Propers Actes
Dll, 25 novembre
a les 10h
Cicle Next Generation: Visita a la Transformació d'...
Cicle Next Generation: Visita a...
Dll, 25 novembre
de 18 a 20 hores
M+. Pedagogy + Praxis, 1970-2020. Richard Plunz in...
M+. Pedagogy + Praxis, 1970-2020...
Dm, 26 novembre
19.00 h
Arriba un nou Duel AHI sobre la intervenció en entorns...
Arriba un nou Duel AHI sobre la...
Dm, 26 novembre
A les 12 h
Visita tècnica a Sabadell, Pavelló Poliesportiu de l’Oest
Visita tècnica a Sabadell,...
Dm, 26 novembre
a les 19 h
Presentació del llibre 'Esglésies d'Eivissa i...
Presentació del llibre '...
La petjada d’Amador Ferrer
Imatge:
Amador Ferrer
Arquitecte (1970) per l’ETSAB (UPC). Doctor Arquitecte (1983) per la UPC. Tesi doctoral "La vivienda masiva y la formación metropolitana de Barcelona", dirigida per Manuel de Solà-Morales. Aquestes línies volen ser un reconeixement d’un professional i acadèmic de l’urbanisme, així com un company de compromisos i il·lusions.
Són força les facetes des d’on la tasca del company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i ha influït en ciutats i territoris.
Una primera és l’entrega incansable des de molt diversos àmbits a l’administració pública, tant a escala metropolitana com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona. Amador és un dels millors exemples de civil servant, la senzilla i més bonica definició que en anglès substitueix l’habitual funcionari. Un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part de la seva vida a defensar els interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint d’una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant sempre en millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure de manera pragmàtica, organitzada i eficient el millor partit d’un coneixement acumulat en processos sovint feixucs, però no exempts de creativitat, per fer més amable la ciutat.
Com a urbanista, són moltes les viles i ciutats objecte de la seva atenció des del planejament, tant a casa nostra com a l’estranger. En tots els casos la feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris. Com deia en una entrevista set anys enrere “...abans d’emprendre qualsevol pla urbanístic, el primer que faig és recórrer el territori caminant; perquè sé que així entendré aquell territori on he d’intervenir, i que aquest és un exercici fonamental per a la proposta que traslladaré a fi de contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.” També ho fa pel treball incansable i apassionat. Aprofitava caps de setmana per verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i viabilitat de les operacions. Perquè “...un bon urbanisme i una bona arquitectura ajuden a què la gent visqui millor, la societat gaudeixi de més cohesió, minvin les desigualtats, es facilitin les relacions i la vida familiar sigui més plena i equilibrada”.
Des de l’acadèmia, primer a l’Escola d’Arquitectura i després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’Urbanisme i en col·laboracions amb universitats estrangeres, va deixar deixebles i una clara petjada. La seva tesi doctoral i estudis posteriors van obrir un camp fonamental a casa nostra: la producció d’habitatge social i l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; referents per comprendre la construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la direcció de treballs de recerca, tesis doctorals, participació en tribunals i divulgació de la pràctica urbanística completa la seva faceta acadèmica amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana.
Joaquim Sabaté, Carles Llop i Francesc Peremiquel
Professors d’urbanisme i companys d’Amador Ferrer
Són força les facetes des d’on la tasca del company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i ha influït en ciutats i territoris.
Una primera és l’entrega incansable des de molt diversos àmbits a l’administració pública, tant a escala metropolitana com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona. Amador és un dels millors exemples de civil servant, la senzilla i més bonica definició que en anglès substitueix l’habitual funcionari. Un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part de la seva vida a defensar els interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint d’una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant sempre en millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure de manera pragmàtica, organitzada i eficient el millor partit d’un coneixement acumulat en processos sovint feixucs, però no exempts de creativitat, per fer més amable la ciutat.
Com a urbanista, són moltes les viles i ciutats objecte de la seva atenció des del planejament, tant a casa nostra com a l’estranger. En tots els casos la feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris. Com deia en una entrevista set anys enrere “...abans d’emprendre qualsevol pla urbanístic, el primer que faig és recórrer el territori caminant; perquè sé que així entendré aquell territori on he d’intervenir, i que aquest és un exercici fonamental per a la proposta que traslladaré a fi de contribuir a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.” També ho fa pel treball incansable i apassionat. Aprofitava caps de setmana per verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i viabilitat de les operacions. Perquè “...un bon urbanisme i una bona arquitectura ajuden a què la gent visqui millor, la societat gaudeixi de més cohesió, minvin les desigualtats, es facilitin les relacions i la vida familiar sigui més plena i equilibrada”.
Des de l’acadèmia, primer a l’Escola d’Arquitectura i després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’Urbanisme i en col·laboracions amb universitats estrangeres, va deixar deixebles i una clara petjada. La seva tesi doctoral i estudis posteriors van obrir un camp fonamental a casa nostra: la producció d’habitatge social i l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; referents per comprendre la construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la direcció de treballs de recerca, tesis doctorals, participació en tribunals i divulgació de la pràctica urbanística completa la seva faceta acadèmica amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana.
Joaquim Sabaté, Carles Llop i Francesc Peremiquel
Professors d’urbanisme i companys d’Amador Ferrer
17/10/2024