Presentació del llibre "Arquitectura tradicional. Tècniques constructives"
El dijous 22 de setembre de 2016, a les 12 hores, tindrà lloc la presentació del llibre "Arquitectura tradicional. Tècniques constructives" a Can Trincheria d'Olot.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Santi Llagostera i Olga Muñoz, arquitectes membres de l'Associació GRETA. I comptarà amb la participació de Neus Roca, delegada de la Garrotxa-Ripollès del COAC i de l'Albert Piñeira, vicepresident de Diputació de Girona.
Aquesta és la primera de les tres presentacions, organitzades per la Diputació de Girona amb la col·laboració del COAC, que es faran a les comarques gironines, dirigides especialment als arquitectes municipals, amb l'objectiu de donar a conèixer el llibre com a eina de protecció del patrimoni arquitectònic. Les properes presentacions es faran a Girona, el 27 de setembre, i a Figueres, el 3 d'octubre.
ARQUITECTURA TRADICIONAL - TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
El llibre és una descripció pràctica de les tècniques de la construcció tradicional amb l’ànim de facilitar-ne la comprensió i l’aplicació per part dels arquitectes, constructors o propietaris. Dóna uns criteris útils per dur a terme la rehabilitació responsable d’un vell edifici i preservar al mateix temps el seu caràcter.
La redacció dels textos i la responsable de l’edició ha anat a càrrec de l'arquitecta Olga Muñoz, amb l’assessorament dels arquitectes Carme Bosch, Rosa Cànovas i Santi Llagostera, i la col·laboració de Xavier Albertí i Pep Fortià, arquitecte.
També ha comptat amb la participació d’especialistes en les diferents temàtiques: Miquel Llorens, arquitecte estructures, Jordi Ferrer, geòleg, Cristina Thió, llicenciada en Belles Arts, Antonia Navarro, Doctora geòloga, Ramon Guarda, paleta, Carles Labèrnia, arquitecte tècnic i professor de materials UdL, Anna Santolaria, conservadora-restauradora de vitralls, Anna Gonzàlez, conservadora-restauradora de béns culturals, Damaris Sarrau, arquitecta tècnica, Josep Matés, terrisser, Joan Ferrer, rajoler, i els arquitectes Alicia Dotor, Jordi Morros i Belén Onecha. Fotografies de Vadó Bosch i dibuixos de Montserrat Muntadas, arquitecta tècnica.
Aquest llibre ha estat editat per l'Associació GRETA, i ha comptat amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, i la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona.
Disponibles las primeras comunicaciones del SSNU
El pasado 15 de agosto finalizó el periodo para presentar Comunicaciones para el Simposio de Suelo No Urbanizable (SSNU) que tendrá lugar este otoño en las ciudades de Figueras, Olot y Girona, y que forma parte del Congreso de Arquitectura que está organizando el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC).
Ya se pueden consultar las primeras Comunicaciones. En concreto, la titulada "La normativa en la Costa Brava, instrumento para un nuevo paisaje" de la Dra. Arquitecta Silvia Musquera, autora de la tesis doctoral "Las imágenes de un nuevo paisaje creado para el turismo. La fotografía como testimonio del papel de la arquitectura en la transformación del paisaje de la Costa Brava en los años sesenta".
Sinopsis: El Estudio de la normativa urbanística existente en la Costa Brava permite entender la relación entre la arquitectura y el paisaje que se convierte de su aplicación, desde los años treinta, cuando se constituyó el Patronato de la Costa Brava hasta 1958 con las Normas Generales Reguladoras de las Construcciones o Urbanizaciones de la Provincia de Girona. Un conjunto de normativas que tuvieron como premisa velar por las "bellezas naturales" que conformaban el paisaje, entendido como algo a preservar pero también como un soporte para la arquitectura, que hizo posible crear una nueva y modernizada Costa Brava en definitiva un nuevo paisaje para el turismo.
