"On tot va començar... Picasso i Barcelona"
"Allà és on va començar tot... Allà és on vaig entendre fins on podia arribar", va dir Picasso als seus biògrafs els últims anys de la seva vida. D'aquí ve el títol d'"On tot va començar... Picasso i Barcelona", de Jaume Boix, l'estrena de l'espai del 33 "El documental" del dijous 14 de març amb motiu de la celebració dels 50 anys del Museu Picasso. El documental inclou imatges dels frisos de la seu de plaça Nova, realitzats per Carl Nesjar a partir dels dibuixos de l’artista malagueny. El documental s’emet el dijous 14 de març a les 22.40 h al Canal 33. Després de la seva estrena, el documental també es podrà veure al web del programa (www.tv3.cat/eldocumental i al de TV3 a la carta.
El film segueix els anys de joventut del pintor, quan va descobrir a Barcelona la modernitat, es va obrir al món, va atresorar uns coneixements, va teixir unes amistats per a tota la vida i hi va pintar uns paisatges físics i humans que no pintaria enlloc més. També dóna les claus per entendre un aspecte ben curiós: que el militant comunista més famós del segle XX i símbol del pacifisme donés més de mil obres a una ciutat governada per un alcalde franquista.
Picasso va viure nou anys a Barcelona. S'hi va instal·lar amb la seva família el 1895, quan tenia tretze anys i després d’una estada a Madrid va tornar el 1899. Es va integrar ben aviat en els cercles culturals d'avantguarda i va començar a freqüentar la taverna dels Quatre Gats, centre neuràlgic dels artistes del moment que li va obrir les portes de la modernitat. Entre 1900 i 1901 la seva obra va traspuar l'esperit de l'avantguarda barcelonina. En el decurs d'aquest darrer any i fins al 1904 va crear el seu primer estil personal: l'Època Blava, en el qual va treballar a Barcelona i París. Picasso anhelava fer-se un nom com a artista i, en aquest sentit, París li oferia més oportunitats i hi podia contractar un marxant que el representés. Hi va marxar definitivament el 1904, però va mantenir un vincle amb Barcelona. Els dibuixos que va acceptar fer per a la nova seu del COAC l’any 1962 en són una bona prova.
El documental perfila la seva biografia i la seva obra en una narració no cronològica, fent salts en el temps que connecten diferents punts de la seva trajectòria, posant l'accent en la creació del Museu Picasso. L'artista, que no va voler tornar mai a Espanya mentre continués el règim franquista, no va veure el seu museu. Va morir a França el 8 d'abril de 1973.
"On tot va començar... Picasso i Barcelona" descobreix per primera vegada la història de com es va crear el Museu Picasso, malgrat tots els esforços del règim franquista per fer-li ombra, i fa una aposta visual sorprenent i captivadora perquè l'espectador se submergeixi en l'època de Picasso.
Vegeu més informació sobre el documental
El film segueix els anys de joventut del pintor, quan va descobrir a Barcelona la modernitat, es va obrir al món, va atresorar uns coneixements, va teixir unes amistats per a tota la vida i hi va pintar uns paisatges físics i humans que no pintaria enlloc més. També dóna les claus per entendre un aspecte ben curiós: que el militant comunista més famós del segle XX i símbol del pacifisme donés més de mil obres a una ciutat governada per un alcalde franquista.
Picasso va viure nou anys a Barcelona. S'hi va instal·lar amb la seva família el 1895, quan tenia tretze anys i després d’una estada a Madrid va tornar el 1899. Es va integrar ben aviat en els cercles culturals d'avantguarda i va començar a freqüentar la taverna dels Quatre Gats, centre neuràlgic dels artistes del moment que li va obrir les portes de la modernitat. Entre 1900 i 1901 la seva obra va traspuar l'esperit de l'avantguarda barcelonina. En el decurs d'aquest darrer any i fins al 1904 va crear el seu primer estil personal: l'Època Blava, en el qual va treballar a Barcelona i París. Picasso anhelava fer-se un nom com a artista i, en aquest sentit, París li oferia més oportunitats i hi podia contractar un marxant que el representés. Hi va marxar definitivament el 1904, però va mantenir un vincle amb Barcelona. Els dibuixos que va acceptar fer per a la nova seu del COAC l’any 1962 en són una bona prova.
El documental perfila la seva biografia i la seva obra en una narració no cronològica, fent salts en el temps que connecten diferents punts de la seva trajectòria, posant l'accent en la creació del Museu Picasso. L'artista, que no va voler tornar mai a Espanya mentre continués el règim franquista, no va veure el seu museu. Va morir a França el 8 d'abril de 1973.
"On tot va començar... Picasso i Barcelona" descobreix per primera vegada la història de com es va crear el Museu Picasso, malgrat tots els esforços del règim franquista per fer-li ombra, i fa una aposta visual sorprenent i captivadora perquè l'espectador se submergeixi en l'època de Picasso.
