Exposició | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

L'exposició "Arquitectures desaparegudes" arriba a plaça Nova

Imatge:

Palau de Belles Arts per a l’Exposició Universal del 1888. © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

L'Espai Picasso de plaça Nova acull l'exposició "Arquitectures desaparegudes" que després d'itinerar per diverses seus del COAC, es podrà visitar des del 20 de desembre de 2017 al 13 de gener de 2018. Els dies 28 i 29 de desembre però, la mostra romandrà tancada.

L'exposició mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.

Veurem doncs edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.

La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.

El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren alguns edificis que en l'actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.

ORLANDO…

Imatge:

El próximo 15 de diciembre de 10 h a 19.30 h se podrá visitar la instalación ORLANDO ... Hay que registrarse previamente para reservar horario de visita (consultar documento adjunto), enviando un correo electrónico aquí.

ORLANDO ... es una instalación audiovisual que reflexiona sobre lo arquitectónico, es decir, la capacidad que tienen los espacios de construir la componente bio-antropológica vinculada a la constitución psicológica del individuo.

Habitar es la acción en el tiempo que emerge por la construcción narrativa que establecemos en nuestra relación con el mundo, a través del espacio, posibilitando nuestra subjetividad.

ORLANDO… parte de esta premisa como campo de reflexión y acción. El conjunto de historias presentes en la instalación pertenece a un mismo protagonista, un individuo dilatado en el espacio-tiempo encarnado por cada visitante. Las derivas son reflexiones sobre la angustia, el deseo, la nostalgia o la esperanza en una contemporaneidad cómplice con las citadas manifestaciones. Un campo de coacción que de forma voluntaria o involuntaria se edifica tras las acciones con las que la sociedad (arquitectos o no) construye los espacios.

(yo orlando, tu orlandas, el orlanda...)

Comunicar desde el dibujar me permite exponer el proceso de formación de los espacios como un ejercicio narrativo y de diálogo constante en permanente transformación. El archivo histórico del COAC es el lugar idóneo donde poder cristalizar mediante documentos audiovisuales el “entre” al que ORLANDO… hace referencia.

Irma Arribas

Irma Arribas (Burgos, 1978) es doctora arquitecta, investigadora, profesora en universidades de arquitectura y diseño y profesionalmente vinculada a proyectos en el ámbito de la comunicación arquitectónica a través de lenguajes híbridos y globales.

El proyecto cuenta con la colaboración de la Generalitat de Catalunya. Beques per a la recerca i la innovació a els Àmbits de les arts visuals, dels nous sectors creatius, de les arts escèniques, de la música i del pensament.
Agradecimientos a Nicolas Combarro, Jordi Llàcer, Montserrat Macau, Pau Villalonga.

ORLANDO…

Imatge:

El proper 15 de desembre, de 10 a 19.30 h, es podrà visitar al COAC la instal·lació ORLANDO... Cal registrar-se prèviament per reservar horari de visita (consultar document adjunt), enviant un correu electrònic aquí.

ORLANDO... és una instal·lació audiovisual que reflexiona sobre el fet arquitectònic, és a dir, la capacitat que tenen els espais de construir la component bio-antropològica vinculada a la constitució psicològica de l'individu.

Habitar és l'acció en el temps que emergeix per la construcció narrativa que establim en la nostra relació amb el món, a través de l'espai, possibilitant la nostra subjectivitat. ORLANDO... part d'aquesta premissa com a camp de reflexió i acció. El conjunt d'històries presents en la instal·lació pertany a un mateix protagonista, un individu dilatat en l'espai-temps encarnat per cada visitant. Les derives són reflexions sobre l'angoixa, el desig, la nostàlgia o l'esperança en una contemporaneïtat còmplice amb les esmentades manifestacions. Un camp de coacció que de forma voluntària o involuntària s'edifica després de les accions amb què la societat (arquitectes o no) construeix els espais.

(jo orlando, tu orlandes, ell orlanda ...)

Comunicar des del dibuixar em permet exposar el procés de formació dels espais com un exercici narratiu i de diàleg constant en permanent transformació. L'Arxiu històric del COAC és el lloc idoni on poder cristal·litzar mitjançant documents audiovisuals l'"entre" a què ORLANDO... fa referència.

Irma Arribas

Irma Arribas (Burgos, 1978) és doctora arquitecta, investigadora, professora a universitats d'arquitectura i disseny i està professionalment vinculada a projectes en l'àmbit de la comunicació arquitectònica a través de llenguatges híbrids i globals.

El projecte compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Beques per a la recerca i la innovació a els Àmbits de les arts visuals, dels nous sectors creatius, de les arts escèniques, de la música i del pensament.
Agraïments a Nicolas Combarro, Jordi Llàcer, Montserrat Macau, Pau Villalonga.