Curs sobre sistemes constructius: sistemes constructius lleugers
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En la construcció dels nostres edificis hem treballat tradicionalment amb la integració de superfícies transparents i translúcides que ens permetin il·luminar naturalment els nostres espais interiors, modulant els guanys tèrmics gràcies a la radiació solar i a la seva mida i orientació, sovint conformant espais intermedis. Aquestes superfícies, per contraposició amb la resta d’elements constructius, tradicionalment pesants, minerals... les hem considerat solucions constructives lleugeres.
El vidre, si bé te la mateixa densitat que el formigó, l’hem considerat igualment com a representant essencial de les solucions lleugeres en les envolupants dels edificis: transparent com a sinònim de lleuger. Els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis ha portat als arquitectes a replantejar-se les solucions globals amb pells lleugeres i transparents d’alta tecnificació que s’han anat desenvolupant als darrers anys del segle XX i que s’han demostrat, amb el temps i segons la latitud, poc o molt poc eficients.
Durant el curs sobre sistemes constructius lleugers, s’analitzaran aquestes solucions constructives lleugeres, en equilibri dins la globalitat de l’edifici amb altres superfícies opaques i ben aïllades, igualment lleugeres, ajustant la intensificació del seu ús quan les necessitats i l’orientació de l’edifici ho demanin: la idea de treballar aquestes superfícies lleugeres, com a captadores de la radiació solar, per exemple, allà on sigui necessari, tenint en compte la termodinàmica de l’edifici. Analitzarem igualment els avantatges de l’ús de sistemes constructius lleugers i de construccions en sec, tant per les superfícies transparents de l’edifici, com aquelles parts opaques que necessitin d’un alt grau de prefabricació o treball en taller: rapidesa i exactitud en l’execució, lleugeresa i facilitat de transport.
En resum, durant el curs, revisarem els sistemes constructius lleugers plantejats tant amb materials transparents (vidre, materials sintètics) com amb materials opacs, sempre des d’una òptica constructiva contemporània.
Destinataris
En el marc de diversificació de la professió d’arquitecte, el curs proposa eixamplar l’interès en el fet constructiu en tot el seu abast: des de la formulació d’estratègies inicials fins al manteniment en la fase d'ús i explotació, passant per la prescripció, la planificació, la logística i la manufactura a taller i l’execució o muntatge in situ.
Hom vol contribuir a la formació de professionals que, més enllà dels àmbits clàssics de l’arquitecte, es puguin integrar també en processos industrials i tecnològics d’iniciatives vinculades amb la producció i manufactura, la construcció i l’edificació.
Direcció i Professorat
Marc Folch, Jordi Pagès i Miquel Rodríguez.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
El vidre, si bé te la mateixa densitat que el formigó, l’hem considerat igualment com a representant essencial de les solucions lleugeres en les envolupants dels edificis: transparent com a sinònim de lleuger. Els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis ha portat als arquitectes a replantejar-se les solucions globals amb pells lleugeres i transparents d’alta tecnificació que s’han anat desenvolupant als darrers anys del segle XX i que s’han demostrat, amb el temps i segons la latitud, poc o molt poc eficients.
Durant el curs sobre sistemes constructius lleugers, s’analitzaran aquestes solucions constructives lleugeres, en equilibri dins la globalitat de l’edifici amb altres superfícies opaques i ben aïllades, igualment lleugeres, ajustant la intensificació del seu ús quan les necessitats i l’orientació de l’edifici ho demanin: la idea de treballar aquestes superfícies lleugeres, com a captadores de la radiació solar, per exemple, allà on sigui necessari, tenint en compte la termodinàmica de l’edifici. Analitzarem igualment els avantatges de l’ús de sistemes constructius lleugers i de construccions en sec, tant per les superfícies transparents de l’edifici, com aquelles parts opaques que necessitin d’un alt grau de prefabricació o treball en taller: rapidesa i exactitud en l’execució, lleugeresa i facilitat de transport.
En resum, durant el curs, revisarem els sistemes constructius lleugers plantejats tant amb materials transparents (vidre, materials sintètics) com amb materials opacs, sempre des d’una òptica constructiva contemporània.
Destinataris
En el marc de diversificació de la professió d’arquitecte, el curs proposa eixamplar l’interès en el fet constructiu en tot el seu abast: des de la formulació d’estratègies inicials fins al manteniment en la fase d'ús i explotació, passant per la prescripció, la planificació, la logística i la manufactura a taller i l’execució o muntatge in situ.
Hom vol contribuir a la formació de professionals que, més enllà dels àmbits clàssics de l’arquitecte, es puguin integrar també en processos industrials i tecnològics d’iniciatives vinculades amb la producció i manufactura, la construcció i l’edificació.
Direcció i Professorat
Marc Folch, Jordi Pagès i Miquel Rodríguez.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
Visita guiada a l'exposició 'Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat'
Imatge:
© Museu del Disseny de Barcelona
El proper 19 de gener, a les 11 h, es durà a terme una visita guiada a l'exposició Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, a càrrec de Toni Solanas, qui hi ha contribuït en l'aspecte constructiu arquitectònic.
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Presentació de l’Eina de predimensionat de la rehabilitació energètica
Imatge:
© Cateb
A iniciativa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) ha desenvolupat una Eina de suport al predimensionat de la rehabilitació energètica d’habitatges (ESPREH), lligat als fons NGEU. Aquesta nova eina es posa a disposició dels tècnics per facilitar-los, amb fiabilitat suficient, la informació necessària per presentar a propietaris i comunitats de propietaris una primera aproximació de les possibilitats de rehabilitació energètica del seu edifici i d’acollir-se als ajuts que es faciliten des dels fons NG EU (RD 853/2021 pel qual es regulen els programes d’ajut en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència).
El proper dia 12 de gener de 2023 a les 16 h tindrà lloc la presentació d’aquesta nova eina a la seu del CATEB. La presentació serà en format híbrid i cal fer inscripció prèvia*.
Més informació i accés al formulari d’inscripcions*
(*) Al fer-se la jornada a la seu del CATEB, el registre és a través del seu web. Cal fer la inscripció activant la casella “No soc col·legiat”.
El proper dia 12 de gener de 2023 a les 16 h tindrà lloc la presentació d’aquesta nova eina a la seu del CATEB. La presentació serà en format híbrid i cal fer inscripció prèvia*.
Més informació i accés al formulari d’inscripcions*
(*) Al fer-se la jornada a la seu del CATEB, el registre és a través del seu web. Cal fer la inscripció activant la casella “No soc col·legiat”.
Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de: