Criteris per a la intervenció en l'espai públic
. Criteris per a la intervenció en l'espai públic
. Viabilitat i sostenibilitat econòmica del planejament plantejat sota la bombolla immobiliària
.
CRITERIS PER A LA INTERVENCIÓ EN L'ESPAI PÚBLIC
La data d'inici és el 3 de juny i té per objectiu facilitar als alumnes els criteris de projectació i obra més òptims per intervenir en l'espai públic dins l'actual context en què la sostenibilitat dels materials, la renaturalització de la ciutat, la integració urbana de les noves tecnologies i les actuacions de millora i rehabilitació del patrimoni urbà existent són objectius primordials promoguts des de les administracions.
Tot i la situació econòmica actual, la Memòria del pressupost 2014 de l'Ajuntament de Barcelona reflecteix algunes dades d'interès a l'hora de plantejar-se l'oportunitat d'aquesta formació.
AixÍ, de les inversions previstes per a aquest any, el 70,7 % de la despesa de capital es preveu destinar a polítiques d'Habitatge i urbanisme.
De les inversions destinades a la millora de barris, les més quantioses són les destinades a la millora de l’espai públic, en menor quantitat a la millora i construcció d’equipaments i en tercer lloc les ajudes a la rehabilitació d’edificis. Si entrem als pressupostos per tipologia dels projectes, el 39% de la inversió del 2014 es destinarà a actuacions a l'Espai Públic.
Finalment, destacar que, respecte el 2013, l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat el pressupost destinat a inversions en Espai Públic en un 108%, més del doble.
Sobre les oportunitats d'ocupació en l'àmbit de l'espai públic i els objectius del curs, Manel Sangenís, director del curs, explica com el manteniment i la millora dels espais públics és prioritari en les polítiques municipals (podeu veure les declaracions en el vídeo que s'adjunta en aquesta notícia).
El curs abraçarà els diferents aspectes que afecten l'espai públic, des del plantejament conjunt de tots els sistemes fins la construcció del detall de cada element o els documents que defineixen un projecte d'urbanització.
Les dates del curs són els dimarts 3, 10, 17 de juny, 1, 8, 15, 22 i 29 de juliol de 16 a 20 h.
Xerrada informativa sobre l'HE0 i HE1 a Tarragona
A la jornada, a càrrec de Cèlia Navarro i Maria Pascual, arquitectes del SAT de la Demarcació de Tarragona, es van explicar les modificacions més destacables del DB-HE1 i el nou DB-HE0, com són la incorporació d'una nova secció sobre la “Limitació del consum energètic” (DB-HE 0) i l'augment de l'exigència pel que fa a la “Limitació de la demanda energètica” (DB-HE 1).
Alhora, també es van comparar els resultats obtinguts d'alguns exemples amb les eines informàtiques LIDER I CALENER.
Principals novetats
Destaca la incorporació d'una nova Secció, el DB-HE0 'Limitació del consum energètic', en què s'estableix, en funció de l'ús de l'edifici, el valor límit del consum d'energia primària no renovable. Per als edificis d'ús residencial privat es fixa un valor màxim de consum (en funció de la seva superfície i la zona climàtica on s'ubiquin) i per als edificis amb altres usos es demana una classe mínima B per a l'indicador de consum d'energia primària.
Pel que fa a la “Limitació de la demanda energètica” (DB-HE1), a més de l'augment de l'exigència, s'ha suprimit l'opció simplificada que s'utilitzava fins al moment per a la justificació del seu compliment. Caldrà utilitzar programes informàtics de càlcul de la demanda energètica que facin una simulació amb un model tèrmic (tipus LIDER-CALENER) o nous mètodes simplificats equivalents dels quals a hores d'ara no se'n té confirmació.
L'actualització del DB-HE s'emmarca dins les obligacions derivades de la Directiva 2013/31/UE del Parlament Europeu, per la qual i entre d'altres, es determina que a partir del 31 de desembre de 2020 els edificis que es construeixin hauran de ser edificis de consum d'energia quasi nul.
El fondo Gallissà en la base de datos "Arxitectura"
El inventario del fondo del arquitecto Antoni Maria Gallissà i Soqué se ha incorporado a la base de datos "Arxitectura" y, en breve, también estará publicado en la lista de fondos profesionales. Con estas acciones concluye la catalogación del fondo de un arquitecto que, a pesar de tener una vida muy corta, fue muy importante para el modernismo catalán. El fondo Gallissà se compone de 38 registros de documentación que van desde 1878 hasta 1903.
Antoni Maria Gallissà i Soqué nació en Barcelona en 1861. Estudió en la Escuela de Arquitectura de Barcelona, teniendo a Elies Rogent de profesor y de compañeros alumnos como Font Gumà o Càmbara. Obtuvo el título de arquitecto el 19 de febrero de 1885. Inicialmente trabajó para Rogent en la dirección de obras de las instalaciones de la Exposición Universal de Barcelona de 1888, sobretodo en el edificio del café-restaurant de Lluís Domènech i Montaner, el cual lo incorporó a su despacho profesional. Posteriormente compaginó sus labores docentes en la Escuela de Arquitectura con las profesionales, destacando, entre otras, los panteones La Riva, Arús y Casanovas, la iglesia de Cervelló, las casas García, Pujol, Gomis y Sicart y la reforma de su propia casa en la calle de Gignàs i que más tarde fue vivienda y despacho de su sobrino Antoni de Moragas Gallissà.
Gran conocedor de los oficios artesanales, también se distinguió en el diseño y decoración de objectos, destacando los estandartes del Orfeó Català y el de Vic o la decoración de la calle Ferran para las fiestas de la Mercè del año 1903. Antoni Maria Gallissà i Soqué murió en Barcelona el 17 de abril de 1903.
Últimos días para inscribirse a la V Cursa Intercolegial
En la edición del 2013, por tercer año consecutivo, el ganador de la Cursa fue un arquitecto.
Las inscripciones se hacen a través de un formulario común para todos los participantes y será necesario que os identifiquéis como arquitectos con vuestro número de colegiado.
La Cursa cuenta con la colaboración de la empresa Doctor Veg por parte de los arquitectos.
Más información