Convocatòries NG a Barcelona ciutat: sol·licituds condicionades i bestretes
L'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC incorporarà pròximament els nous aplicatius per permetre la tramitació d'aquestes noves sol·licituds per al Programa de rehabilitació a nivell d'edifici (P3). Per al Programa de rehabilitació a nivell de barri (P1), Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges (P4) i Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació (P5), cal adreçar-se a l'Oficina de Rehabilitació Municipal (ORM) del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
Resolucions condicionadesAmb les modificacions publicades al DOGC del 16 de juliol, s'obre la possibilitat de realitzar sol·licituds sense tenir tota la documentació requerida per avançat. D'aquesta manera, es podrà obtenir un atorgament de subvenció prèvia i reserva de diners, que estarà condicionat a que es faci entrega de la documentació pendent. En el cas que no es presenti la documentació necessària dins dels terminis indicats, la resolució condicionada quedarà sense efecte.
Per a informació detallada sobre el procediment de tramitació, consulteu l'anunci Ref. BDNS 632786, o bé, per a l'àmbit ERRP del Pla de barris, l'anunci Ref. BDNS 634273.
Sol·licitud de bestretes
A més a més, en el cas del Programa 3, s'obre la possibilitat de dotar de bestretes als destinataris que acreditin la disponibilitat econòmica equivalent a tot el cost de l'obra no cobert per la subvenció atorgada. Aquestes bestretes han de facilitar l'accés als propietaris i les comunitats de propietaris que tinguin necessitat de disposar de diners per avançat, que d'aquesta manera, podran rebre part de la subvenció de forma prèvia.
Per a informació detallada sobre els requeriments i la documentació a presentar, consulteu l'anunci Ref. BDNS 632786, o bé, per a l'àmbit ERRP del Pla de barris, l'anunci Ref. BDNS 634273.
Nous comentaris del DB-SUA i actualització del Document de suport DA DB-SUA/3 Lliscament de terres
Podeu consultar els nous documents al web del CTE.
Es destaca la importància dels comentaris introduïts referents a les dimensions mínimes de les cabines d’ascensor accessibles (DB-SUA Annex A de Terminologia.) Atès als dubtes que presenta el seu redactat, des de l’Oficina Consultora Tècnica del COAC s’han sol·licitat aclariments al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana sobre els diferents escenaris que genera la seva aplicació. S’ampliarà la informació així que es tingui retorn de la consulta.
Mor l’arquitecta Anna Pont
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
El COAC Olot acull l'espai de cooperació i atenció ciutadana del projecte de regeneració del Nucli Antic d'Olot
L’Ajuntament d’Olot ha aprovat a la Junta de Govern Local d’aquest dijous 18 de juliol el conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per a l’oficina del Projecte de Regeneració del Nucli Antic. Amb aquest acord, les dues parts manifesten l’interès i el compromís de col·laborar en la transformació i rehabilitació del Nucli Antic d’Olot, oferint un suport logístic i de cessió d’espai físic.
D’aquesta manera, la seu de la Delegació de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya -situada a l’avinguda Onze de Setembre número 13 d’Olot- acollirà l’Espai Cooperatiu del Nucli Antic. Per tant, l’atenció realitzada per l’arquitecta i comissionada per a la regeneració del nucli antic Itziar González i Virós i el seu equip de treball es portarà a terme des d’aquest local, on també es duran a terme les trobades amb els grups i les entitats interessades a participar d’aquesta estratègia d’intervenció integral del Nucli Antic.
Amb aquest conveni el COAC cedeix a l’Ajuntament d’Olot l’ús d’aquest espai que serà compartit i compatible amb les activitats que porta a terme la Delegació de la Garrotxa- Ripollès del Col·legi d’Arquitectes (l’atenció administrativa que ofereix cada dijous al matí des del local així com les conferències, exposicions i altres activitats que s’hi realitzen).
L’Espai Cooperatiu del Nucli Antic d’Olot estarà operatiu des d’aquest mes de juliol a la planta baixa de la Casa Serra, coneguda com la “casa dels nassos”. Aquest nou emplaçament, a peu de carrer i que consta d’un espai central diàfan i visible des de l’exterior, permetrà establir una relació directa amb la ciutadania. L’horari d’atenció ciutadana per part de la comissionada amb els veïns i veïnes del Nucli antic serà els divendres a la tarda (de 16 a 20 h), tot i que l’equip de treball s’hi podrà trobar de dilluns a divendres. Ben aviat s’informarà dels canals de comunicació, consultes i petició de reunions.
L’obertura de l’Espai Cooperatiu, una de les primeres accions els primers mesos de treball pel Nucli Antic d’Olot
L’aprovació del conveni amb el COAC, que entra en vigor aquest mes de juliol i té una vigència de 4 anys, forma part de les primeres mesures acordades en el Projecte de rehabilitació del Nucli Antic d’Olot.
El 23 de gener d’aquest 2024 es va arribar a un acord unànime de tots els partits polítics de l’Ajuntament d’Olot en relació amb la proposta metodològica per al desplegament de la intervenció integral d’Arquitectura Social al Nucli Antic i el calendari d’accions a fer. En el plenari del 21 de març, es va donar compte del decret d’Alcaldia per a la contractació d’Itziar González Virós a la direcció i coordinació d’aquesta estratègia d’intervenció integral així com la creació d’una Comissió per a la regeneració del Nucli Antic formada per tots els Grups del Consistori.
En aquests primers tres mesos, a més de l’organització interna de l’equip i l’espai cooperatiu ciutadà al Nucli Antic, s’ha estat treballant en la preparació dels convenis de col·laboració amb administracions i entitats, l’inici de trobades per a l’activació de la Comunitat Nucli Antic, la concreció del Marc legal urbanístic per a la rehabilitació de les Illes del Nucli Antic i el desenvolupament d’una aplicació informàtica per a la visualització de dades i la gestió urbanística de la transformació, entre altres mesures.
També s’ha portat a terme una jornada de treball amb arquitectes i urbanistes que han intervingut al Nucli Antic d’Olot al llarg dels anys, s’ha treballat en un sistema d’identificació de les característiques dels habitatges de l’àmbit del PIAM i s’ha determinat el límit de l’àmbit del Projecte que es definirà de manera conjunta i participada per al Pla de Barris 2025.
Finalment, s’està participant activament en les jornades formatives per als municipis pilot del projecte del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya "Barris amb futur".