Lluís Comerón pren possessió del càrrec de president del CSCAE
Davant de més de 120 assistents, Comerón va assumir el càrrec de president per al període 2018-2021 de la mà de Jordi Ludevid, antic degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). En el seu discurs, el nou president va afirmar que amb el nou càrrec assumia “un compromís amb els arquitectes, la societat, els consellers i la cooperació col·legial”. Aquest compromís, va subratllar, es concretarà amb la “construcció d’un projecte col·lectiu, inclusiu i de diversificació, on tots els companys trobin la seva satisfacció professional".
Una aposta pel lideratge dels arquitectes
L’exdegà del Col·legi va assegurar que havia de liderar una “legislatura clau per afrontar un gran canvi en la realitat que ens envolta”, basada en reptes com “el dret a un habitatge digne i adequat, la millora de les condicions de vida, salut, confort i benestar de les persones i la lluita contra el canvi climàtic”.
Aquests reptes, va anticipar, "només s'assoliran si transformem urgentment les nostres ciutats, barris, edificis i la majoria dels 26 milions d'habitatges construïts que tenim a Espanya" i, segons va afirmar, “això només es farà amb el lideratge dels arquitectes”.
Comerón va prometre que durant el seu mandat “es donaria veu a tots els arquitectes” i que, per aquesta raó, estaven presents en l’acte de presa de possessió els màxims representants del món de l’arquitectura. Algunes de les figures presents van ser el president de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Thomas Vonier, el Director General d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministerio de Fomento, Antonio Aguilar Mediavilla, el president de l’Ordem dos Arquitectos, Celestino García Braña o la guanyadora del premi Pritzer, Carme Pigem, del despatx RCR.
Un arquitecte amb una dilatada experiència institucional
Lluís Comerón és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Després d'haver treballat amb Ramon Sanabria i Ramon Artigas, va fundar el seu propi despatx, on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, realitzant projectes tant per a les administracions públiques com per al sector privat.
En l'àmbit col·legial, el nou president posseeix una llarga trajectòria, havent ocupat entre 2006 i 2010 la presidència de la Demarcació de Barcelona del COAC i el càrrec de degà d'aquesta institució des de 2010.
Comunicat del president del CSCAE
El CSCAE fa arribar un comunicat del seu president, Lluís Comerón, dirigit a tots nosaltres on parla del nou repte que assumeix amb aquest nou càrrec i agraeix el suport que ha tingut per assumir-lo. Podeu llegir el seu contingut aquí.
Assumpció Puig, nueva decana en funciones del COAC, en sustitución de Lluís Comerón, nuevo presidente del CSCAE
Hoy miércoles 24 de enero, Lluís Comerón tomará posesión como presidente del CSCAE para el periodo 2018-2021.
Lluís Comerón, arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), docente de la ETSAB y de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès (ETSAV), tiene despacho propio, donde ha desarrollado una práctica profesional diversa, tanto para la administración pública como para el sector privado. Actualmente compagina su actividad con el cargo de presidente del ITEC.
En el ámbito colegial, ha sido presidente de la Demarcación de Barcelona del COAC del 2006 al 2010, y desde entonces ha ocupado el cargo de decano de la institución.
Después de 8 años al frente de la institución catalana, ahora afronta el reto de liderar el CSCAE con un programa que potencia la colaboración de los Colegios con un proyecto colectivo para los arquitectos y la arquitectura, capaz de liderar las transformaciones actuales, mejorando el reconocimiento social de la profesión y las condiciones profesionales de los arquitectos. Lluís Comerón sustituirá en el cargo de presidente del CSCAE a Jordi Ludevid i Anglada, quien había ocupado el cargo de decano del COAC entre el 2006 y el 2010.
Primera decana del COAC
La sustitución de Lluís Comerón como decano del COAC ha sido asumida por Assumpció Puig, nombrada decana en funciones hasta la celebración de las próximas elecciones del COAC en el mes de mayo. Este nombramiento, supone pues, tener por primera vez una mujer al frente de la institución.
Assumpció Puig ha ocupado el cargo de secretaria de la Junta de Gobierno del COAC desde hace ocho años, y el pasado 5 de diciembre, momento en que Lluís Comerón fue escogido presidente del CSCAE, fue nombrada vicedecana del COAC. Dentro de esta institución, anteriormente también había sido asesora de la Junta de Gobierno —del 2008 al 2010— y secretaria de la Junta Directiva de la Demarcación de Girona —del 1984 al 1986—.
Puig, nacida en Girona, es arquitecta por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Desde 1983 tiene despacho propio, donde ha desarrollado una práctica profesional diversa, tanto por las administraciones como para el sector privado, realizando proyectos de equipamientos escolares, deportivos, penitenciarios y culturales, así como espacios públicos y edificios de viviendas, tanto de obra nueva como de rehabilitación.
Assumpció Puig, nova degana en funcions del COAC, en substitució de Lluís Comerón, nou president del CSCAE
Avui dimecres 24 de gener, Lluís Comerón prendrà possessió com a president del CSCAE per al període 2018-2021.
Lluís Comerón, arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), docent de l’ETSAB i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), té despatx propi, on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, tant a les administracions públiques com per al sector privat. Actualment compagina la seva activitat amb el càrrec de president de l’ITEC.
En l’àmbit col·legial, ha estat president de la Demarcació de Barcelona del COAC del 2006 al 2010, i des d’aleshores ha ocupat el càrrec de degà de la institució.
Després de 8 anys al capdavant de la institució catalana, ara afronta el repte de liderar el CSCAE amb un programa que potenciï la col·laboració dels Col·legis amb un projecte col·lectiu per als arquitectes i l'arquitectura, capaç de liderar les transformacions actuals, millorant el reconeixement social de la professió i les condicions professionals dels arquitectes. Lluís Comerón substiturà en el càrrec de president del CSCAE a Jordi Ludevid i Anglada, qui havia ocupat el càrrec de degà del COAC entre el 2006 i el 2010.
Primera degana del COAC
La substitució de Lluís Comerón com a degà del COAC ha estat assumida per Assumpció Puig, nomenada degana en funcions fins la celebració de les properes eleccions del COAC el mes de maig. Aquest nomenament, doncs, suposa tenir, per primera vegada, una dona al capdavant de la institució.
Assumpció Puig ha ocupat el càrrec de secretària de la Junta de Govern del COAC des de fa vuit anys, i el passat 5 de desembre, moment en què Lluís Comerón va ser escollit president del CSCAE, va ser nomenada vicedegana del COAC. Dins aquesta institució, anteriorment també havia estat assessora de la Junta de Govern —del 2008 al 2010— i secretària de la Junta Directiva de la Demarcació de Girona —del 1984 al 1986—.
Puig, nascuda a Girona, és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1979. Des del 1983 té despatx propi, on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, tant per a les administracions com per al sector privat, realitzant projectes d’equipaments escolars, esportius, penitenciaris i culturals, així com espais públics i edificis d’habitatges, tant d’obra nova com de rehabilitació.
Growth in the construction sector, still at minimal levels, lost its impetus in 2017
On Monday, 15 January, at a meeting open to the media, the COAC made an analysis of construction and building renovation activity in Catalonia during 2017, based on projects in the construction phase
Analysis of the authorised building area in Catalonia
Last year concluded with a total of 3,907,014 m² authorised for construction, 327,000 m² more than the previous year, which represents an increase of 9.1% compared to 2016. In view of these figures, it is worth making the following observations:
1.- Even though the authorised construction area has increased, it is still way below what we might regard as ‘normal’ (we are still very much below the record minimum of the previous 25 years, not counting the period of the economic crisis).
This increase of 9.1% is much lower than the increases in the immediately preceding years (24% in 2016 and 26% in 2015).
3.- . As in the last two years, we are not seeing uniform growth across the whole region. Only the provinces of Barcelona and Girona are experiencing consistent growth.
4.- In 2017, large-scale projects (i.e. with an area of more than 10,000 m²) declined, offset by the increase in small and medium-sized projects.
5.- The total authorised construction area in Catalonia corresponds to 7,820 projects, a figure that is still very much below the European standard, which, were we to achieve this level, would lead to the more uniform recovery of architectural practices and the sector in general.
Analysis by size and number of authorised projects
The projects authorised in 2017 with an area of more than 10,000 m², i.e. the largest projects, have seen the biggest drop (17% compared to 2016, 7 points lower). In all, an area of 853,747 m² was authorised in 2017, corresponding to 49 projects.
