Abraçar el canvi - L'urbanisme de Belgrad, entre l’herència del passat i els reptes del futur
Belgrad va ser la capital de l'antiga Iugoslàvia i ara ho és de Sèrbia, un dels estats dels Balcans Occidentals. Assentada a la desembocadura dels rius Sava i Danubi, en una cruïlla geogràfica i per tant històrica, ha estat demolida i reconstruïda moltes vegades, ha canviat de paper de capital a ciutat fronterera i ha acollit diverses cultures, religions i exèrcits, cosa que ha contribuït a la seva identitat urbana. Els visitants solen trobar-la encantadora, vibrant i acollidora, però rarament bella.
La ciutat ha evolucionat al voltant de tres nuclis urbans diferents, abastant el nucli verd i natural: la Fortalesa de Belgrad, amb capes des del Neolític; el nucli antic de Zemun, amb la Torre del Mil·lenni hongarès; i el Nou Belgrad, reconegut per la comunitat arquitectònica mundial com el pròsper patrimoni d’arquitectura moderna (MoMA, 2018). La varietat de tipologies urbanes i arquitectòniques la converteix en una destinació apassionant per a les escoles d’arquitectura i planificació urbana. Per la seva ubicació als límits de la UE, els seus recursos de sòl natural i sense construir, llargues riberes i densitats encara baixes, Belgrad s’ha convertit en un lloc atractiu per als promotors internacionals.
El “canvi” constant marca les ciutats contemporànies, i exigeix resiliència per part tant de les Institucions com dels planificadors urbans. La llarga tradició urbanística belgradina constitueix una bona base i un marc estricte per planificar la ciutat que s’enfronta a freqüents transicions econòmiques, polítiques i, recentment, climàtiques. Per això, les qüestions professionals comunes suposen avui més que mai un repte: equilibrar el nou desenvolupament i la identitat de la ciutat, la construcció massiva i el medi ambient saludable, i protegir activament el valuós patrimoni històric i natural.
Zaklina Gligorijevic es va llicenciar i doctorar en Urbanisme per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad i va cursar un programa de postgrau SPURS al MIT, amb beca Humphrey. Va començar la seva carrera professional com a primera dona arquitecta al Centre de Planificació del Desenvolupament Urbà de Belgrad, del qual va arribar a ser Directora el 2002. Ha treballat a l’Oficina de l’Arquitecte Municipal, on va dirigir el Departament de Planificació General i Espacial de l’Institut de Planificació Urbana de Belgrad i va ocupar el càrrec de Directora General entre 2008-2012. Ha participat activament en diversos comitès de planificació urbana fins al 2013.
Ha signat diversos concursos de disseny urbà, projectes, estudis i plans, entre ells el Pla General de Belgrad el 2009, l’Estratègia de Desenvolupament de la Ciutat de Belgrad el 2011 i 2016, i ha participat en el desenvolupament d’estratègies nacionals d’habitatge i arquitectura. Ha organitzat conferències nacionals i internacionals, exposicions i reunions amb les ciutats de Barcelona i Viena (2009-2012), en el marc d’ISOCARP (2005-2014), i ha representat habitualment la ciutat de Belgrad i la professió urbanística en esdeveniments internacionals. Com a consultora urbana sènior, ha participat en projectes regionals i nacionals amb el GBM (Grup Banc Mundial), ONU-Hàbitat, UNOPS i projectes de l’IPA, i és planificadora llicenciada, actualment com a cap d’equip de projecte en part del programa Ciutats verdes, habitables i resilients del GBM a Sèrbia.
La sessió és oberta, però cal inscripció prèvia.
Síntesis Arquitectòniques 2023. Cap a una arquitectura resilient, de Fèlix Breton
“Cap a una arquitectura resilient” exposa un ventall d’obres arquitectòniques, on s’avalua com es generen sistemes socioespacials resilients a través de la planificació de la indeterminació espacial i la interrelació proactiva dels agents interessats: arquitectes, comunitats i Administració local. En una època dominada per la incertesa, l’emergència climàtica i la inestabilitat política, social i tecnològica, la resiliència s’ha convertit en un objectiu important per les àrees urbanes. En aquest sentit, els espais indeterminats permeten l’evolució espacial i el canvi d’ús amb facilitat al llarg del temps; d’aquesta manera, ofereixen llibertat d’apropiació als habitants, ajuden a anticipar l’obsolescència dels edificis mitjançant la substitució de les capes arquitectòniques i contribueixen al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i ambiental.
Fèlix Breton
Arquitecte i doctor amb menció internacional per la Universitat de Girona. El seu Treball Final de Màster va participar en els Eventi Collateralli de la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2018 al Pavelló de Catalunya en l'exposició 'RCR. Somni i Natura'. El 2020, va realitzar una estada com a investigador visitant a l’Escola d’Arts, Disseny i Arquitectura d’Aalto University (Finlàndia). Ha col·laborat en diverses ocasions com a professor convidat a l'assignatura 'Utopia i avantguarda' del grau en Estudis d’Arquitectura de la UdG.
"Només imatges: la targeta postal, vehicle de coneixement urbà"
La tesis doctoral “Només imatges: la targeta postal, vehicle de coneixement urbà”, realitzada per l’arquitecte Jordi Sardà, dirigida per Manuel de Solà-Morales i codirigida per Maria Rubert de Ventós, fou llegida el 2012 en el Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de l’ETSAB-UPC.
Ha estat distingida amb el Premi de la Biennal de Tesis d’Arquitectura convocada per la Fundació ARQUIA en la convocatòria Arquia/Tesis.
Recentment ha estat finalista de la XVI Biennal d’Arquitectura Espanyola, Investigació i Difusió, BEAU 2023.
Jordi Sardà Ferran és arquitecte (1977), postgraduat en Urbanisme (1982), Paisatgisme (1984) i doctor arquitecte per l’ETSAB-UPC.
Ha impartit docència en el taller del Máster d’Arquitectura del Paisatge (MAP) des del 1987, i d’Història del Paisatge del Màster Universitari del Paisatge (MUP) a partir del 1988, com professor associat del Departament d’ Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT, ETSAB - UPC) entre 1990 i 2012. És professor agregat del Departament d’Arquitectura de l’ETSA REUS, Universitat Rovira i Virgili.
Del 1982 al 1992 fou Director del Centre de Documentació del COAC, Demarcació de Tarragona. Del 2003 al 2006, fou Vocal de Cultura i Publicacions del COAC Catalunya. Ha estat membre de la Comissió científica i executiva de vàries edicions de la Biennal del Paisatge de Barcelona-Rosa Barba.
Els seus projectes col·lectius o individuals (equipaments, habitatges, propostes sobre l’espai públic i el paisatge, plans i estudis urbans), realitzats a Barcelona, Reus, Tarragona, etc., han obtingut reconeixements i premis.
Cicle MARQ 2023/2024. Conferència de Jero Gutiérrez, BAAS Arquitectura
En aquesta nova edició, el cicle organitzat conjuntament amb el Departament d’Arquitectura, Enginyeria i Construcció de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona i el Patronat de la Politècnica, té com a fil conductor la ciutat de Girona i els seus límits.
Jero Guitérrez (Bilbao), BAAS Arquitectura
Arquitecte per l’Escolta Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona - ESTAB. Forma part de l’equip de l’estudi d’arquitectura BAAS Arquitectura des del 2013. Durant aquest període ha participat en nombrosos projectes, públics i privats, així com en projectes a l’estranger com el Campus de Medicina i Recerca de Viena. Actualment, lidera un equip amb projectes com el Nou Campus Vall d’Hebron o la nova seu Colonya a la fàbrica Can Morató de Mallorca, entre d’altres. Ha col·laborat amb la Universitat Politècnica de Barcelona com a professor ajudant del curs Habitatge i Ciutat de l’ETSAB.