Exposició “Obres seleccionades i premiades dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2019”
Conferència inaugural a càrrec d’Olga Muñoz + Joan M Viader + Jordi Paulí
Divendres 8 de novembre de 2019 | 19.30 hores
Visita a les obres de l’Alt i el Baix Empordà
Dissabte 9 de novembre de 2019. Inscripcions obertes a través d’aquest formulari
El divendres 8 de novembre (19.30 hores), s’inaugurarà l’exposició “Obres seleccionades i premiades dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2019” a l’Auditori dels Caputxins de Figueres. La mostra, que es podrà veure fins al 16 de desembre, segueix el seu viatge per les comarques gironines després d’haver passat per Olot, per donar a conèixer l’arquitectura realitzada durant el 2018.
En el decurs de l’acte, dos dels despatxos d’arquitectura que han estat reconeguts en aquesta 22a edició explicaran els seus projectes en una conferència. Per una banda, hi intervindrà l’arquitecta Olga Muñoz amb l’obra seleccionada Rehabilitació Casa de Pescadors a L’Escala; i de l’altra, els arquitectes Joan M Viader, de Fuses Viader Arquitectes, i Jordi Paulí, seleccionats amb l’obra Rehabilitació de l’Alfolí de la Sal de L’Escala com a museu.
Enguany, la mostra que aglutina els 26 projectes premiats i seleccionats, ha estat dissenyada i comissariada pels arquitectes Juli Sanjuan i Aleix Turon, i el dissenyador industrial Adrià Margall, que van guanyar el concurs promogut per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb la proposta TOT- HEM. Aquesta proposta aposta per treballar amb uns elements prefabricats propis del món de la construcció: els tubs de runa que mitjançant l’encaix de dos mòduls i la incorporació de la llum, es transformen en els tòtems que mostraran les obres seleccionades i premiades, donant vida a un material, que lluny de quedar obsolet al final de l’exposició, podrà ser reutilitzat.
Exposición "Lina Bo Bardi en Bahia"
La Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) inaugura la exposición Lina Bo Bardi a Bahia, el jueves 14 de noviembre, a las 19.30 h, con un acto que contará con la conferencia a cargo de la arquitecta Carla Zollinger, comisaria de la muestra.
Recupera la conferencia.
“Importante en mi vida fue mi viaje al nordeste [del Brasil]. Aquí, vi la libertad. La no importancia de la belleza, de la proporción […] pero la [importancia] de otro sentido profundo, que aprendí con la arquitectura, sobre todo aquella de los fuertes, o primitivos, populares”.
La muestra Lina Bo Bardi a Bahia da a conocer las obras que la arquitecta realizó en Bahia entre 1958 y 1964, a través de maquetas, una instalación fotográfica, el Timeline con la vida y obra de la arquitecta y piezas de mobiliario. Este periodo es uno de los más creativos y a la vez menos conocidos de la arquitecta italobrasilera, la experiencia de la cual fue fundamental en obras como el Museo de Arte de Sao Paulo (MASP) y lo Serviço Social do Comércio (SESC) de Pompeya, según palabras de ella misma. Durante este tiempo, la arquitecta sufre una transformación en su obra incorporando un lenguaje que cada vez va más ligado a los materiales de la tierra, al imaginario local y a las expresiones de la cultura popular.
Bo Bardi también utiliza este periodo para agregar nuevos temas y competencias en su actividad como el papel de fundadora y directora del principal museo de Bahia, de activista y de comisaría de exposiciones. Una experiencia que complementa con un segundo periodo en la ciudad, entre los años 1986 y 1990, con proyectos como el Proyecto Piloto para el Centro Histórico de Salvador de Bahia y piezas de mobiliario que concibió para sus proyectos.
Exposició "Lina Bo Bardi a Bahia"
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) inaugura l’exposició Lina Bo Bardi a Bahia, el dijous 14 de novembre, a les 19.30 h, amb un acte que comptarà amb la conferència a càrrec de l'arquitecta Carla Zollinger, comissària de la mostra.
Recupera la conferència
“Important a la meva vida va ser el meu viatge al nord-est [del Brasil]. Aquí, vaig veure la llibertat. La no importància de la bellesa, de la proporció […] però la [importància] d'un altre sentit profund, que vaig aprendre amb l'arquitectura, sobretot aquella dels forts, o primitius, populars”.
La mostra Lina Bo Bardi a Bahia dóna a conèixer les obres que l’arquitecta va realitzar a Bahia entre 1958 i 1964, a través de maquetes, una instal·lació fotogràfica, el Timeline amb la vida i obra de l’arquitecta i peces de mobiliari. Aquest període és un dels més creatius i alhora menys coneguts de l’arquitecta italobrasilera, l’experiència de la qual fou fonamental en obres com el Museu d’Art de Sao Paulo (MASP) i el Serviço Social do Comércio (SESC) de Pompeia, segons paraules d’ella mateixa. Durant aquest temps, l’arquitecta pateix una transformació en la seva obra incorporant un llenguatge que cada vegada va més lligat als materials de la terra, a l’imaginari local i a les expressions de la cultura popular.
Bo Bardi també utilitza aquest període per agregar nous temes i competències a la seva activitat com el paper de fundadora i directora del principal museu de Bahia, d’activista i de comissaria. Una experiència que complementa amb un segon període a la ciutat, entre els anys 1986 i 1990, amb projectes com el Projecte Pilot per al Centre Històric de Salvador de Bahia i peces de mobiliari que va concebre pels seus projectes.
Diálogo "La perversidad de la belleza. El legado de Otl Aicher en tiempo de la posverdad"
Anatxu Zabalbeascoa, experta en arquitectura del País, será la responsable de moderar el debate en el cual intervendrán Curro Claret, diseñador industrial y profesor a Elisava; Arturo Frediani, doctor arquitecto y director de lo EAR; y José Ramón Méndez, profesor doctor y director de lo EUDI de la Universidad da Coruña.
¿Continúa siendo Otl Aicher uno en lo referente a casi 28 años de su muerte?
Ya en los años 80, en su libro "El mundo como proyecto", Otl Aicher criticaba la creciente distancia entre imagen y la realidad. Su postura como diseñador era inflexible y solo trabajaba con clientes dispuestos a apoyar a su imagen con sus actos. AIcher había aprendido de los nazis que las imágenes más seductoras pueden esconder la más absoluta falta de escrúpulos. No consiguió aplicar su principio a todos, pero si a algunos de los proyectos en los cuales trabajó, como la escuela de ULM, de la cual fue fundador, los Juegos Olímpicos de Munich o las empresas Erco y bulthaup.
La cuestión es si hoy a las jóvenes generaciones les incomoda que se los esconda la verdad última de unas imágenes seductoras o no pueden evitar dejarse seducir por estas.
Qué tienen a decir al respeto arquitectos, diseñadores y críticos?
INSCRIPCIONES
Actividad gratuita pero es necesario reservar plaza por limitaciones en el aforo de la sala.