101 anys de la visita a Tortosa de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Coincidint amb la celebració del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, des de la Demarcació de l'Ebre compartim un article d'Antoni López Daufí, arxiver de l'Arxiu Històric de la Demarcació, sobre el viatge a Tortosa organitzat per l'Associació els dies 20 i 21 d'octubre de 1923.
A la crònica s'expliquen tots els detalls d'aquesta sortida, un dels molts viatges organitzats per l'Associació com a extensió acadèmica. Aquests viatges queden reflectits a l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, que es pot visitar a la seu del COAC de Barcelona fins al 2 de febrer.
A la ciutat de Tortosa, el grup de membres de l'Associació va visitar l'interior de la Catedral de Santa Maria i van pujar a les cobertes de les naus gòtiques, des d'on es pot gaudir de la panoràmica urbana. També van visitar el col·legi de Sant Lluís Gonzaga, joia del Renaixement català, i l'Observatori de l’Ebre, a Roquetes.
L'arquitecte Antoni López Daufí, actualment arxiver al COAC-Ebre, va ser vocal de Cultura de la Demarcació entre els anys 2002 i 2007 i entre 2014 i 2022, i secretari de la Demarcació entre el 2022 i 2023. És autor del llibre "Escrits a una ciutat ben murada" i de la "Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre", publicada pel COAC, i coautor de "El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre".
Podeu descarregar l'article aquí.
A la crònica s'expliquen tots els detalls d'aquesta sortida, un dels molts viatges organitzats per l'Associació com a extensió acadèmica. Aquests viatges queden reflectits a l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, que es pot visitar a la seu del COAC de Barcelona fins al 2 de febrer.
A la ciutat de Tortosa, el grup de membres de l'Associació va visitar l'interior de la Catedral de Santa Maria i van pujar a les cobertes de les naus gòtiques, des d'on es pot gaudir de la panoràmica urbana. També van visitar el col·legi de Sant Lluís Gonzaga, joia del Renaixement català, i l'Observatori de l’Ebre, a Roquetes.
L'arquitecte Antoni López Daufí, actualment arxiver al COAC-Ebre, va ser vocal de Cultura de la Demarcació entre els anys 2002 i 2007 i entre 2014 i 2022, i secretari de la Demarcació entre el 2022 i 2023. És autor del llibre "Escrits a una ciutat ben murada" i de la "Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre", publicada pel COAC, i coautor de "El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre".
Podeu descarregar l'article aquí.
22/10/2024
Cierre de sedes con motivo del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
De forma excepcional, y con motivo de la celebración del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, el próximo 24 de octubre los servicios del COAC se verán afectados de la siguiente manera:
En la sede de Plaça Nova número 5 de Barcelona, los servicios sólo estarán en funcionamiento entre las 9 y las 11.30 h. El resto de sedes colegiales permanecerán cerradas todo el día.
No obstante, para cualquier urgencia podéis poneros en contacto a través del correo electrónico coac@coac.net.
Os recordamos que, para celebrar la efeméride, ese día se presentará en la sede de Barcelona la exposición ‘Hors d’oeuvres’', que repasa la extensa actividad de la Asociación de Arquitectos de Cataluña mediante documentación del Archivo Histórico del COAC y del Archivo de la ETSAB. El acto de inauguración será a las 18.30 h, con una conferencia a tres bandas a cargo de los arquitectos y profesores de la ETSAB Enric Granell y Antoni Ramon y la comisaria de la exposición, Carolina B. García Estévez.
18/10/2024
Tancament de seus amb motiu del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
De forma excepcional, i amb motiu de la celebració del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, el proper 24 d'octubre els serveis del COAC es veuran afectats de la següent manera:
A la seu de Plaça Nova número 5 de Barcelona, els serveis només estaran en funcionament entre les 9 i 11.30 h. La resta de seus col·legials romandran tancades tot el dia.
Això no obstant, per a qualsevol urgència podeu posar-vos en contacte a través del correu electrònic coac@coac.net.
Us recordem que, per tal de celebrar l’efemèride, aquell dia es presentarà a la seu de Barcelona l' exposició ‘Hors d’oeuvres’, que repassa l’extensa activitat de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya mitjançant documentació de l’Arxiu Històric i de l'Arxiu de l'ETSAB. L'acte d'inauguració serà a les 18.30 h, amb una conferència a tres bandes a càrrec dels arquitectes i professors de l'ETSAB Enric Granell i Antoni Ramon i la comissària de l'exposició, Carolina B. García Estévez.
A la seu de Plaça Nova número 5 de Barcelona, els serveis només estaran en funcionament entre les 9 i 11.30 h. La resta de seus col·legials romandran tancades tot el dia.
Això no obstant, per a qualsevol urgència podeu posar-vos en contacte a través del correu electrònic coac@coac.net.
