Exposició dels Premis FAD 2020
Imatge:
Xavi Padrós © ARQUIN-FAD
L'exposició s'obrirà al públic el dia 14 de novembre.
A partir del proper 6 de novembre es podrà visitar a l'Altell de plaça Nova l’exposició Premis FAD 2020 i Premis Habitàcola “Habitar la platja".
L'exposició mostra els projectes seleccionats, finalistes i guanyadors dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2020, en les seves quatre categories: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i paisatge i Intervencions Efímeres. La mostra també inclou els projectes finalistes i guanyadors dels Premis FAD Internacionals, dels Premis FAD de Pensament i Crítica i dels Premis Habitàcola per a estudiants d’arquitectura i disseny. Es tracta d’una exposició imprescindible per descobrir què està passant en l’àmbit arquitectònic a Espanya i Portugal i per conèixer els millors projectes que els estudis locals han desenvolupat a nivell internacional.
La mostra està organitzada per l'ARQUIN-FAD i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Incasòl.
A partir del proper 6 de novembre es podrà visitar a l'Altell de plaça Nova l’exposició Premis FAD 2020 i Premis Habitàcola “Habitar la platja".
L'exposició mostra els projectes seleccionats, finalistes i guanyadors dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2020, en les seves quatre categories: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i paisatge i Intervencions Efímeres. La mostra també inclou els projectes finalistes i guanyadors dels Premis FAD Internacionals, dels Premis FAD de Pensament i Crítica i dels Premis Habitàcola per a estudiants d’arquitectura i disseny. Es tracta d’una exposició imprescindible per descobrir què està passant en l’àmbit arquitectònic a Espanya i Portugal i per conèixer els millors projectes que els estudis locals han desenvolupat a nivell internacional.
La mostra està organitzada per l'ARQUIN-FAD i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Incasòl.
Protectors: Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Camões, I.P., Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Cosentino, Gira, Hager, Valentine; Film partner dels Premis FAD: Nihao Films; Media partner dels Premis FAD: On Diseño; Col·laboradors dels Premis Habitàcola: Minim, Santa & Cole
Exposició: "Nausfràgils"
Imatge:
Ton Armengol i Prat
En el marc del cicle literari “Tocats de lletra”, la Casa Lluvià acull del 22 d’octubre al 14 de novembre l’exposició NAUSFRÀGILS, una instal·lació poètica escultòrica del naufragi creada per Ton Armengol i Puig.
La instal·lació, un diàleg entre poemes i obra reescultòrica, aborda l’experiència del naufragi personal – i, per tant, col·lectiu— des de diferents angles: masclismes, addiccions, migracions, senectuts… Es tracta d’una instal·lació solidària. Les peces estan a la venda i els ingressos es destinen íntegrament a l’ONG Open Arms.
Amb lectura de poemes a càrrec de l’autor: els dijous 22 i 29 d’octubre a les 18 i els 19.30 h.
Aforament limitat. Cal fer inscripció prèvia a nausfragils@gmail.com
El “Tocats de Lletra” és un festival poètic organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Gremi de Llibreters de Catalunya, Òmnium Cultural Bages-Moianès i un munt d’entitats de la ciutat vinculades a l’àmbit cultural i literari.
Exposició: "Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia"
Imatge:
Sigurd Lewerentz. © DM DigitaltMuseum
A partir del proper 15 d'octubre es podrà visitar a la seu de la Demarcació de l'Ebre l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia".
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte, procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix temps que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i, si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es van publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 16 de novembre, hi trobareu algunes de les preguntes que el jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte, procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix temps que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i, si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es van publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 16 de novembre, hi trobareu algunes de les preguntes que el jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
[EXPOSICIÓ AJORNADA] Exposició del premi suís Distinction Romande d’Architecture, a Tarragona
Imatge:
Distinction Romande d’Architecture
[ATENCIÓ: EXPOSICIÓ AJORNADA]
Davant l'aplicació de noves restriccions encaminades a frenar l'expansió del coronavirus, s'ha decidit ajornar l'exposició "Distinction Romande d’Architecture - DRAIIII" que s'havia d'exposar a la Demarcació de Tarragona del COAC.
Del 16 de novembre de 2020 al 5 de febrer de 2021 es podrà visitar, al COAC de Tarragona, l’exposició Distinction Romande d’Architecture - DRAIIII.
La Distinction Romande d’Architecture és un premi que s'atorga cada 4 anys i que té com a objectiu promoure i divulgar les obres d'arquitectura de qualitat finalitzades a la regió francòfona de Suïssa, conscienciar a la ciutadania sobre el rol cultural i responsable de l'arquitectura i fer valdre el compromís amb la qualitat arquitectònica.
