Exposición "Im Ruhrgebiet; Paisaje industrial en la Cuenca del Ruhr"
Conferencia inaugural: viernes 2 de marzo de 2018, a las 19 horas, a cargo de Josep M Torra Pla, arquitecto y comissario de la exposición
La sala de exposiciones de la Delegación de la Alt Empordà del COAC acoge la exposición "ImRuhrgebiet; Paisaje industrial en la Cuenca del Ruhr", comissariada por el arquitecto Josep M Torra Pla con la colaboración de Jordi Tauleria y la Demarcación de Girona del COAC.
La muestra es una compilación de fotografías de la Cuenca del Ruhr hechas por el fotógrafo Dieter Schmidt. En ellas materializa su teoría del uso de las imágenes. Para el fotógrafo mirar también es elegir, separar, preservar, valorar, descartar, despreciar... es la esencia de la fotografía para poder decir algo que se acerque a la verdad. La mirada es un hecho activo y puede ser acusadora, irónica, viciosa, profunda, amorosa, triste, impenetrable. La mirada fotográfica también incluirá conocimientos técnicos, entornos culturales, valores formales. La mirada se dirige hacia algún lugar, hacia fuera, como dice Robert Frank, para ver adentro.
La cuenca del Ruhr
La región o cuenca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemán) es una zona de elevada concentración urbana al noroeste de Alemania. Tiene una población de 5,3 millones de habitantes y conforma el área urbana más amplia de Europa. Está formada por una serie de ciudades industriales limitadas por los ríos Ruhr (al sur), Rin (al oeste) y Lippe (al norte). Al suroeste limita con el territorio de Berg (Bergisches Land).
Yendo desde el oeste (donde desemboca el Rin) verso el este, el área incluye las ciudades de Duisbug, Oberhasuen, Bottrop, Mülheim ander Ruhr, Essen Gelsenkitche, Bochum, Erne, Hamm, Hayan y Dortmund, así como partes de distritos más rurales como Wesel, Recklinghausen, Unna y Ennepe-*Ruhr.
Es la cuarta área urbana más grande de Europa después de Moscú y las áreas metropolitanas de Londres y París. La región del Ruhr a menudo se percibe equivocadamente como una sola ciudad, puesto que muchos mapas no muestran los límites entre las ciudades individuales.
Exposició "Im Ruhrgebiet; Paisatge industrial a la Conca del Ruhr"
Conferència inaugural: divendres 2 de març de 2018, a les 19 hores, a càrrec de Josep M Torra Pla, arquitecte i comissari de l'exposició
La sala d'exposicions de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull l'exposició "Im Ruhrgebiet; Paisatge industrial a la Conca del Ruhr", comissariada per l'arquitecte Josep M Torra Pla amb la col·laboració de Jordi Tauleria i la Demarcació de Girona del COAC.
La mostra és un recull de fotografies de la Conca del Ruhr fetes per fotògraf Dieter Schmidt. En elles hi materialitza la seva teoria de l'ús de les imatges. Pel fotògraf mirar també és triar, separar, preservar, valorar, descartar, menysprear... és l'essència de la fotografia per poder dir alguna cosa que s'acosti a la veritat. La mirada és un fet actiu i pot ser acusadora, irònica, viciosa, profunda, amorosa, trista, impenetrable. La mirada fotogràfica també inclourà coneixements tècnics, entorns culturals, valors formals. La mirada es dirigeix cap a algun lloc, cap a fora, com diu Robert Frank, per veure-hi a dins.
La conca del Ruhr
La regió o conca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemany) és una zona d'elevada concentració urbana al nord-oest d'Alemanya. Té una població de 5,3 milions d'habitants i conforma l'àrea urbana més àmplia d'Europa. Està formada per una sèrie de ciutats industrials limitades pels rius Ruhr (al sud), Rin (a l'oest) i Lippe (al nord). Al sud-oest limita amb el territori de Berg (Bergisches Land).
Anant des de l'oest (on desemboca el Rin) vers l'est, l'àrea inclou les ciutats de Duisbug, Oberhasuen, Bottrop, Mülheim an der Ruhr, Essen Gelsenkitche, Bochum, Erne, Hamm, Hagen i Dortmund, així com parts de districtes més rurals com Wesel, Recklinghausen, Unna i Ennepe-Ruhr.
És la quarta àrea urbana més gran d'Europa després de Moscou i les àrees metropolitanes de Londres i París. La regió del Ruhr sovint es percep equivocadament com una sola ciutat, ja que molts mapes no mostren els límits entre les ciutats individuals.
Exposición "Concurso Proyecto de Adecuación de la Casa Pastors como Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Girona"
La sala de exposiciones de la Demarcación de Girona del COAC acoge la exposición de las cinco propuestas que pasaron a la segunda fase del Concurso de proyectos para la adecuación de la Casa Pastors como sede del nuevo Museo de Arte Moderno y contemporáneo de Girona, convocado por el Ayuntamiento de Girona el verano de 2017.
La inauguración tendrá lugar el jueves 15 de febrero, a las 19.30 horas, en la sede de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Catalunya, y contará con la presencia de la alcaldesa de Girona, Marta Madrenas, del presidente de la Demarcación de Girona, Narcís Reverendo; del teniente de alcaldía del área de Cultura del Ayuntamiento de Girona, Carles Ribas; así como del arquitecto Jordi Bosch Genover, ganador del concurso.
El objeto del concurso fue la redacción del proyecto arquitectónico de la Casa Pastors para que el edificio pudiera convertirse en la segunda sede del Museo de Arte, dedicado a los períodos moderno y contemporáneo, y acoger el espacio de exposición de la colección de arte moderno de Rafael Santos Torroella, un archivo y biblioteca con el fondo del museo, las colecciones de arte moderno y contemporáneo del Ayuntamiento, salas temporales para la exposición de jóvenes artistas y las colecciones de arte moderno y contemporáneo de otras instituciones de la ciudad.
En una primera fase se presentaron veintiún equipos de los cuales el Jurado formaso por Carles Ribas Gironès, teniente de alcaldía del Área de Cultura del Ayuntamiento de Girona; Xavier Artés Bosch, arquitecto jefe del Área de Urbanismo y Actividades del Ayuntamiento de Girona; Carles Lloret Nadal, arquitecto jefe del Servicio de Proyectos y Obras del Ayuntamiento de Girona; Narcís Reverendo Hospital, presidente de la Junta Directiva de la Demarcación de Girona del COAC; Quim Español Llorens, arquitecto de reconocida solvencia en el objeto del concurso propuesto por el COAC; Carmen Clusellas Pagès, directora del Museo de Arte de Girona y Moisés Gallego Olmos, arquitecto de reconocida solvencia en el objeto del concurso propuesto por el COAC, seleccionó cinco para que desarrollaran una propuesta formal:
- ROMA de BAAS Jordi Badia, SLP
- BIGA-rt de Dominique Perrault Architecture
- TURRIS EBÚRNEA de Garcés, de Seta, Bonet Arquitectes, SLP
- FORÇA VELLA de Jordi Bosch Genover
- VIST I SER VIST de la UTE Tuñon Arquitectos SLP y Camps Felip Arquitecturia, SLP
La propuesta ganadora fue la del despacho de arquitectura Jordi Bosch Genover con el lema Força Vella, de la que el jurado valoró especialmente la versatilidad de la propuesta, la buena resolución de las comunicaciones horizontales y vertical y la tarea que se haría a favor del edificio, haciendo ganar protagonismo en el patio del equipamiento.
Del 15 de febrero al 8 de abril de 2018.
Exposició "Concurs de Projectes d’adequació de la Casa Pastors com a Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona"
La sala d’exposicions de la Demarcació de Girona del COAC acull l’exposició de les cinc propostes que van passar a la segona fase del Concurs de projectes per a l’adequació de la Casa Pastors com a seu del nou Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona, convocat per l’Ajuntament de Girona l’estiu del 2017.
La inauguració tindrà lloc el dijous 15 de febrer, a les 19.30 hores, a la seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, del president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Narcís Reverendo; del tinent d’alcaldia de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas; així com de l’arquitecte Jordi Bosch Genover, guanyador del concurs.
L'objecte del concurs va ser la redacció del projecte arquitectònic de la Casa Pastors per tal que l’edifici pogués esdevenir la segona seu del Museu d'Art, dedicat als períodes modern i contemporani, i acollir l'espai d'exposició de la col·lecció d'art modern de Rafael Santos Torroella, un arxiu i biblioteca del seu fons, col·leccions d'art modern i contemporani de l'Ajuntament, sales temporals per a l'exposició de joves artistes i les col·leccions d'art modern i contemporani d'altres institucions de la ciutat.
En una primera fase s’hi van presentar vint-i-un equips dels quals el Jurat format per Carles Ribas Gironès, tinent d’alcaldia de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Girona; Xavier Artés Bosch, arquitecte cap de l’Àrea d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona; Carles Lloret Nadal, arquitecte cap del Servei de Projectes i Obres de l’Ajuntament de Girona; Narcís Reverendo Hospital, president de la Junta directiva de la Demarcació de Girona del COAC; Quim Español Llorens, arquitecte de solvència reconeguda en l’objecte del concurs proposat pel COAC; Carme Clusellas Pagès, directora del museu d’Art de Girona i Moisès Gallego Olmos, arquitecte de solvència reconeguda en l’objecte del concurs proposat pel COAC, en va seleccionar cinc per tal que desenvolupessin una proposta formal:
- ROMA de BAAS Jordi Badia, SLP
- BIGA_rt de Dominique Perrault Architecture
- TURRIS EBÚRNEA de Garcés, de Seta, Bonet Arquitectes
- FORÇA VELLA de Jordi Bosch Genover
- VIST I SER VIST de la UTE Tuñon Arquitectos SLP i Camps Felip Arquitecturia, SLP
La proposta guanyadora va ser la del despatx d’arquitectura Jordi Bosch Genover amb el lema Força Vella, de la qual el jurat va valorar especialment la versatilitat de la proposta, la bona resolució de les comunicacions horitzontals i vertical i la tasca que es faria a favor de l’edifici, fent guanyar protagonisme al pati de l’equipament.
Del 15 de febrer al 8 d’abril de 2018