Convocatòria de Neomatèria. Residència & Workshops
FAD
https://www.fad.cat/materfad/ca/agenda/10222/neomateria-residencia-workshops
Diumenge, 29 gener, 2023 - 23:00
Gratuït
Butlletí:
'LA TECTÓNICA DEL TIEMPO' (Artigues & Sanabria, Planas, Gallego)
Imatge:
© Artigues & Sanabria, Planas, Gallego
El dijous, 9 de febrer de 2023, a les 19.30 h, tindrà lloc a la Sala d’actes de la Demarcació de Lleida la presentació de la publicació La Tectónica del tiempo.
Aquesta obra recull la trajectòria de l’estudi Artigues & Sanabria, Planas, Gallego, des de 1974 fins a l’actualitat, representada en 14 obres que han estat fotografiades novament per valorar la permanència de l’arquitectura al llarg dels anys.
En l’execució del llibre han col·laborat amb els seus textos els arquitectes Josep Acebillo, Ricardo Bak Gordon, Oriol Bohigas, Esteve Bonell, Manel Brullet, Mario Corea, Andrea Deplazes, Lluís Domènech, Carlos Ferrater, Beth Galí, Javier García Solera, Patxi Mangado, Rafael Moneo, Carlos Quintáns, Víctor Rahola, i RCR, amb les fotografies de Juan Rodríguez.
Intervindran en l’acte els arquitectes Ramon Artigues, Ramon Sanabria, Lídia Planas i Julio Mejón.
Trobareu el llibre a la llibreria de la Cooperativa Capell de Barcelona, i al COAC Lleida el mateix dia de la presentació.
8a Mostra d’Arquitectura del Vallès a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’exposició de la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès continua la seva itinerància pels principals municipis de la comarca. Després de visitar la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, ara es troba exposada a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, fins al 13 de febrer.
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d'Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, no obstant això, mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
Salve Studio (@somsalvestudio), equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és el creador d’aquesta mostra. La producció, d'altra banda, va tenir lloc a la fusteria Estudi Ferran Sendra (@estudiferransendra), un espai liderat per l’arquitecta Ariadna Sendra, que aposta per la innovació empresarial de la indústria.
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d'Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, no obstant això, mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
Salve Studio (@somsalvestudio), equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és el creador d’aquesta mostra. La producció, d'altra banda, va tenir lloc a la fusteria Estudi Ferran Sendra (@estudiferransendra), un espai liderat per l’arquitecta Ariadna Sendra, que aposta per la innovació empresarial de la indústria.
No us la perdeu!
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de: 
Exposició: "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)"
Imatge:
© Fons Fotogràfic F. Català-Roca / Arxiu Històric del COAC
Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 3 de febrer, 17 h
El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».
Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.
Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.
Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.
L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.
Trobareu tota la informació al web del Centre Obert.Organitzat per:
Amb el patrocini de:
