Un jurado de prestigio internacional seleccionará la propuesta de comisariado para el Congreso UIA BCN 2026
Imatge:
© Congrés UIA BCN 2026
El próximo 7 de septiembre finaliza el plazo para presentar propuestas al concurso para el comisariado del Congreso Mundial UIA Barcelona 2026, un hito histórico que volverá a colocar a nuestra ciudad en el epicentro internacional de la arquitectura.
Consulta las FAQs del concurso
La convocatoria cuenta con un jurado de alto prestigio internacional, con expertos de diferentes países que se encargarán de analizar las propuestas recibidas y, entre éstas, seleccionar al equipo comisario.
MIEMBROS DEL JURADO:
Ángela García de Paredes
Doctora arquitecta, comparte desde 1990 el estudio Paredes Pedrosa con Ignacio García Pedrosa. Compagina el ejercicio profesional con la docencia en universidades nacionales e internacionales. Su obra ha sido galardonada con el Premio de Arquitectura Española y el Premio Europeo de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico, entre otros. Recientemente ha sido nombrada Académica de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Bet Capdeferro
Ramon Bosch y Bet Capdeferro lideran el estudio bosch.capdeferro arquitectura, con sede en Girona, desde donde trabajan en la transformación de espacios de diversa escala y tipología, focalizando la atención en la relación entre el hombre y el entorno. Combinan la actividad profesional con la docencia, y su obra ha sido galardonada, entre otros, en los Premios FAD y la XIV BEAU.
Carme Pigem
Junto con Rafael Aranda y Ramon Vilalta dirige, desde 1987, RCR Arquitectes. El estudio de Olot ha sido reconocido con el Premio Pritzker, el más prestigioso a escala mundial, además de recibir la Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya, entre muchos otros reconocimientos. RCR ha impulsado una obra arquitectónica que preserva de manera especialmente cuidadosa la relación y la integración de los edificios con el paisaje.
José María Sánchez
Lidera el estudio homónimo desde el 2006, con sedes en Madrid y Suiza. Ha ganado numerosos concursos de arquitectura y desarrolla proyectos públicos, especialmente en el campo de la arquitectura preexistente y el patrimonio, así como el paisajismo y la ordenación territorial. Ha ganado diversos premios internacionales y es miembro honorífico del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Josep Bohigas
Desde el 2016, Bohigas es el director de la agencia de planificación estratégica Barcelona Regional. Previamente, fue cofundador del estudio de arquitectura BOPBAA, galardonado en diversas ocasiones en los Premios FAD y los Premios Ciudad de Barcelona, entre otros. Ha sido profesor en diferentes centros universitarios y también ha participado en proyectos culturales, como el festival de arquitectura EME3.
Josep Ferrando
Dirige el estudio Josep Ferrando Architecture, desde el que defiende una visión poliédrica de la arquitectura, combinando el diseño y la construcción con la docencia y la gestión cultural. Ha sido Vocal de Cultura del COAC (2018-2022) y Director del Centro Abierto de Arquitectura (2021-2023). Actualmente dirige la Escuela de Arquitectura La Salle Barcelona. Su obra ha sido galardonada en los Premios FAD, los Premios Delta-FAD y la XV BEAU, entre otros.
Josep Lluís Mateo
Doctor arquitecto y fundador del estudio mateoarquitectura. Profesor universitario y autor de una gran variedad de publicaciones. Fue editor de la revista 'Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme' de 1981 a 1990. Su estudio ha desarrollado proyectos internacionales vinculados a áreas muy diversas, como el urbanismo, el espacio público o los edificios de oficinas y viviendas.
María Hurtado de Mendoza
Cofundadora de estudio__entresitio, un despacho con gran proyección internacional que cuenta con sedes en Madrid y Nueva York. Aunque encontramos encargos privados a lo largo de su trayectoria, el estudio destaca por la realización de proyectos públicos, especialmente de viviendas y centros de salud. Ha recibido más de 20 premios por proyectos presentados en concursos y cerca de 50 por obras construidas.
Philip Ursprung
Historiador y crítico de arquitectura, ha ejercido la docencia en universidades de todo el mundo. Es Catedrático de Historia del Arte y la Arquitectura en la ETH Zurich, donde ha sido también decano de la Escuela de Arquitectura. Autor de numerosos ensayos y publicaciones. Junto con Karin Sander, ha comisariado el pabellón suizo para la Bienal de Arquitectura de Venecia de este año.
Zaida Muxí
Doctora arquitecta y urbanista, reconocida por su experiencia en cuestiones de espacio y género. Profesora de Urbanismo en la ETSAB y codirectora del Máster Laboratorio de la Vivienda del Siglo XXI de la UPC. Autora de “Mujeres, casas y ciudades”, entre otros, y colaboradora en diferentes medios de prensa. Ha participado en numerosas iniciativas para promover la perspectiva de género en la arquitectura, convirtiéndose en un referente de la feminización del urbanismo.
Consulta las FAQs del concurso
La convocatoria cuenta con un jurado de alto prestigio internacional, con expertos de diferentes países que se encargarán de analizar las propuestas recibidas y, entre éstas, seleccionar al equipo comisario.
MIEMBROS DEL JURADO:
Ángela García de Paredes
Doctora arquitecta, comparte desde 1990 el estudio Paredes Pedrosa con Ignacio García Pedrosa. Compagina el ejercicio profesional con la docencia en universidades nacionales e internacionales. Su obra ha sido galardonada con el Premio de Arquitectura Española y el Premio Europeo de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico, entre otros. Recientemente ha sido nombrada Académica de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Bet Capdeferro
Ramon Bosch y Bet Capdeferro lideran el estudio bosch.capdeferro arquitectura, con sede en Girona, desde donde trabajan en la transformación de espacios de diversa escala y tipología, focalizando la atención en la relación entre el hombre y el entorno. Combinan la actividad profesional con la docencia, y su obra ha sido galardonada, entre otros, en los Premios FAD y la XIV BEAU.
Carme Pigem
Junto con Rafael Aranda y Ramon Vilalta dirige, desde 1987, RCR Arquitectes. El estudio de Olot ha sido reconocido con el Premio Pritzker, el más prestigioso a escala mundial, además de recibir la Medalla de Oro de la Generalitat de Catalunya, entre muchos otros reconocimientos. RCR ha impulsado una obra arquitectónica que preserva de manera especialmente cuidadosa la relación y la integración de los edificios con el paisaje.
José María Sánchez
Lidera el estudio homónimo desde el 2006, con sedes en Madrid y Suiza. Ha ganado numerosos concursos de arquitectura y desarrolla proyectos públicos, especialmente en el campo de la arquitectura preexistente y el patrimonio, así como el paisajismo y la ordenación territorial. Ha ganado diversos premios internacionales y es miembro honorífico del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Josep Bohigas
Desde el 2016, Bohigas es el director de la agencia de planificación estratégica Barcelona Regional. Previamente, fue cofundador del estudio de arquitectura BOPBAA, galardonado en diversas ocasiones en los Premios FAD y los Premios Ciudad de Barcelona, entre otros. Ha sido profesor en diferentes centros universitarios y también ha participado en proyectos culturales, como el festival de arquitectura EME3.
Josep Ferrando
Dirige el estudio Josep Ferrando Architecture, desde el que defiende una visión poliédrica de la arquitectura, combinando el diseño y la construcción con la docencia y la gestión cultural. Ha sido Vocal de Cultura del COAC (2018-2022) y Director del Centro Abierto de Arquitectura (2021-2023). Actualmente dirige la Escuela de Arquitectura La Salle Barcelona. Su obra ha sido galardonada en los Premios FAD, los Premios Delta-FAD y la XV BEAU, entre otros.
Josep Lluís Mateo
Doctor arquitecto y fundador del estudio mateoarquitectura. Profesor universitario y autor de una gran variedad de publicaciones. Fue editor de la revista 'Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme' de 1981 a 1990. Su estudio ha desarrollado proyectos internacionales vinculados a áreas muy diversas, como el urbanismo, el espacio público o los edificios de oficinas y viviendas.
María Hurtado de Mendoza
Cofundadora de estudio__entresitio, un despacho con gran proyección internacional que cuenta con sedes en Madrid y Nueva York. Aunque encontramos encargos privados a lo largo de su trayectoria, el estudio destaca por la realización de proyectos públicos, especialmente de viviendas y centros de salud. Ha recibido más de 20 premios por proyectos presentados en concursos y cerca de 50 por obras construidas.
Philip Ursprung
Historiador y crítico de arquitectura, ha ejercido la docencia en universidades de todo el mundo. Es Catedrático de Historia del Arte y la Arquitectura en la ETH Zurich, donde ha sido también decano de la Escuela de Arquitectura. Autor de numerosos ensayos y publicaciones. Junto con Karin Sander, ha comisariado el pabellón suizo para la Bienal de Arquitectura de Venecia de este año.
Zaida Muxí
Doctora arquitecta y urbanista, reconocida por su experiencia en cuestiones de espacio y género. Profesora de Urbanismo en la ETSAB y codirectora del Máster Laboratorio de la Vivienda del Siglo XXI de la UPC. Autora de “Mujeres, casas y ciudades”, entre otros, y colaboradora en diferentes medios de prensa. Ha participado en numerosas iniciativas para promover la perspectiva de género en la arquitectura, convirtiéndose en un referente de la feminización del urbanismo.
1/08/2023
Un jurat de prestigi internacional seleccionarà la proposta de comissariat per al Congrés UIA BCN 2026
Imatge:
© Congrés UIA BCN 2026
El proper 7 de setembre finalitza el termini per presentar propostes al concurs per al comissariat del Congrés Mundial UIA Barcelona 2026, una fita històrica que tornarà a col·locar la ciutat a l’epicentre internacional de l'arquitectura.
Consulta les FAQs del concurs
A més a més, es compta amb un jurat d’un alt prestigi internacional, amb experts de diferents països que s'encarregaran d'analitzar les propostes rebudes i, d'entre elles, triar l'equip comissari.
MEMBRES DEL JURAT:
Ángela García de Paredes
Doctora arquitecta, comparteix des del 1990 l'estudi Paredes Pedrosa amb Ignacio García Pedrosa. Compagina l'exercici professional amb la docència a universitats nacionals i internacionals. La seva obra ha estat guardonada amb el Premi d'Arquitectura Espanyola i el Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, entre d'altres. Recentment ha estat escollida com a Acadèmica de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Bet Capdeferro
Ramon Bosch i Bet Capdeferro lideren l’estudi bosch.capdeferro arquitectura, amb seu a Girona, des d’on treballen en la transformació d’espais de diversa escala i tipologia, focalitzant l’atenció en la relació entre l’home i l’entorn. Combinen l’activitat professional amb la docència, i la seva obra ha estat guardonada, entre d’altres, als Premis FAD i la XIV BEAU.
Carme Pigem
Juntament amb Rafael Aranda i Ramon Vilalta dirigeix, des de 1987, RCR Arquitectes. L’estudi olotí ha estat reconegut amb el Premi Pritzker, el més prestigiós a escala mundial, a més de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, entre molts altres reconeixements. RCR ha impulsat una obra arquitectònica que preserva de manera especialment acurada la relació i la integració dels edificis amb el paisatge.
José María Sánchez
Lidera l’estudi d’arquitectura homònim des del 2006, amb seus a Madrid i Suïssa. Ha guanyat nombrosos concursos d’arquitectura i desenvolupa projectes públics, especialment en el camp de l’arquitectura preexistent i el patrimoni, així com el paisatgisme i l’ordenació territorial. Ha guanyat nombrosos premis internacionals i és membre honorífic del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Josep Bohigas
Des del 2016, Bohigas és el director de l’agència de planificació estratègica Barcelona Regional. Prèviament, va ser cofundador de l’estudi d’arquitectura BOPBAA, guardonat en diverses ocasions als Premis FAD i als Premis Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Ha estat professor en diferents centres universitaris i també ha participat en projectes culturals, com el festival d’arquitectura EME3.
Josep Ferrando
Dirigeix l’estudi Josep Ferrando Architecture, des del qual defensa una visió polièdrica de l’arquitectura, combinant el disseny i la construcció amb la docència i la gestió cultural. Ha estat Vocal de Cultura del COAC (2018-2022) i Director del Centre Obert d’Arquitectura (2021-2023). Actualment dirigeix l’Escola d’Arquitectura La Salle Barcelona. La seva obra ha estat guardonada als Premis FAD, els Premis Delta-FAD i la XV BEAU, entre d’altres.
Josep Lluís Mateo
Mateo és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor universitari i autor d'una gran varietat de publicacions. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990. El seu estudi ha desenvolupat projectes internacionals vinculats a àrees molt diverses com l’urbanisme, l’espai públic o els edificis d’oficines i habitatges.
María Hurtado de Mendoza
És cofundadora d’estudio__entresitio, un despatx amb gran projecció internacional que compta amb seus a Madrid i Nova York. Malgrat trobem encàrrecs privats al llarg de la seva trajectòria, el seu estudi destaca per la realització de projectes públics, especialment d’habitatges i centres de salut. Ha rebut més de 20 premis per projectes presentats en concursos i prop de 50 per obres construïdes.
Philip Ursprung
Historiador i crític d’arquitectura, ha exercit la docència a universitats d'arreu del món. És Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura a l'ETH Zurich, on ha estat també degà de l’Escola d’Arquitectura. Autor de nombrosos assajos i publicacions. Juntament amb Karin Sander, ha comissariat el pavelló suís per a la Biennal d’Arquitectura de Venècia d’enguany.
Zaida Muxí
Doctora arquitecta i urbanista, reconeguda per la seva experiència en qüestions d'espai i gènere. Professora d’Urbanisme a l’ETSAB i codirectora del Màster Laboratori de l’Habitatge del Segle XXI de la UPC. Autora de “Mujeres, casas y ciudades”, entre d’altres, i col·laboradora en diferents mitjans de premsa. Ha participat en nombroses iniciatives per promoure la perspectiva de gènere en l’arquitectura, esdevenint un referent de la feminització de l’urbanisme.
Consulta les FAQs del concurs
A més a més, es compta amb un jurat d’un alt prestigi internacional, amb experts de diferents països que s'encarregaran d'analitzar les propostes rebudes i, d'entre elles, triar l'equip comissari.
MEMBRES DEL JURAT:
Ángela García de Paredes
Doctora arquitecta, comparteix des del 1990 l'estudi Paredes Pedrosa amb Ignacio García Pedrosa. Compagina l'exercici professional amb la docència a universitats nacionals i internacionals. La seva obra ha estat guardonada amb el Premi d'Arquitectura Espanyola i el Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, entre d'altres. Recentment ha estat escollida com a Acadèmica de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Bet Capdeferro
Ramon Bosch i Bet Capdeferro lideren l’estudi bosch.capdeferro arquitectura, amb seu a Girona, des d’on treballen en la transformació d’espais de diversa escala i tipologia, focalitzant l’atenció en la relació entre l’home i l’entorn. Combinen l’activitat professional amb la docència, i la seva obra ha estat guardonada, entre d’altres, als Premis FAD i la XIV BEAU.
Carme Pigem
Juntament amb Rafael Aranda i Ramon Vilalta dirigeix, des de 1987, RCR Arquitectes. L’estudi olotí ha estat reconegut amb el Premi Pritzker, el més prestigiós a escala mundial, a més de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, entre molts altres reconeixements. RCR ha impulsat una obra arquitectònica que preserva de manera especialment acurada la relació i la integració dels edificis amb el paisatge.
José María Sánchez
Lidera l’estudi d’arquitectura homònim des del 2006, amb seus a Madrid i Suïssa. Ha guanyat nombrosos concursos d’arquitectura i desenvolupa projectes públics, especialment en el camp de l’arquitectura preexistent i el patrimoni, així com el paisatgisme i l’ordenació territorial. Ha guanyat nombrosos premis internacionals i és membre honorífic del Royal Institute of British Architects (RIBA).
Josep Bohigas
Des del 2016, Bohigas és el director de l’agència de planificació estratègica Barcelona Regional. Prèviament, va ser cofundador de l’estudi d’arquitectura BOPBAA, guardonat en diverses ocasions als Premis FAD i als Premis Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Ha estat professor en diferents centres universitaris i també ha participat en projectes culturals, com el festival d’arquitectura EME3.
Josep Ferrando
Dirigeix l’estudi Josep Ferrando Architecture, des del qual defensa una visió polièdrica de l’arquitectura, combinant el disseny i la construcció amb la docència i la gestió cultural. Ha estat Vocal de Cultura del COAC (2018-2022) i Director del Centre Obert d’Arquitectura (2021-2023). Actualment dirigeix l’Escola d’Arquitectura La Salle Barcelona. La seva obra ha estat guardonada als Premis FAD, els Premis Delta-FAD i la XV BEAU, entre d’altres.
Josep Lluís Mateo
Mateo és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor universitari i autor d'una gran varietat de publicacions. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990. El seu estudi ha desenvolupat projectes internacionals vinculats a àrees molt diverses com l’urbanisme, l’espai públic o els edificis d’oficines i habitatges.
María Hurtado de Mendoza
És cofundadora d’estudio__entresitio, un despatx amb gran projecció internacional que compta amb seus a Madrid i Nova York. Malgrat trobem encàrrecs privats al llarg de la seva trajectòria, el seu estudi destaca per la realització de projectes públics, especialment d’habitatges i centres de salut. Ha rebut més de 20 premis per projectes presentats en concursos i prop de 50 per obres construïdes.
Philip Ursprung
Historiador i crític d’arquitectura, ha exercit la docència a universitats d'arreu del món. És Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura a l'ETH Zurich, on ha estat també degà de l’Escola d’Arquitectura. Autor de nombrosos assajos i publicacions. Juntament amb Karin Sander, ha comissariat el pavelló suís per a la Biennal d’Arquitectura de Venècia d’enguany.
Zaida Muxí
Doctora arquitecta i urbanista, reconeguda per la seva experiència en qüestions d'espai i gènere. Professora d’Urbanisme a l’ETSAB i codirectora del Màster Laboratori de l’Habitatge del Segle XXI de la UPC. Autora de “Mujeres, casas y ciudades”, entre d’altres, i col·laboradora en diferents mitjans de premsa. Ha participat en nombroses iniciatives per promoure la perspectiva de gènere en l’arquitectura, esdevenint un referent de la feminització de l’urbanisme.
1/08/2023
La construcció a Comarques Centrals manté nivells superiors a la prepandèmia i aposta per la rehabilitació
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació a Catalunya referent al primer semestre de 2023.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El primer semestre del 2023 s’han visat un total de 140.829 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 4% menys que el mateix període de 2022.
Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals, tot i ser inferior a la de fa un any, s’equipara a la del primer semestre de 2021 i és un 24% superior a la del primer semestre de 2020.
El creixement negatiu d’aquest 2023 es tradueix en una davallada pel que fa al nombre d’expedients, que baixen un 7% i se situen en 458. En el segon trimestre s’ha detectat un augment tan en expedients així com en superfície dels expedients entrats. S’espera a final d’any per fer una valoració completa d’aquest 2023.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de m2 visats són Manresa, un 17% del total de la superfície visada a la Demarcació, Vic (9,5%), Sant Fruitós del Bages (8%) i Vilanova del Camí (8%).
La rehabilitació experimenta un lleuger creixement de l’1,4% respecte al primer semestre del 2022, i actualment ja representa un terç de la superfície total visada a la Demarcació.
Per comarques, l’augment de la rehabilitació ve motivat pel creixement al Moianès (57%) i Osona (15%). D’altra banda, el Bages, Berguedà i Anoia han baixat un 20%, 11% i 3% respectivament en superfície de rehabilitació.
Si fem l’anàlisi per municipis, veiem queles capitals de comarca –exceptuant Berga a on el visat és més repartit en el territori– són les que presenten més m2 de rehabilitació visats: Vic (un 18% del total de rehabilitació visada a la Demarcació), Manresa (11% del total), Igualada (6% del total) i Moià (4% del total).
Cal remarcar, però, que dels 54 expedients tramitats pel COAC el 2023 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients i en concentra 20, seguida de Barcelona, que n’ha tramitat 19.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Pel que fa a l’obra nova, que havia tingut un creixement positiu des del segon semestre de 2020, ha patit una davallada del 4% respecte el primer semestre del 2022. Això no obstant, si es compara amb semestres anteriors, el creixement és positiu (2% més que el primer semestre del 2021 i 24% superior en relació amb el primer semestre del 2020).
Al Bages, l’obra nova ha augmentat un 65% respecte el primer semestre del 2022 . Aquest creixement es concentra principalment a Manresa, que concentra un 48% del total de la superfície visada en obra nova a la comarca, i Sant Fruitós de Bages, un 24%.
A Osona, Moianès i Anoia es veu un repunt més important en la rehabilitació que en l’obra nova.
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,8% del total d’obra nova visada (1.574.175 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 420 habitatges de nova creació, un 14,5% menys que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 5,6% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (7.433).
L’única comarca amb creixement pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és el Bages. Amb 148 habitatges nous visats, presenta un augment del 37% en relació al primer semestre de l’any passat.
En relació amb el no habitatge, la superfície creix un 55% si comparem amb el primer semestre de 2022, amb un total de 40.170 m2 visats.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El primer semestre del 2023 s’han visat un total de 140.829 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 4% menys que el mateix període de 2022.
Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals, tot i ser inferior a la de fa un any, s’equipara a la del primer semestre de 2021 i és un 24% superior a la del primer semestre de 2020.
El creixement negatiu d’aquest 2023 es tradueix en una davallada pel que fa al nombre d’expedients, que baixen un 7% i se situen en 458. En el segon trimestre s’ha detectat un augment tan en expedients així com en superfície dels expedients entrats. S’espera a final d’any per fer una valoració completa d’aquest 2023.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de m2 visats són Manresa, un 17% del total de la superfície visada a la Demarcació, Vic (9,5%), Sant Fruitós del Bages (8%) i Vilanova del Camí (8%).
La rehabilitació experimenta un lleuger creixement de l’1,4% respecte al primer semestre del 2022, i actualment ja representa un terç de la superfície total visada a la Demarcació.
Per comarques, l’augment de la rehabilitació ve motivat pel creixement al Moianès (57%) i Osona (15%). D’altra banda, el Bages, Berguedà i Anoia han baixat un 20%, 11% i 3% respectivament en superfície de rehabilitació.
Si fem l’anàlisi per municipis, veiem queles capitals de comarca –exceptuant Berga a on el visat és més repartit en el territori– són les que presenten més m2 de rehabilitació visats: Vic (un 18% del total de rehabilitació visada a la Demarcació), Manresa (11% del total), Igualada (6% del total) i Moià (4% del total).
Cal remarcar, però, que dels 54 expedients tramitats pel COAC el 2023 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients i en concentra 20, seguida de Barcelona, que n’ha tramitat 19.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Pel que fa a l’obra nova, que havia tingut un creixement positiu des del segon semestre de 2020, ha patit una davallada del 4% respecte el primer semestre del 2022. Això no obstant, si es compara amb semestres anteriors, el creixement és positiu (2% més que el primer semestre del 2021 i 24% superior en relació amb el primer semestre del 2020).
Al Bages, l’obra nova ha augmentat un 65% respecte el primer semestre del 2022 . Aquest creixement es concentra principalment a Manresa, que concentra un 48% del total de la superfície visada en obra nova a la comarca, i Sant Fruitós de Bages, un 24%.
A Osona, Moianès i Anoia es veu un repunt més important en la rehabilitació que en l’obra nova.
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,8% del total d’obra nova visada (1.574.175 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 420 habitatges de nova creació, un 14,5% menys que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 5,6% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (7.433).
L’única comarca amb creixement pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és el Bages. Amb 148 habitatges nous visats, presenta un augment del 37% en relació al primer semestre de l’any passat.
En relació amb el no habitatge, la superfície creix un 55% si comparem amb el primer semestre de 2022, amb un total de 40.170 m2 visats.
28/07/2023
La Fundación SERGI y el COAC Girona renuevan el convenio para trabajar conjuntamente por el derecho a la vivienda.
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Con el objetivo de trabajar conjuntamente por el derecho a la vivienda, el presidente de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), Marc Riera Guix, y el presidente de la Fundación Servicio Gerundense de Pedagogía Social (SERGI), Albert de Quintana Oliver, han renovado el convenio de colaboración entre ambas entidades. El acto, que tuvo lugar en la sala de Juntas de la sede gerundense del COAC, sirvió para reafirmar esta colaboración iniciada en el año 2015.
Con la firma de este convenio, la Demarcación de Girona del COAC se compromete a difundir y promover el 'Programa HABITAT' y el proyecto 'REHABITEM'; subvencionar las tasas de derechos de visado de los informes, certificados de habitabilidad de las viviendas que gestiona la Fundación, así como gestionar una bolsa de arquitectos voluntarios para colaborar con la entidad en la realización de tareas relacionadas con la obtención de cédulas de habitabilidad, certificaciones energéticas, informes del estado de los inmuebles e informes de arreglo de viviendas gestionadas por la Fundación SERGI.
Bolsa de arquitectos voluntarios por el derecho a la vivienda
Desde el año 2014, la Demarcación de Girona del COAC cuenta con una Bolsa de Arquitectos Voluntarios por el derecho a la vivienda, en la cual aquellos arquitectos colegiados de la Demarcación de Girona del COAC que estén interesados pueden colaborar en la realización de tareas relacionadas con la obtención de cédulas de habitabilidad, certificaciones energéticas, informes del estado de los inmuebles e informes de arreglo de viviendas para facilitar el acceso a la vivienda a las personas más vulnerables. Los arquitectos participantes reciben como contraprestación la posibilidad de asistir gratuitamente a las formaciones organizadas por la Escuela Sert del Colegio de Arquitectos de Girona.
Con esta iniciativa colaborativa, que se une a la de Cáritas Diocesana de Girona, la Demarcación de Girona del COAC demuestra su compromiso como institución en la preservación de los derechos fundamentales relacionados con la vivienda de todas las personas.
21/07/2023