Prop de 150 persones participen en la ruta per l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida de la mà de l’ArquiVolta
Unes 150 persones han participat avui dissabte, 21 d’octubre, en l’ArquiVolta Lleida 2023, una nova edició de les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania, organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) enguany amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida i el Bisbat de Lleida. Ha estat, com en les últimes edicions, una convocatòria amb èxit de participació.
Es tracta de la novena edició d’aquesta ruta guiada, abans sota el nom d’Arquitectour Lleida, que s’ha centrat en l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida. Durant la ruta s’han visitat quatre edificis: l’Antic Casino Principal; l’edifici d’habitatges Blondel 15; l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan, i l’Església de Sant Joan. En la cinquena de les visites els participants han descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida.
L'activitat és gratuïta i es realitza per novè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra anualment el primer dilluns del mes d’octubre.
El president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente, ha explicat que “la voluntat d’aquesta activitat és difondre els valors de l’arquitectura a la ciutadania i que se sigui conscient de l’esforç que hi ha darrera dels edificis, obrint al públic espais que habitualment no són visitables o poc accessibles”. De la Fuente ha recordat que aquestes visites, que van començar a la ciutat de Lleida el 2015, s’han fet extensives arreu del territori, amb edicions a la Seu d’Urgell el 2018, Cervera el 2019 coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana o Balaguer el 2022 en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. Igualment, altres demarcacions del COAC com Girona i Ebre també han importat el format al seu territori.
En relació amb l'elecció de l’Eix Comercial de Lleida per a l’edició d’enguany, Orland Martí, vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, ha destacat que “continuem amb el fil dels eixos de ciutat, endegat en algunes edicions anteriors, com l’any passat amb la rambla d’Aragó o el 2019 amb la rambla Ferran, i aquesta vegada ens hem centrat en un eix on prima l’activitat comercial, ben conegut per la ciutadania, però on també trobem habitatges i edificis de serveis”.
Martí ha explicat que “ens hem fixat en la rehabilitació d’un edifici antic per a habitatges, en una nova construcció per a oficines, en equipaments amb diferents usos públics, en l’església com a edifici de culte, parant especial atenció en com encaixen aquestes peces en conjunt. Pel que fa a la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial, ens hem interessat, entre altres coses, en com s’ha tractat la vialitat i com s’han treballat les traces històriques marcades al paviment”.
El director del Museu Morera, Jesús Navarro, ha acompanyat els participants en la visita a l’edifici de l’Antic Casino Principal (construït el 1920). Es tracta d’un projecte classicista de l’arquitecte Gili i Salvat, un edifici entre mitgeres amb doble façana al carrer Major i a l’avinguda Blondel que antigament acollia el Casino Principal. Actualment acull Turisme de Lleida a l’antiga Sala Cafè (obra, 2003), així com la seu provisional del Museu Morera (obra, 2006-2007) a la primera planta; ambdues adequacions són obra de l’arquitecte Carles Sàez. El 1994, la planta baixa de Blondel acollí la Sala Cristòfol, projectada per l’arquitecta Eugènia Rodríguez. La tribuna de la primera planta oberta al riu, és obra de l’arquitecte Marià Gomà, de l’any 1944. És un dels edificis més representatius del carrer Major, amb materials nobles en les seves sales i escales principals.
L’arquitecte Josep Maria Puigdemasa ha estat l’encarregat d’explicar la rehabilitació de l’edifici d’habitatges Blondel 15 (construït durant la 1a meitat del s. XX, projecte de rehabilitació del 2022). Es tracta de la rehabilitació integral d’un edifici del centre històric, consistent en la redistribució dels habitatges existents, tot mantenint la tipologia d’habitatge passant, donant a dues façanes, mantenint la composició d’aquestes, la de l’av. de Blondel amb un marcat caràcter historicista, i la de l’av. de Madrid amb la presència d’una galeria vidrada. Es millora l’accessibilitat, es milloren les condicions de confort a nivell acústic i tèrmic, emprant un seguit d’estratègies bioclimàtiques que permetin aconseguir un edifici amb molt baixa demanda d’energia; es reforcen estructuralment els forjats existents.
Els arquitectes Orland Martí i Jaume Farreny han estat els encarregats de guiar els visitants per l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan (construït el 2005-2008), obra dels arquitectes Salvador Giné i Jaume Terés. L’edifici, amb una superfície total construïda de 439 m2, té unes dimensions mitjanes en planta i aproximades de 4,5 m x 19 m (3,80 m en façana al c. Major). Aquest edifici, en donar també façana a la costa del Jan, es presenta des del c. Major amb una definida volumetria prismàtica. El volum queda aixamfranat en les cinc plantes amb els següents objectius: remarcar a nivell urbà l'accés al c. del Seminari i el conjunt de la Jueria i aquesta direccionalitat també es pretén reforçar mitjançant la cantonada vidriada que es projecta en el gir. Un ascensor d'ús públic comunica la planta d'accés del c. Major amb el nivell del c. Jueria.
La historiadora Anna Maria Gaia ha conduit la visita a l’Església de Sant Joan (construït el 1877-1902, restaurat el 1940). Tancant l’extrem nord-est de la plaça, es construí en substitució de l’antiga església de Sant Joan, enderrocada el 1868. Encarregada pel bisbe Marià Puigllat a Juli de Saracibar, el 1877 es col·locà la primera pedra. Celestí Campmany assumí la direcció d’obra introduint algunes variants. Molt malmès per la Guerra Civil, fou restaurat per Regiones Devastades sota la direcció de l’arquitecte Francisco Clavera, del 1940 al 1944. El temple, de planta basilical, presenta les característiques formals del neogòtic, tant a l’interior com a l’exterior.
I per últim, l’arquitecte Carles Sàez ha descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida (2004-2006). El caràcter estrictament per als vianants, la petita amplada, el traçat irregular en general i les condicions del teixit construït, on difícilment es podran donar casos de renovació amb aparcament, han aconsellat una pavimentació homogènia, de bon confort al pas davant el restringit trànsit de servei que es pot donar. Un format intermedi de rajola de 30x60 cm és un bon compromís entre la comoditat dels vianants i la resistència al tràfic de servei. L’alternança asimètrica de l’enrajolat està pensada en funció de la manca de regularitat lineal del carrer (amb petits i continus girs d’alineació de façanes) i de la facilitat constructiva d’execució del paviment. El projecte també comprèn espais públics de trànsit mixt, en l’àmbit dels carrers Democràcia, Remolins, Pi i Maragall i Alcalde Costa.
En el marc de l’ArquiVolta, el passat dijous, 19 d’octubre, va tenir lloc l’ArquiVolta Debat amb la ponència “Només imatges. La targeta postal, vehicle de coneixement urbà”, a càrrec de l’arquitecte Jordi Sardà i la codirectora de la seva tesi doctoral, l’arquitecta Maria Rubert de Ventós.
S'obre una nova convocatòria dels Premis de Qualitat a l’Arquitectura Ebrenca
L’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i els col·legis professionals d’Arquitectes de la Demarcació de l’Ebre (COAC Ebre) i d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de les Terres de l’Ebre convoquen la 16a edició dels Premis de Qualitat a l’Arquitectura Ebrenca, en el marc dels 21rs Premis de Qualitat Ebrenca.
Els Premis de Qualitat a l’Arquitectura Ebrenca, que tenen caràcter bianual, volen reconèixer la qualitat de les intervencions arquitectòniques que s’han dut a terme en l’àmbit de les quatre comarques ebrenques en els darrers dos anys.
Les obres i intervencions arquitectòniques que es podran presentar a concurs han d’haver estat realitzades en l'àmbit d'aquestes quatre comarques, i la seua execució compresa entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2022.
Per participar-hi és imprescindible que en l’execució de les obres hagin intervingut conjuntament arquitectes i arquitectes tècnics, i que el projecte tècnic de l’obra presentada hagi estat visat en els respectius col·legis professionals o s’hagi executat per encàrrec de l’administració pública.
Podeu consultar les bases del concurs.
La data final per la presentació de les propostes serà el divendres 17 de novembre de 2023 fins a les 14.00 h.
El lliurament dels diplomes de Qualitat Ebrenca tindrà lloc en el decurs de la Trobada anual de l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre, que se celebrarà el dissabte 2 de desembre de 2023.
Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2023
El Premi FAD d'Arquitectura s'ha atorgat, ex-aequo, a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, obra d'Elena Orte i Guillermo Sevillano (SUMA Arquitectura), i a la Reggio School de Madrid, d'Andrés Jaque. Del primer projecte, el jurat ha destacat "el ric procés d'investigació dut a terme en paral·lel al desenvolupament de la proposta per reflexionar sobre la tipologia d'una biblioteca contemporània". Del projecte madrileny, el jurat ha valorat "el treball realitzat amb l'equip del col·legi per assajar una proposta que espaialitza un projecte pedagògic, amb l'arquitectura com a part de l'aprenentatge i com a mitjà per estimular la curiositat dels nens". El Premi d'Opinió d'Arquitectura ha estat per al projecte 136 Habitatges socials a Gavà, de David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó (HArquitectes).
En aquesta edició dels Premis FAD s’ha estrenat una nova categoria, anomenada Re-FAD, destinada a reconèixer una obra que destaqui en els camps de la rehabilitació, la reutilització i la regeneració. El primer guanyador ha estat Carles Enrich per la Renaturalització i millora ambiental dels entorns del rec comtal a Vallbona, que també ha rebut el Premi d'Opinió de Ciutat i Paisatge. En aquesta última categoria, el premi del jurat ha estat per al projecte de Condicionament de la vora portuària de Porto do Son, a Galícia, de Juan Creus, Covadonga Carrasco, Marcial Rodríguez, Alberto Redondo i José Valladares.
