Foros 2022. Bruno Sauer + Andrés Perea. "Environmental commitment"
![](http://coac.arquitectes.cat/sites/default/files/styles/agenda_d_arquitectura/public/foros_coac_0.jpg?itok=r9m7KxbJ)
Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Disseny del nou entorn | |||||
Facilitat d’ús | |||||
Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
Impressió general |
El problema d'accés a l'habitatge té solució?...
El problema d'accés a l&...
Visita guiada: Obres de la 9a Mostra d’Arquitectura del...
Visita guiada: Obres de la 9a...
Catalunya inter-operable. L’oportunitat del canvi de tota...
Catalunya inter-operable. L...
Exposició: Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí
Exposició: Francesc Català-Roca....
El proper 6 d'abril a les 18.30 h tindrà lloc la presentació del llibre "La ciutat invisible" amb la participació de Raul Ciannella, editor de Sfabula Editorial; Daniele Porretta, editor de La ciutat Invisible, Martin Garber, arquitecte i dos dels autors, Maria Antònia Martí Escayol i Enric Llorach.
Podràs seguir la presentació a TVCapell, a través de l'instagram: @lacapell_com. Clica aquí per seguir l'acte.
*Entrada lliure fins a completar aforament.
Dins de la ciutat real existeixen sempre unes ciutats imaginades, somiades i possibles. Entre finals del segle XIX i mitjans del XX, es van realitzar desenes de projectes arquitectònics i urbanístics i es van dissenyar nombroses il·lustracions on s'imaginava una Barcelona molt diferent de la que tenim avui en dia. Eren diferents escenaris que, per diversos motius, no es dugueren mai a terme.
Exposició de pintures d’Albert Colomer, arquitecte.
Tal com una infusió travessa el paper deixant a un costat la planta que ha creat l’aroma, la pintura es diposita sobre un paper transparent, oblidant qui pinta per esdevenir, la pintura, tota sola, un objecte autònom, que amb la seva pròpia viscositat, capil·laritat i untuositat decideix la forma amb què vol que la mirin.
Pintant papers es diposita pintura sobre un suport delicat, en aquest cas un paper de 16.5 grams el metre quadrat, paper de filtre per bossetes de te (paper d’abacà i cel·lulosa).
L’exposició és una relació simbiòtica entre el paper i la pintura, el dèbil paper que necessita de la resistència de la pintura per no estripar-se, i la pintura viscosa que no es pot expandir si no té un suport que li faci companyia mentre s’asseca.
Qui pinta només mira.