Oscar Niemeyer. Poeta de les corbes
Imatge:
Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer. © Eugeni Abella Asensio
L'exposició inclou 42+1 fotografies realitzades per Eugeni Abella i Asensio, captades durant els anys 2017, 2018 i 2022 al Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer de la ciutat d'Avilés.
Les imatges exposades són una mirada intencionada i molt personal de l'autor amb l'objectiu de donar relleu a l'esplèndida arquitectura que Niemeyer projectà a Avilés, sent l'única obra de l'arquitecte brasiler que podem gaudir a tot l'estat espanyol.
El dijous dia 2 de febrer es farà una conferència amb projeccions sobre l'obra arquitectònica més emblemàtica d'Oscar Niemeyer (1907-2012). La xerrada anirà a càrrec de Pere Marsé i Ferrer, arquitecte.
Eugeni Abella Asensio
Fotògraf interessat a captar les obres d'arquitectura i amb un extens currículum de creador d'imatges suggerents que ha exhibit en diverses exposicions individuals i col·lectives.
Experimentat en la fotografia analògica, amb els seus processos químics complexes, s'ha adaptat perfectament a les noves tecnologies digitals oferint resultats que sorprenen.
Ha treballat als Laboratoris fotogràfics Pedret de Barcelona. Inicià els estudis fotogràfics a l'Escola d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Vocal de la Secció de Fotografia de la U.E.C de Barcelona; exmembre fotogràfic del Centre Cívic de Can Basté; Firart de Sant Cugat del Vallès; del grup fotogràfic "La Cafetera"; del Col·lectiu Cívic-Foto i agrupació Fotogràfica Torre Llobeta.
Pere Marsé Ferrer
Arquitecte titulat el 1976 per l'ETSAB amb l'especialitat d'arquitectura. Membre en els darrers anys de l'Estudi Hèlix d'arquitectura i urbanisme, situat a Vilafranca del Penedès. Arquitecte contractat per l'administració municipal a diversos pobles de l'Alt i Baix Penedès. Ha realitzat i publicat diferents estudis de recerca sobre l'urbanisme i l'arquitectura del seu poble natal Vilanova i la Geltrú.#COACTarragona
Visita guiada a l'exposició 'Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat'
Imatge:
© Museu del Disseny de Barcelona
El proper 19 de gener, a les 11 h, es durà a terme una visita guiada a l'exposició Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, a càrrec de Toni Solanas, qui hi ha contribuït en l'aspecte constructiu arquitectònic.
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Encetem l'any amb moltes novetats culturals! No t'ho perdis!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Comença un altre any, i arriba el primer #Nothoperdis amb algunes novetats importants. El Centre Obert, en plena forma, no para de proposar activitats i exposicions cada cop més rellevants. La primera recomanació és que estigueu atents al seu web per tal de no perdre-us les activitats que us poden interessar, tan distribuïdes arreu del principat com a la seva nova seu de Plaça Nova, que permet diversificar les activitats i fer-ne de tot tipus i per tots els públics.
En aquest context, a finals de mes (el 26) s’inaugura una de les exposicions més importants mai organitzades per aquest Centre Obert: Francesc Català-Roca. Arquitectures sense Pedigrí. Context: el fons Català-Roca és un dels més importants de tots els custodiats per l’Arxiu Històric del COAC. Català-Roca, viatger incansable (recordem que els edificis tendeixen a no moure’s del lloc), s’anava trobant amb arquitectures construïdes i executades al marge del cànon i del circuit arquitectònic oficial: arquitectures sense pedigrí que tant tenen valor per si mateixes com per la seva capacitat per crear paisatge -urbà, rural- com per la seva capacitat de documentar el trànsit de la societat espanyola d’una economia agrària a la terciària que tenim en l’actualitat. No us la podeu perdre.
La segona exposició rellevant -descentralitzada, com el propi Centre Obert- la trobarem a Olot. A partir del 12 de gener, i durant tot un mes, es podrà visitar a la Casa dels Nassos, la seu local del COAC, Domestic Workspaces: Sílvia Garcia Camps, una jove arquitecta, ha documentat amb els seus dibuixos la domesticitat dels estudis d’arquitectura catalans -42 d’ells. Una bona mostra de com es viu i es treballa l’arquitectura a casa nostra aplegada en un sol espai.