On the other hand, projects smaller than 10,000 m² increased, especially the 3,000–10,000 m² and the 500–3,000 m² segments, rising 27% above the figure in 2016 (a significant increase of 8 points) with a total of 2,005,893 m² authorised, representing 1,116 projects.
Comparing the number of projects with that of the previous year, the conclusion is that in 2017 the total number increased by 207 projects (23% more). We can view this as a positive fact, given that it represents a better distribution of work in the sector rather than being concentrated into a few very large projects, which has been the general trend since 2014. Even so, the drop in large-scale projects is not good news.
Analysis of the authorised construction area by region
In the province of Barcelona, not including the capital, the overall increase in 2017 was 17%. Despite this, it should be noted that projects of more than 10,000 m² fell by 18% compared to 2016, a year in which they grew significantly. On the other hand, medium-to-large, medium and small projects grew significantly, with increases close to 50%, apart from the smallest projects which grew to a lesser extent. The province of Barcelona continues to set the general trends in construction in Catalonia
With regard to the city of Barcelona, there was actually negative year-on-year growth of 13% compared to 2016. This situation was caused by the drop in projects of more than 3,000 m² (15% fewer projects of 3,000-10,000 m² and 24% fewer projects of over 10,000 m²).
It is worth pointing out that in 2016 the Catalan capital experienced an exceptional third quarter, with six major projects, that has not been repeated. If it were not for this fact, the quarterly figures for 2017 would be very much along the lines of the other quarters of 2016.
The Ebre, Lleida and Tarragona regions have witnessed very low and insignificant growth. Girona, on the other hand, has experienced more consistent growth at around 20% this year, with 580,000 m² authorised in 2017, against 265,000 m² in Tarragona and 183,000 m² in Lleida.
Analysis by type of building: new build versus building renovation
New build continues to grow, although less strongly than the previous year (in 2016 it grew by 30%, while this year by just 12%). Although building renovation work increased slightly, it is still very much at a standstill. In overall figures, in 2017 there was 2,569,000 m² of new build and 1,252,610 m² of building renovations authorised.
In the province of Barcelona, building renovation dropped back to 2015 levels. On the other hand, in the city of Barcelona, renovations fluctuated without pointing to a clear trend either way.
The building renovation projects authorised by the COAC are those that either affect the overall structure of the building and its layout, or entail a change of use. Consequently, it can be deduced from these figures that urban building renovation in general, which is so essential in a building stock as old and obsolete as ours, with evident challenges such as energy efficiency and sustainability, is just not happening.
There is a lack of information on small-scale building renovation, without which it is very difficult to drive forward efficient urban renovation policies.
Analysis by use: residential/non-residential habitatge / no habitatge
Residential housing continues to grow (more than in 2016), while non-residential construction has witnessed a significant decline compared to 2016, a year when it experienced a major upturn
With regard to non-residential construction, every building type witnessed a decline apart from industrial. In 2017 the total volume of authorised square metres for industrial buildings (308,071 m²) was higher than the other sectors (retail, hospitality, offices, health and education).
The common denominator for these other sectors in 2016 was that they all grew considerably. In the case of retail, which had witnessed significant growth since 2015, growth fell by 27% this year. Even so, some 260,000 m² were authorised, this being the sector with the highest planned construction area after industry. The hospitality and offices sectors fell by 28% and 16% respectively.
Education and health fell by around 50%. There had been significant growth in 2016, though the number of square metres this was based on was very low. This year 50,000 m² was authorised for the education sector and 40,000 m² for the health sector.
Housing
In 2017, plans for 11,250 houses were authorised, resulting in growth of 32% along similar lines to 2016. Housing in general has grown consistently since 2013, when 2,888 new houses were authorised.
This figure would equal that of 2009, in the midst of the economic crisis, representing 57% less than the record minimum (in 1991) of the previous 25 years (not taking the crisis years into account).
The bulk of housing projects authorised in Catalonia in 2017 correspond to medium-sized projects (500–3,000 m²) and medium-to-large ones (3,000 – 10,000 m²). In terms of the number of houses per project, most projects were for between two and fifty properties.
If we look at how these new housing projects were distributed regionally, we can see that there was growth in every region apart from Ebre. The province of Barcelona had the highest growth, showing a very positive trend. The trend was also very positive in Girona, while although there was growth in the city of Barcelona, a slowdown was noted.
·VIEW THE AUTHORISATION GRAPHS