Fallece Jordi Bonet Armengol, artífice de la continuación de las obras de la Sagrada Familia
Ha muerto Jordi Bonet Armengol (1925-2022), uno de los arquitectos más atípicos de su generación. Contemporáneo de Oriol Bohigas, Jordi Bonet se distinguió por tener una carrera amplia y dilatada que contempló edificios de muchas tipologías diferentes y que quedará marcada, no obstante, por una sola obra. Y es que él será por siempre el arquitecto que dio el impulso definitivo para acabar la Sagrada Familia de Antoni Gaudí.
Nacido en Barcelona el 1925, Bonet se licenció como arquitecto el 1949 y se doctoró el 1965, después de ejercer el cargo de director general de Patrimonio Artístico de la Generalitat (1981-1984). Hijo de Lluís Bonet Garí, el arquitecto que continuó las obras del templo después del desastre de la Guerra Civil, conjuntamente con Isidre Puig Boada, Domènec Sugrañes y Francesc Quintana. Bonet Armengol heredó el encargo, construyendo más que todos sus predecesores juntos después de culminar la tarea heroica de reconstruir el proyecto original. Fue en el año 1985 cuando entró a formar parte del equipo que dirigía las obras de la basílica de la Sagrada Familia, tarea que llevó a cabo hasta el 2012.
Organizador infatigable, no se contentó con rehacerlo a nivel teórico: puso las bases de la viabilidad de este proyecto, recabó fondos, constribuyó al carácter de símbolo global y, finalmente, acabó la nave principal del proyecto: Jordi Bonet Armengol no ha podido ver el edificio acabado por fuera, pero sí por dentro.
Bonet Armengol fue un arquitecto muy completo: poseedor de una carrera que le llevó a construir viviendas, naves industriales y edificios singulares tan remarcables como el Auditorio Pau Casals del Vendrell, ubicado en el barrio de Sant Salvador, o en el campo de la arquitectura religiosa, la Parroquia de Sant Medir de Barcelona, ubicada en una manzana que completó con unos interesantes edificios de viviendas, un interesante auditorio y un campanario que ya es el símbolo del barrio.
Sin embargo, Bonet Armengol ha sido, sobre todo, un gran estudioso de Gaudí. Fue capaz de entender y organizar el genio modernista, de dar valor de serie a su obra en su propia carrera y de enfrentarse con éxito con su obra principal. Sus herederos acabarán la Basílica en breve, y el éxito también será suyo.
Descanse en paz.
PARE, ARQUITECTE i MESTRE
entre generacions ben diferents
que dels avis i rebesavis en depèn,
un caliu, unes formes aprenents.
Eres el PARE d’una gran amiga,
tot just aterrar en aquelles aules
que semblaven d’una altra mida
i prens més consciència d’un país,
intuint un futur de reptes necessaris
quan t’inicies a la nostra professió
i descobreixes aquesta vessant social
que m’engresca aprenent paisatges i
fent treball de camp a les terres d’Alp.
Són moments plens de noves portes
quan surts d’un barri tan gracienc
et sorprèn i t’atrauen les novetats,
com la vostra família del barri veí.
M’encantava aquell petit ascensor
pujant al tercer pis per estudiar,
aquella còmode i lluent habitació
de dues finestres i un petit bany.
Espais pensats i dibuixats on fluïa
aquell respir familiar tan generós
embolcallat pel teu fer, al ressò
de l’avi Lluís i la mare Mariona.
Sintonia que es repetia a Es Pedrís
amb l’excusa de feines i treballs
vacances agraïdes de tot i més
entre la bellesa d’un paisatge únic
amagat entre el Teix i es Canyaret
des de la porxada a l’hora d’esmorzar
aquelles ensaïmades llamineres o
des de la terrassa a l’hora del cafè.
ARQUITECTE, referent i present,
una realitat plena de precedents,
arriba a aquesta coneguda dimensió
seguint culminant sense pretensions.
Només per aquest mateix tarannà,
sota la mateixa persona d’un PARE,
el mateix batec d’un cor incansable
com nu de complaences i aniversaris,
emergeix amb el treball del dia a dia,
pedra sobre pedra al ritme dibuixat,
mescla endreçada de tossudesa i saviesa
neix natura treballada amb tantes mans
com si es tractés d’un home universal,
feta per herència d’esforços i cabòries
encadenant mestres i deixebles,
o l’ entramat entre avi, pare i filla,
just tornant a l’ inici d’aquesta fita
que tant m’atrau escriure per agrair-te.
La complexitat d’un MESTRE que és pare
se’m fon quan observo aquesta evidència
la grandesa es barreja amb la senzillesa,
sobre aquesta sabuda imatge a vol d’ocell,
s’observa l’enginy i la bellesa d’una teulada,
la de les escoles treballades per la Mariona,
vora la immensitat de les torres emergents.
Aquest sentiment de vius contrastos
em trasllada a la sintonia d’uns reflexes
engendrats per records i vivències recents
la riquesa d’un PARE, ARQUITECTE I MESTRE,
sota els mateixos sòlids fonaments
que mai s’esvaeixen i sempre romanen:
la teva generositat i la força d’un treball
a l’ombra d’un tarannà familiar i estimat.
Amb tot l’afecte, avui per a tu, un dia de records,
al mig de l’agost, d’aquest any 2011.
Montserrat Hosta
Escrit publicat el 2011 al llibre "MISCEL·LÀNIA. Jordi Bonet i Armengol"
Mor Jordi Bonet Armengol, artífex de la continuació de les obres de la Sagrada Família
Jordi Bonet Armengol (1925-2022) va morir el passat 20 de juny. Arquitecte atípic de la seva generació i contemporani d’Oriol Bohigas, Jordi Bonet Armengol es va distingir per tenir una carrera àmplia i dilatada que va contemplar molts edificis de moltes tipologies diferents i que quedarà marcada, no obstant, per una sola obra. I és que ell serà per sempre l’arquitecte que va donar l’impuls definitiu per acabar la Sagrada Família d'Antoni Gaudí.
Bonet, nascut a Barcelona el 1925, es va llicenciar com a arquitecte el 1949 i es va doctorar el 1965, després d’exercir el càrrec de director general de Patrimoni Artístic de la Generalitat (1981-1984). Fill de Lluís Bonet Garí, l’arquitecte que va continuar les obres del temple després del desastre de la Guerra Civil, conjuntament amb Isidre Puig Boada, Domènec Sugrañes i Francesc Quintana. Bonet Armengol va heretar-ne l’encàrrec, construint més que tots els seus predecessors plegats després de culminar la feina heroica de reconstruir el projecte original. Va ser l’any 1985 quan va entrar a formar part de l'equip que dirigia les obres de la basílica de la Sagrada Família, tasca que va portar a terme fins al 2012.
Organitzador infatigable, no va acontentar-se amb refer-lo a nivell teòric: va posar les bases de la viabilitat d’aquest projecte, va recabar fons, constribuir al caràcter de símbol global i, finalment, acabar la nau principal del projecte: Jordi Bonet Armengol no ha pogut veure l’edifici acabat per fora, però si per dins.
Bonet Armengol va ser un arquitecte molt complert: posseïdor d’una carrera que el va portar a construir habitatges, naus industrials i edificis singulars tan remarcables com l’Auditori Pau Casals del Vendrell, ubicat al barri de Sant Salvador, l'Auditori de Tortosa,o en el camp de l'arquitectura religiosa, la Parròquia de Sant Medir a Barcelona, ubicada en una mançana que va completar amb uns interessants edificis d’habitatge, un interessant auditori i un campanar que ja és el símbol del barri.
Tanmateix, Bonet Armengol ha estat, sobretot, un gran estudiós de Gaudí. Va ser capaç d’entendre i organitzar el geni modernista, de donar valor de sèrie a la seva obra en la seva pròpia carrera i d’enfrontar-se amb èxit amb la seva obra principal.
Descansi en pau.
El COAC Girona renueva el convenio de colaboración con la Fundación Astrid-21
El presidente de la Demarcación de Girona del COAC, Marc Riera, y la presidenta de la Fundación Síndrome de Down de Girona y Comarcas ASTRID-21, Pilar Albareda, han renovado el convenio de colaboración en virtud del cual se favorece la incorporación laboral de personas con discapacidad intelectual para promover la Responsabilidad Social Empresarial.
Durante la firma, que se ha realizado en la sala de Juntas de la Demarcación de Girona del COAC, Marc Riera ha expresado que desde el Colegio siempre se ha considerado que todas las personas debidamente preparadas pueden desarrollar una labor profesional, motivo por el cual la demarcación es una entidad activa en desarrollar políticas y acciones que favorecen una mayor incorporación de las personas con discapacidad intelectual en el mundo laboral. Ha remarcado, también, que en la sede de Girona, hay una persona que forma parte del personal desde hace más de veinticinco años a raíz de la colaboración entre ambas entidades.