Si tornem a Barcelona trobarem una exposició relacionada amb aquesta al Caixafòrum: Déus, mags i savis, les col·leccions privades dels artistes. L’exposició ja està en curs i es podrà visitar fins a inicis d’abril, i en ella podrem veure aquestes col·leccions particulars de diversos artistes -moltes d’elles allotjades en els seus estudis- que els inspiraven a l’hora de fer les seves creacions. I estem parlant de deu artistes internacionals de la talla d’Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Hiroshi Sugimoto.
… i, per últim, gener és un mes de presentacions de llibres. Us en destaquem dues: la de 'Neuroarquitectura, aprendiendo a través del espacio', que vol consolidar aquesta nova manera de pensar la nostra disciplina, el 17 de gener a les 18.30 a càrrec d’Ana Mombiedro, l’autora del llibre, i, dos dies més tard, 'Hejduk Building Characters', sobre l’obra d’aquest gran arquitecte americà, amb arquitectes de la talla de Josep Lluís Mateo i la presència d’Antonio Sanmartín i Elena Cánovas, els seus socis locals que van construir els seus edificis de Santiago de Compostela. No us ho podeu perdre.
Això és tot per aquest gener: Estigueu atents a les itineràncies de les exposicions que proposa el COAC. Trobareu tota la informació necessària sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
En aquest context, a finals de mes (el 26) s’inaugura una de les exposicions més importants mai organitzades per aquest Centre Obert: Francesc Català-Roca. Arquitectures sense Pedigrí. Context: el fons Català-Roca és un dels més importants de tots els custodiats per l’Arxiu Històric del COAC. Català-Roca, viatger incansable (recordem que els edificis tendeixen a no moure’s del lloc), s’anava trobant amb arquitectures construïdes i executades al marge del cànon i del circuit arquitectònic oficial: arquitectures sense pedigrí que tant tenen valor per si mateixes com per la seva capacitat per crear paisatge -urbà, rural- com per la seva capacitat de documentar el trànsit de la societat espanyola d’una economia agrària a la terciària que tenim en l’actualitat. No us la podeu perdre.
La segona exposició rellevant -descentralitzada, com el propi Centre Obert- la trobarem a Olot. A partir del 12 de gener, i durant tot un mes, es podrà visitar a la Casa dels Nassos, la seu local del COAC, Domestic Workspaces: Sílvia Garcia Camps, una jove arquitecta, ha documentat amb els seus dibuixos la domesticitat dels estudis d’arquitectura catalans -42 d’ells. Una bona mostra de com es viu i es treballa l’arquitectura a casa nostra aplegada en un sol espai.
Si tornem a Barcelona trobarem una exposició relacionada amb aquesta al Caixafòrum: Déus, mags i savis, les col·leccions privades dels artistes. L’exposició ja està en curs i es podrà visitar fins a inicis d’abril, i en ella podrem veure aquestes col·leccions particulars de diversos artistes -moltes d’elles allotjades en els seus estudis- que els inspiraven a l’hora de fer les seves creacions. I estem parlant de deu artistes internacionals de la talla d’Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Hiroshi Sugimoto.
… i, per últim, gener és un mes de presentacions de llibres. Us en destaquem dues: la de 'Neuroarquitectura, aprendiendo a través del espacio', que vol consolidar aquesta nova manera de pensar la nostra disciplina, el 17 de gener a les 18.30 a càrrec d’Ana Mombiedro, l’autora del llibre, i, dos dies més tard, 'Hejduk Building Characters', sobre l’obra d’aquest gran arquitecte americà, amb arquitectes de la talla de Josep Lluís Mateo i la presència d’Antonio Sanmartín i Elena Cánovas, els seus socis locals que van construir els seus edificis de Santiago de Compostela. No us ho podeu perdre.
Això és tot per aquest gener: Estigueu atents a les itineràncies de les exposicions que proposa el COAC. Trobareu tota la informació necessària sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
4/01/2023
Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de: