Delegación Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña: 25 años sacando la nariz.
Este 2022, la delegación Garrotxa – Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña celebra los veinticinco años de la apertura de la sede en la ciudad de Olot. Para conmemorar este hecho, el viernes 16 de diciembre de 2022, a las 12 horas, tendrá lugar la colocación de la placa del Registro Docomomo en la actual sede de la entidad, la Casa Serra, obra del arquitecto Bartomeu Agustí Vergés.
Por la tarde, a partir de las 19 horas, también se ha programado la conferencia 'Bartomeu Agustí Vergés i la Suïssa que no fue', a cargo de Anna Bonfill Plana, jefa del área Archivo Municipal de Olot, y Joan Ctras Font, arquitecto, quienes repasarán la trayectoria del arquitecto.
25 años sacando la nariz
En 1997, el Colegio de Arquitectos de Cataluña abrió la Delegación Garrotxa-Ripollès en la Casa Artigas d'Olot, obra del arquitecto Esteve Pujol. La sede estaba situada en el primer piso, en un espacio con funciones de oficina administrativa para realizar trámites de visado, encuentros colegiales y conferencias de pequeño formato, que durante veintitrés años permitió crecer el colectivo de arquitectos y en la entidad. Posteriormente, en el año 2020, la sede se traslada a la Casa Serra, el emblemático bloque racionalista proyectado por el arquitecto Bartomeu Agustí Vergés entre los años 1931 y 1933, conocido popularmente como la casa de las narices. Este nuevo emplazamiento a pie de calle, con planta diáfana, permite tener un espacio polivalente con una relación directa con la ciudadanía, donde organizar encuentros, jornadas de trabajo, exposiciones, conferencias, entre otras actividades, y continuar con los proyectos que lleva a cabo la Delegación de atención y representación del colectivo.
25 anys traient el nas: Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
25 anys traient el nas
L'any 1997, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va obrir la Delegació Garrotxa-Ripollès a la Casa Artigas d'Olot, obra de l'arquitecte Esteve Pujol. La seu estava situada en el primer pis, en un espai amb funcions d'oficina administrativa per a realitzar tràmits de visat, trobades col·legials i conferències de petit format que durant vint-i-tres anys va permetre créixer el col·lectiu d'arquitectes i a l'entitat. Posteriorment, l’any 2020, la seu es trasllada a la Casa Serra, l'emblemàtic bloc racionalista projectat per l'arquitecte Bartomeu Agustí Vergés entre els anys 1931 i 1933, conegut popularment com la casa dels nassos. Aquest nou emplaçament a peu de carrer, amb planta diàfana, permet tenir un espai polivalent amb una relació directa amb la ciutadania, on organitzar trobades, jornades de treball, exposicions, conferències, entre altres activitats, i continuar amb els projectes que duu a terme la Delegació d'atenció i representació del col·lectiu.
Delegación Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña: 25 años sacando la nariz. Bartomeu Agustí Vergés i la Suiza que no fue
En el marco de la conmemoración de los 25 años de la Delegación Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña, el viernes 16 de diciembre, a las 19 horas, tendrá lugar en la nueva sede de la delegación ubicada en la Casa Serra la conferencia Bartomeu Agustí Vergés y la Suiza que no fue, a cargo de Anna Bonfill Plana, jefe del área Archivo Municipal de Olot, y Joan Falgueras Font, arquitecto.
En este acto, Anna Bonfill hará una aproximación biográfica del personaje a partir de un trabajo que finalizó con el artículo publicado en 2004 en el boletín El Cartipàs titulado El centenario de Bartomeu Agustí Vergés (1904-1944) y con la profundización de las últimas investigaciones sobre su entorno familiar y social, su relación con la función pública y la movilización, y la política local de los años treinta especialmente en relación con los equipamientos.
Por su parte, Joan Falgueras, a partir del trabajo iniciado en 2016 para la ponencia sobre arquitectura racionalista y republicanismo en Olot, y gracias a las aportaciones de investigaciones previas de los arquitectos Bernat Catllar y Rafel Pujol sobre Camprodon, y Eduard Callís sobre Olot, presentará la faceta más arquitectónica poniéndola en relación con las obras de los contemporáneos y con los movimientos artísticos, innovaciones tipológicas y tendencias constructivas que llegaban de los países del entorno.
Trenzadas la biografía personal y el ejercicio del oficio en rápida transformación dibujan un panorama posible de un país más limpio y cosmopolita en un paisaje arcádico. Una montaña catalana a la manera Suiza que no pudo ser. Los tiempos convulsos de la guerra y la posguerra la desdibujaron casi al mismo tiempo que la enfermedad se adueñaba del arquitecto, con obra pionera y escasa, antes de cumplir los cuarenta años.
25 anys traient el nas: Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Bartomeu Agustí Vergés i la Suïssa que no va ser
En aquest acte, Anna Bonfill farà una aproximació biogràfica del personatge a partir d’un treball que es va tancar amb l'article publicat el 2004 al butlletí El Cartipàs titulat El centenari de Bartomeu Agustí Vergés (1904-1944) i amb l’aprofundiment de les darreres recerques sobre el seu entorn familiar i social, la seva relació amb la funció pública i la mobilització, i la política local dels anys trenta especialment en relació amb els equipaments.
Per la seva part, Joan Falgueras, a partir del treball iniciat el 2016 per a la ponència sobre arquitectura racionalista i republicanisme a Olot, i gràcies a les aportacions de recerques prèvies dels arquitectes Bernat Catllar i Rafel Pujol sobre Camprodon, i Eduard Callís sobre Olot, presentarà la faceta més arquitectònica posant-la en relació amb les obres dels contemporanis i amb els moviments artístics, innovacions tipològiques i tendències constructives que arribaven dels països de l'entorn.
Trenades la biografia personal i l'exercici de l'ofici en ràpida transformació dibuixen un panorama possible d'un país més net i cosmopolita en un paisatge arcàdic. Una muntanya catalana a la manera Suïssa que no va poder ser. Els temps convulsos de la guerra i la postguerra la van desdibuixar gairebé al mateix temps que la malaltia s'enduia l'arquitecte, amb obra pionera i escassa, abans de fer els quaranta anys.