Jornada tècnica: activar la transformació energètica amb els fons "Next Generation"
Imatge:
Pexels
El proper 24 de gener es durà a terme una jornada tècnica en el marc de la iniciativa REhabilita. Sota el títol Activar la transformació energètica amb els fons "Next Generation", la jornada començarà a les 9.30 h, acabarà a les 17.30 h i es dividirà en tres blocs.
Després de la presentació, el primer bloc 'El partit Next Generation' tractarà sobre les barreres i oportunitats que detecten les oficines locals d'habitatge, les de rehabilitació i les oficines tècniques de rehabilitació. A continuació, el segon bloc 'Projectes innovadors' posarà el focus en les accions territorials innovadores per a la promoció cap a la transició energètica.
Ja a la tarda, en el tercer bloc 'Casos pràctics' es farà una exposició d'exemples reals d’edificis residencials rehabilitats energèticament, amb diversitat de tipologies, zones climàtiques i formes d’afrontar la intervenció. Finalment, a partir de les 17.15 h, es durà a terme la cloenda de la jornada.
Podeu descarregar-vos el programa complet aquí.
Inscripcions per assistir-hi presencialment i en línia.
Després de la presentació, el primer bloc 'El partit Next Generation' tractarà sobre les barreres i oportunitats que detecten les oficines locals d'habitatge, les de rehabilitació i les oficines tècniques de rehabilitació. A continuació, el segon bloc 'Projectes innovadors' posarà el focus en les accions territorials innovadores per a la promoció cap a la transició energètica.
Ja a la tarda, en el tercer bloc 'Casos pràctics' es farà una exposició d'exemples reals d’edificis residencials rehabilitats energèticament, amb diversitat de tipologies, zones climàtiques i formes d’afrontar la intervenció. Finalment, a partir de les 17.15 h, es durà a terme la cloenda de la jornada.
Podeu descarregar-vos el programa complet aquí.
Inscripcions per assistir-hi presencialment i en línia.
Curso sobre sistemas constructivos: sistemas constructivos ligeros
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En la construcción de nuestros edificios hemos trabajado tradicionalmente con la integración de superficies transparentes y translúcidas que nos permitan iluminar naturalmente nuestros espacios interiores, modulando las ganancias térmicas gracias a la radiación solar y su tamaño y orientación, a menudo conformando espacios intermedios. Estas superficies, por contraposición al resto de elementos constructivos, tradicionalmente pesados, minerales... las hemos considerado soluciones constructivas ligeras.
El vidrio, si bien tiene la misma densidad que el hormigón, lo hemos considerado igualmente representante esencial de las soluciones ligeras en las envolventes de los edificios: transparente como sinónimo de ligero. En los últimos años, la preocupación por el comportamiento energético de nuestros edificios ha llevado a los arquitectos a replantearse las soluciones globales con pieles ligeras y transparentes de alta tecnificación que se han venido desarrollando en los últimos años del siglo XX y que se han demostrado, a lo largo de los años y según su latitud, poco o muy poco eficientes.
Marc Folch, Jordi Pagès y Miquel Rodríguez.
Encontraréis más información en la web de la Escola Sert.
Os podéis inscribir aquí.
El vidrio, si bien tiene la misma densidad que el hormigón, lo hemos considerado igualmente representante esencial de las soluciones ligeras en las envolventes de los edificios: transparente como sinónimo de ligero. En los últimos años, la preocupación por el comportamiento energético de nuestros edificios ha llevado a los arquitectos a replantearse las soluciones globales con pieles ligeras y transparentes de alta tecnificación que se han venido desarrollando en los últimos años del siglo XX y que se han demostrado, a lo largo de los años y según su latitud, poco o muy poco eficientes.