D'altra banda, el Premi FAD d'Interiorisme se l'ha endut la Reforma del Cortijo Garciaz, de Jorge Vidal i Marcos Catalán, i el Premi d'Opinió ha estat per a Tienda 1G, de Paula Navarro i Filipe Nunes. El Premi FAD d'Intervencions Efímeres se l'ha endut el projecte TWIST, de Javier Jiménez Iniesta. En aquesta mateixa categoria, el Premi d'Opinió ha estat per a la instal·lació efímera Tívoli, de Josep Ferrando, i ha rebut una Menció del Jurat el projecte ARCA, presentat al Model. Festival d'Arquitectures de Barcelona, de Mireia Luzárraga, Alejandro Muiño, Elena Climent i Silvia Pujalte. Finalment, en la categoria Internacional, el Jurat ha atorgat el premi a Susan's House, de Xavier Vendrell i Mary English, i el Premi de l'Opinió ha estat per a The Dark Line, de Miquel Batlle, Michèle Orliac i Chung Hsun Wu.
El jurat del Premi FAD de Pensament i Crítica ha decidit guardonar, ex aequo, "Arquitectura do Bacalhau e Outras Espécies", d'André Tavares i Diego Inglez de Souza, i "España Fea", d'Andrés Rubio.
Jurat dels Premis FAD
El jurat dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2023 ha estat presidit per l'interiorista i dissenyador industrial Francesc Rifé, acompanyat per Xavier Delgado, Carme Fiol, Uriel Fogué, Patrícia Santos Pedrosa i Jelena Prokopljević. En el cas dels Premis FAD de Pensament i Crítica, el jurat ha estat format per l’arquitecta Anna Martínez Duran com a presidenta i els vocals Rafael Gómez-Moriana i Lluís Alexandre Casanovas Blanco. Pel que fa als Premis FAD Internacionals, el jurat estat integrat per l’arquitecte Joan Roig com a president i els vocals Olga Felip i José Zabala.
Ya disponible el programa de la Bienal Internacional de Paisaje. ¡Apuntate!
Del 24 al 28 de noviembre se celebra la 12 ª edición de la Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona, una semana dedicada a la intervención en el paisaje, desde la vertiente docente y profesional. Las actividades propuestas se desglosan en tres días de actos gratuitos previos (viernes 24, sábado 25 y domingo 26 de noviembre) y en un simposio de inscripción de dos días en el Palau de la Música (lunes 27 y martes 28 de noviembre).
Para la edición de este año se cuenta con la participación de 32 expertos entre profesionales de prestigio del sector, miembros del jurado, académicos e investigadores. Dentro del completo programa de actividades, destacan conferenciantes como el paisajista y activista experimental en vegetación Cassian Schimdt, la paisajista tailandesa Koch Voraakkhom, los teóricos Gareth Doherty (Universidad de Harvard) y Tim Watermann (Universidad UCL), la paisajista Catherine Mosbach, o la autora de Water Lore en Australia, Gini Lee, entre otros.
Actos previos
24-11-23 Presentación de los proyectos presentados por las 10 universidades finalistas en el Premio Internacional de escuelas de Paisaje, de adelante Premio Ribas Piera. (Sede: ETSAB)
25-11-23 Visitas técnicas por la ciudad de presentación de libros con acto de bienvenida. (Sede: COAC)
26-11-23 Visitas técnicas por la ciudad de CINE FORUM, con el estreno de la película “Art d'alçada” y cortos de paisajistas de prestigio. (Sede: Cine Girona)
Simposi
27-11-23 Presentación de los proyectos finalistas en el Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba. (Sede: Petit Palau)
28-11-23 Jornada teórica de reflexión sobre el lema “La poética de la remediación”, de la mano de los jurados de los Premios Rosa Barba y Ribas Piera, así como de los keynotes invitados. (Sede: Petit Palau)
28-11-23 En el marco de la Bienal y como clausura, se darán a conocer los proyectos ganadores de los premios Rosa Barba y Ribas Piera. (Sede: Palau de la Música)
28-11-23 Intervención efímera Pop up green y Fiesta de clausura . (Sede: Pabellón Mies van der Rohe)
Consulta la programación completa en la web de la Bienal e inscribete al simposio!
La 12a Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona está organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y la Universidad Politécnica de Cataluña, y cuenta con apoyo del Área Metropolitana de Barcelona, el Ayuntamiento de Barcelona y la Diputación de Barcelona, la colaboración de Fundación Banco Sabadell, y la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) y la New European Bauhaus.