La contribución de la normativa en la protección del paisaje, así como su evolución, se desarrolla en el tercer capítulo de la tesis de que leí el 3 de noviembre de 2015: Las imágenes de un nuevo paisaje creado para el turismo. La fotografía como testimonio del papel de la arquitectura en la transformación de la Costa Brava en los años 60, donde a partir del análisis de las diferentes versiones de las normas entre los años 30 y 70 se llega a la conclusión de que estas se convierten en el reflejo de la transformación del paisaje de la Costa Brava.
Descarga la Comunicacion completa
La segunda comunicación disponible es "Paisaje y Urbanismo a los Micropueblos de Catalunya del siglo XXI", del arquitecto y urbanista Bernat Llauradó.
Sinopsis: Este trabajo tiene por objeto estudiar el modelo de desarrollo urbanístico y los procesos urbanizadores que se han llevado a cabo en los pueblos pequeños, de menos de 500 habitantes o también llamados micropueblos, donde su entorno paisajístico contiene realmente un grado de fragilidad importante a la hora de poder acoger e integrar nuevas intervenciones urbanísticas y nuevos procesos de desarrollo urbanístico o edificatorio.
Se elabora el estudio basándose en la hipótesis de que no se ha seguido un modelo de planeamiento capaz de adaptarse a las especificidades de estos entornos y que, por tanto, ha generado importantes alteraciones y afectaciones, desencadenando una pérdida de la riqueza paisajística y de sus valores identitarios, cuestión que causa un gran perjuicio para el futuro desarrollo sostenible de estos lugares, ya que en muchas ocasiones se ha tomado la calidad paisajística como principal recurso y también valor se disponía .
Asimismo se quiere confrontar con una nueva cultura del territorio que es coincidente con unos cambios profundos, derivados de una crisis en el contexto económico, social y cultural de nuestra sociedad y que, por tanto, demanda de nuevas aproximaciones y de una revisión los cánones y criterios a la hora de planificar y ordenar el territorio. Por eso el trabajo también quiere contribuir a la propuesta de alternativas y soluciones capaces de superar el impaso actual hacia un modelo de integración paisajística del urbanismo en la escala local que pueda ser más sostenible y coherente con las capacidades y necesidades de cada territorio, y en concreto de los micropueblos catalanes, los retos a los que debe enfrentarse la protección, la ordenación y la gestión del urbanismo y del paisaje del futuro.
En este sentido el estudio no pretende contener y definir todas las posibles causas que se pueden dar a los micropueblos catalanes en relación a la integración paisajística de su desarrollo urbanístico, sino más bien establecer una serie de criterios o pautas generales a partir del análisis y propuesta de temas clave y, mediante ejemplos concretos, puso de manifiesto que es posible un modelo más coherente, responsable y sostenible; no basado sólo en el estudio del objeto de lo que todavía debe ser construido, sino a partir de la matriz territorial existente que ya incorpora el entorno paisajístico del micropoble.
Descarga la Comunicación completa
A medida que el Comité Científico del Simposio valide las Comunicaciones recibidas se irán actualizando en el espacio que se ha habilitado en el Portal web del SSNU.
Consultables les primeres comunicacions del SSNU
En aquests moments ja s’han penjat les primeres Comunicacions. En concret, es pot consultar “La normativa a la Costa Brava, instrument per un nou paisatge” de la Doctora Arquitecte Sílvia Musquera, autora de la tesi “Les imatges d’un nou paisatge crear per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”.
Sinopsis: L’Estudi de la normativa urbanística existent a la Costa Brava permet entendre la relació entre l’arquitectura i el paisatge que esdevé de la seva aplicació, des dels anys trenta, quan es va constituir el Patronat de la Costa Brava fins al 1958 amb les Normes Generals Reguladores de les Construccions o Urbanitzacions de la Província de Girona. Un conjunt de normatives que van tenir com a premissa vetllar per les “belleses naturals” que conformaven el paisatge, entenent-lo com quelcom a preservar però també com un suport per l’arquitectura, que va fer possible crear una nova i modernitzada Costa Brava, en definitiva un nou paisatge per al turisme.
La contribució de la normativa en la protecció del paisatge, així com la seva evolució, es desenvolupa en el tercer capítol de la tesi que vaig llegir el 3 de novembre de 2015: Les imatges d’un nou paisatge creat per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació de la Costa Brava als anys 60, on a partir de l’anàlisi de les diferents versions de les normes entre els anys 30 i 70 s’arriba a la conclusió que aquestes esdevenen el reflex de la transformació del paisatge de la Costa Brava.
Descarrega la Comunicació completa
La segona comunicació disponible és “Paisatge i Urbanisme als Micropobles de Catalunya del s.XXI”, de l'arquitecte i urbanista Bernat Llauradó.
Sinopsis: Aquest treball té per objecte estudiar el model de desenvolupament urbanístic i els processos urbanitzadors que s’han dut a terme en els pobles petits, de menys de 500 habitants o també anomenats micropobles, on el seu entorn paisatgístic conté realment un grau de fragilitat important a l’hora de poder acollir i integrar noves intervencions urbanístiques i nous processos de desenvolupament urbanístic o edificatoris.
S’elabora l’estudi basant-se amb la hipòtesi que no s’ha seguit un model de planejament capaç d’adaptar-se a les especificitats d’aquests entorns i que, per tant, ha generat importants alteracions i afectacions, desencadenant una pèrdua de la riquesa paisatgística i dels seus valors identitaris, qüestió que causa un gran prejudici per al futur desenvolupament sostenible d’aquests indrets, ja que en moltes ocasions s’ha manllevat la qualitat paisatgística com a principal recurs i també valor del qual es disposava.
Alhora es vol confrontar amb una nova cultura del territori que és coincident amb uns canvis profunds, derivats d’una crisi en el context econòmic, social i cultural de la nostra societat i que, per tant, demanda de noves aproximacions i d’una revisió dels cànons i criteris a l’hora de planificar i ordenar el territori. Per això el treball també vol contribuir a la proposta d’alternatives i solucions capaces de superar l’impàs actual vers un model d’integració paisatgística de l’urbanisme a l’escala local que pugui ser més sostenible i coherent amb les capacitats i necessitats de cada territori, i en concret dels micropobles catalans, pels reptes als quals s’ha d’enfrontar la protecció, l’ordenació i la gestió de l’urbanisme i del paisatge del futur.
En aquest sentit l’estudi no pretén contenir i definir totes les possibles casuístiques que es poden donar als micropobles catalans en relació a la integració paisatgística del seu desenvolupament urbanístic, sinó més aviat establir una sèrie de criteris o pautes generals a partir de l’anàlisi i proposta de temes clau i, per mitjà d’exemples concrets, posar de manifest que és possible un model més coherent, responsable i sostenible; no basat només en l’estudi de l’objecte d’allò que encara ha de ser construït, sinó a partir de la matriu territorial existent que ja incorpora l’entorn paisatgístic del micropoble.
Descarrega la Comunicació completa
A mesura que el Comitè Científic del Simposi vagi validant les Comunicacions s’aniran actualitzant a l’espai que s’ha habilitat en el Portal web del SSNU.
Forma parte de la Bolsa de Arquitectos Voluntarios de Girona
Con la voluntad de colaborar con entidades sin ánimo de lucro dedicadas al derecho a la vivienda, y su acceso por parte de personas con riesgo de exclusión social, la Demarcación de Girona del COAC creó la Bolsa de Arquitectos Voluntarios.
En la actualidad se trabaja conjuntamente con Cáritas Diocesana de Girona y la Fundación SER.Gi, ayudándoles con los trámites necesarios para poder tener la documentación técnica necesaria para poder alquilar una vivienda como puede ser el Certificado de Segunda Ocupación, el Certificado de Eficiencia Energética, o Informes referentes al estado de las viviendas dentro del ámbito de la Demarcación.
Para incentivar la participación de arquitectos realizando estos trabajos voluntarios, la Bolsa de Trabajo hace un llamamiento para contar con nuevos arquitectos voluntarios que tendrán subvencionada una parte de los cursos de formación de la Escuela Sert que se realicen en la Demarcación.
Si está interesado en formar parte de esta bolsa de trabajo voluntaria, puede rellenar este formulario y hacerla llegar a la Bolsa de Trabajo de la Demarcación de Girona (borsa.gir@coac.cat).