Durante el curso sobre sistemas constructivos ligeros, se analizarán estas soluciones, en equilibrio dentro de la globalidad del edificio con otras superficies opacas y bien aisladas, igualmente ligeras, ajustando la intensificación de su uso cuando las necesidades y la orientación del edificio lo pidan: la idea de trabajar estas superficies ligeras, como captadoras de la radiación solar, por ejemplo, donde sea necesario, teniendo en cuenta la termodinámica del edificio. Analizaremos igualmente las ventajas del uso de sistemas constructivos ligeros y de construcciones en seco, tanto por las superficies transparentes del edificio, como aquellas partes opacas que necesiten un alto grado de prefabricación o trabajo en taller: rapidez y exactitud en la ejecución, ligereza y facilidad de transporte.
En resumen, durante el curso, revisaremos los sistemas constructivos ligeros planteados tanto con materiales transparentes (cristal, materiales sintéticos) como con materiales opacos, siempre desde una óptica constructiva contemporánea.
DestinatariosEn el marco de diversificación de la profesión de arquitecto, el curso sobre sistemas constructivos ligeros propone ensanchar el interés en el hecho constructivo en todo su alcance: desde la formulación de estrategias iniciales hasta el mantenimiento en la fase de uso y explotación, pasando por la prescripción, planificación, logística y manufactura en taller y la ejecución o montaje in situ.
Se quiere contribuir a la formación de profesionales que, más allá de los ámbitos clásicos del arquitecto, se puedan integrar también en procesos industriales y tecnológicos de iniciativas vinculadas con la producción y manufactura, la construcción y la edificación.
Dirección y ProfesoradoMarc Folch, Jordi Pagès y Miquel Rodríguez.
Encontraréis más información en la web de la Escola Sert.
Os podéis inscribir aquí.
Curs sobre sistemes constructius: sistemes constructius lleugers
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En la construcció dels nostres edificis hem treballat tradicionalment amb la integració de superfícies transparents i translúcides que ens permetin il·luminar naturalment els nostres espais interiors, modulant els guanys tèrmics gràcies a la radiació solar i a la seva mida i orientació, sovint conformant espais intermedis. Aquestes superfícies, per contraposició amb la resta d’elements constructius, tradicionalment pesants, minerals... les hem considerat solucions constructives lleugeres.
El vidre, si bé te la mateixa densitat que el formigó, l’hem considerat igualment com a representant essencial de les solucions lleugeres en les envolupants dels edificis: transparent com a sinònim de lleuger. Els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis ha portat als arquitectes a replantejar-se les solucions globals amb pells lleugeres i transparents d’alta tecnificació que s’han anat desenvolupant als darrers anys del segle XX i que s’han demostrat, amb el temps i segons la latitud, poc o molt poc eficients.
Durant el curs sobre sistemes constructius lleugers, s’analitzaran aquestes solucions constructives lleugeres, en equilibri dins la globalitat de l’edifici amb altres superfícies opaques i ben aïllades, igualment lleugeres, ajustant la intensificació del seu ús quan les necessitats i l’orientació de l’edifici ho demanin: la idea de treballar aquestes superfícies lleugeres, com a captadores de la radiació solar, per exemple, allà on sigui necessari, tenint en compte la termodinàmica de l’edifici. Analitzarem igualment els avantatges de l’ús de sistemes constructius lleugers i de construccions en sec, tant per les superfícies transparents de l’edifici, com aquelles parts opaques que necessitin d’un alt grau de prefabricació o treball en taller: rapidesa i exactitud en l’execució, lleugeresa i facilitat de transport.
En resum, durant el curs, revisarem els sistemes constructius lleugers plantejats tant amb materials transparents (vidre, materials sintètics) com amb materials opacs, sempre des d’una òptica constructiva contemporània.
Destinataris
En el marc de diversificació de la professió d’arquitecte, el curs proposa eixamplar l’interès en el fet constructiu en tot el seu abast: des de la formulació d’estratègies inicials fins al manteniment en la fase d'ús i explotació, passant per la prescripció, la planificació, la logística i la manufactura a taller i l’execució o muntatge in situ.
Hom vol contribuir a la formació de professionals que, més enllà dels àmbits clàssics de l’arquitecte, es puguin integrar també en processos industrials i tecnològics d’iniciatives vinculades amb la producció i manufactura, la construcció i l’edificació.