Us recordem que, per tal de celebrar l’efemèride, aquell dia es presentarà a la seu de Barcelona l' exposició ‘Hors d’oeuvres’, que repassa l’extensa activitat de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya mitjançant documentació de l’Arxiu Històric i de l'Arxiu de l'ETSAB. L'acte d'inauguració serà a les 18.30 h, amb una conferència a tres bandes a càrrec dels arquitectes i professors de l'ETSAB Enric Granell i Antoni Ramon i la comissària de l'exposició, Carolina B. García Estévez.
18/10/2024
La petjada d’Amador Ferrer
Imatge:
Amador Ferrer
Arquitecte (1970) per l’ETSAB (UPC). Doctor Arquitecte (1983) per la UPC. Tesi doctoral "La vivienda masiva y la formación metropolitana de Barcelona", dirigida per Manuel de Solà-Morales. Aquestes línies volen ser un reconeixement d’un professional i acadèmic de l’urbanisme, així com un company de compromisos i il·lusions.
Són força les facetes des d’on la tasca del company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i ha influït en ciutats i territoris.
Una primera és l’entrega incansable des de molt diversos àmbits a l’administració pública, tant a escala metropolitana com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona. Amador és un dels millors exemples de civil servant, la senzilla i més bonica definició que en anglès substitueix l’habitual funcionari. Un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part de la seva vida a defensar els interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint d’una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant sempre en millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure de manera pragmàtica, organitzada i eficient el millor partit d’un coneixement acumulat en processos sovint feixucs, però no exempts de creativitat, per fer més amable la ciutat.
Com a urbanista, són moltes les viles i ciutats objecte de la seva atenció des del planejament, tant a casa nostra com a l’estranger. En tots els casos la feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris. Com deia en una entrevista set anys enrere “...abans d’emprendre qualsevol pla urbanístic, el primer que faig és recórrer el territori caminant; perquè sé que així entendré aquell territori on he d’intervenir, i que aquest és un exercici fonamental per a la proposta que traslladaré a fi de contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.” També ho fa pel treball incansable i apassionat. Aprofitava caps de setmana per verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i viabilitat de les operacions. Perquè “...un bon urbanisme i una bona arquitectura ajuden a què la gent visqui millor, la societat gaudeixi de més cohesió, minvin les desigualtats, es facilitin les relacions i la vida familiar sigui més plena i equilibrada”.
Des de l’acadèmia, primer a l’Escola d’Arquitectura i després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’Urbanisme i en col·laboracions amb universitats estrangeres, va deixar deixebles i una clara petjada. La seva tesi doctoral i estudis posteriors van obrir un camp fonamental a casa nostra: la producció d’habitatge social i l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; referents per comprendre la construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la direcció de treballs de recerca, tesis doctorals, participació en tribunals i divulgació de la pràctica urbanística completa la seva faceta acadèmica amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana.
Joaquim Sabaté, Carles Llop i Francesc Peremiquel
Professors d’urbanisme i companys d’Amador Ferrer
Són força les facetes des d’on la tasca del company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i ha influït en ciutats i territoris.
Una primera és l’entrega incansable des de molt diversos àmbits a l’administració pública, tant a escala metropolitana com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona. Amador és un dels millors exemples de civil servant, la senzilla i més bonica definició que en anglès substitueix l’habitual funcionari. Un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part de la seva vida a defensar els interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint d’una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant sempre en millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure de manera pragmàtica, organitzada i eficient el millor partit d’un coneixement acumulat en processos sovint feixucs, però no exempts de creativitat, per fer més amable la ciutat.
Com a urbanista, són moltes les viles i ciutats objecte de la seva atenció des del planejament, tant a casa nostra com a l’estranger. En tots els casos la feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris. Com deia en una entrevista set anys enrere “...abans d’emprendre qualsevol pla urbanístic, el primer que faig és recórrer el territori caminant; perquè sé que així entendré aquell territori on he d’intervenir, i que aquest és un exercici fonamental per a la proposta que traslladaré a fi de contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.” També ho fa pel treball incansable i apassionat. Aprofitava caps de setmana per verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i viabilitat de les operacions. Perquè “...un bon urbanisme i una bona arquitectura ajuden a què la gent visqui millor, la societat gaudeixi de més cohesió, minvin les desigualtats, es facilitin les relacions i la vida familiar sigui més plena i equilibrada”.
Des de l’acadèmia, primer a l’Escola d’Arquitectura i després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’Urbanisme i en col·laboracions amb universitats estrangeres, va deixar deixebles i una clara petjada. La seva tesi doctoral i estudis posteriors van obrir un camp fonamental a casa nostra: la producció d’habitatge social i l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; referents per comprendre la construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la direcció de treballs de recerca, tesis doctorals, participació en tribunals i divulgació de la pràctica urbanística completa la seva faceta acadèmica amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana.
Joaquim Sabaté, Carles Llop i Francesc Peremiquel
Professors d’urbanisme i companys d’Amador Ferrer
17/10/2024