THE CATALAN MINISTRY OF EDUCATION PUBLISHES A GUIDE FOR SCHOOL CONSTRUCTION AND TRANSFORMATION PROJECTS
The new document, entitled Nous aprenentatges, nous espais (New learning, new spaces), puts the educational project being implemented at a school or college at the heart of any corresponding construction or transformation project and stipulates the need for a collaborative process involving both the educational community and architects. The process even includes a meeting a year after the completion of the project in order to assess the degree to which the building meets the needs of the relevant pedagogical project.
This non-regulatory guide corresponds to the Royal Decree 132/2010, which sets out the minimum requirements with which compulsory education spaces must comply, but it permits those spaces which are not governed by the regulation to be left open and linked to the transit spaces. These spaces, which the guide describes as “likely to be open”, can cover an area of up to 200 m2, depending on the capacity of the centre. This allows for new structures and programmes to be developed in line with the various teaching methodologies.
The concept that all the spaces in the centre have the potential to serve as learning spaces is another noteworthy element. As such, the playgrounds form another part of the architectural project and, in coordination with the educational project and the dialogue with the municipalities, may incorporate educational elements, such as outdoor classrooms, or become natural spaces.
The precedents to this document date back to 2019, when the Ministry of Education’s Directorate General for Public Education Centres and the Directorate General for Research, Innovation and Digital Culture initiated a collaboration with the COAC and the Bofill Foundation with the aim of changing and adapting the document outlining “Criteria for the construction of new state school buildings” to the pedagogical reality.
As part of this collaboration, architects and teachers interested in improving school spaces were invited to the Nous espais, nous aprenentatges (New spaces, new learning) seminar held at the UB Auditorium in March 2019. This seminar marked the beginning of a collaborative process involving professionals from a range of different fields and disciplines including more than 80 architects. All this information has been summarised by architects David Lladó and Mariona Genís and teaching professional Jordi Vivancos in this new document.
The guide is available to download from the Ministry of Education website.
El Departamento de Educación publica una guía para los proyectos de construcción y transformación de centros educativos públicos
En el nuevo documento, "Nuevos aprendizajes, nuevos espacios", el punto de partida del proyecto de construcción o transformación de una escuela o instituto es el proyecto educativo del centro y se estipula un proceso de trabajo conjunto entre comunidad educativa y arquitectos. Este proceso prevé incluso un encuentro un año después del final de obra para evaluar si el edificio se ha adaptado a este proyecto pedagógico.
La guía, que no tiene carácter normativo, se adapta al RD 132/2010 por el que se fijan los requisitos mínimos que deben cumplir los espacios educativos de educación obligatoria, pero permite dejar abiertos y vinculados a los espacios de recorrido aquellos espacios que no regula la normativa. Estos espacios, que la guía describe como "susceptibles a ser abiertos", pueden llegar a ser del orden de 200 m2, dependiendo de las líneas del centro. Esto permite crear nuevas organizaciones y programas en función de la diversidad de metodologías docentes.
Otro hecho destacable es que todos los espacios del centro son espacios de aprendizaje. De este modo los patios se convierten en una parte más del proyecto arquitectónico y, en función del proyecto educativo y del diálogo con los municipios, pueden incorporar elementos educativos como aulas exteriores, o convertirse en espacios naturalizados.
Finalmente el documento incorpora, de forma destacada, un link al apartado Aprende del Centro Abierto de Arquitectura, donde tanto arquitectos como comunidades de aprendizaje podrán encontrar material de apoyo para los procesos participativos de construcción y transformación de centros docentes.
Los antecedentes del documento se sitúan en el año 2019, cuando la Dirección General de Centros Públicos y la Dirección General de Innovación, Investigación y Cultura Digital del Departamento de Educación iniciaron una colaboración con el COAC y la Fundación Bofill objetivo de cambiar y adaptar a la realidad pedagógica el documento "Criterios para la construcción de nuevos edificios para centros docentes públicos".
En el marco de esta colaboración, en marzo de 2019 se convocó a arquitectos y docentes interesados en la mejora de los espacios de los centros educativos en la jornada “Nuevos Espacios, nuevos aprendizajes” en el Paraninfo de la UB, con una asistencia de 600 profesionales.
Con esta jornada se inició un proceso de participación con profesionales de diferentes ámbitos y disciplinas, en el que intervinieron más 80 arquitectos (tanto en las sesiones participativas coordinadas por El Globus Vermell, como en el concurso de ideas para la transformación de los espacios educativos , al que se presentaron 38 propuestas). Toda esta información la han sintetizado en el nuevo documento los arquitectos David Lladó y Mariona Genís y el pedagogo Jordi Vivancos.
