Exposición: "Toda piedra hace pared. La piedra seca en Cataluña"
Del 17 de septiembre al 17 de octubre la sala de exposiciones de la Casa Lluvià acoge la exposición "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya", una muestra de esta arquitectura tradicional que ha sobrevivido al paso del tiempo como testimonio de las formas de vida del pasado.
Con motivo del reconocimiento de la técnica de la piedra seca como patrimonio cultural inmaterial por parte de la UNESCO, en noviembre de 2018, la l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han producido esta exposición sobre las construcciones y las técnicas presentes en nuestro país. La muestra, eminentemente fotográfica, pretende ofrecer una panorámica amplia sobre este legado, poniendo énfasis en las variantes tipológicas más habituales y en la diversidad territorial. Explica, también, la vigencia actual de esta arquitectura, armónica con el entorno natural y sostenible desde todos los puntos de vista.
Esta exposición está viajando por Catalunya, ha pasado por Torrebesses (Segrià) Casltellar dle Vallès y Amposta, está previsto que itinerante por Bonastre, Alcover, Olot, Tortosa, Torrella de Llobregat, Sitges, Mora la Nova y Girona.
La exposición está organizada por el Centre Cultural el Casino de Manresa y cuenta con la colaboración del Centre d'Estudis del Bages, Fundació Fira Mediterrània y la Demarcació de las Comarques Centrals del COAC.
Exposició: "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"
Del 17 de setembre al 17 d’octubre la sala d'exposicions de la Casa Lluvià acull l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, una mostra d'aquesta arquitectura tradicional que ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat.
Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van produir aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país.
La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista.
Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya, ha passat per Torrebesses (Segrià)Casltellar del Vallès i Amposta, està previst que viatgi a Bonastre, Alcover, Olot, Tortosa, Torrella de Llobregat, Sitges, Móra la Nova i Girona.
L'exposició està organitzada pel Centre Cultural el Casino de Manresa i compta amb la col·laboració del Centrel d'Estudis del Bages, Fundació Fira Mediterrània i la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC.
Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni 2020 s'han organitzat diverses activitats paral·leles a aquesta exposició que es poden consultar en aquest enllaç
Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", organitzada per la Demarcació de l'Ebre i que ja es va poder veure l'any passat a la seu del COAC, es pot visitar ara, fins al 30 de setembre, a l'Església Parroquial dels Dolors, a Tortosa.
La dilatada trajectòria professional de l’arquitecte Federico Llorca Mestre (Tortosa, 1920-1999) el va permetre abordar, al llarg de gairebé 50 anys d'activitat, molt diverses categories de projectes arquitectònics. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN, A. López Daufí, arquitecte
Prorrogada l'exposició "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil", a Figueres
La mostra Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil dóna a conèixer el procés de reconstrucció a través dels plànols de l'avantprojecte dels arquitectes barcelonins Amadeu Llopart, Enric Mora i Josep Maria Segarra. Aquesta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras, que ha investigat el període de la reconstrucció de l'església després de la destrucció que patí, fruit dels espolis i incendis de la Guerra Civil (1936-1939).
Com a fet destacable, l'exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes barcelonins.
La documentació de l'església, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, procedeix, per una banda, de l'Arxiu de l'Església de Sant Pere, i de l'altra, del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, a Girona.
Aforament limitat.
Catàleg "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil".
