Club de Lectura: 'El elogio de la sombra', de Junichiro Tanizaki
Imatge:
'El elogio de la sombra', de Junichiro Tanizaki.
L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen, el dimecres 13 de setembre a les 18.30 hores, la primera sessió del Club de Lectura de la temporada.
Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre 'El elogio de la sombra', de Junichiro Tanizaki.
Nascut a Tòquio l'any 1886, Junichiro Tanizaki va cursar estudis de literatura a la universitat de la seva ciutat i, des de 1910, va publicar algunes de les seves peces teatrals, així com petits assajos. L'autor i la seva obra han jugat un paper principal en l'assumpció de l'encreuament de la cultura i l'art d'Orient i Occident. Un dels millors novel·listes del nostre temps escriu aquesta joia assagística sobre l'estètica de la foscor. De l'arquitectura a la vaixella, passant pels adorns, el menjar o els banys, els ulls de Tanizaki dirigeixen aquest viatge per la cultura nipona perquè aprenguem a mirar i a comprendre des d'una altra perspectiva.
Comptarem amb la participació de:
- Marta Cervelló, arquitecta. Actualment, a més de formar part de la Comissió Gestora de Sènior/a, l'Agrupació d'Arquitectes Sènior del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, és patrona de la Fundació d'Amics del Museu Nacional de Catalunya (MNAC). A banda, dedica temps a treballar còdols, passant de l’objecte abstracte a un de figurat. Ha estat sòcia de Josep Lluís Mateo i gerent de MAP Arquitectes fins a la seva jubilació. Va formar part de la redacció de Quaderns (1986-1991) i va ser vocal de Cultura del COAC.
- Joaquim Español, arquitecte. Obres escollides: Edificació: Seu de la Policia Municipal de Girona (1981). Un dels edificis més representatius del Postmodern a Catalunya. Espai públic: El Parc de les Ribes del Ter a Fontajau, Girona (1998). És conegut per la seva obra com a poeta. Premi Carles Riba (1994) i Premi Jocs Florals de Barcelona (1998). Ha escrit també assajos i novel·la. Més informació.
Organitza:
Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre 'El elogio de la sombra', de Junichiro Tanizaki.
Nascut a Tòquio l'any 1886, Junichiro Tanizaki va cursar estudis de literatura a la universitat de la seva ciutat i, des de 1910, va publicar algunes de les seves peces teatrals, així com petits assajos. L'autor i la seva obra han jugat un paper principal en l'assumpció de l'encreuament de la cultura i l'art d'Orient i Occident. Un dels millors novel·listes del nostre temps escriu aquesta joia assagística sobre l'estètica de la foscor. De l'arquitectura a la vaixella, passant pels adorns, el menjar o els banys, els ulls de Tanizaki dirigeixen aquest viatge per la cultura nipona perquè aprenguem a mirar i a comprendre des d'una altra perspectiva.
Comptarem amb la participació de:
- Marta Cervelló, arquitecta. Actualment, a més de formar part de la Comissió Gestora de Sènior/a, l'Agrupació d'Arquitectes Sènior del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, és patrona de la Fundació d'Amics del Museu Nacional de Catalunya (MNAC). A banda, dedica temps a treballar còdols, passant de l’objecte abstracte a un de figurat. Ha estat sòcia de Josep Lluís Mateo i gerent de MAP Arquitectes fins a la seva jubilació. Va formar part de la redacció de Quaderns (1986-1991) i va ser vocal de Cultura del COAC.
- Joaquim Español, arquitecte. Obres escollides: Edificació: Seu de la Policia Municipal de Girona (1981). Un dels edificis més representatius del Postmodern a Catalunya. Espai públic: El Parc de les Ribes del Ter a Fontajau, Girona (1998). És conegut per la seva obra com a poeta. Premi Carles Riba (1994) i Premi Jocs Florals de Barcelona (1998). Ha escrit també assajos i novel·la. Més informació.
Organitza:
Taller de bones pràctiques d'arquitectura sobre la ciutat de Figueres: rehabitar
Imatge:
© Adela Geli / Marta Cos / Xavi Cornejo
La segona i darrera sessió de la segona edició del ‘Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres' que organitza la Delegació de l’Alt Empordà del COAC tindrà lloc el divendres 22 de setembre, a les 19 hores. En aquesta ocasió, la temàtica se centrarà en rehabitar i comptarà amb la participació de les arquitectes M Mercè Oriol, Adela Geli i Marta Cos.
Durant la sessió, les autores dels projectes compartiran la seva experiència explicant com aquestes s’insereixen amb la ciutat existent, des d'una gran diversitat de programes funcionals, sistemes constructius i llenguatges.
El cicle està coordinat per l'arquitecte Joan Falgueras i vol posar en valor la professió d'arquitecte presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers anys.
Durant la sessió, les autores dels projectes compartiran la seva experiència explicant com aquestes s’insereixen amb la ciutat existent, des d'una gran diversitat de programes funcionals, sistemes constructius i llenguatges.
El cicle està coordinat per l'arquitecte Joan Falgueras i vol posar en valor la professió d'arquitecte presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers anys.
Taller de bones pràctiques d'arquitectura sobre la ciutat de Figueres: edificis d'equipaments i serveis
Imatge:
© Adela Geli / Marta Cos / Xavi Cornejo
La Delegació de l’Alt Empordà del COAC organitza la segona edició del ‘Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres’ el qual comença el divendres 15 de setembre de 2023, a les 19 hores. Aquesta primera xerrada estarà centrada en edificis d'equipaments i serveis i es comptarà amb la participació dels arquitectes Carme Riu, Xavi Cornejo i Feu Godoy.
Durant la sessió, els autors dels projectes compartiran la seva experiència explicant com aquestes s’insereixen amb la ciutat existent, des d'una gran diversitat de programes funcionals, sistemes constructius i llenguatges.
El cicle està coordinat per l'arquitecte Joan Falgueras i vol posar en valor la professió d'arquitecte presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers anys.
Durant la sessió, els autors dels projectes compartiran la seva experiència explicant com aquestes s’insereixen amb la ciutat existent, des d'una gran diversitat de programes funcionals, sistemes constructius i llenguatges.
El cicle està coordinat per l'arquitecte Joan Falgueras i vol posar en valor la professió d'arquitecte presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers anys.
Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible...
Imatge:
Esteve Agulló Galilea, dissenyador industrial
La sala d'actes de la seu de Vic acollirà la conferència "Gaudí, Verdaguer i un jardí invisible..." de David Agulló, doctor arquitecte.
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
La tesi doctoral sobre el jardí modernista de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat fa palès que aquest va ser un espai d'experimentació arquitectònica on s'anticipen obres com la casa Milà, la cripta de la Colònia Güell, la Sagrada Família i el Parc Güell. Repleta de simbologia vinculada al text de l'Apocalipsi de Sant Joan i dedicada a la Verge de Lourdes, aquesta obra sintonitzaria també amb l'univers mental i espiritual d'Antoni Gaudí. El pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present també en aquest enigmàtic jardí.
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l'ETSAB. Autor de la tesi doctoral "Gaudí i els jardins de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat", qualificada amb Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge i museografia, col·laborant per l'empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d'Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña i Centro de Interpretación de Al-Andalus, a San Fernando. Actualment realitza projectes diversos; entre d'altres, exposició sobre Gaudí al MNACTEC i rehabilitació del conjunt modernista de l'antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.