Arriola i Fiol guanyen un concurs a la Rosa de Cherbourg
L'estudi dels arquitectes catalans ha estat seleccionat per projectar un parc urbà sota l'anella viària De la Rosa de Cherbourg al barri de la Defense, a París.
El projecte dels arquitectes pretén actuar com un sòlid punt d'acupuntura, creant un parc urbà de 5 hectàrees d'espai verd en un nou barri que podria comptar amb més de 10.000 habitants.
La proposta d'Arriola i Fiol es basa en l'experiencia acumulada en projectes desenvolupats a Barcelona al voltant de la conversió de bulevars urbans i equipats amb infraestructures, i en les experiències de revitalització dels barris del voltant mitjançant el desenvolupament de parcs urbans connectius. Aquestes intervencions han ajudat a restaurar la coherència i la identitat d'aquestes àrees, creant espais públics de qualitat i nous centres urbans.
El projecte dels arquitectes pretén actuar com un sòlid punt d'acupuntura, creant un parc urbà de 5 hectàrees d'espai verd en un nou barri que podria comptar amb més de 10.000 habitants.
La proposta d'Arriola i Fiol es basa en l'experiencia acumulada en projectes desenvolupats a Barcelona al voltant de la conversió de bulevars urbans i equipats amb infraestructures, i en les experiències de revitalització dels barris del voltant mitjançant el desenvolupament de parcs urbans connectius. Aquestes intervencions han ajudat a restaurar la coherència i la identitat d'aquestes àrees, creant espais públics de qualitat i nous centres urbans.
24/06/2013
Premi per a la rehabilitació del casc antic de Banyoles
La rehabilitació del casc antic de Banyoles, realitzada per Josep Miàs, ha estat l'obra guanyadora en els INTERNATIONAL STONE AWARDS 2013, organitzat per MARMOMACC, la International Trade Fair for Stone Design and Technology a Verona, Itàlia.
14/05/2013
Catalunya estarà present de nou a la Biennal de Venècia
L’arquitecte Josep Torrents serà el comissari que representarà Catalunya a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia, l'any 2014, amb el projecte Del fragment i del tot. Així ho ha escollit el jurat del concurs convocat per l'Institut Ramon Llull i en el qual ha col·laborat el COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
El projecte il·lustra la capacitat fonamental de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Josep Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre, de l’estudi d'Arquitectura Toni Gironés, o l'Espai Públic La Lira, a Ripoll, de RCR Arquitectes+Joan Puigcorbé.
El comissari, Josep Torrents, ha explicat que Del fragment i del tot parteix de l’arquitectura de Jujol a la Casa Bofarull. “L’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i d’entendre l’arquitectura”. Torrents reivindica Jujol com “una personalitat intemporal, que sempre serà moderna”. En l’arquitectura de què parla Torrents “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”.
El nom del comissari s'ha anunciat avui 17 de juliol en una roda de premsa celebrada a la seu del COAC de plaça Nova en què el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat “el ferm compromís” del Departament amb l’arquitectura “com a part cosubstancial de la cultura catalana”. Mascarell ha afirmat que “la presència a Venècia no és casual. És el primer indicador, juntament amb el clúster de l’arquitectura, que impulsarem en conjunt amb el sector, i la llei d’arquitectura que es formalitzarà a finals d’any”. El conseller també s’ha referit a la complicada situació de crisi que atravessa el sector: “intentarem intervenir en la situació actual creuant l’eix del passat amb el futur, creuant la iniciativa privada i professional dels arquitectes amb la de l’Administració pública”.
El director de l’IRL, Vicenç Villatoro, ha emmarcat aquest projecte en la línia dels darrers treballs que Catalunya ha presentat a la Biennal de Venècia, tant d’Art com d’Arquitectura, i que “reflecteixen un model català, coral, amb presències extremadament denses des del punt de vista de la informació i absolutament compromeses amb els debats del present”. De la seva part, el director de Promoció de Sectors Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha posat èmfasi en la importància de “la internacionalització de la cultura catalana i la marca Barcelona”, afirmant que “la presència a Venècia suposa ser al lloc indicat en el moment oportú”.
També ha destacat la importància de ser en escenaris internacionals el degà del COAC, Lluís Comerón, que ha assenyalat que “la Biennal de Venècia és el lloc adequat per formular una tesis que doni coherència a la proposta de sortir a l’exterior”.
El president del jurat, Lluís Domènech, ha explicat que han escollit aquest projecte per la plena adequació de la seva tesi al marc conceptual plantejat pel concurs, així com per la seva capacitat de posar en valor una línia de treball de l’arquitectura catalana actual que reflecteix el canvi de paradigma que s’ha produït en l’arquitectura contemporània. “Ens ha agradat com reflecteix l’emergència en la figura de Jujol”, ha afirmat.
El jurat que ha escollit l’ha presidit Lluís Domènech i Girbau, Doctor arquitecte, president d’“Arquitectes per l’Arquitectura” i autor de diversos llibres sobre Modernisme. La resta de membres de jurats, com a vocals, són Lluís Comerón, degà del COAC; Fernando Marzà, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta; i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL.
La 14a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 7 de juny al 23 de novembre de 2014. Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. El projecte Vogadors es pot veure actualment al centre d’Art Fabra i Coats.
Josep Torrents (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és doctorand a l’Etsab i arquitecte per l’ETSAB des de 1999, any en què obre el seu propi estudi i col·labora amb altres arquitectes. Ha estat un dels responsables de les diverses edicions de la Biennal d’Art – Obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2012) i ha comissariat l’exposició Café dels Voyageurs (2012) al COAC.
17/06/2013
Premi per a la reforma del centre de Ripoll
La reforma del centre històric de Ripoll, dissenyada per l’estudi Comas-Pont Arquitectes (Jordi Comas i Anna Pont), de Vic, ha rebut el premi MADA (MasBuild Architecture and Design Awards) a la millor solució arquitectònica per a un entorn accessible, que concedeix la societat d’organització de fires i esdeveniments internacionals ITE Group, amb seu a Londres, i l’associació d’arquitectes Archi-Europe.
Els premis MADA, que van ser lliurats a Moscou, compten amb dues categories: arquitectura sostenible i arquitectura accessible. En aquesta segona categoria s’ha portat el premi el projecte de Ripoll, davant altres 142 treballs procedents de 35 països.
La intervenció en el centre històric de Ripoll ja havia estat seleccionada dins la 6a edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, l’any 2010, a més de formar part del catàleg Urban Identity (Ed. Monsa), que recull intervencions destacades en espais públics de tot el continent europeu.
Vegeu el web dels premis MADA
Els premis MADA, que van ser lliurats a Moscou, compten amb dues categories: arquitectura sostenible i arquitectura accessible. En aquesta segona categoria s’ha portat el premi el projecte de Ripoll, davant altres 142 treballs procedents de 35 països.
La intervenció en el centre històric de Ripoll ja havia estat seleccionada dins la 6a edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, l’any 2010, a més de formar part del catàleg Urban Identity (Ed. Monsa), que recull intervencions destacades en espais públics de tot el continent europeu.
Vegeu el web dels premis MADA
17/04/2013