Vegeu més informació sobre el documental
13/03/2013
Sobre el futur dels arquitectes
Ser capaços de definir un nou model professional per a l’arquitecte, vàlid per a un escenari econòmic, social i polític com l’actual, completament diferent al que havíem conegut fins ara. Aquest és el gran repte i alhora la gran oportunitat que defineix el futur de l’exercici de l’arquitectura i, per extensió, de la universitat que forma els professionals. Aquest va ser un dels arguments centrals de la conferència que el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, va dur a terme el dimecres 13 de març a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ-UIC) sota el títol Cap a on va la professió? I la Universitat?.
Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques a les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferint solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu” va afirmar Comerón.
La capacitat de projectar continua sent essencial, per suposat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC està identificant nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte i molts dels quals s’estan reforçant amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.
Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una posterior, la del professional especialitzat en grans àrees “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tots quest seguit de nous perfils i la Universitat serà clau per aconseguir-lo. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.
Per concloure, va deixar una optimista i convincent hipòtesi sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions millor situades per donar resposta als problemes complexes que caracteritzen aquest període”.
Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques a les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferint solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu” va afirmar Comerón.
La capacitat de projectar continua sent essencial, per suposat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC està identificant nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte i molts dels quals s’estan reforçant amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.
Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una posterior, la del professional especialitzat en grans àrees “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tots quest seguit de nous perfils i la Universitat serà clau per aconseguir-lo. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.
Per concloure, va deixar una optimista i convincent hipòtesi sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions millor situades per donar resposta als problemes complexes que caracteritzen aquest període”.
14/03/2013
Olga Felip, Arquitecta Emergent de l’any
L'arquitecta gironina, que dirigeix amb Josep Camps l’estudi Arquitecturia ha estat reconeguda amb el Premi AJ Dona Arquitecta Emergent de l’any, atorgat per la prestigiosa revista britànica The Architects Journal el passat 22 de març.
El premi, lliurat per segona vegada dins els guardons AJ Women in Architecture, està adreçat a professional de menys de 40 anys. El jurat, presidit per Zaha Hadid, va definir l’obra d’Olga Felip com “forta, atrevida i elegant”. També formaven part del jurat Laura Lee, Victoria Thornton, Doreen Lawrence, Ivan Harbour, Paul Monaghan i Rafael Viñoly, que van atorgar el premi AJ Dona Arquitecta de l'Any a la canadenca Alison Brooks.
Vegeu el web d'Arquitecturia
El premi, lliurat per segona vegada dins els guardons AJ Women in Architecture, està adreçat a professional de menys de 40 anys. El jurat, presidit per Zaha Hadid, va definir l’obra d’Olga Felip com “forta, atrevida i elegant”. També formaven part del jurat Laura Lee, Victoria Thornton, Doreen Lawrence, Ivan Harbour, Paul Monaghan i Rafael Viñoly, que van atorgar el premi AJ Dona Arquitecta de l'Any a la canadenca Alison Brooks.
Vegeu el web d'Arquitecturia
23/03/2013
Premis d'Arquitectura de Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya COAC convoca la 16a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona amb l'objectiu de posar en valor l’arquitectura feta en l’àmbit territorial de la demarcació per tal de mostrar l’esforç continuat de tots els professionals que, encara més en aquests temps difícils, fan prevaler els valors de l’excel·lència, el rigor i la seriositat.
Es poden presentar obres que abordin diferents escales de treball, diverses formes d’intervenció i entorns dispars, que s’agrupen en una sola categoria i que seran distingides mitjançant tres premis a les tres millors obres, a criteri del Jurat format per José Ignacio Linazasoro Rodríguez com a president, i Carme Ribas Seix, Josep Fuses Comalada i Carme Muñoz Ramírez com a vocals. El termini per presentar les propostes acaba el divendres 15 de febrer de 2013, a les 14 hores.
Per a qualsevol consulta o aclariment sobre els premis, podeu dirigir-vos al Departament de Cultura de la Demarcació de Girona. Tel. 972 412 892 o premsa.gir@coac.cat.
Descarrega't les bases
Es poden presentar obres que abordin diferents escales de treball, diverses formes d’intervenció i entorns dispars, que s’agrupen en una sola categoria i que seran distingides mitjançant tres premis a les tres millors obres, a criteri del Jurat format per José Ignacio Linazasoro Rodríguez com a president, i Carme Ribas Seix, Josep Fuses Comalada i Carme Muñoz Ramírez com a vocals. El termini per presentar les propostes acaba el divendres 15 de febrer de 2013, a les 14 hores.
Per a qualsevol consulta o aclariment sobre els premis, podeu dirigir-vos al Departament de Cultura de la Demarcació de Girona. Tel. 972 412 892 o premsa.gir@coac.cat.
Descarrega't les bases
8/01/2013