"Parlaments d’aigua", la proposta catalana seleccionada per a la Biennal de Venècia
El projecte Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives, dels arquitectes Eva Franch, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, ha guanyat el procés de selecció convocat per l’Institut Ramon Llull per a la participació de la cultura catalana al programa Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025. Mitjançant l’arquitectura, el projecte aborda l’estudi de les relacions codependents entre humans i no humans i els sistemes hídrics sobre els quals se sustenten, per proposar escenaris de futur esperançadors.
La 19a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia tindrà lloc del 10 de maig al 23 de novembre de 2025, sota la direcció de l'arquitecte i professor italià Carlo Ratti, que ha escollit com a temàtica central central Intelligens. Natural. Artificial. Collective.
Parlaments d’aigua es divideix en tres etapes diferenciades, que constitueixen tres espais de recerca, investigació i difusió. La primera és Atles: Arquitectures d’aigua, una base de dades en creixement constant a la cerca d’aquelles situacions que, des d’un punt de vista hidrològic, siguin d’interès tant en l’àmbit català com internacional. La segona és Laboratori de futurs, on es produiran els continguts tant materials com immaterials dels casos d’estudi seleccionats des de l’Atles. La tercera és Exposició, que presentarà de manera experiencial tant el material de l’Atles com el resultat dels Laboratori de futurs.
El comitè d’experts que ha escollit la proposta està format per professionals d'àmplia i reconeguda trajectòria internacional. La presidència ha anat a càrrec de Pau Bajet i Tomeu Ramis, membres de l’equip comissarial de la proposta Becoming, Architectures for a Planet in Transition del Congrés Mundial d’Arquitectura UIA 2026, amb un únic vot. Els vocals han estat Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Judit Carrera, directora del CCCB; Marina Otero Verzier, arquitecta, comissària i investigadora, i Eva Serrats, arquitecta i co-comissària de l’exposició de la cultura catalana a la Biennal de Venècia 2023 (Seguint el peix).
El comitè ha exposat que la proposta “ha estat escollida perquè aborda el tema de la crisi de l’aigua des de la gestió i les arquitectures presents i futures dels recursos hídrics en el territori català i balear. El jurat valora l’ambició de la investigació, que inclou la creació d’un laboratori de futurs que té com a punt de partida la confecció d’un atles que agruparà múltiples casos d’estudi i convocarà a diferents agents locals, experts d’altres disciplines i arquitectes.”
A més d’estar en sintonia amb els lema escollit per Carlo Ratti, la proposta d’Eva Franch, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño també es vincula, com es requeria a les bases del procés de selecció, a la temàtica del Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que es farà a Barcelona el 2026, coincidint amb l’any en què la ciutat serà la Capital Mundial de l'Arquitectura.
Com en edicions anteriors, l’Institut Ramon Llull presentarà aquesta proposta al comissariat de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025 que, en els propers mesos, anunciarà si inclou Parlaments d’aigua dins els Eventi Collaterali.
9 rutes per descobrir el patrimoni arquitectònic de les comarques gironines
El Centre Obert d’Arquitectura, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), presenta ‘Rutes d’arquitectura’, un nou espai editorial del web arquitecturacatalana.cat, que es nodreix del seu extens fons documental, i en el qual es poden consultar més de 50 recorreguts per descobrir el patrimoni arquitectònic del nostre país.
D’entre les rutes presentades, nou són propostes que conviden l’usuari a conèixer les comarques gironines a peu, en bicicleta o en cotxe: una visita a l'arquitectura de Rafael Masó a Girona, l’exploració de tres models de ciutat-jardí a Olot del segle XX, la petjada racionalista a Figueres, l’obra de Harnden&Bombelli a Cadaqués, l’habitatge col·lectiu a Girona durant el segle XX, les intervencions urbanes contemporànies a la província de Girona, el llegat de Correa&Milà a Cadaqués, la Vila Olímpica de Banyoles, i les cases i xalets moderns a la Cerdanya i el Ripollès.
Cada ruta se centra en autors específics, àrees geogràfiques concretes i l’evolució de l’arquitectura en determinats territoris, entre d’altres, oferint una visió completa i detallada. A més, gràcies a un mapa interactiu, els usuaris poden consultar els recorreguts i planificar les seves visites de manera còmoda i accessible.
La iniciativa vol convertir-se en una eina de referència a l’hora de planificar rutes d’arquitectura per tal que la ciutadania pugui visitar i veure, de primera mà, l’arquitectura moderna i contemporània del nostre país. Les rutes estaran disponibles també traduïdes al castellà i l’anglès i l’objectiu és arribar a publicar-ne fins a 200 de cara al 2026, any de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i del Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes que tindrà lloc a Barcelona.
Les nou rutes que descobreixen el patrimoni arquitectònic de Girona
Rafael Masó a Girona
Aquest recorregut se centra en les obres de l'arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 – 1935) a Girona, destacant la seva influència en l'arquitectura local durant tres períodes distintius. La proposta inclou edificis com la farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor, així com la farmàcia Masó. Aquesta ruta permet explorar la seva contribució al noucentisme a través d'estructures que fusionen tradició i innovació arquitectònica.
Olot: Ciutat Jardí - Tres Barris de Baixa Densitat
L’itinerari explora els tres barris de baixa densitat d’Olot, coneguts per la seva planificació urbanística i l’arquitectura residencial, que combinen l'estètica de ciutat jardí amb la funcionalitat contemporània. L'itinerari destaca la integració harmoniosa dels espais verds amb l'entorn urbà, oferint un exemple de desenvolupament sostenible i qualitat de vida.
L'Empremta Racionalista a Figueres
Ruta que posa en relleu l'arquitectura racionalista a Figueres, una ciutat marcada per l'empremta d'aquest estil que prioritza la funcionalitat i la simplicitat. La ruta inclou edificis emblemàtics que reflecteixen els principis del racionalisme, mostrant com aquest moviment va influir en la configuració urbana de la ciutat.
Harnden & Bombelli a Cadaqués
Aquest itinerari destaca el treball dels arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués, coneguts per les seves intervencions subtils i respectuoses amb l'entorn local. L'itinerari inclou diverses obres que exemplifiquen la seva capacitat per integrar l'arquitectura moderna en el paisatge tradicional de Cadaqués, creant espais harmònics i funcionals.
Un segle d'habitatge col·lectiu a Girona
Evolució de l'habitatge col·lectiu a Girona al llarg de cent anys, des de principis del segle XX fins a l'actualitat. La ruta destaca diferents exemples de blocs de pisos i conjunts residencials que reflecteixen els canvis socials, econòmics i estilístics que han influït en la construcció d'habitatges col·lectius a la ciutat.
Correa&Milà a Cadaqués: un llegat contemporani
El recorregut examina les obres dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà a Cadaqués, conegudes per la seva modernitat i respecte pel context local. A través d'aquest itinerari, es poden veure exemples de com aquests arquitectes han aconseguit harmonitzar l'arquitectura contemporània amb el paisatge i l'arquitectura tradicional de Cadaqués, contribuint a la identitat visual de la ciutat.
Intervencions Urbanes Contemporànies al Gironès
Intervencions urbanes contemporànies realitzades a la comarca del Gironès. La ruta inclou diversos projectes que exemplifiquen l'arquitectura moderna i la seva aplicació en la millora dels espais urbans, destacant la funcionalitat, l'estètica i la sostenibilitat en la planificació urbana recent.
JJ.OO. BCN ’92: Vila Olímpica de Banyoles
Itinerari al voltant de l’estany de Banyoles que transporta al visitant a aquella energia olímpica i permet valorar, amb distància, la correcta integració al conjunt del teixit urbà de Banyoles d’aquelles infraestructures i intervencions urbanes.
Cases i Xalets de Muntanya a l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès
Aquest recorregut explora les cases i xalets de muntanya situats a les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès. La ruta destaca la diversitat d'estils arquitectònics i la manera com aquests habitatges s'adapten al paisatge muntanyós, oferint una visió de l'arquitectura residencial en zones rurals i naturals.
Arquitecturacatalana.cat
El web www.arquitecturacatalana.cat és un espai digital dedicat a la difusió de l'arquitectura moderna i contemporània de Catalunya. Promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el portal ofereix un extens catàleg de més de gairebé 5.000 obres, més de 2.000 autors i 200 fotògrafs, divulgades mitjançant més de 42.000 fotografies, plànols i dibuixos. Inclou, també, recursos com mapes interactius, articles de recerca i filtres de cerca avançats que permeten explorar les obres per criteris temporals, tipologia o autoria.
Inscripciones abiertas para los másters y postgrados de la Escola Sert
Después de coger fuerzas con las vacaciones de verano, el otoño es un buen momento para iniciar una formación que nos ayude a progresar en nuestra carrera profesional.
Descubre los diversos programas que ofrece la Escola Sert:
Máster Dirección de Empresas Inmobiliarias Innovadoras: conocerás cómo crear una empresa de promoción inmobiliaria innovadora. También adquirirás las competencias para analizar y gestionar proyectos y operaciones inmobiliarias.
Postgrado en Preparación de oposiciones para arquitectos: dirigido a técnicos y arquitectos que estén pensando en especializarse en la práctica del trabajo en la administración pública.
Postgrado en Rehabilitación de edificios: el posgrado más completo para gestionar y controlar un proyecto integral de rehabilitación. Se trata de uno de los programas más veteranos de nuestra oferta, que llega ahora a su 18ª edición.
Postgrado en BIM Management: una buena forma de especializarse en el nuevo paradigma de la redacción de los proyectos de arquitectura de los últimos años basado en construcciones virtuales.
Postgrado en Análisis y Gestión de Proyectos Inmobiliarios: un programa sobre las competencias que definen el perfil de Analista de Proyectos y Operaciones Inmobiliarias.
Postgrado en Sistemas Constructivos: conocerás hasta qué punto la expresión arquitectónica depende de su concepción constructiva. Un programa que habla de lo constructivo como generador de significado arquitectónico.
Postgrado en Arquitectura Sostenible: este programa se centra en cómo los profesionales del sector dan respuesta a los retos que plantea la sostenibilidad en la construcción y gestión de edificios.
Postgrado en Neuroarquitectura: si trabajas en diseño de interiores y arquitectura, y quieres adentrarte en el fascinante mundo de la intersección entre mente y espacio físico, ésta es tu formación.
Postgrado en Arquitectura Saludable y Bioconstrucción: conocerás la incidencia de la elección de los materiales, sistemas constructivos e instalaciones sobre la salud de las personas y la calidad del interior de las edificaciones.
Postgrado en Gestión Inmobiliaria: con este programa tendrás las competencias necesarias para desarrollar el perfil de Director-Promotor de Empresas Inmobiliarias.
Curso Dirección de Empresas de Arquitectura: conoce cómo profesionalizar tu estudio, evolucionando de taller a empresa de arquitectura y cómo gestionarla de forma más sostenible.
El COAC Olot acoge el espacio de cooperación y atención ciudadana del proyecto de regeneración del Núcleo Antiguo de Olot.
El Ayuntamiento de Olot ha aprobado en la Junta de Gobierno Local de este jueves 18 de julio el convenio con el Colegio de Arquitectos de Cataluña para la oficina del Proyecto de Regeneración del Núcleo Antiguo. Con este acuerdo, ambas partes manifiestan el interés y el compromiso de colaborar en la transformación y rehabilitación del Núcleo Antiguo de Olot, ofreciendo un apoyo logístico y de cesión de espacio físico.
De esta manera, la sede de la Delegación de la Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña -situada en la avenida Onze de Setembre número 13 de Olot- acogerá el Espacio Cooperativo del Núcleo Antiguo. Por lo tanto, la atención realizada por la arquitecta y comisionada para la regeneración del núcleo antiguo Itziar González y Virós y su equipo de trabajo se llevará a cabo desde este local, donde también se llevarán a cabo los encuentros con los grupos y las entidades interesadas en participar en esta estrategia de intervención integral del Núcleo Antiguo.
Con este convenio, el COAC cede al Ayuntamiento de Olot el uso de este espacio, que será compartido y compatible con las actividades que lleva a cabo la Delegación de la Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos (la atención administrativa que ofrece cada jueves por la mañana desde el local así como las conferencias, exposiciones y otras actividades que se realizan allí).
El Espacio Cooperativo del Núcleo Antiguo de Olot estará operativo desde este mes de julio en la planta baja de la Casa Serra, conocida como la “casa dels nassos”. Este nuevo emplazamiento, a pie de calle y que consta de un espacio central diáfano y visible desde el exterior, permitirá establecer una relación directa con la ciudadanía. El horario de atención ciudadana por parte de la comisionada con los vecinos y vecinas del Núcleo Antiguo será los viernes por la tarde (de 16 a 20 h), aunque el equipo de trabajo podrá encontrarse allí de lunes a viernes. En breve se informará de los canales de comunicación, consultas y petición de reuniones.
La apertura del Espacio Cooperativo, una de las primeras acciones de los primeros meses de trabajo para el Núcleo Antiguo de Olot
La aprobación del convenio con el COAC, que entra en vigor este mes de julio y tiene una vigencia de 4 años, forma parte de las primeras medidas acordadas en el Proyecto de rehabilitación del Núcleo Antiguo de Olot.
El 23 de enero de 2024 se llegó a un acuerdo unánime de todos los partidos políticos del Ayuntamiento de Olot en relación con la propuesta metodológica para el despliegue de la intervención integral de Arquitectura Social en el Núcleo Antiguo y el calendario de acciones a realizar. En el plenario del 21 de marzo, se dio cuenta del decreto de Alcaldía para la contratación de Itziar González Virós en la dirección y coordinación de esta estrategia de intervención integral así como la creación de una Comisión para la regeneración del Núcleo Antiguo formada por todos los Grupos del Consistorio.
En estos primeros tres meses, además de la organización interna del equipo y del espacio cooperativo ciudadano en el Núcleo Antiguo, se ha estado trabajando en la preparación de los convenios de colaboración con administraciones y entidades, el inicio de encuentros para la activación de la Comunidad Núcleo Antiguo, la concreción del Marco legal urbanístico para la rehabilitación de las Islas del Núcleo Antiguo y el desarrollo de una aplicación informática para la visualización de datos y la gestión urbanística de la transformación, entre otras medidas.
También se ha llevado a cabo una jornada de trabajo con arquitectos y urbanistas que han intervenido en el Núcleo Antiguo de Olot a lo largo de los años, se ha trabajado en un sistema de identificación de las características de las viviendas del ámbito del PIAM y se ha determinado el límite del ámbito del Proyecto, que se definirá de manera conjunta y participativa para el Plan de Barrios 2025.
Finalmente, se está participando activamente en las jornadas formativas para los municipios piloto del proyecto del Departamento de Derechos Sociales de la Generalitat de Cataluña "Barrios con futuro".