L'experiència del COAC a la Fira DENKMAL 2014
Del 6 al 8 de novembre va tenir lloc a Leipzig la Fira Europea de Restauració i Rehabilitació del Patrimoni “Denkmal”, una de les fires més actives i amb més tradició d’Europa, que enguany complia la seva 11a edició. A més dels nombrosos estands alemanys i d’una presència més notòria de països del nord-est d’Europa, la Fira també va comptar amb presència catalana amb un estand de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), del qual el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya n’és membre. Malgrat la vaga de trens que afectava tota Alemanya, van ser prop de tretze mil els visitants que s’hi van acostar.
Participants
Denkmal és la fira de referència en restauració que se celebra al nord d’Europa. Una de les seves particularitats és la transversalitat: hi assisteixen tant institucions i administracions que promouen i preserven el patrimoni com el teixit industrial i empresarial que treballa en aquest sector. Així, enguany la fira comptava amb la presència de Ministeris de Cultura de països com Rússia; representacions dels governs dels Lands com Berlín, Brandenburg o Hessen, i seccions dels governs locals que gestionen el patrimoni de grans ciutats, com ara la mateixa ciutat de Leipzig, Sant Petersburg o Barcelona. També hi exposen universitats europees on s’ensenyen les diferents disciplines relacionades amb el patrimoni, exposant els màsters i estudis que imparteixen. Val a dir que Leipzig és una ciutat amb molt moviment universitari i científic.
Pel que fa a la presència industrial, a la Fira s’hi van aplegar expositors de diversos productes de construcció sostenible aplicada a la restauració de patrimoni, conjuntant materials tradicionals com l’adob amb tecnologia com la del terra radiant. També es podien trobar associacions de restauradors i d’amics del patrimoni, així com una forta presència de materials d’aplicació en el camp de la restauració —pintures, projectats de partícules, tractaments i revestiments—, fent palès així el tema de la fira d'enguany: façanes històriques; estuc, guix, pintura.
Pel que fa als oficis, destacava la presència del Gremi de fusters tradicionals alemanys, que mantenen la tradició, un cop acabada la formació, d’anar-se'n un parell d’anys a voltar pel món fent aprenentatge itinerant a cases d’altres fusters que els acullen i ensenyen les seves tècniques a canvi d’ajudar-los en els seus encàrrecs. Aquests fusters són coneguts per cuidar-se de les grans encavallades de les cobertes dels edificis, i a Denkmal cridaven l’atenció vestits amb el seus tradicionals pantalons i armilla de pana negra, amb grans botons blancs i barrets de diverses menes.
El nostre estand
Les grans ciutats que exposen a la fira actuaven com a paraigua d’altres institucions i empreses. Aquest és el model de l’estand de Berlín i que, més modestament, hem pogut fer també des de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), del qual el COAC és membre. Aquest model de gestió ha fet possible la presència de tantes entitats catalanes a la Fira (a més d’OBRA i Habitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, COAC, CAATEEB, UPC i AADIPA).
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va presentar-hi les obres participants a la Mostra d’Arquitectura de Barcelona, el projecte de rehabilitació de la façana de l’edifici de plaça Nova, l’activitat formativa de l’Escola Sert, la Xarxa de Corresponsals i el Premi Europeu AADIPA d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.
“Millor amb arquitectes”
Vam tenir especial complicitat amb, potser, un dels estands institucionals més actius, el del Col·legi d’Arquitectes de Saxònia, que, amb nombrosos plafons i xerrades, divulgava i defensava la figura de l’arquitecte amb el lema “Besser mit Architekten” = “Millor amb arquitectes”, que ens va fer recordar el nostre Sí a l’Arquitectura.
Guida Maymó és arquitecta i actualment exerceix en un despatx d’arquitectura d’Hamburg. És membre de la Xarxa de Corresponsals del COAC des de l’any 2013.
La Xarxa de Corresponsals del COAC té per objectiu crear una trama d'enllaços internacionals, que permetin als arquitectes catalans conèixer de prop la situació actual de l'arquitectura arreu del món per poder participar-hi més fàcilment.
Les properes accions de l'ICA-SAr centrades en l'apropament a la ciutadania
L’ICA (International Council of Archives) és la màxima autoritat institucional en matèria d’arxius. Amb la seva seu central a París, està organitzat en branques territorials i branques sectorials segons les diverses tipologies d’arxius. Així, l’ICA-SAr és la Secció d’Arxius d’Arquitectura, la qual coordina, assessora i defensa els Arxius d’arquitectura al món.
A la reunió es van repassar i analitzar les accions realitzades al voltant de la difusió dels documents d'arquitectura, urbanisme i enginyeria, a més de tractar les properes activitats. Per al 2015, per exemple, s'ha proposat impulsar una publicació al voltant de la necessària relació entre documents i professió, així com la realització d'un seminari que incidiria en la vinculació entre els Arxius i la ciutadania.
Finalment, es va acordar l'apropament de la Secció al conjunt d’Arxius d’Arquitectura del món àrab, els quals, ara per ara, no tenen suficient ressò.