Històricament l'arquitectura de la Suisse Romande ha assumit una importància de pes en l'àmbit de l'arquitectura suïssa i internacional. Le Corbusier, per descomptat, però també Alexandre Laverrière, Marc Piccard, Alberto Sartoris, Jean Tschumi, Jeanne Bueche, Frenand Dumes, els enginyers Robert Maillart i molts més. En el cas específic de Ginebra: Maurice Braillard, la generació d'arquitectes actius després de la Segona Guerra Mundial, com Marc Joseph Saugey, André Gaillard, François Maurice, George Addor o els germans Honneger, que han realitzat obres importants de gran qualitat de les quals cal destacar una sèrie de Cités Nouvelles, considerades a l'avantguarda de l'urbanisme de la seva època.
Al llarg d'aquests últims decennis l’arquitectura romande ha conegut un nou impuls per part d'una nova generació de professionals en el camp de l'arquitectura, paisatge i enginyeria civil.
La Distinction Romande d’Architecture, en la seva quarta edició, DRAIIII, comissariada pels arquitectes Nicola Regusci i Xavier Bustos, no fa més que confirmar aquesta tendència; d'un costat pel gran nombre de candidatures presentades, més de tres-centes, i d'altra banda per la qualitat dels projectes i la varietat dels seus programes i tipologies.
El catàleg DRAIIII presenta una àmplia mostra d'obres de qualitat realitzades per professionals de talent i promoguda per institucions públiques i promotors privats molt sensibles a temes socials i de sostenibilitat lligats al territori.
L’exposició DRAIIII es compon de 12 mòduls que mostren els 26 projectes seleccionats per un jurat internacional, a través del dibuix i les maquetes, però també amb la incorporació d'objectes oposats que han aportat els autors de les obres, compartint un material sensible relacionat amb el procés de projecte i la seva materialització.
Tant el disseny del suport expositiu com la identitat visual i la concepció del catàleg han sorgit de la col·laboració entre estudiants de les Hautes Écoles de Ginebra, HEAD i HEPIA.dades de la Ciudad.
Davant l'aplicació de noves restriccions encaminades a frenar l'expansió del coronavirus, s'ha decidit ajornar l'exposició "Distinction Romande d’Architecture - DRAIIII" que s'havia d'exposar a la Demarcació de Tarragona del COAC.
Del 16 de novembre de 2020 al 5 de febrer de 2021 es podrà visitar, al COAC de Tarragona, l’exposició Distinction Romande d’Architecture - DRAIIII.
La Distinction Romande d’Architecture és un premi que s'atorga cada 4 anys i que té com a objectiu promoure i divulgar les obres d'arquitectura de qualitat finalitzades a la regió francòfona de Suïssa, conscienciar a la ciutadania sobre el rol cultural i responsable de l'arquitectura i fer valdre el compromís amb la qualitat arquitectònica.
Històricament l'arquitectura de la Suisse Romande ha assumit una importància de pes en l'àmbit de l'arquitectura suïssa i internacional. Le Corbusier, per descomptat, però també Alexandre Laverrière, Marc Piccard, Alberto Sartoris, Jean Tschumi, Jeanne Bueche, Frenand Dumes, els enginyers Robert Maillart i molts més. En el cas específic de Ginebra: Maurice Braillard, la generació d'arquitectes actius després de la Segona Guerra Mundial, com Marc Joseph Saugey, André Gaillard, François Maurice, George Addor o els germans Honneger, que han realitzat obres importants de gran qualitat de les quals cal destacar una sèrie de Cités Nouvelles, considerades a l'avantguarda de l'urbanisme de la seva època.
Al llarg d'aquests últims decennis l’arquitectura romande ha conegut un nou impuls per part d'una nova generació de professionals en el camp de l'arquitectura, paisatge i enginyeria civil.
La Distinction Romande d’Architecture, en la seva quarta edició, DRAIIII, comissariada pels arquitectes Nicola Regusci i Xavier Bustos, no fa més que confirmar aquesta tendència; d'un costat pel gran nombre de candidatures presentades, més de tres-centes, i d'altra banda per la qualitat dels projectes i la varietat dels seus programes i tipologies.
El catàleg DRAIIII presenta una àmplia mostra d'obres de qualitat realitzades per professionals de talent i promoguda per institucions públiques i promotors privats molt sensibles a temes socials i de sostenibilitat lligats al territori.
L’exposició DRAIIII es compon de 12 mòduls que mostren els 26 projectes seleccionats per un jurat internacional, a través del dibuix i les maquetes, però també amb la incorporació d'objectes oposats que han aportat els autors de les obres, compartint un material sensible relacionat amb el procés de projecte i la seva materialització.
Tant el disseny del suport expositiu com la identitat visual i la concepció del catàleg han sorgit de la col·laboració entre estudiants de les Hautes Écoles de Ginebra, HEAD i HEPIA.dades de la Ciudad.