Conferència de Fernando Menis: Menis Evolution and the Torun Study
IAAC
http://iaac.net/lectures/fall-lecture-series-2015-fernando-menis/
Dijous, 5 novembre, 2015 - 19:30
Gratuït
Butlletí:
Xerrada: "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dijous 12 de novembre, a les 11.30 h, tindrà lloc a la seu de la Demarcació de l'Ebre del COAC una xerrada a càrrec de Salvador Tarragó i Cid, que portarà per tìtol "GATCPAC, DE L'ARQUITECTURA A LA REVOLUCIÓ".
En el context de la cultura arquitectònica europea, l’experiència del GATCPAC és especialment significativa, doncs supera àmpliament el radi d’acció en què normalment es desenvolupa la tasca dels arquitectes.
La xerrada se centrarà en la dimensió pública i política de l’actuació professional d’aquest grup d’arquitectes i tècnics catalans, des de 1930 fins a 1939. Durant aquest període, el GATCPAC travessa dues fases totalment diferents: la primera, de 1931 a 1936, que podríem anomenar de caràcter reformista i en la qual es confia poder resoldre els problemes generals a través de l’arquitectura i de l’urbanisme. La segona, des de juliol de 1936 fins a 1939, en què els arquitectes al servei de la revolució exerceixen un extraordinari paper històric al costat de les forces socials.
També s’abordarà l'anàlisi crítica de la producció arquitectònica del GATCPAC i la figura del principal artífex d’aquest grup, Josep Torres Clavé, tot un exemple del canvi que es produí, aleshores, en la forma d’exercir l’arquitectura.
L'arquitecte Salvador Tarragó i Cid, especialitzat en l'estudi històric de l'urbanisme, ha dirigit durant més de 25 anys el Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC i és professor d'urbanisme a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Ha destacat en particular com a estudiós de l'obra urbanística d'Ildefons Cerdà i de l'obra d'Antoni Gaudí. Fou també responsable de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes.
Llegir l'article "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució", de Salvador Tarragó i Cid, aquí.
RCR Arquitectes, Premi d’Arquitectura Espanyola Internacional 2015
Imatge:
© Museu Soulages. RCR Arquitectes.
El Jurat del II Premi d'Arquitectura Espanyola Internacional, reunit a la seu del CSCAE el passat 28 d’octubre, va decidir atorgar el Premi d’Arquitectura al Museu Soulages de Rodez, França, d'RCR Arquitectes.
El Jurat ha volgut destacar l'àmplia i excel·lent trajectòria internacional de l'estudi olotí, desenvolupada especialment a França. Aquest museu, consagrat a l'artista Pierre Soulages, és el seu projecte més emblemàtic fins a dia d'avui.
D'altra banda, el Premi al Projecte de Concurs ha estat atorgat a la proposta del Centre de conservació i restauració per a les reserves del Museu del Louvre a Lièvin, França, d'Alberto Campo Baeza i Raphaël Gabrión. El Premi d'Urbanisme ha estat per al projecte 'Schema Directeur d’amenagement Urbain de l’agglomeration du Gran Agadir', Marroc, dels arquitectes Walter Beltrán Espinosa, Agustín Cabrera Domínguez i Gumersindo Trujillo Dominguez.
El Jurat ha volgut destacar l'àmplia i excel·lent trajectòria internacional de l'estudi olotí, desenvolupada especialment a França. Aquest museu, consagrat a l'artista Pierre Soulages, és el seu projecte més emblemàtic fins a dia d'avui.
D'altra banda, el Premi al Projecte de Concurs ha estat atorgat a la proposta del Centre de conservació i restauració per a les reserves del Museu del Louvre a Lièvin, França, d'Alberto Campo Baeza i Raphaël Gabrión. El Premi d'Urbanisme ha estat per al projecte 'Schema Directeur d’amenagement Urbain de l’agglomeration du Gran Agadir', Marroc, dels arquitectes Walter Beltrán Espinosa, Agustín Cabrera Domínguez i Gumersindo Trujillo Dominguez.
El Jurat del Premi d'Arquitectura Espanyola Internacional 2015 ha estat presidit per Jordi Ludevid, president del CSCAE, i composat per Javier Martín Ramiro, sotsdirector d'Arquitectura i Edificació del Ministeri de Foment; Celestino García Braña, president de la Fundació Docomomo; i Silvia Farriol, presidenta de la Fundació Arquinfad; entre d'altres.
Més informació, al web del CSCAE.2/11/2015
8a sesión de Ecumenopolis: "Christiania, 40 years of occupation"
Octava sesión del año de Ecumenopolis, el ciclo de cine y ciudad del COAC. Se proyectará el documental "Christiania, 40 years of occupation", de Robert Lawson y Richard Jackman, BusNo8, EEUU 2014.
Este documental cuenta la historia de los 40 años de una comunidad autogestionada que ocupa una base militar abandonada en Copenhague, Dinamarca. Christiania surgió en 1971 cuando el idealismo juvenil y la dramática escasez de vivienda llevaron a un grupo de jóvenes a ocupar 85 hectáreas de bosques, canales y edificios de ladrillo abandonados, convirtiendolos en su hogar. El gobierno danés consideró políticamente contraproducente el desahuciar a los ocupantes y permitieron la ocupación como un experimento social a corto plazo. 40 años después Christiania sigue en pie.
Mediante entrevistas con residentes de Christiania y miembros de las instituciones públicas, este documental explora la democracia de consenso, los sistemas constructivos alternativos, las políticas sobre estupefacientes y la cultura escandinava. De manera provocadora y en ocasiones incluso cómica, el documental presenta un retrato de esta singular comunidad.
Patrocina: Colabora:
Este documental cuenta la historia de los 40 años de una comunidad autogestionada que ocupa una base militar abandonada en Copenhague, Dinamarca. Christiania surgió en 1971 cuando el idealismo juvenil y la dramática escasez de vivienda llevaron a un grupo de jóvenes a ocupar 85 hectáreas de bosques, canales y edificios de ladrillo abandonados, convirtiendolos en su hogar. El gobierno danés consideró políticamente contraproducente el desahuciar a los ocupantes y permitieron la ocupación como un experimento social a corto plazo. 40 años después Christiania sigue en pie.
Mediante entrevistas con residentes de Christiania y miembros de las instituciones públicas, este documental explora la democracia de consenso, los sistemas constructivos alternativos, las políticas sobre estupefacientes y la cultura escandinava. De manera provocadora y en ocasiones incluso cómica, el documental presenta un retrato de esta singular comunidad.
Patrocina: Colabora: