Cicle Síntesis Arquitectòniques 2021: L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí, d’Arnau Vergés
La tercera i darrera sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2021 tindrà lloc a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, el 15 de juliol, a les 19 hores. En aquesta ocasió, l’arquitecte Arnau Vergés presentarà la seva tesi doctoral L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí.
La Ciutat Jardí és com es coneix l’Eixample Malagrida d’Olot perquè és com s’anomena aquest espai en els únics plànols que es coneixen del projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925, respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals?
La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la investigació que ha fet Arnau Vergés i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra.
Arnau Vergés
Arnau Vergés és doctor arquitecte per la Universitat de Girona l’any 2021 i arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2004. L’any 2017 va obtenir la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes de la ciutat d'Olot que li va permetre començar a investigar sobre la seva tesi al voltant de l’Eixample Malagrida.
Sota el nom Arnau Estudi d’Arquitectura, i des d’Olot, la seva obra ha obtingut diversos reconeixements, va ser guanyador del concurs per a la construcció d'un mirador de sal a la Punta de la Banya del Delta de l'Ebre, ha estat seleccionat als premis FAD i la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, i també ha estat guardonat a la Biennal d’Arquitectura Espanyola, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, els premis Empòria, el palmarès Technal i premis AJAC.
INSCRIPCIONS
Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria a través d’aquest formulari. Places limitades.
MESURES COVID-19
L’acte complirà totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
El cicle Síntesis Arquitectòniques és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
Ciclo Síntesis Arquitectónicas 2021: “El territorio ampurdanés entre los siglos V al X. Dispositio te Compositio Ecclesiae”, de Montserrat Valls
La segunda sesión del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2021 tendrá lugar en la sala de conferencias de la Delegación del Alt Empordà del COAC, el jueves 8 de julio, a las 19 horas. En esta ocasión, Montserrat Valls presentará la tesis doctoral El territorio ampurdanés entre los siglos V al X. Dispositio te Compositio Ecclesiae.
La arquitecta mostrará una visión transversal entre diferentes disciplinas como son la arquitectura, la historia y la arqueología. En primer lugar, desarrollará una síntesis del objetivo de la tesis y su metodología, y, a continuación, contextualizar el territorio y su gente dentro del marco cultural imperial (arquitecturas cristianas y sus herramientas, romanas y hispanoromanas). Finalmente, analizará de forma comparativa los grupos establecidos y las conclusiones.
En esencia se trata la arquitectura como palimpsesto para visualizar las transformaciones sucedidas durante la segunda mitad del primer milenio, reflejando, de este modo, la sociedad que las construyó. El análisis grupal de un conjunto de iglesias rurales permite dos enfoques esenciales, uno en el ámbito urbanístico, y el otro, intrínseco de la misma arquitectura, su composición.
Cerrará el ciclo Arnau Vergés con la tesis El Eixample Malagrida de Olot: Urbanismo y arquitectura en la Cataluña-Ciudad-Jardín, el jueves 15 de julio, a la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC.
Montserrat Valls
Es doctora arquitecta por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) en 2019 y arquitecta por la misma escuela en 1983. También es licenciada en Historia por la Universitat de Barcelona en 2008 y Máster en Arqueología en 2012. Antonio Millán i Lluís Giménez, ambos doctores en Arquitectura, han dirigido su tesis doctoral. Por la realización de la tesis contó con la ayuda de la Borsa d’Estudis dels Països Catalans del IEC – zona Cataluña Norte donde hizo el trabajo La arquitectura eclesiástica de los siglos IV al X en los condados de Ampurias-Peralada, Rosselló, Conflent, Vallespir, Perapertusès y Fenollet. Estudio comparativo de su modulación. La tesis ha sido calificada con excelente mención cum laude.
Actualmente forma parte del THAT (Transformaciones en Hispania de la Antigüedad Tardía) y es miembro de los Amigos del Arte Románico. También formó parte, entre el 2010 y 2016, del equipo de investigación ERAAUB (Equipo de Investigación Arqueológica y Arqueométrica de la Universitat de Barcelona). También ha participado en seminarios, jornadas, conferencias y proyectos internacionales y nacionales, como, por ejemplo, el Corpus de arquitectura religiosa europea, ss. IV-X, coordinado por el profesor Miljenko Jurkovic de la Universidad de Zagreb.
MEDIDAS COVID-19
El acto cumplirá todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.
El ciclo Síntesis Arquitectónicas se realiza gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC: Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradores.
Cicle Síntesis Arquitectòniques 2021: “El territori empordanès entre els segles V al X. Dispositio et Compositio Ecclesiae", de Montserrat Valls
L’arquitecta mostrarà una visió transversal entre diferents disciplines com són l’arquitectura, la història i l’arqueologia. En primer lloc, desenvoluparà una síntesi de l’objectiu de la tesi i la seva metodologia, per, a continuació, contextualitzar el territori i la seva gent dins del marc cultural imperial (arquitectures cristianes i les seves eines, romanes i hispanoromanes). Finalment, analitzarà de forma comparativa els grups establerts i les conclusions finals.
En essència es tracta l’arquitectura com a palimpsest perquè visualitzi les transformacions succeïdes durant la segona meitat del primer mil·lenni, reflectint, d’aquesta manera, la societat que les va construir. L’anàlisi grupal d’un conjunt d’esglésies rurals permet dos enfocaments essencials, un en l’àmbit urbanístic, i l’altre, intrínsec de la mateixa arquitectura, la seva composició.
Tancarà el cicle Arnau Vergés amb la tesi “L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí”, el dijous 15 de juliol, a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC.
Montserrat Valls
Montserrat Valls és doctora arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l’any 2019 i arquitecta per la mateixa escola l’any 1983. També és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona el 2008 i Màster en Arqueologia el 2012. La seva tesi doctoral ha estat dirigida per Antonio Millán i Lluís Giménez, ambdós doctors en Arquitectura. Per la realització de la tesi va comptar amb l’ajuda de la Borsa d’Estudis Països Catalans de l’IEC – zona Catalunya Nord on va fer el treball L’arquitectura eclesiàstica dels segles IV al X als comtats d’Empúries-Peralada, Rosselló, Conflent, Vallespir, Perapertusès i Fenollet. Estudi comparatiu de la seva modulació. La tesi ha estat qualificada amb excel·lent menció cum laude.
Actualment forma part del THAT (Transformaciones en Hispania de la Antigüedad Tardía) i és membre dels Amics de l’Art Romànic. També va formar part, entre el 2010 i 2016, de l’equip d’investigació ERAAUB (Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona). També ha participat en seminaris, jornades, conferències i projectes internacionals i nacionals, com Corpus d’arquitectura religiosa europea, ss. IV-X, coordinat pel professor Miljenko Jurkovic de la Universitat de Zagreb.
El cicle Síntesis Arquitectòniques és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
Arquiescola, construïm junts els entorns urbans
Conscients d'aquest paper vital, des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya fa anys que impulsem activament el coneixement de l'arquitectura entre els infants i joves. En aquesta línia, amb l'aprovació el 2017 de la Llei de l’Arquitectura —que preveu la promoció de l’arquitectura a les escoles—, hem impulsat la creació d'un programa educatiu per apropar l'arquitectura a les aules anomenat ArquiEscola: un projecte curricular i transversal que es basa en les noves estratègies pedagògiques d'ensenyament significatiu i de treball per projectes.
Es basa en cinc conceptes bàsics: -dimensió, llum, forma, materials i ús-, contempla tres fases: -observar, pensar i fer- i quatre conceptes transversals: -perspectiva de gènere, diversitat funcional i cultural, sostenibilitat i identitats-.
Des de la Demarcació de Girona, després de les experiències de les edicions del programa Ensenyar Arquitectura-Aprendre Arquitectura durant els anys 2009-2012, volem apropar de nou, dintre del programa d’ArquiEscola, l’arquitectura a les escoles de la nostra demarcació. Amb aquest projecte ens adrecem als centres de primària i secundària per afavorir la capacitat crítica dels nens i joves en relació amb l’arquitectura i el paisatge urbà que ens envolta.
Ciutat i hàbitat són presents a tota la nostra realitat de vida en comunitat com a espais de relació i espais per a viure. Són llocs per aprendre, on gaudim i patim, i del seu estudi i de la seva anàlisi en podem extreure experiència i coneixement. Un dels reptes que es planteja el disseny d’iniciatives pedagògiques centrades en l’arquitectura és el d’aconseguir fer perdurar en el temps els efectes positius del seu coneixement. L’arquitectura és el pont que connecta la raó amb l’emoció; que materialitza amb harmonia el diàleg entre la matemàtica i l’estètica. És una disciplina essencialment integradora, que estimula la reflexió i també la comprensió de l’individu i del món. Per això, és important que aquests beneficis acompanyin els infants al llarg de tota la seva vida.
Creiem positivament en el benefici de potenciar aquesta experiència i contribuir al fet que sigui accessible des de l’escola, des de l’experimentació, amb la voluntat que l’arquitectura esdevingui part del coneixement a impartir en els projectes educatius dels centres, de la mateixa manera que ja ho és en les realitats diàries dels alumnes i els mestres.
A partir d’aquestes reflexions i amb la voluntat des de la Demarcació de Girona del COAC, us proposem una col·laboració mitjançant la realització, en els vostres centres, durant el curs vinent de diversos tallers transversals.
Hem seleccionat 6 possibles tallers, però també en podem incloure de nous a partir de les necessitats de cada centre.
1. Construeix a casa una estructura en forma de cargolí - PDF
El taller proposa construir una maqueta d’una estructura en forma de cargolí que ens agrada molt fer amb canyes i vímet per a poder fer al pati de l’escola.
2. Fes un retallable de la teva escola - PDF
El taller proposa fer un aixecament de l’escola i elaborar un retallable de paper per a la seva construcció tridimensional.
3. Com expliquem l’accessibilitat?
El taller explica l’accessibilitat des d’una vessant teòrica i pràctica. Es proposa el recorregut d’espais familiars amb l’ús de deferents materials (cadires de rodes, bastons, o antifaços) així com el desenvolupament de diferents rols (alumnes amb alguna diversitat funcional o ajudant).
4. Vols aprendre a mesurar com els Mestres d’obres medievals?
El taller vol donar a conèixer la importància de les mesures, de les proporcions dels espais i com aquests estan relacionats amb els escaires medievals i les persones. Es treballarà a algun edifici medieval de proximitat amb les diferents mesures medievals, posant-les amb relació al sistema mètric decimal ja sigui des de les més petites (alna, colzada, peu antic, pam, pam del destre, dit i ditet) a les més grans (cana, cana del Destre, bordó de Santa Llúcia).
5. Taller infantil IMAGINCITY
Els infants construiran una maqueta d’una ciutat, a partir d’envasos reciclats vestits, d’una zona urbana i coneixeran les diferents parts que la formen anomenades qualificacions del sòl; nucli urbà, zona residencial, zones verdes, espais d’equipaments, zones industrials i zona rústica i de cultiu. La ciutat es completarà amb joguines de l’empresa DLandworld. El projecte ImaginCity posa èmfasi en el procés de creació i aprenentatge a partir de l’experiència amb elements arquitectònics i a la vegada esdevé una plataforma per a la impulsió d’estratègies sostenibles i respectuoses amb el Medi Ambient.
Més informació
6. Taller infantil Pampallugues de Nadal
Quan ens apropem a Nadal amb les seves sopes i llumetes que conviden a engalanar la llar, evocant mons d’il·lusió i caliu familiar, a través d’aquest taller us proposem una manera diferent i artística de treballar els fanalets i la seva projecció de llum.
Més informació
Per a qualsevol informació ens podeu contactar mitjançant el telèfon 972 41 27 27 o al correu electrònic cultura.gir@coac.cat