultora Tècnica del COAC continua amb la tasca d'actualització dels documents d'ajuda al projecte disponibles per als col·legiats.
Així, s'ha publicat al web l'actualització de l'exemple de Memòria del Projecte bàsic i d'execució d'un edifici d'habitatges, incorporant els canvis pel que fa a les exigències de salubritat (nou HS-6 “Protecció contra l'exposició al radó”), d'estalvi energètic i de comportament davant el foc dels sistemes constructius de façana.
L'exemple de Memòria, aplicat a un edifici d'habitatges amb local comercial, aparcament i trasters, està fet en coherència amb el document ”Comprovació del contingut formal del projecte” en el qual s'estructura la informació del projecte i el contingut del mateix segons les prescripcions del CTE. Es tracta d'un document elaborat per l'OCT com a eina d'ajuda per a la redacció dels projectes i àmpliament utilitzat pels col·legiats des de la seva publicació inicial.
Accés a l'exemple de Memòria
(disponible per als col·legiats que tinguin contractat els serveis del Tram Complementari, tant en format word com pdf)
Recordem que, per a més informació sobre les darreres modificacions del CTE, teniu a la vostra disposició una pàgina específica amb tota la documentació informativa elaborada per l'OCT.
Aprobado definitivamente el plan de protección de la Costa Brava
El pasado 28 de enero, la Comisión de Territorio de Cataluña aprobó definitivamente el Plan Director Urbanístico de revisión de los suelos no sostenibles del litoral gerundense, conocido como Plan de protección de la Costa Brava. El Plan se enmarca en un paquete de medidas de protección del litoral catalán, que continuará con la redacción del Plan Director Urbanístico de revisión de suelos no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar y con el inicio de los trabajos del Plan de protección y ordenación del litoral.
El PDU de la Costa Brava, que ya es efectivo, analizará ámbitos de los municipios del litoral gerundense donde todavía no se podría construir pero que no se han llegado a desarrollar, evalúa su sostenibilidad y, si fuera necesario, propone la estrategia que se considera más adecuada para cada uno de ellos. El objetivo del análisis realizado es verificar si la urbanización prevista en cada suelo se considera sostenible o no desde distintos puntos de vista, como ahora el respeto a la planificación territorial; la lejanía del núcleo urbano; el respeto a la normativa de protección sectorial y a la Ley de costas; el impacto ambiental y paisajístico.
La actuación abarca los 22 municipios del litoral de Girona. Del Alt Empordà: Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador y la Escala; del Baix Empordà: Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Palafrugell, Mont-ras, Palamós, Calonge y Sant Antoni, Castell, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols y Santa Cristiana de Aro; de la Selva, Tossa de Mar, Lloret de Mar y Blanes.
ObjectivosLos objetivos del Plan son:
a) La evaluación de aspectos básicos de desarrollo sostenible de los suelos de extensión urbana previstos por los planeamientos municipales no adaptados al Plan territorial parcial de la Comarcas de Girona (PTPCG), con el objetivo de adaptarlos a los principios y directrices de sostenibilidad establecidos por la legislación y el planeamiento vigentes.
b) La adaptación paisajística de la ordenación y la edificación de los suelos que se desarrollan en edificación aislada, adaptados o no al PTPCG, con el fin de preservar los valores naturales, patrimoniales, culturales, sociales y económicos del paisaje del litoral gerundense, en el marco del desarrollo sostenible, y de acuerdo con la legislación paisajística vigente.
Actuaciones
El Plan propone 3 tipos de actuaciones, que devendrán normas, directrices o recomendaciones:
a) Ámbitos por extinguir: 86 ámbitos volverán a formar parte de la red de espacios abiertos, por criterios de sostenibilidad.b) Ámbitos por modificar: se modificarán algunos parámetros como la superficie, los usos, la densidad…c) Ámbitos por mantener: no están en contradicción con los criterios del PDU, pero estarán condicionados a cumplir un conjunto de directrices de integración paisajística cuando se desarrollen.
Más información
Podéis consultar el acuerdo de aprobación definitiva, publicado en el DOGC del 15 de febrero.
Los documentos que conforman el PDU se pueden consultar en el Registro de planeamiento urbanístico de Cataluña.
Aprovat definitivament el Pla de Protecció de la Costa Brava
El PDU de la Costa Brava, que ja és efectiu, analitza àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia que es considera més adient per a cadascun d’ells. L’objectiu de l’anàlisi realitzada és verificar si la urbanització prevista a cada sòl es considera sostenible o no des de diversos punts de vista, com ara el respecte a la planificació territorial; la llunyania del nucli urbà; el respecte a la normativa de protecció sectorial i a la Llei de costes; l’impacte ambiental i el paisatgístic.
L’actuació abasta els 22 municipis del litoral gironí. De l’Alt Empordà: Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i L’escala; del Baix Empordà: Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Palafrugell, Mont-ras, Palamós, Calonge i Sant Antoni, Castell- Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro; de la Selva: Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.
Objecte
Els objectius generals del Pla són:
a) L’avaluació d’aspectes bàsics de desenvolupament sostenible dels sòls d’extensió urbana previstos pels planejaments municipals no adaptats al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (PTPCG), per tal d’adaptar-los als principis i directrius de sostenibilitat establerts per la legislació i el planejament vigents.
b) L’adaptació paisatgística de l’ordenació i l’edificació dels sòls que es desenvolupen en edificació aïllada, adaptats o no al PTPCG, a fi de preservar els valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics del paisatge del litoral gironí, en el marc del desenvolupament sostenible, i d’acord amb la legislació paisatgística vigent.
Actuacions
El Pla proposa 3 tipus d’actuacions, que esdevindran normes, directrius o recomanacions:
a) Àmbits a extingir: 86 àmbits tornaran a formar part de la xarxa d’espais oberts, per criteris de sostenibilitat.
b) Àmbits a modificar: es modificaran alguns paràmetres com la superfície, els usos, la densitat...
c) Àmbits a mantenir: no estan en contradicció amb els criteris del PDU, però estaran condicionats a complir un seguit de directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin.
Més informació
Podeu consultar l'acord d'aprovació definitiva, publicat al DOGC del 15 de febrer.
Els documents que conformen el PDU es poden consultar al Registre de planejament urbanístic de Catalunya.