Visita guiada a l'exposició 'Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat'
Imatge:
© Museu del Disseny de Barcelona
El proper 19 de gener, a les 11 h, es durà a terme una visita guiada a l'exposició Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, a càrrec de Toni Solanas, qui hi ha contribuït en l'aspecte constructiu arquitectònic.
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Presentació de l’Eina de predimensionat de la rehabilitació energètica
Imatge:
© Cateb
A iniciativa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) ha desenvolupat una Eina de suport al predimensionat de la rehabilitació energètica d’habitatges (ESPREH), lligat als fons NGEU. Aquesta nova eina es posa a disposició dels tècnics per facilitar-los, amb fiabilitat suficient, la informació necessària per presentar a propietaris i comunitats de propietaris una primera aproximació de les possibilitats de rehabilitació energètica del seu edifici i d’acollir-se als ajuts que es faciliten des dels fons NG EU (RD 853/2021 pel qual es regulen els programes d’ajut en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència).
El proper dia 12 de gener de 2023 a les 16 h tindrà lloc la presentació d’aquesta nova eina a la seu del CATEB. La presentació serà en format híbrid i cal fer inscripció prèvia*.
Més informació i accés al formulari d’inscripcions*
(*) Al fer-se la jornada a la seu del CATEB, el registre és a través del seu web. Cal fer la inscripció activant la casella “No soc col·legiat”.
El proper dia 12 de gener de 2023 a les 16 h tindrà lloc la presentació d’aquesta nova eina a la seu del CATEB. La presentació serà en format híbrid i cal fer inscripció prèvia*.
Més informació i accés al formulari d’inscripcions*
(*) Al fer-se la jornada a la seu del CATEB, el registre és a través del seu web. Cal fer la inscripció activant la casella “No soc col·legiat”.
Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Hedjuk building characters (posposat)
Imatge:
© Elisava
ATENCIÓ: Aquest acte ha estat posposat.
Presentació del llibre Hejduk building characters, editat per Lettera Ventidue sobre l’arquitecte John Hejduk.
La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i autor del llibre, Luca Cardani i els arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. Una conversa que inclourà els també arquitectes i coautors socis de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Elena Cánovas i Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d'universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s'han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Presentació del llibre Hejduk building characters, editat per Lettera Ventidue sobre l’arquitecte John Hejduk.
La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i autor del llibre, Luca Cardani i els arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. Una conversa que inclourà els també arquitectes i coautors socis de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Elena Cánovas i Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d'universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s'han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Aquest llibre intenta donar una interpretació completa de la seva obra construïda, amb alguns edificis i instal·lacions arquitectòniques construïdes entre els anys 1980 i 2000, mitjançant l'anàlisi de documents d'arxiu, redibuixos analítics i un ampli aparell fotogràfic, mostrant el valor tangible del pensament de Hejduk sobre l'arquitectura. i el paper important que van tenir les seves obres en la transformació de la ciutat. El llibre inclou també una crònica detallada de la definició i construcció -tant amb Hejduk com sense ell- dels "characters" construïts.