Plan de Eficiencia Energética del Dep de Cultura de la Generalitat: COAC elabora el Protocolo
El Plan de Eficiencia Energética impulsado por el Departamento de Cultura a través de la Agencia Catalana de Patrimonio Cultural, tiene como objetivo gestionar los recursos de los museos, monumentos y yacimientos arqueológicos de una manera más eficiente y sostenible, englobando los servicios de mantenimiento y los de eficiencia energética en todos los centros de una forma armonizada.
La Escola Sert, en virtud de un convenio firmado entre el Departamento de Cultura y el Colegio de Arquitectos de Catalunya, se encargará de realizar el Protocolo de mejora de la eficiencia energética de edificios. Este protocolo recogerá toda la labor de investigación y análisis de buenas prácticas en eficiencia energética que la Escola Sert ha ido desarrollando hasta ahora en el marco del Proyecto Europeo MARIE, y se basa en la ISO 50001, que aplica medidas de ahorro energético que no requieren inversión y suponen una reducción del impacto ambiental y del gasto de la propiedad, garantizando al mismo tiempo las condiciones de confort y calidad de vida.
Implantación del Protocolo
La implantación de este Protocolo, el cual contempla formación de profesionales cualificados e intervenciones directos en los edificios escogidos, se desarrollará a principios del 2015, en la segunda fase de implantación del Plan de Eficiencia Energética.
Así, un grupo de alumnos, liderados por un profesor experto, y en el que participan los responsables de mantenimiento de cada equipamiento, realizarán la toma de datos de los edificios, diagnóstico de eficiencia energética, programa y presupuesto de implantación de mejoras.
Postgrado en Gestión energética de edificios de la Escola Sert
Actualmente, el protocolo se está implementando en varios edificios existentes terciarios públicos y edificios privados de oficinas y hoteles a través del Postgrado en Gestión energética de edificios de la Escuela Sert COAC, en el que los alumnos realizan actuaciones reales sobre edificios existentes, desarrollando propuestas de mejoras de la gestión energética así como una primera aproximación a su implementación y resultados.
En una tercera fase del Plan, prevista para el 2016, se implantarán las modalidades de servicio ESE (Empresas de Servicios Energéticos) y se estudiará la utilización de energías renovables.
Para más información, puede consultar la web del Departamento de Cultura y el web de la Escola Sert.
Conferencia: Los colegios profesionales en un Estado propio
El conseller de Justicia, Germà Gordó, en el marco de la conferencia "Los colegios profesionales en un Estado propio" organizada por la Intercolegial Técnica de Catalunya Central el 4 de noviembre, dibujó las líneas maestras de los colegios profesionales en un Estado propio para Catalunya. Gordó aseveró que una de las medidas a impulsar en este sentido sería la de "delegar competencias de la Administración para aprovechar todo lo que ya tiene de bueno la sociedad". En este sentido, el titular de Justicia especificó esta necesidad dado que "ya son corporaciones de derecho público, con implantación y arraigo en el territorio y con excelentes profesionales".
Germà Gordó también destacó que, si Catalunya tuviera un Estado propio, "habríamos impulsado el mismo proyecto de ley de colegios profesionales que hemos sacado adelante corporaciones y Govern" y que se aprobó en el seno del Consell Executiu del pasado 21 de octubre y del que el conseller destacó en su intervención los puntos principales. "Entre las cosas que habría que añadir - y que ahora no son competencia de la Generalitat - es lo que hace referencia a los colegios de colegiación obligatoria", precisó Gordó que, a la vez, alertó de la posibilidad de que la nueva ley catalana acabe en el Tribunal Constitucional.
Germà Gordó recordó que con el proyecto de Ley de ejercicios de profesiones tituladas y de los colegios profesionales que se aprobó el mes pasado, Govern y colegios lo que impulsan es "regular unas corporaciones de derecho público modernas para satisfacer plenamente los derechos de las personas consumidoras y defender mejor los intereses profesionales de las personas que se integran". Asimismo, el titular de Justicia detalló que" la Ley garantiza la independencia de estas corporaciones respecto de la Administración y potencia su funcionamiento, de acuerdo con los principios de atribución de competencias propias, objetividad en su actuación y necesaria transparencia en sus órganos de gobierno".
El consejero de Justicia también quiso poner de manifiesto que, en un Estado propio, "nosotros podríamos defender mejor en Europa los intereses de nuestros colegios, de sus profesionales y de los ciudadanos y ciudadanas". "Podríamos dejar claro que son una muestra de la salud de la sociedad catalana, una herramienta fundamental de defensa de los intereses de los profesionales y uno de los mejores garantes de la seguridad de los ciudadanos como usuarios de servicios profesionales", detalló Gordó.
Más allá del eje central de su intervención, el conseller Gordó aprovechó para recordar que "los colegios profesionales representan a más de 200.000 profesionales y que suponen el 9% del Producto Interior del país". Y, de nuevo, enfatizó el papel que han tenido los colegios profesionales en la historia de la nación catalana, y recordó que "en momentos en que Catalunya no tenía estructuras de Estado, la nación se organizaba en ateneos, academias y colegios profesionales, creando lo que las estructuras políticas y administrativas no podían hacer "