Durante 2020 este primer documento se fue aplicando y testeando en los procesos participativos que se llevaban a cabo previos a los concursos de nuevos centros docentes o de grandes ampliaciones. A partir de este proceso de ensayo, se ha elaborado el documento definitivo: "Nuevos aprendizajes, nuevos espacios".
Este período de prueba ha coincidido precisamente con la pandemia, lo que ha puesto en evidencia que las propuestas y el carácter estratégico y procesal del nuevo documento es del todo necesario.
Puedes descargar la guía en la web del Departamento de Educación
Jornada tècnica: Com treure profit de les comunitats energètiques
La Intercol·legial Tècnica del Vallès, conjuntament amb la CEL de Caldes, Km0 energy i Electra Caldense Holding SA, va organitzar, el passat 26 d’abril a Granollers, una jornada sobre les comunitats energètiques d’àmbit local.
L’objectiu de la sessió era explicar en què consisteix una comunitat energètica i els seus objectius, amb exemples pràctics d’aplicació de les mateixes.
CONTINGUTS I PONENTS:
Autoconsum compartit i comunitats energètiques
- Què és l’autoconsum compartit?
- Què són les comunitats energètiques?
- Quins són els models actuals de comunitats energètiques?
- Com evolucionaran les comunitats energètics al futur?
Comunitats Energètiques en la indústria
Projecte Sant Feliu. Polígon Pla de la Costa. Inversió per una empresa energètica.
Projecte La Selva. Inversió per una empresa gestora del polígon.
Ponent: Oriol Xalabarder Anglí - Conseller Delegat d'Electra Caldense Holding S.A.
La CEL de Caldes
Una Comunitat Energètica es la manera natural en què els consumidors podem empoderar-nos en el canvi de model on som ara, on l’energia es pot produir localment i per tant es guanya independència respecte les grans plantes de generació. A més dels guanys ambientals, una Comunitat Energètica ofereix beneficis a nivell econòmic i social ja que genera ingressos locals derivats de la seva construcció, operació i manteniment, alhora que és una peça clau per lluitar contra la pobresa energètica.
Com es va projectar La CEL de Caldes, quins objectius té, quins elements i modalitats de participació, i quines són les fases de desplegament?
Ponent: Jordi Martín i Forns - La CEL de Caldes. Regidor d’Acció Climàtica, Habitatge, Urbanisme, Activitats, Participació Ciutadana i Recursos Humans de l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Si voleu tornar a veure aquestes ponències, cliqueu aquí
Oficina Tècnica de Rehabilitació per facilitar la rehabilitació amb els ajuts Next Generation
El passat mes d’abril es van posar en funcionament les Oficines Tècniques de Rehabilitació, un instrument clau per facilitar i fomentar la rehabilitació i renovació dels nostres edificis, barris i ciutats, aprofitant els ajuts dels fons NextGeneration.
L’arribada dels fons europeus de recuperació suposen una oportunitat per reduir el consum d’energia dels habitatges, una ocasió excepcional per renovar el nostre parc edificat, un dels més antics d’Europa.
Així, a Catalunya es destinaran 480 M procedents d’aquests fons per poder rehabilitar 60.000 habitatges els propers tres anys. Una inversió amb la mirada posada als objectius de descarbonització per al 2030 i 2050.
La importància d’aquest moment per al sector de la construcció, i per l’impuls a la recuperació econòmica que se’n deriva, requereix que els professionals que hem de donar resposta a les necessitats de la ciutadania estiguem preparats.
Per això, des del COAC fa temps que estem organitzant jornades específiques per als col·legiats–amb més de 700 visualitzacions cada una–, i també hem estat treballant per poder posar en marxa l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC.
Des d’aquesta Oficina, oferim informació i assessorament sobre els ajuts disponibles, tant a col·legiats com a ciutadania, i treballarem coordinadament amb l’administració pública per gestionar les subvencions, perquè se’n pugui beneficiar el màxim nombre de famílies.
De moment, en el primer mes de funcionament, l’Oficina ja ha rebut 340 consultes–entre arquitectes, ciutadania i entitats públiques– i 230 arquitectes s'han inscrit a la Borsa de Serveis i Tràmits per gestionar aquests ajuts i dur a terme els processos de rehabilitació.
En aquesta línia, per centralitzar tota la informació relacionada amb les subvencions i posar en valor el paper dels arquitectes com a professionals que podem aportar solucions òptimes per a la rehabilitació d’habitatges i conseqüent millora del confort i qualitat de vida dels usuaris, el COAC ha obert la pàgina web rehabilitacio.arquitectes.cat, que ja ha rebut més de 1.500 visites.
Aprofitem aquesta oportunitat i fem créixer, entre tots, la cultura rehabilitadora a casa nostra.