Direcció i Professorat
Marc Folch, Jordi Pagès i Miquel Rodríguez.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
El vidre, si bé te la mateixa densitat que el formigó, l’hem considerat igualment com a representant essencial de les solucions lleugeres en les envolupants dels edificis: transparent com a sinònim de lleuger. Els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis ha portat als arquitectes a replantejar-se les solucions globals amb pells lleugeres i transparents d’alta tecnificació que s’han anat desenvolupant als darrers anys del segle XX i que s’han demostrat, amb el temps i segons la latitud, poc o molt poc eficients.
Durant el curs sobre sistemes constructius lleugers, s’analitzaran aquestes solucions constructives lleugeres, en equilibri dins la globalitat de l’edifici amb altres superfícies opaques i ben aïllades, igualment lleugeres, ajustant la intensificació del seu ús quan les necessitats i l’orientació de l’edifici ho demanin: la idea de treballar aquestes superfícies lleugeres, com a captadores de la radiació solar, per exemple, allà on sigui necessari, tenint en compte la termodinàmica de l’edifici. Analitzarem igualment els avantatges de l’ús de sistemes constructius lleugers i de construccions en sec, tant per les superfícies transparents de l’edifici, com aquelles parts opaques que necessitin d’un alt grau de prefabricació o treball en taller: rapidesa i exactitud en l’execució, lleugeresa i facilitat de transport.
En resum, durant el curs, revisarem els sistemes constructius lleugers plantejats tant amb materials transparents (vidre, materials sintètics) com amb materials opacs, sempre des d’una òptica constructiva contemporània.
Destinataris
En el marc de diversificació de la professió d’arquitecte, el curs proposa eixamplar l’interès en el fet constructiu en tot el seu abast: des de la formulació d’estratègies inicials fins al manteniment en la fase d'ús i explotació, passant per la prescripció, la planificació, la logística i la manufactura a taller i l’execució o muntatge in situ.
Hom vol contribuir a la formació de professionals que, més enllà dels àmbits clàssics de l’arquitecte, es puguin integrar també en processos industrials i tecnològics d’iniciatives vinculades amb la producció i manufactura, la construcció i l’edificació.
Direcció i Professorat
Marc Folch, Jordi Pagès i Miquel Rodríguez.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
Visita guiada a l'exposició 'Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat'
Imatge:
© Museu del Disseny de Barcelona
El proper 19 de gener, a les 11 h, es durà a terme una visita guiada a l'exposició Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat, a càrrec de Toni Solanas, qui hi ha contribuït en l'aspecte constructiu arquitectònic.
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)
Situada al Museu del Disseny de Barcelona, la mostra se centra en la fusta com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i presenta una àmplia perspectiva històrica que ens trasllada a l'actualitat. L'exposició, plantejada des de l'òptica del disseny, dedica una gran part a les aplicacions actuals de la fusta (disseny aplicat a la construcció, automòbils, aeronàutica, tèxtils, acústica, salut, energia...), en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
A més, també fixa l'atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins arribar al segle XXI. En les darreres dècades, després d’una etapa de substitució de la fusta per altres materials en diversos terrenys, s’està recuperant i es potencia el disseny i l’arquitectura en fusta com a eina clau per a poder mantenir la qualitat de vida del planeta i per aturar la crisi mediambiental actual.
L’exposició forma part del programa de la conferència anual de l’European Forest Institute, que ha designat Barcelona Capital Europea del Bosc 2022.
Preu de la visita: 3 € a pagar in situ.
Proposta complementària, segons horari: visita al MATERFAD i/o visita al Nest City Lab (6 minuts a peu) i des d'aquí al Wittywood (12 minuts). En acabat, es farà un dinar conjunt.
Es prega confirmació a agrupacions@coac.net fins al dimarts 17 de gener com a tard.
- Vindré a l'exposició
- M'apunto al dinar (i, per tant, a la visita complementària que sigui)