Lluís Comerón, reelegit president del CSCAE per als propers quatre anys
L'arquitecte Lluís Comerón i Graupera continuarà al front del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) durant els propers quatre anys. Així ho ha proclamat avui el Ple del Consell, després que el procés d'eleccions hagi conclòs sense la presentació d'altres candidatures. Seguiran acompanyant a Comerón la degana del Col·legi d'Arquitectes d'Illes Balears (COAIB), Marta Vall-llosera; el degà del Col·legi d'Arquitectes d'Extremadura (Coade), Juan Antonio Ortiz; la degana del Col·legi d'Arquitectes de Múrcia, María José Peñalver, i com a secretari general, Laureano Matas.
La convocatòria d'eleccions del CSCAE es va produir en la sessió plenària del 9 de setembre i el termini va finalitzar el dia 29 sense que es presentés cap altra candidatura. El segon mandat de Comerón com a president arrancarà oficialment al gener, amb la celebració del Ple del Consell, on es formalitzarà la presa de possessió dels càrrecs.
Durant la sessió plenària d'avui, que es celebrava a la ciutat de Sigüenza (Guadalajara), l'exdegà del COAC ha subratllat: “En els propers quatre anys, l'arquitectura i l'urbanisme s'han de consolidar com a eixos bàsics del benestar individual i col·lectiu de les persones i del reequilibri mediambiental, reconeixent la labor i el compromís dels arquitectes en aquesta comesa, i això ha d'anar acompanyat de millors condicions en l'exercici de la professió”.
Amb Comerón al capdavant, durant aquests anys el CSCAE ha impulsat la cooperació entre els Col·legis i el Consell per recolzar els arquitectes col·legiats en la seva tasca professional, i en especial davant la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19. Amb el seu impuls, ha aconseguit que s'hagi iniciat la tramitació de la Llei d'Arquitectura, i ha creat l'Observatori 2030 per visibilitzar el compromís dels arquitectes i l'arquitectura amb la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. A més, ha reforçat la posició d'Espanya com a referent internacional en el món de l'arquitectura amb l'organització del Fòrum Internacional d'Accés a l'Habitatge Madrid 2022 i el triomf de la candidatura de Barcelona com a seu del Congrés de la UIA i Capital Mundial de l'Arquitectura 2026.
Trajectòria professional
Lluís Comerón és arquitecte per l'ETSAB i dirigeix el seu propi estudi a Sant Cugat del Vallès, des d'on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, tant per a administracions públiques com per al sector privat, compaginant la seva activitat professional amb la docència a l'ETSAB i, posteriorment, a l'ETSAV.
En l’àmbit col·legial, va ser president de la Demarcació de Barcelona del COAC del 2006 al 2010, i degà del COAC entre el 2010 i el 2018. Des d'aleshores ocupa el càrrec de president del CSCAE.
El COAC signa un conveni amb el Consell d'Innovació Pedagògica per apropar l'arquitectura als centres educatius
El programa educatiu del COAC ha estat l’escollit, junt amb sis propostes educatives més (Biohabita, Kids&Cat, MODIBand, Junior Report, Explora360 i Photographic Social Vision), d’entre un total de 40 candidatures, que optaven a obtenir el segell de qualitat educativa pel Consell d’Innovació pedagògica.
El COAC ha signat un conveni de col·laboració amb el Consell d'Innovació Pedagògica (CIP), agent que forma part de l'Institut Municipal d'Educació (IMEB) per promoure la creació d'una comunitat educadora que contribueixi a la construcció d'una ciutadania lliure, responsable i solidària. Justament amb Biohabita i Junior Report, dues de les altres entitats signants, el COAC Catalunya també té establerta una col·laboració, en el cas de Junior Report per oferir material didàctic a escoles de secundària.
En virtut del conveni, el Consell d’Innovació Pedagògica es compromet a donar suport i fer difusió del projecte educatiu del COAC ArquiEscola. El programa té per objectiu apropar l’arquitectura a les escoles de primària i secundària a través d’una sèrie de propostes educatives que busquen estimular la creativitat; incorporar l'arquitectura en els diferents àmbits competencials que l'afecten; treballar per projectes significatius; i donar suport a les transformacions pedagògiques adaptades als nous espais d'aprenentatge.Una de les propostes que neix sota el marc de l’ArquiEscola és Arquitectura a les Aules i consisteix en la conceptualització i l’organització de tallers impartits per arquitectes als col·legis coincidint
amb la Setmana d’Arquitectura, celebració anual que té lloc Barcelona.Aquesta activitat ja va rebre, en el seu moment, el segell de qualitat del Consell d'Innovació Pedagògica (CIP). A més, forma part del portal PAE (Programa d'Activitats Acadèmiques), on apareixen les propostes que consulten els centres educatius per a programar les sortides o tallers del curs.
L’acte de signatura de conveni va tenir lloc a l’Ajuntament de Barcelona i va comptar amb l’assistència del regidor d’Educació, Pau Gonzalez; la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten; i la directora general de COAC, Sònia Oliveras, entre d’altres.
El COAC atorga les Medalles COAC 2021 a Manel Casadevall, Moisés Puente i DOCOMOMO Ibérico
Enguany, s'ha atorgat la Medalla a títol pòstum a Manel Casadevall, que durant més de 20 anys ha estat vinculat de manera estreta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i en especial a la Demarcació de Barcelona, "per la seva clara vocació de donar suport als arquitectes per tal que se sentin propers al COAC".
A través del seguiment de l’exercici professional, buscava estar al costat dels companys, ajudant i reforçant allà on fes falta, així com la seva participació en la comissió de deontologia va ser clau en una de les àrees més delicades i importants de la institució. Des de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors va aportar la seva gran capacitat per conciliar i trobar consens. Durant el període en què va ocupar el càrrec de president de la Demarcació de Barcelona, va ser quan es va iniciar amb força el desplegament territorial dels arquitectes a cada districte de Barcelona, que tenia com a objectiu apropar el COAC als arquitectes. Entre els seus atributs hi figuren la seva experiència i treball meticulós, que feia sentir acompanyats a tot l’equip, així com la seva cordialitat i rigor.
S'atorga també una Medalla a l'arquitecte, editor i traductor de temes arquitectònics Moisés Puente, "un dels grans valors de la teoria i la crítica d’arquitectura del nostre país".
Durant més de 20 anys va ser editor a l'Editorial Gustavo Gili i actualment és el director de la revista internacional d’arquitectura 2G. Així mateix, el 2016 va fundar l'editorial Puente Editores dedicada exclusivament a teoria i crítica de l’arquitectura i de l’art i que ha esdevingut una de les editorials independents més potents d’Europa. És un gran coneixedor de la història de l'arquitectura i de l'arquitectura contemporània. Ha traduït des de la seva versió original molts dels textos més singulars de l’arquitectura moderna i alhora ha escrit textos propis motius pels quals l'any 2010 va rebre el Premi FAD de Pensament i Crítica per la seva carrera professional com a editor, per primera vegada es lliurava el premi a una persona i no a una publicació.
Finalment, també s'ha atorgat una Medalla a DOCOMOMO Ibérico, per la "divulgació de l’arquitectura contemporània, feina complexa i que no sempre és apreciada pel gran públic respecte d’altres arquitectures més antigues (modernisme, romànic...) que gaudeixen de més popularitat. Docomomo protegeix un patrimoni que moltes vegades no té qualificació de protecció per part de les administracions".
DOCOMOMO és una organització internacional creada el 1990 amb objectiu d'inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern. La Fundació DOCOMOMO Ibérico, amb seu a Barcelona, coordina la consecució d'aquests objectius a Espanya i Portugal. Des de l'inici de les seves activitats, el 1993, DOCOMOMO Ibèric ha dut a terme nombroses iniciatives de documentació i estudi del patrimoni modern als territoris ibèrics que s'han concretat en bases de dades en línia, publicacions, exposicions, congressos, rutes d'arquitectura i campanyes de protecció d'edificis, entre d'altres.
Distingir les aportacions al món de l'arquitectura
Des del 2009, el COAC atorga puntualment les Medalles COAC a persones o entitats que han contribuït a la visibilització o progrés de l'arquitectura. Des d'aleshores, l'han rebut personalitats com els exdegans Francesc Labastida i Joan B. Mur, entitats com Construmat BCN i ARQUINFAD o, fins i tot, responsables polítics, com Josep Rull, Santi Vila i el Parlament de Catalunya per la seva contribució a l'aprovació de la Llei de l'Arquitectura.
Podeu consultar totes les Medalles COAC atorgades aquí.
Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.