Quatre anys de tasca conjunta en favor del valor social de l’arquitectura
Imatge:
© Parlament de Catalunya
A principis de l’any 2013, Santi Vila, aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, recollia positivament la proposta del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de desenvolupar una Llei de l’Arquitectura en la línia de la llei francesa.
El mes de maig d’aquell mateix any, el Col·legi presentava una primera proposta de text per a la Llei, centrada en definir l’arquitectura com a bé d’interès general, establir instruments per a la seva promoció i difusió i regular la contractació pública amb criteris d’exemplaritat.
El conseller iniciava aleshores el procés per tirar endavant el projecte, constituint un Grup d’impuls paritari entre la Conselleria i el Col·legi per establir les bases del futur text. Aquest Grup va elaborar un primer esborrany preliminar a partir del qual el Govern hauria d’aprovar la redacció de la futura llei.
Inici de la tramitació
El 3 desembre de 2013 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la memòria prèvia de la llei. A partir de llavors s’iniciava la tramitació parlamentària de l’Avantprojecte del llei de l’arquitectura.
Per dur-la a terme, es va constituir un Equip redactor que va comptar amb la intervenció de membres de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, de l’ETSAB, d’AxA (Associació Arquitectes per l’Arquitectura), de l’APCE i de la Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis. Així, el març del 2014 s’iniciava la tramitació de l’Avantprojecte.
Després d’un any de treball intens, l’agost de 2015 el Consell Executiu del Govern aprovava l’Avantprojecte de la Llei de l’Arquitectura catalana. La futura llei, doncs, estava llesta per debatre’s al Parlament. Això no obstant, la convocatòria d’eleccions autonòmiques no va permetre la seva tramitació imminent al Parlament.
Ratificació del Govern i inici de la tramitació parlamentària
El març de 2016, format el nou Executiu, Josep Rull, nou conseller de Territori i Sostenibilitat, recollia el testimoni del projecte i el tornava a impulsar, assumint ara l’objectiu d’aprovar-lo amb el màxim consens possible. En aquest context, el Govern de la Generalitat va ratificar el Projecte de llei, obrint-se de nou el camí per a la tramitació parlamentària de l’ara ja Projecte de llei, admès a tràmit el 22 de març.
Debat parlamentari
El 19 d’octubre del 2016, el ple del Parlament de Catalunya feia el debat de totalitat del Projecte de llei. Superat aquest primer moment, va seguir el seu curs parlamentari, passant a ser tractat a la Comissió de Territori, que n’hauria de debatre el contingut.
S’obria aleshores un període de compareixences al Parlament per part de diferents institucions i associacions que van exposar el seu punt de vista pel que fa al contingut del text. El 15 de febrer de 2017 van tenir lloc les primeres compareixences, participant-hi, entre d’altres, la Cooperativa d'arquitectes La Col, Arquitectes per l'Arquitectura (AxA), Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes (AUS), Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del Col·legi d'Arquitectes (AAUC), Consell d'Escoles d'Arquitectura de Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis. Totes van donar suport a la Llei. Les compareixences van cloure l’1 de març, coincidint amb la del degà del nostre Col·legi, Lluís Comerón, que durant una hora va poder explicar els motius, objectius i avantatges de la Llei.
El Projecte de llei, recollint les esmenes que els grups parlamentaris van proposar, tornava al Ple del Parlament per al seu debat final i votació, que ha tingut lloc el 28 de juny. La Llei de l’Arquitectura s’ha aprovat amb un ampli consens, amb 98 vots a favor, 9 en contra i 25 abstencions.
Un procés col·laboratiu, amb un gran agraïment per a tots
Han estat quatre anys de treball intens liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat que ha comptat en tot moment amb l’impuls i col·laboració intensa del COAC.
Agraïm el suport rebut per AxA; ArquinFAD; les Escoles d’arquitectura catalanes; l’Ajuntament de Barcelona; el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España; el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i la resta de col·legis professionals implicats; així com moltes altres institucions, organitzacions i persones que també han contribuït a fer possible aquest gran projecte col·lectiu.
Tots junts hem treballat per un objectiu comú: disposar d’un marc jurídic òptim que ens permeti renovar el valor de l’arquitectura per a la societat, construir un futur millor per a les nostres ciutats i establir un marc professional digne i satisfactori per al nostre col·lectiu.
El mes de maig d’aquell mateix any, el Col·legi presentava una primera proposta de text per a la Llei, centrada en definir l’arquitectura com a bé d’interès general, establir instruments per a la seva promoció i difusió i regular la contractació pública amb criteris d’exemplaritat.
El conseller iniciava aleshores el procés per tirar endavant el projecte, constituint un Grup d’impuls paritari entre la Conselleria i el Col·legi per establir les bases del futur text. Aquest Grup va elaborar un primer esborrany preliminar a partir del qual el Govern hauria d’aprovar la redacció de la futura llei.
Inici de la tramitació
El 3 desembre de 2013 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la memòria prèvia de la llei. A partir de llavors s’iniciava la tramitació parlamentària de l’Avantprojecte del llei de l’arquitectura.
Per dur-la a terme, es va constituir un Equip redactor que va comptar amb la intervenció de membres de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, de l’ETSAB, d’AxA (Associació Arquitectes per l’Arquitectura), de l’APCE i de la Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis. Així, el març del 2014 s’iniciava la tramitació de l’Avantprojecte.
Després d’un any de treball intens, l’agost de 2015 el Consell Executiu del Govern aprovava l’Avantprojecte de la Llei de l’Arquitectura catalana. La futura llei, doncs, estava llesta per debatre’s al Parlament. Això no obstant, la convocatòria d’eleccions autonòmiques no va permetre la seva tramitació imminent al Parlament.
Ratificació del Govern i inici de la tramitació parlamentària
El març de 2016, format el nou Executiu, Josep Rull, nou conseller de Territori i Sostenibilitat, recollia el testimoni del projecte i el tornava a impulsar, assumint ara l’objectiu d’aprovar-lo amb el màxim consens possible. En aquest context, el Govern de la Generalitat va ratificar el Projecte de llei, obrint-se de nou el camí per a la tramitació parlamentària de l’ara ja Projecte de llei, admès a tràmit el 22 de març.
Debat parlamentari
El 19 d’octubre del 2016, el ple del Parlament de Catalunya feia el debat de totalitat del Projecte de llei. Superat aquest primer moment, va seguir el seu curs parlamentari, passant a ser tractat a la Comissió de Territori, que n’hauria de debatre el contingut.
S’obria aleshores un període de compareixences al Parlament per part de diferents institucions i associacions que van exposar el seu punt de vista pel que fa al contingut del text. El 15 de febrer de 2017 van tenir lloc les primeres compareixences, participant-hi, entre d’altres, la Cooperativa d'arquitectes La Col, Arquitectes per l'Arquitectura (AxA), Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes (AUS), Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del Col·legi d'Arquitectes (AAUC), Consell d'Escoles d'Arquitectura de Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis. Totes van donar suport a la Llei. Les compareixences van cloure l’1 de març, coincidint amb la del degà del nostre Col·legi, Lluís Comerón, que durant una hora va poder explicar els motius, objectius i avantatges de la Llei.
El Projecte de llei, recollint les esmenes que els grups parlamentaris van proposar, tornava al Ple del Parlament per al seu debat final i votació, que ha tingut lloc el 28 de juny. La Llei de l’Arquitectura s’ha aprovat amb un ampli consens, amb 98 vots a favor, 9 en contra i 25 abstencions.
Un procés col·laboratiu, amb un gran agraïment per a tots
Han estat quatre anys de treball intens liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat que ha comptat en tot moment amb l’impuls i col·laboració intensa del COAC.
Agraïm el suport rebut per AxA; ArquinFAD; les Escoles d’arquitectura catalanes; l’Ajuntament de Barcelona; el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España; el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i la resta de col·legis professionals implicats; així com moltes altres institucions, organitzacions i persones que també han contribuït a fer possible aquest gran projecte col·lectiu.
Tots junts hem treballat per un objectiu comú: disposar d’un marc jurídic òptim que ens permeti renovar el valor de l’arquitectura per a la societat, construir un futur millor per a les nostres ciutats i establir un marc professional digne i satisfactori per al nostre col·lectiu.
28/06/2017
